"No sota el meu mandat". El Periódico, 29/10/2010
Enric Hernández, director.
En la cerimònia d'entrega del Premi Antonio Asensio, el guardonat, Ignacio Ramonet,va vindicar el valor del «periodisme compromès». Però ¿compromès amb què? «¡Amb la veritat!», exclamaran els idealistes. Però els fets són tan polièdrics, és tan fàcil deformar-los situant el focus aquí o allà, que de vegades, a dir veritat, sospito que la veritat ja no és el que era.
«¡Compromès amb la democràcia!», respondran altres. Seran sens dubte els mateixos polítics que exhibeixen la democràcia com un trofeu de caça capturat a les urnes, persuadits que els electors els han conferit el privilegi d'explotar el poder en règim de monopoli durant quatre anys. Que els ciutadans concorrin més o menys a les urnes ja no els incumbeix; el guanyador governaria igual encara que la majoria es quedés a casa.
L'única preocupació del candidat, per tant, és no fer ni dir res que li resti vots o que els doni al seu oponent. La ideologia i els principis, ara més que mai, són material biodegradable. I si no, només cal analitzar fil per randa l'embolic que s'ha organitzat al voltant de la candidatura d'Ascó a acollir el magatzem de residus nuclears. Era sabut que José Montilla va iniciar el procés com a ministre amb els ulls en Ascó; també, que la pressió dels seus socis del tripartit el va forçar, a contracor, a rebutjar aquesta opció, i, per descomptat, que Artur Mas va beneir el pla d'Ascó, governat per CiU, i després es va desdir per evitar tot desgast electoral. I ara descobrim que, acabats de consultar pel Govern, Mas ha donat el seu suport a Ascó, si la decisió es pren abans de les eleccions, i Montilla també, però si l'acord s'adopta després. En una refinada imitació del clàssic no al meu pati del darrere, tots dos han respost a l'uníson: faci's, però no sota el meu mandat.
Desafecció a la veritat
En lloc de tant lamentar la desafecció social per la política i de voler endossar les culpes al missatger, més els valdria als polítics tenir més afecte a la veritat i parlar als ciutadans als ulls, dient-los què pensen i no el que creuen que volen sentir.
En la cerimònia d'entrega del Premi Antonio Asensio, el guardonat, Ignacio Ramonet,va vindicar el valor del «periodisme compromès». Però ¿compromès amb què? «¡Amb la veritat!», exclamaran els idealistes. Però els fets són tan polièdrics, és tan fàcil deformar-los situant el focus aquí o allà, que de vegades, a dir veritat, sospito que la veritat ja no és el que era.
«¡Compromès amb la democràcia!», respondran altres. Seran sens dubte els mateixos polítics que exhibeixen la democràcia com un trofeu de caça capturat a les urnes, persuadits que els electors els han conferit el privilegi d'explotar el poder en règim de monopoli durant quatre anys. Que els ciutadans concorrin més o menys a les urnes ja no els incumbeix; el guanyador governaria igual encara que la majoria es quedés a casa.
L'única preocupació del candidat, per tant, és no fer ni dir res que li resti vots o que els doni al seu oponent. La ideologia i els principis, ara més que mai, són material biodegradable. I si no, només cal analitzar fil per randa l'embolic que s'ha organitzat al voltant de la candidatura d'Ascó a acollir el magatzem de residus nuclears. Era sabut que José Montilla va iniciar el procés com a ministre amb els ulls en Ascó; també, que la pressió dels seus socis del tripartit el va forçar, a contracor, a rebutjar aquesta opció, i, per descomptat, que Artur Mas va beneir el pla d'Ascó, governat per CiU, i després es va desdir per evitar tot desgast electoral. I ara descobrim que, acabats de consultar pel Govern, Mas ha donat el seu suport a Ascó, si la decisió es pren abans de les eleccions, i Montilla també, però si l'acord s'adopta després. En una refinada imitació del clàssic no al meu pati del darrere, tots dos han respost a l'uníson: faci's, però no sota el meu mandat.
Desafecció a la veritat
En lloc de tant lamentar la desafecció social per la política i de voler endossar les culpes al missatger, més els valdria als polítics tenir més afecte a la veritat i parlar als ciutadans als ulls, dient-los què pensen i no el que creuen que volen sentir.
Comentaris