Tots som Isaias.
Es deia Isaias. Tenia 42 anys, dona, dues filles de 20 i 17, un fill de 4. Internet ens assabenta de tots els detalls. Treballava en la cabina de peatge d’una autopista. Va ser quatre anys regidor socialista del seu poble. No tenia escorta. Era un blanc fàcil. Avui ETA l’ha assassinat.
Sortiran carronyaires de sota les pedres. Els més carronyaires de tots, els més despreciables, justificaran “l’acció” com a part del “conflicte” que enfronta als “opressors espanyols” contra el poble basc del que se senten “representants”. Un tret al clatell, prop d’una fugida fàcil, a un cobrador d’autopista pare de dues noies i un nen. Quina heroïcitat! Euskadi, vella i bella, té la seva pròpia carronya salvapàtries... Quina merda qualsevol salvador de qualsevol causa...! Milions de vegades abans la mediocritat que fem entre totes i tots, que qualsevol paradís a punta de pistola de qualsevol avantguarda revolucionària alliberadora i tal i tal i tal...
Sortiran carronyaires d’aquells que han acusat al president Zapatero d’haver intentat frenar els altres carronyaires. Salvapàtries carronyaires d’una bandera roja i groga (com si fos només seva...) contra salvapàtries carronyaires d’una bandera blanca, roja i verda (com si l’ikurriña fos només seva...). Carronya embolicada cadascuna amb el seu drap de colors. Jo li reconec al president Zapatero el mèrit d’haver-ho intentat, d’haver fet el pas valent per acabar amb la carronya sabent que hi ha milers de persones a Euskadi que no la veuen com a tal. També a Espanya hi ha milions de persones que no veuen a l’altra carronya com a tal. El president Zapatero no tindrà el meu vot perquè no comparteixo altres elements fonamentals de la seva política, però té tot el meu reconeixement per la seva valentia inicial en aquest camp.
La mort de l’Isaias respon al càlcul del criminal que ha apretat el gallet i del que ha donat l’ordre: en la seva follia, algú ha triat un ciutadà honrat per foradar-li el cap en benefici propi. Segurament, ja ho vaig escriure després de l’atemptat de Barajas, perquè han vist el sostre del PSOE i creuen que obtindran alguna escurrialla més del PP... Desitjo a aquests carronyaires de passamuntanyes i metralleta que es podreixin tota sa puta vida a una garjola d’un Estat “opressor” que combaten... però que rebutja la pena de mort que ells apliquen.
He sentit als presidents de la Generalitat, de l’Estat i d’Euskadi. He vist al lehendakari tip fins al capdamunt d’ETA. Avui, tothom sap que la independència és un objectiu que no necessita imposar-se a cop de parabellum: una Euskadi independent no necessita el càncer d’ETA. Ni la independència d’Euskadi ni la unitat d’Espanya es poden imposar per la força, i ja va essent hora que tothom se n’assabenti: tots els salvapàtries, els primers.
Dilluns, a les 12:00, serem a la plaça de la Vila tots els qui estimem la democràcia i no creiem en les pistoles. Diumenge, anirem a votar també els qui estimem la democràcia i no creiem en les pistoles. I aquesta nit, hi haurà una llar, on estimen la democràcia i rebutgen les pistoles, on una dona i tres fills s’hauran d’empassar la ràbia i el dolor de no tenir el seu Isaias. Que la solidaritat de tots els que l’estimen els doni una mica del consol que necessiten. Que muchos abrazos lejanos os hagan sentir próxima nuestra solidaridad y apoyo.
Sortiran carronyaires de sota les pedres. Els més carronyaires de tots, els més despreciables, justificaran “l’acció” com a part del “conflicte” que enfronta als “opressors espanyols” contra el poble basc del que se senten “representants”. Un tret al clatell, prop d’una fugida fàcil, a un cobrador d’autopista pare de dues noies i un nen. Quina heroïcitat! Euskadi, vella i bella, té la seva pròpia carronya salvapàtries... Quina merda qualsevol salvador de qualsevol causa...! Milions de vegades abans la mediocritat que fem entre totes i tots, que qualsevol paradís a punta de pistola de qualsevol avantguarda revolucionària alliberadora i tal i tal i tal...
Sortiran carronyaires d’aquells que han acusat al president Zapatero d’haver intentat frenar els altres carronyaires. Salvapàtries carronyaires d’una bandera roja i groga (com si fos només seva...) contra salvapàtries carronyaires d’una bandera blanca, roja i verda (com si l’ikurriña fos només seva...). Carronya embolicada cadascuna amb el seu drap de colors. Jo li reconec al president Zapatero el mèrit d’haver-ho intentat, d’haver fet el pas valent per acabar amb la carronya sabent que hi ha milers de persones a Euskadi que no la veuen com a tal. També a Espanya hi ha milions de persones que no veuen a l’altra carronya com a tal. El president Zapatero no tindrà el meu vot perquè no comparteixo altres elements fonamentals de la seva política, però té tot el meu reconeixement per la seva valentia inicial en aquest camp.
La mort de l’Isaias respon al càlcul del criminal que ha apretat el gallet i del que ha donat l’ordre: en la seva follia, algú ha triat un ciutadà honrat per foradar-li el cap en benefici propi. Segurament, ja ho vaig escriure després de l’atemptat de Barajas, perquè han vist el sostre del PSOE i creuen que obtindran alguna escurrialla més del PP... Desitjo a aquests carronyaires de passamuntanyes i metralleta que es podreixin tota sa puta vida a una garjola d’un Estat “opressor” que combaten... però que rebutja la pena de mort que ells apliquen.
He sentit als presidents de la Generalitat, de l’Estat i d’Euskadi. He vist al lehendakari tip fins al capdamunt d’ETA. Avui, tothom sap que la independència és un objectiu que no necessita imposar-se a cop de parabellum: una Euskadi independent no necessita el càncer d’ETA. Ni la independència d’Euskadi ni la unitat d’Espanya es poden imposar per la força, i ja va essent hora que tothom se n’assabenti: tots els salvapàtries, els primers.
Dilluns, a les 12:00, serem a la plaça de la Vila tots els qui estimem la democràcia i no creiem en les pistoles. Diumenge, anirem a votar també els qui estimem la democràcia i no creiem en les pistoles. I aquesta nit, hi haurà una llar, on estimen la democràcia i rebutgen les pistoles, on una dona i tres fills s’hauran d’empassar la ràbia i el dolor de no tenir el seu Isaias. Que la solidaritat de tots els que l’estimen els doni una mica del consol que necessiten. Que muchos abrazos lejanos os hagan sentir próxima nuestra solidaridad y apoyo.
Comentaris