Hontekozy, Vergognusconi.

Honte, vergogna, shame, Scham, vergüenza. No és Europa qui em decep, sinó la inconsciència, la frivolitat, la desmemòria dels milers d'europeus i europees que se senten fascinats per personatges deplorables com Sarkozy o Berlusconi. Milers de treballadores i treballadors desclassats, aspirants a ser la bota que els trepitja, que han rigut les gràcies a qui els vol fer treballar 60 hores a la setmana. Sí, la Unió Europea ha obert la porta a la jornada laboral de 60 hores per setmana. Per ser competitius, diuen, per evitar la deslocalitació, afegeixen, no serà obligatori, dependrà de cada país i sector, justifiquen.

Encara resta el debat al Parlament europeu per tombar aquest disbarat. El Govern espanyol s'ha posicionat radicalment en contra: és just reconèixer-ho, agrair-ho, per si algú té la temptació de treure-li importància. Els sindicats, espero, desitjo, exigeixo, convocaran les mobilitzacions que hauran d'omplir els carrers de tota Europa. Sarkozy, no fa massa, se'n fotia ostensiblement de l'esclat del Maig del 68. Berlusconi fa la seva pròpia guerra contra els drets dels treballadors, no només dels immigrants. Ells han fet possible aquest gir espectacular a la dreta que em remou les tripes.

Em pregunto quin dels dos admirava, quan era petitó, el capità aranya que aixeca el sabre en aquest dibuix que recorda els fets de maig de 1886 a Chicago, a conseqüència dels quals el moviment obrer va aconseguir la jornada de 8 hores. Perquè seguim (i seguirem!!!) sent milions els qui ens hi enfrontarem des de l'altre costat!