Inici de curs, amb la nova Llei d'Educació. Per què diem que és una ocasió perduda?
Comença el curs 2009-2010, el primer amb una Llei d'Educació pròpia, aprovada al Parlament el proppassat juliol. Una llei que neix amb l'acord total de PSC, CiU i ERC, i amb el nostre suport parcial. Suport en temes com el lingüístic, el valor educatiu del lleure, l'autonomia de centres o la descentralització, però no en el tema que considerem central: una sola xarxa educativa (encara que amb centres públics i concertats) amb els mateixos objectius, drets i obligacions, tal com, segons el nostre parer, establia el Pacte Nacional per a l'Educació.
ICV-EUiA vam difondre abans de l'estiu, en aquest document, les raons del nostre no als articles que fan referència a l'estructura del Servei d'Educació de Catalunya que es defineix al títol IV de la Llei.
En recullo els arguments més significatius:
1) La LEC no defineix clarament un model en què tots els centres sostinguts amb fons públics tinguin els mateixos drets i les mateixes obligacions.
2) La LEC obre les portes a millores de finançament dels centres concertats, sense les contraprestacions que es definien explícitament al Pacte Nacional per a l'Educació.
3) La LEC no tanca les portes a la selecció d'alumnat per part dels centres sostinguts amb fons públics, no tanca les portes a possibles "escoles de primera" i "escoles de segona".
4) La LEC no estableix com a obligació de la Generalitat la creació d'escoles públiques allà on hi hagi demanda de noves places escolars.
5) La LEC no reconeix als ajuntaments les competències per intervenir de manera més eficaç en l'equitat educativa i l'èxit escolar per a tothom.
6) La LEC no assegura el finançament públic suficient per situar-nos en la mitjana de la despesa educativa de la Unió Europea.
Comença el curs també amb l'anunci de l'anomenada "Escola 2.0". N'hi ha prou en començar a canviar llibres per portàtils... o cal preparar abans el professorat per a una nova gestió de l'aula i dels centres? Proposo aquí uns quants elements per reflexionar en aquesta línia...
ICV-EUiA vam difondre abans de l'estiu, en aquest document, les raons del nostre no als articles que fan referència a l'estructura del Servei d'Educació de Catalunya que es defineix al títol IV de la Llei.
En recullo els arguments més significatius:
1) La LEC no defineix clarament un model en què tots els centres sostinguts amb fons públics tinguin els mateixos drets i les mateixes obligacions.
2) La LEC obre les portes a millores de finançament dels centres concertats, sense les contraprestacions que es definien explícitament al Pacte Nacional per a l'Educació.
3) La LEC no tanca les portes a la selecció d'alumnat per part dels centres sostinguts amb fons públics, no tanca les portes a possibles "escoles de primera" i "escoles de segona".
4) La LEC no estableix com a obligació de la Generalitat la creació d'escoles públiques allà on hi hagi demanda de noves places escolars.
5) La LEC no reconeix als ajuntaments les competències per intervenir de manera més eficaç en l'equitat educativa i l'èxit escolar per a tothom.
6) La LEC no assegura el finançament públic suficient per situar-nos en la mitjana de la despesa educativa de la Unió Europea.
Comença el curs també amb l'anunci de l'anomenada "Escola 2.0". N'hi ha prou en començar a canviar llibres per portàtils... o cal preparar abans el professorat per a una nova gestió de l'aula i dels centres? Proposo aquí uns quants elements per reflexionar en aquesta línia...
Comentaris