Diàleg: un format d'acte públic proper i que caldrà generalitzar.

Ha estat un acte de les eleccions al Parlament, però jo tenia el cap a les eleccions municipals. Per la conversa que he tingut primer amb la Mari Luz (el coneixement de la democràcia local a 3r d'ESO, la constitució de consells d'adolescents, la participació dels joves, la necessitat de tornar a concebre els partits com a lloc de generació i debat d'idees,...) i pel desenvolupament del mateix acte: trobades de format petit (no arribàvem a 50 persones, algunes ja no hi eren quan es va fer la foto), molt poc dirigits, amb temps perquè tothom intervingui, amb voluntat clara, molt clara, d'enraonar, de dialogar.

En faig cinc cèntims. La Mari Luz presenta en Cesc i en Jaume (2 minuts per a cadascun) i els fa una primera pregunta als dos: el tripartit ha estat un guirigall? En Cesc i en Jaume responen (10 minuts entre els dos). Tot seguit parla qui vol, i pregunta a un o altre o simplement exposa en veu alta el que creu. Mitja hora després de la primera pregunta, la segona: els elements més destacats de l'acció de govern i el seu tractament als mitjans de comunicació. Mateix esquema: breu resposta d'en Cesc i en Jaume i temps llarg de diàleg amb el públic assistent. Al cap de més d'una hora de l'inici, tercera qüestió: la crisi i la necessària doble resposta: avui per atendre'n els problemes immediats que provoca i demà, per superar el model econòmic i productiu que l'ha generada. Ha parlat gent, molta gent. I hem parlat de tot: de reedició o no del tripartit, de política de l'aigua, de sequeres, nevades i ventades, de toros i correbous, de la política informativa de TV3, de la necessitat de recuperar teixit industrial, del soterrament, d'Irlanda, de l'aprofitament dels boscos, de la llei electoral que CiU ha impedit, de serveis públics, etc etc etc Gairebé dues hores després de començar, ens n'hem anat amb molt bones vibracions.

En trec conclusions. Actes així els hem de fer més sovint. I ho hem de fer tant com a coalició (de fet, les desenes de reunions amb veïns i entitats que estem tenint van en aquesta línia) com, sobretot, en taules rodones o debats amb tots els partits de Sant Feliu de cara a les properes eleccions del 22 de maig. Cal que recuperem una bona pràctica dels inicis de la democràcia local, i que multipliquem en diferents llocs i temes actes com el d'avui. Promoguts per entitats (en recordo organitzats per l'Ateneu o el Centre Parroquial) i retransmesos per internet, en directe a Ràdio Sant Feliu amb possibilitat de participació dels oïdors, a Esplugues Televisió en aplicació del conveni que hi tenim, impulsats potser per novetats Fet a Sant Feliu que són a punt de sortir, per parlar sobre educació en una AMPA, sobre esports en un equipament, sobre comerç, sobre transport públic, sobre polítiques socials, sobre el que ens incumbeix, sobre tot, sobre Sant Feliu, sobre nosaltres....

Voldran els altres partits fer aquest exercici tan necessari de diàleg directe i sovintejat amb la nostra gent? Espero que sí, rotundament que sí. Almenys en els municipis, en la relació directa amb la gent i en la construcció comuna de la ciutat que volem, hem de fer tot el possible (i més encara!) perquè la política recuperi l'interès de la gent i la consciència que és l'eina de treball col·lectiu per ser, més que la suma de milers de persones aïllades, una veritable comunitat. En aquest camí, la gent d'Iniciativa i d'Esquerra Unida hi deixarem la pell.