El Sant Feliu que cal canviar: quatre exemples indignants.

Avui he anat amb quatre companys pel barri Falguera per convidar-ne els veïns i veïnes a l'acte de presentació de la meva candidatura i del video Reviu Sant Feliu de dijous que ve. Però no és això el que vull comentar. El que vull és exposar la ràbia que he sentit en parlar amb dos avis i la indignació que he sentit en parlar amb tres grups més de veïns.

Primer, per urgent, per intensa, per miserable, la ràbia. He anat al local de la gent gran de la plaça Rafael Alberti. Una dona de 79 anys i un home de 76 m'han explicat, amb una sorpresa incontenible a la seva veu, també amb indignació, que avui han hagut d'anar a buscar a peu les dues barbacoes de la fotografia per poder fer la castanyada de la setmana que ve. A peu, dues persones d'aquesta edat, des de la plaça Rafael Alberti fins a la piscina, perquè l'Ajuntament ha suprimit el servei de transport de materials per a les entitats, i cadascú ha de buscar-se la vida pel seu costat i pagar-ho. Dos viatges, més d'una hora, dues persones grans adolorides, la senyora amb butllofes a les mans. M'imagino algun regidor del govern actual dient que l'ajuntament no està per transportar barbacoes. Tindrien la barra de dir-ho a les dues persones que em miraven ploroses mentre m'ensenyaven les barbacoes de la foto?

Segon, per previsible, per innecessari. Hem saludat un grup de gent gran que jugava a la petanca al carrer Jaume Ribas. Una senyora m'ha preguntat que com era que havíem autoritzat el trasllat de l'escola d'adults "donde el tenis". Li he explicat que ICV-EUiA havíem lluitat contra el trasllat. M'ha dit que "cuente ya con su voto". Però no és això el que vull destacar. M'ha dit -i ho vull comprovar dilluns- que ella i el seu marit han deixat d'anar a l'escola i, com ella, gairebé la meitat de l'alumnat de l'escola. Insisteixo: ho vull comprovar, però no és la primera persona que em diu una cosa similar.

Tercer, per ridícul, per descoratjador. Una senyora de l'associació de balls d'envelat m'ha comentat que, a partir de l'any que ve, si volen continuar organitzant balls a la Sala Ibèria, hauran de pagar 400€ de lloguer. Estava indignada: "no diuen que gràcies a ells ara tenim un nou equipament per al poble? On s'és vist que hàgim de llogar-ho com si fos un particular? Fan venir ganes d'engegar-ho tot a rodar?" El creixement desmesurat de personal "afecte" i l'arraconament de bons professionals "desafectes" l'ha de pagar l'associació de balls d'envelat i la resta d'entitats de la nostra ciutat? Hem de desincentivar fins aquest punt a la gent que organitza activitats per a la nostra ciutat?

Quart, simplement per inútil i trist. Una parella m'ha dit que es voldria casar l'any que al Palau Falguera, però que a partir de l'any que ve s'haurà de pagar 100€ i és una despesa que es poden estalviar. Diuen que es casaran a la sala de plens, que és de franc. Potser hauran d'esperar més, perquè ara hi haurà més cua: això no els amoïna. Simplement, han deixat de banda la seva il·lusió de casar-se al Palau. També haurem de recórrer als nuvis per quadrar les alegres contractacions de compis dels primers anys de govern de PSC i CiU?

I tothom, absolutament tothom, m'ha parlat de la brutícia i la deixadesa dels carrers. Però això ja és un comentari tan habitual, arrelat i justificat, que jo ja no el volia ni comentar.

Comentaris

Jaume Solé ha dit…
Jordi, sense paraules.

Són quatre exemples què mirant el rere fons de tot només puc pensar en una sola cosa: aquestes persones que governen la ciutat pensant que és el pati de casa seva, no estimen les persones que hi vivim. Els preocupa seguir fent una feina que vull pensar que ni tant sols els hi agrada.