Endavant, conseller Baltasar!
Faré com si no hagués llegit La Vanguardia (10/07/08). Avui s'han retratat com mai: en portada, un minúscul espai per al dèficit fiscal (res, total, 17.000.000.000€...) i un majúscul espai per a una suposada ¿conversa? entre Joan Saura i José Montilla que, passant pel cap d'en Cesc, va a la mateixa línia de flotació del Govern de Catalunya, insuportablement d'esquerres per a La Vanguardia i els sectors socials que vol representar. Per acabar d'adobar la seva aposta per la sociovergència (que ja coneixem en la seva versió local), La Vanguardia personalitza en Juan Antonio Vázquez tots els avenços de la lluita col·lectiva de la nostra ciutat pel soterrament i "oblida" que va ser justament en Cesc l'alcalde que més anys va treballar per superar la fractura que divideix la nostra ciutat. Elogis en pàgines interiors a Felip Puig, autèntica bèstia negra del soterrament a Sant Feliu entre 2000 i 2003, completen un retrat descaradament esbiaixat de la nostra realitat.
No, no vull creure que tenim tan poca cultura política al meu partit i al meu país per no saber distingir el tall de la guarnició, el fons de les formes, l'anècdota de la categoria. Que en Cesc es va equivocar amb la moreneta, amb la forma d'informar sobre el què i el com dels transvassaments d'urgència Segre amunt o Ebre avall, és una qüestió opinable i que ha generat un debat prou conegut i que en força punts molta gent compartim. Però això és la guarnició, les formes, el detall, l'anècdota. És injust que el conseller Baltasar sigui valorat limitant-se a aquests factors.
El fons, les realitzacions, el tall de la seva gestió és, en la meva opinió, ben bé un altre. Com quan era alcalde a Sant Feliu, com quan era el meu alcalde, ha fet front a la realitat sense mitges tintes, treballant en una doble perspectiva: l'emergència que cal resoldre (mesures d'estalvi d'aigua, de millores en la xarxa, de recuperació de pous, de transvassaments puntuals en cas d'extrema urgència,...) i la solució definitiva que cal planificar (les dessaladores, la interconnexió de xarxes,...). Sense mirar a un altre costat i sense dir allò que agrada sentir, però que no resol els problemes. Fent el que anys i panys de governs anteriors no van saber, poder o voler fer.
Jo no vull fer cas a la marrulleria de La Vanguardia, a la caricatura fàcil que ha promogut la dreta catalana sobre la gestió d'ICV-EUiA en les seves conselleries i la que hauria promogut en qualsevol altra per tal de laminar la majoria social i la voluntat de govern d'esquerres que va expressar Catalunya el 2003 i el 2006. El conseller Baltasar no és el retrat que ens volen fer creure: és el conseller que, amb el seu equip i amb els criteris de la nova cultura de l'aigua que defensem des d'Iniciativa, ha posat per damunt de tot la solució definitiva, present i futura, a les nostres necessitats d'aigua. Això cou a qui volia evitar el problema creuant els dits o portant aigua del Roina, i és la mostra que una altra manera de governar és possible. Amb errors en les formes, ho accepto, però encertant en el fons. Cesc, et vull veure tallant la cinta, a la primavera que ve, de la dessaladora del Prat. Endavant, conseller, company!
No, no vull creure que tenim tan poca cultura política al meu partit i al meu país per no saber distingir el tall de la guarnició, el fons de les formes, l'anècdota de la categoria. Que en Cesc es va equivocar amb la moreneta, amb la forma d'informar sobre el què i el com dels transvassaments d'urgència Segre amunt o Ebre avall, és una qüestió opinable i que ha generat un debat prou conegut i que en força punts molta gent compartim. Però això és la guarnició, les formes, el detall, l'anècdota. És injust que el conseller Baltasar sigui valorat limitant-se a aquests factors.
El fons, les realitzacions, el tall de la seva gestió és, en la meva opinió, ben bé un altre. Com quan era alcalde a Sant Feliu, com quan era el meu alcalde, ha fet front a la realitat sense mitges tintes, treballant en una doble perspectiva: l'emergència que cal resoldre (mesures d'estalvi d'aigua, de millores en la xarxa, de recuperació de pous, de transvassaments puntuals en cas d'extrema urgència,...) i la solució definitiva que cal planificar (les dessaladores, la interconnexió de xarxes,...). Sense mirar a un altre costat i sense dir allò que agrada sentir, però que no resol els problemes. Fent el que anys i panys de governs anteriors no van saber, poder o voler fer.
Jo no vull fer cas a la marrulleria de La Vanguardia, a la caricatura fàcil que ha promogut la dreta catalana sobre la gestió d'ICV-EUiA en les seves conselleries i la que hauria promogut en qualsevol altra per tal de laminar la majoria social i la voluntat de govern d'esquerres que va expressar Catalunya el 2003 i el 2006. El conseller Baltasar no és el retrat que ens volen fer creure: és el conseller que, amb el seu equip i amb els criteris de la nova cultura de l'aigua que defensem des d'Iniciativa, ha posat per damunt de tot la solució definitiva, present i futura, a les nostres necessitats d'aigua. Això cou a qui volia evitar el problema creuant els dits o portant aigua del Roina, i és la mostra que una altra manera de governar és possible. Amb errors en les formes, ho accepto, però encertant en el fons. Cesc, et vull veure tallant la cinta, a la primavera que ve, de la dessaladora del Prat. Endavant, conseller, company!
Comentaris
De veritat aixo es liiberat d´expressió?
Clar primer van enviar la carta al senyor Francesc a veure si era convenient publicar-la i aquest va dir que si pero amb la condició d´una resposta "qualificada". Aixo si aquesta resposta no demostra res.
Em refereixo al tema que a tots ens afecta, encara que alguns no ho reconeixen,que es la Sanson!!