Pels canvis... a millor.

I. 2002
ACORDS
PRIMER.- Expressar la nostra satisfacció per l’aprovació, dintre del PDI, d’una nova línia ferroviària Castelldefels-Sant Boi- Sarrià, que ha de permetre la connexió dels municipis del Delta del Llobregat amb la resta de la comarca del Baix Llobregat i Barcelona i l’intercanviador de Sarrià de la línia 9 i amb els municipis del Vallés amb FCG. Aquesta nova línia contempla en el seu recorregut el pas pel nostre municipi.

(...) Finalment, el Sr. Alcalde, sotmet la moció a aprovació, la qual és aprovada per unanimitat.

Corria el maig de 2002 i parlàvem de la línia 12. I tots ens en vam felicitar: també el PSC. Es tractava de saludar positivament un primer document i de millorar-lo al llarg de la tramitació.

II. 2006
Gairebé quatre anys després, una nova proposta sorgeix de la mà d'un nou govern: març de 2006. Com que la nostra obligació com a representants de la ciutadania, és incorporar en tot moment el que creiem millor per a Sant Feliu, tots vam aprovar (també ICV) un acord idèntic:

TERCER.- Manifestar la nostra satisfacció per la incorporació de la nostra ciutat a la futura línia R3, que ens connectarà amb metro als municipis de la ribera dreta de la comarca.

Dubto molt que, aquell 2006, en el canvi de posicionament del PSC (i de tots) hi hagués ganes de trencar interessadament el consens de 2002 o de retardar l'inici d'unes obres necessàries per a la ciutat. Estic segur que, aquell 2006, el canvi de posicionament del PSC (i de tots) es va deure a una valoració que la nova proposta era millor per a Sant Feliu. Heus aquí la raó del canvi: anar a millor.

III. 2008
Gairebé dos anys després, una nova proposta sorgeix, aquest cop al marge del govern, de la mà d'enginyers i tècnics independents: març de 2008. ICV-EUiA creiem honestament, per les raons que he desenvolupat a bastament en aquest bloc, que és millor per a Sant Feliu i hi donem suport. Que ens podem equivocar? És evident. Que de dues propostes alternatives n'ha de poder sortir un resultat millor, una suma intel·ligent? Nosaltres ho veiem així, nosaltres ho volem així. Alguns ajuntaments també ho veuen així. El mateix secretari de mobilitat, Sr. Manel Nadal, admet aquesta possibilitat. El nostre ajuntament, no.

PSC i CiU hi tenen tot el dret: no ho valoro en cap sentit. Però reclamo el mateix tracte: vull que respectin el dret d'ICV-EUiA a canviar de posicionament, que assumeixin que no hi ha cap ganes de trencar interessadament cap consens o de retardar l'inici d'unes obres necessàries per a la ciutat. Vull que respectin que el canvi de posicionament d'ICV-EUiA es deu a la convicció honesta que la nova proposta és millor per a Sant Feliu. Heus aquí la raó del canvi: anar a millor.

Annex.
La vida (també la municipal) és prou dinàmica com per incorporar-hi canvis. Per exemple, el PSC va canviar la seva proposta d'una piscina a les Grases per una altra a la Rambla i ho va poder tirar endavant. Per exemple, el PSC va voler canviar una qualificació urbanística de zones verdes al Mas Lluí per una altra de residencial i no ho va poder tirar endavant. I és que els canvis que són avenços s'acaben consolidant i al capdavall tothom rebutja els canvis... a pitjor.

Comentaris

Anònim ha dit…
Estic d'acord amb tu en el sentit de que canviar no és problemàtic quan es canvia a millor.

Però, comparades les dues propostes, no és aquest el cas. I és per això que no entenem un canvi que dóna servei a menys habitants, que fa que anar a l'hospital comarcal o a Sant Boi sigui molt més difícil, que ens dóna una freqüència del pas del transport pitjor, i que enrereix els projectes.

Si m'equivoco si us plau corrigeix-me, però no ho entenc.

(un cop llegides la teva proposta i la que veig a la web del PSC:
http://www.socialistes.cat/ambit/santfeliudellobregat/Noticies/Noticies_Internes/view.asp?id=245993&indexable=True)
Anònim ha dit…
ës molt important a l'hora de valorar diferents propostes d'infrastructures els avantatges i inconvenients de cada una d'elles.

I en la proposta que es continua defensant des del PSC, la veritat és que trigarem més en arribar en metro a Sant Just, del que triguem ara en tren en arribar a Barcelona.

Mentre que en la proposta que es defensa des d'ICV-EUIA no es registrarien diferenciaes importants en els trajectes fins a l'Hospital Comarca i Catelldefels, que esmenta l'anterior comentari.

En un estudi elaborat per tècnics que col•laboren amb la PTP compara els temps de recorregut de les dues alternatives per a la prolongació de la L3 fins a Sant Feliu de Llobregat

Aquest estudi es refereix al temps de recorregut entre el centre de Sant Feliu de Llobregat i el centre de Sant Just Desvern, i constata que el temps de recorregut defensat en la proposta alternativa de la PTP es redueix a la mitad respecte del que es donaria en la proposta inicial del Departament d’Obres Públiques de la Generalitat.

Així, mentre que en la proposta de la PTP el temps de recorregut entre la plaça de la estació de Sant Feliu i Sant Just Desvern és de 9 minuts amb 45 segons, en la proposta de la Generalitat, en que la estació a Sant Feliu està situada a la plaça Dot, seria de 18 minuts amb 30 segons.

Cal afegir que es considera, habitualment, que per aplicar mitjanes per aproximar-se a la realitat del conjunt de desplaçaments dels usuaris, s'ha de considerar que la comparació punt a punt no es vàlida, doncs el temps de desplaçament s'ha de comptar des de la sortida del domicili. Això és important doncs la proposta de la PTP situa les estacions, a Sant Feliu (Mas Lluís, plaça Estació i Falguera), més properes al conjunt dels barris de la ciutat.

D’altra banda, respecte de la explotació dels ramals del metro, cal dir que en el cas de la línia 9, que està en construcció, hi ha una explotació prevista del 50% en cada un dels dos ramals. En conseqüència no és descartable la defensa que el ramal de Sant Feliu i el que aniria a Sant Joan Despí i Sant Boi, tinguin una explotació cada un d’ells del 50%, amb temps màxims d’espera de 5 minuts en cada cas
Iniciativa i Esquerra Unida estem fent dues coses:
Una, defensar una proposta que creiem millor.
Dues, proposar un debat transparent i argumentat entre les diverses alternatives damunt la taula.
Jo, personalment, no vull defensar a ultrançar la meva proposta, si és que es pot personalitzar. El que vull és que tinguem l'oportunitat de decidir a partir no d'una proposta inicial inamovible (que també s'ha de tenir en compte, és clar), sinó d'una confrontació honesta entre diferents propostes i la suma intel·ligent de totes elles.
I és aquesta possibilitat, malauradament, a la que van tancar les portes PSC, CiU i PP.