Aquella loteria de fa quinze anys...!

Sembla ahir, però ja han passat 15 anys d'aquella Loteria que va tocar, entre d'altres, a l'Ajuntament de Sant Feliu. Avui m'han portat el meu dècim de la feina, i he recordat tot el que va comportar aquell premi. No recordo el número, només que acabava en 3. Era un detall de la Cooperativa del Baix Llobregat, una empresa que feia tasques de manteniment i petits projectes per a l'Ajuntament.

Recordeu la polèmica que hi va haver? Aquell dia era divendres, i vaig anar a casa dels meus pares amb l'alegria que m'havien tocat 14,4 milions de pessetes (més de 86.000 euros... de 1995). El meu pare em va dir: "qui te l'ha regalat, ho ha fet per amistat personal o pel càrrec que ocupes?". Al marge de si era legal, lícit o legítim quedar-se aquells diners o no, el meu pare la va encertar, com sempre. Eren uns diners que jo rebia per pertànyer a una institució, i havien de quedar en la institució. Així ho vam entendre en Francesc Baltasar, la Maria Jesús Bono, la Maria Comellas i jo mateix.

Vam constituir un fons comú i el vam destinar a tres àmbits: un pla d'ocupació a Sant Feliu, solidaritat amb entitats locals i solidaritat internacional. Uns mesos després, en donàvem compte al Butlletí:

Aquella decisió, personalment, em va portar problemes. Però estic orgullós d'haver-la pres, i de pertànyer a un partit on tots vam fer exactament el mateix, on ningú va treure profit personal d'un sol euro i on tots vam entendre que, en moments així (com en tots!), els valors i les conviccions han de marcar nítidament les nostres conductes.

Per fer simplement com va dir Séneca:
"Llarg camí és el que es fa per preceptes,
breu i eficaç el que es fa per exemples"
(Epístoles. 6,5)

(Gràcies, Pep, per la cita! Per cert, extreta de "Aurea dicta", selecció de textos clàssics dins la col·lecció Bernat Metge)