2.500€ per infant? 3.500? Escoles bressol suficients i accessibles per a tothom!
Quan l’estratègia és arribar al poder a qualsevol preu (avui PP) o mantenir-s’hi sigui com sigui (avui PSOE), el debat sobre les polítiques sembla sobrer, la reflexió sobre el model social sembla innecessari. Tanmateix, jo el crec més necessari que mai, si no volem caure en el “¡y tú más!” si es tracta de trepitjar l’adversari o el “¡yo lo mismo y un duro más!” si es tractar d’enlluernar el personal prometent l’oro i el moro.
Aquests dies estem veient com surten xecs i xequets a dojo. Que el Zapatero promet 2.500 euros per infant? Doncs Esquerra n’hi afegeix 1.000 més en els casos més extrems. ¿Quién da más?
I a tot això, què hem dit des d’Iniciativa i Izquierda Unida? El que hem dit sempre: els xecs a les famílies són una política aparentment progressista que utilitza la dreta (i no només la dreta...) per enlluernar els votants (normalment en portes d’eleccions) fent-los creure que els governs s’interessen sincerament per ells, en comptes de solucionar de debò els problemes dels ciutadans en el seu dia a dia.
Els nostres diputats al Congrés, Joan Herrera i Carme Garcia, han fet una proposta totalment diferent que, possiblement, no sortirà en cap primera pàgina de cap diari. En comptes d’una ajuda puntual de l’import que sigui i igual per a tothom amb independència de la seva renda, el que cal crear és una xarxa suficient d’escoles bressol públiques a tota Espanya, amb un finançament suficient i sostingut de l’Estat i una política de preus, especialment en serveis complementaris, que hi garanteixi l’accés de les famílies amb rendes més baixes.
Les famílies agrairan òbviament el caramel dels 2.500€? 3.500€? que rebran amb el naixement. Fins i tot potser ho agrairan amb moltes i moltes paperetes de vot... Però... no seria una solució més real a les seves necessitats de conciliar feina i família que hi haguessin serveis educatius públics suficients i accessibles per a tothom? No és una proposta socialment més necessària i políticament més progressista, més justa?
És possible que tornin a dir que Iniciativa i Izquierda Unida són uns romàntics, uns somia-truites, que només compten els vots, que hauríem d’entrar en aquest circ prometent... posem 5.000€? Això val un titular en primera plana? Va, home, va... Per mirar per damunt de l’espatlla als homes i dones que trobem cada dia al carrer, per tractar-los com a simples votants o clients i no com a iguals, com a ciutadans, ja hi ha altres partits. Jo, per això vaig marxar del PSC, per això sóc a Iniciativa.
Un altre exemple ben il·lustratiu. La senyora Chacón traient-se del barret un altre xec per habitatge o en Cesc Baltasar, elaborant i negociant un pla d’habitatge que obligarà a importants reserves de sòl públics a promotors privats, que establirà compromisos de construcció d’habitatge públic com mai no s’han vist a tot l’Estat.
Perquè d’això es tracta: de comprar vots o d’elaborar un model de relacions, serveis i responsabilitats socials diferents, duradores, més justes, més equitatives. Sé que ven molt més repartir peixet a tort i a dret, però jo encara segueixo creient que el que cal és ensenyar a pescar, és que hi hagi canya i pesca per a tothom.
Aquests dies estem veient com surten xecs i xequets a dojo. Que el Zapatero promet 2.500 euros per infant? Doncs Esquerra n’hi afegeix 1.000 més en els casos més extrems. ¿Quién da más?
I a tot això, què hem dit des d’Iniciativa i Izquierda Unida? El que hem dit sempre: els xecs a les famílies són una política aparentment progressista que utilitza la dreta (i no només la dreta...) per enlluernar els votants (normalment en portes d’eleccions) fent-los creure que els governs s’interessen sincerament per ells, en comptes de solucionar de debò els problemes dels ciutadans en el seu dia a dia.
Els nostres diputats al Congrés, Joan Herrera i Carme Garcia, han fet una proposta totalment diferent que, possiblement, no sortirà en cap primera pàgina de cap diari. En comptes d’una ajuda puntual de l’import que sigui i igual per a tothom amb independència de la seva renda, el que cal crear és una xarxa suficient d’escoles bressol públiques a tota Espanya, amb un finançament suficient i sostingut de l’Estat i una política de preus, especialment en serveis complementaris, que hi garanteixi l’accés de les famílies amb rendes més baixes.
Les famílies agrairan òbviament el caramel dels 2.500€? 3.500€? que rebran amb el naixement. Fins i tot potser ho agrairan amb moltes i moltes paperetes de vot... Però... no seria una solució més real a les seves necessitats de conciliar feina i família que hi haguessin serveis educatius públics suficients i accessibles per a tothom? No és una proposta socialment més necessària i políticament més progressista, més justa?
És possible que tornin a dir que Iniciativa i Izquierda Unida són uns romàntics, uns somia-truites, que només compten els vots, que hauríem d’entrar en aquest circ prometent... posem 5.000€? Això val un titular en primera plana? Va, home, va... Per mirar per damunt de l’espatlla als homes i dones que trobem cada dia al carrer, per tractar-los com a simples votants o clients i no com a iguals, com a ciutadans, ja hi ha altres partits. Jo, per això vaig marxar del PSC, per això sóc a Iniciativa.
Un altre exemple ben il·lustratiu. La senyora Chacón traient-se del barret un altre xec per habitatge o en Cesc Baltasar, elaborant i negociant un pla d’habitatge que obligarà a importants reserves de sòl públics a promotors privats, que establirà compromisos de construcció d’habitatge públic com mai no s’han vist a tot l’Estat.
Perquè d’això es tracta: de comprar vots o d’elaborar un model de relacions, serveis i responsabilitats socials diferents, duradores, més justes, més equitatives. Sé que ven molt més repartir peixet a tort i a dret, però jo encara segueixo creient que el que cal és ensenyar a pescar, és que hi hagi canya i pesca per a tothom.
Comentaris