Arguments, contraarguments i consideracions entorn de l'actualitat política local.
Tot i que habitualment em mantinc al marge del que expliquen els altres partits als seus blocs personals o a les seves revistes locals, no em puc estar de comentar o rebatre globalment cinc arguments centrals del discurs dels responsables del PSC a la nostra ciutat, reiterats públicament i a bastament en el seu darrer butlletí:
- La transformació més important de Sant Feliu ha tingut lloc en els darrers 8 anys
- Juan Antonio Vázquez ha estat el millor alcalde de la nostra ciutat.
- L’oposició d’ICV-EUiA ha estat inhumana i destructiva
- El relleu a l’alcaldia és de total normalitat.
- El fet de ser dona dóna una especial rellevància a Lourdes Borrell.
Sobre la primera afirmació, només cal fer un simple exercici de memòria. Comparar el Sant Feliu de 2003 (quan Vázquez és nomenat alcalde) amb el de 1979 (quan recuperem la democràcia als ajuntaments i el PSUC obté l’alcaldia) no resisteix cap anàlisi seriosa: carrers sense asfaltar, barris sense urbanitzar, infants sense escolaritzar, manca absoluta d'equipaments, rambles i rieres sense canalitzar... De debò pensen que algú creu que Sant Feliu era així fa vuit anys? Més aviat crec que la gent sensata opina de manera similar a com em va dir un veí de Falguera, quan es va instal•lar la gespa al camp de "los pajaritos": vosotros hicistéis el campo, ellos sólo han tenido que poner la hierba.
Pel que fa a l’afirmació que Vázquez ha estat el millor alcalde de Sant Feliu, totes les comparacions són odioses i sempre són subjectives. Personalment, crec que la gran tasca d’en Cesc i l’Àngel i els seus equips en la transformació de la ciutat i en la vitalitat del nostre teixit associatiu és molt superior, però és clar que jo sóc part interessada. Per això proposo un criteri objectiu de valoració: el paper que han jugat a Iniciativa i a les institucions els exalcaldes Baltasar i Merino després de deixar el càrrec, i el paper que jugarà al PSC i a les institucions l'exalcalde Vázquez d'ara en endavant. El temps sempre posa a cadascú al seu lloc.
La idea que la nostra oposició ha estat destructiva és tan sols un argument interessat per barrar el pas a un govern d’esquerres a Sant Feliu. La ciutadania, amb tota raó, castiga les oposicions demagògiques i mancades d’arguments i propostes. Per contra, a les eleccions de 2007, Sant Feliu va consolidar amb el seu vot l’actuació d’ICV-EUiA: hem estat d’acord amb el govern quan ho hem cregut positiu per a Sant Feliu, i alhora hem fet una oposició clara i argumentada en allò en què hem tingut un discurs legítimament propi. No hem estat, és evident, una oposició fàcil o còmoda, però en cap cas hem mantingut una actitud “de cuanto peor, mejor”: la ciutadania no ho entendria, no ho admetria i no ens mantindria la confiança que ens està atorgant
Quant a l’intent del PSC de donar una imatge de normalitat al canvi de l’exalcalde Vázquez per l’alcaldessa Borrell, aquesta imatge no s'aguanta per enlloc. Quan a l'any 2007 Vázquez va repetir com a candidat, mai va anunciar que no repetiria un tercer mandat. Ha estat una sorpresa per a l'electorat, que no entén com l'exalcalde va plegar sobtadament a només cinc mesos de les eleccions (quan ja ho va intentar a la tardor de 2008) després d'una tensa relació amb el seu partit, que ha acabat de manera abrupta. Més que una renovació planificada, hi ha hagut una solució d'urgència: veurem què en pensa l'electorat d'aquí a només divuit setmanes.
Finalment, el PSC voldrà donar un valor especial al fet que l’alcaldessa de Sant Feliu sigui dona en els propers mesos i previsiblement com a cap de llista a les properes eleccions municipals del 22 de maig. Objectivament, és una bona notícia que hi hagi més dones candidates (és probable que CiU també tingui com a cap de llista una dona), però el que haurà de valorar la ciutadania són les propostes per a la ciutat, i no el gènere de qui les formuli. Per posar un exemple, requalificar zona verda pública per fer habitatge al Mas Lluí no és més tolerable pel sol fet que ho proposi una dona al capdavant de l’ajuntament.
Espero que tindrem ocasió, en els propers quatre mesos, de confrontar directament amb Lourdes Borrell (...si finalment és la candidata del PSC...) les valoracions i les propostes de les nostres candidatures en relació a la ciutat que tots dos aspirem a dirigir. En aquest sentit, desitjo que, en els mitjans de comunicació locals (especialment Ràdio Sant Feliu i els programes conveniats amb Esplugues TV) o en actes organitzats per entitats (com va fer l'Ateneu a les eleccions de 2003) accepti participar en els diversos debats que s'haurien de produir, en els propers quatre mesos, entorn de diferents temes i en diferents punts de la nostra ciutat. Ja anuncio que nosaltres assistirem a tots.
I una recomanació final: els intents del PSC de desacreditar als homes i dones d'ICV-EUiA han estat infructuosos a Sant Feliu i s’haurien d’acabar definitivament. Com he dit sovint, Sant Feliu té història i ànima d'esquerres: tots hem comès errors i encerts en els darrers anys, i ningú hauria de fer inviable un possible acord de futur per als anys a venir. Iniciativa i Esquerra Unida haurem de vetllar acuradament el que diem i el to amb què ho diem, però el PSC, evidentment, també. A no ser que, en la seva estratègia, consideri que s'estima més un acord amb CiU i PP que no el respecte a l'ànima plural i d'esquerres de la ciutadania de Sant Feliu.
- La transformació més important de Sant Feliu ha tingut lloc en els darrers 8 anys
- Juan Antonio Vázquez ha estat el millor alcalde de la nostra ciutat.
- L’oposició d’ICV-EUiA ha estat inhumana i destructiva
- El relleu a l’alcaldia és de total normalitat.
- El fet de ser dona dóna una especial rellevància a Lourdes Borrell.
Sobre la primera afirmació, només cal fer un simple exercici de memòria. Comparar el Sant Feliu de 2003 (quan Vázquez és nomenat alcalde) amb el de 1979 (quan recuperem la democràcia als ajuntaments i el PSUC obté l’alcaldia) no resisteix cap anàlisi seriosa: carrers sense asfaltar, barris sense urbanitzar, infants sense escolaritzar, manca absoluta d'equipaments, rambles i rieres sense canalitzar... De debò pensen que algú creu que Sant Feliu era així fa vuit anys? Més aviat crec que la gent sensata opina de manera similar a com em va dir un veí de Falguera, quan es va instal•lar la gespa al camp de "los pajaritos": vosotros hicistéis el campo, ellos sólo han tenido que poner la hierba.
Pel que fa a l’afirmació que Vázquez ha estat el millor alcalde de Sant Feliu, totes les comparacions són odioses i sempre són subjectives. Personalment, crec que la gran tasca d’en Cesc i l’Àngel i els seus equips en la transformació de la ciutat i en la vitalitat del nostre teixit associatiu és molt superior, però és clar que jo sóc part interessada. Per això proposo un criteri objectiu de valoració: el paper que han jugat a Iniciativa i a les institucions els exalcaldes Baltasar i Merino després de deixar el càrrec, i el paper que jugarà al PSC i a les institucions l'exalcalde Vázquez d'ara en endavant. El temps sempre posa a cadascú al seu lloc.
La idea que la nostra oposició ha estat destructiva és tan sols un argument interessat per barrar el pas a un govern d’esquerres a Sant Feliu. La ciutadania, amb tota raó, castiga les oposicions demagògiques i mancades d’arguments i propostes. Per contra, a les eleccions de 2007, Sant Feliu va consolidar amb el seu vot l’actuació d’ICV-EUiA: hem estat d’acord amb el govern quan ho hem cregut positiu per a Sant Feliu, i alhora hem fet una oposició clara i argumentada en allò en què hem tingut un discurs legítimament propi. No hem estat, és evident, una oposició fàcil o còmoda, però en cap cas hem mantingut una actitud “de cuanto peor, mejor”: la ciutadania no ho entendria, no ho admetria i no ens mantindria la confiança que ens està atorgant
Quant a l’intent del PSC de donar una imatge de normalitat al canvi de l’exalcalde Vázquez per l’alcaldessa Borrell, aquesta imatge no s'aguanta per enlloc. Quan a l'any 2007 Vázquez va repetir com a candidat, mai va anunciar que no repetiria un tercer mandat. Ha estat una sorpresa per a l'electorat, que no entén com l'exalcalde va plegar sobtadament a només cinc mesos de les eleccions (quan ja ho va intentar a la tardor de 2008) després d'una tensa relació amb el seu partit, que ha acabat de manera abrupta. Més que una renovació planificada, hi ha hagut una solució d'urgència: veurem què en pensa l'electorat d'aquí a només divuit setmanes.
Finalment, el PSC voldrà donar un valor especial al fet que l’alcaldessa de Sant Feliu sigui dona en els propers mesos i previsiblement com a cap de llista a les properes eleccions municipals del 22 de maig. Objectivament, és una bona notícia que hi hagi més dones candidates (és probable que CiU també tingui com a cap de llista una dona), però el que haurà de valorar la ciutadania són les propostes per a la ciutat, i no el gènere de qui les formuli. Per posar un exemple, requalificar zona verda pública per fer habitatge al Mas Lluí no és més tolerable pel sol fet que ho proposi una dona al capdavant de l’ajuntament.
Espero que tindrem ocasió, en els propers quatre mesos, de confrontar directament amb Lourdes Borrell (...si finalment és la candidata del PSC...) les valoracions i les propostes de les nostres candidatures en relació a la ciutat que tots dos aspirem a dirigir. En aquest sentit, desitjo que, en els mitjans de comunicació locals (especialment Ràdio Sant Feliu i els programes conveniats amb Esplugues TV) o en actes organitzats per entitats (com va fer l'Ateneu a les eleccions de 2003) accepti participar en els diversos debats que s'haurien de produir, en els propers quatre mesos, entorn de diferents temes i en diferents punts de la nostra ciutat. Ja anuncio que nosaltres assistirem a tots.
I una recomanació final: els intents del PSC de desacreditar als homes i dones d'ICV-EUiA han estat infructuosos a Sant Feliu i s’haurien d’acabar definitivament. Com he dit sovint, Sant Feliu té història i ànima d'esquerres: tots hem comès errors i encerts en els darrers anys, i ningú hauria de fer inviable un possible acord de futur per als anys a venir. Iniciativa i Esquerra Unida haurem de vetllar acuradament el que diem i el to amb què ho diem, però el PSC, evidentment, també. A no ser que, en la seva estratègia, consideri que s'estima més un acord amb CiU i PP que no el respecte a l'ànima plural i d'esquerres de la ciutadania de Sant Feliu.
Comentaris