Porta a porta, vot a vot...
Novament, el porta a porta, coincidint amb els mítings que cada tarda fem ICV-EUiA a tots els barris. Abans-d'ahir a Can Calders, ahir a Can Maginàs, avui a la Salut, demà a Roses. És el meu cinquè porta a porta, i cadascun em sorprèn d'una manera diferent a les anteriors.
Fa quatre anys, vaig trobar un ambient fred en alguns llocs, fins i tot hostil en alguns casos. Era molt recent la "bronca" per la taxa de residus o la vergonyant campanya a Falguera per impedir-hi un lloc de trobada de la comunitat musulmana. Vaig trobar gent que em parlava obertament de la necessitat del canvi. En els actes que fèiem, hi havia poc públic, només el més fidel a Iniciativa o Esquerra Unida. En alguns actes, com al Mas Lluí, pancartes acusaven a l'Àngel Merino de l'abandonament (?) del barri. De les cinc campanyes electorals en què he participat com a candidat, és la que em va deixar pitjor regust de boca.
Aquests dies, no he trobat gens de fredor amb nosaltres, molt al contrari. Estic convençut que els nostres votants seran fidels a la nostra candidatura i, pel que em diu el nas (ho sé: d'objectivitat gens ni mica...), recuperarem una part dels que fa quatre anys deien que "fa massa anys que maneu" i ara han vist que "el canvi" es volia cruspir zona verda pública, inventava forats que després pagaven carreteres i manava Sant Feliu com si fos l'amo del tros. Ahir, una veïna em deia que ens havia deixat de votar "per trencar la rutina", però que ara tornaria a votar-nos "per comparació" i més convençuda que mai. Un veí del carrer Joaquim Monmany em va dir que no calia que li deixés el programa, que tenia molt clar que volia votar Merino. Jo vaig insistir perquè no ens votés "a cegues" i em va replicar que ens votava "per experiència"...
Més enllà d'aquestes qüestions, el porta a porta i les parades al carrer m'interessen pel contacte directe i abundant amb molts veïns i veïnes de tota edat i condició. M'ha tornat a sorprendre positivament que el porta a porta en català amb la gent jove o sobre la trentena a la Salut o Can Calders ja és un fet que no és forçat, que ja és normal. M'he trobat amb les diverses cares de la immigració: la noia marroquina indignada per no poder votar ni aquí ni allà, la noia boliviana que voldria votar i es plany de no poder fer-ho, l'home marroquí que se li han negat els ulls quan ha vist una salutació en àrab en el nostre programa electoral, les frases obscenes en una paret en una comunitat contra els moros que hi viuen, les portes que desconnecten els timbres i només obren al compatriota conegut, entreveure llits al que hauria de ser el menjador, la veïna que fa anys que va venir de fora que crida histèrica contra la gent que ve de fora, la mare jove que diu que les beques són totes pels de fora, la salsa a tot volum que evidentment molesta a qui vol estar tranquil a casa,... M'ha sorprès negativament el creixent escepticisme que he trobat entre molts joves i entre moltes dones grans. Més joves dels que voldria abstencionistes abans fins i tot de sentir-se defraudats per l'ús dels seus vots, moltes dones grans de tornada, unes rialleres dient "ay, joven, pero si todos van a lo suyo, como haría todo el mundo", altres esquerpes "todos son unos mentirosos", altres sàvies a la seva manera "¿puede algún alcalde hacer que tenga una pensíón como Dios manda?". Amb aquest escepticisme hi comptava, amb el jove, tant, no.
Algunes qüestions han estat reiterades, tant al porta a porta com a les parades: sobre tot, el neguit sobre "la incineradora", seguit de lluny per l'interès pel soterrament i el metro, o les propostes concretes sobre habitatge. Més enllà d'això, poca cosa que es pugui generalitzar.
D'altra banda, els actes públics ens estan anant molt bé. N'hem fet a tot arreu: a Falguera, a Mas Lluí, a les Grases, a Can Calders, a Can Maginàs, a la Salut, a Roses i el míting final, divendres que ve a la plaça de la Vila. L'Àngel es creix de míting en míting, i té temps d'arribar a tot allò que considera convenient (com las migas que hi va haver tot seguit del míting de les Grases) o imprescindible (com interessar-se en persona i oferir-se pel que calgués als companys i companyes de CiU després de l'accident del mateix diumenge).
En fi, molta feina i molt propera a la gent per aconseguir, vot a vot, porta a porta, el millor resultat possible per al que, personalment, considero la millor candidatura possible, el millor alcalde possible.
Fa quatre anys, vaig trobar un ambient fred en alguns llocs, fins i tot hostil en alguns casos. Era molt recent la "bronca" per la taxa de residus o la vergonyant campanya a Falguera per impedir-hi un lloc de trobada de la comunitat musulmana. Vaig trobar gent que em parlava obertament de la necessitat del canvi. En els actes que fèiem, hi havia poc públic, només el més fidel a Iniciativa o Esquerra Unida. En alguns actes, com al Mas Lluí, pancartes acusaven a l'Àngel Merino de l'abandonament (?) del barri. De les cinc campanyes electorals en què he participat com a candidat, és la que em va deixar pitjor regust de boca.
Aquests dies, no he trobat gens de fredor amb nosaltres, molt al contrari. Estic convençut que els nostres votants seran fidels a la nostra candidatura i, pel que em diu el nas (ho sé: d'objectivitat gens ni mica...), recuperarem una part dels que fa quatre anys deien que "fa massa anys que maneu" i ara han vist que "el canvi" es volia cruspir zona verda pública, inventava forats que després pagaven carreteres i manava Sant Feliu com si fos l'amo del tros. Ahir, una veïna em deia que ens havia deixat de votar "per trencar la rutina", però que ara tornaria a votar-nos "per comparació" i més convençuda que mai. Un veí del carrer Joaquim Monmany em va dir que no calia que li deixés el programa, que tenia molt clar que volia votar Merino. Jo vaig insistir perquè no ens votés "a cegues" i em va replicar que ens votava "per experiència"...
Més enllà d'aquestes qüestions, el porta a porta i les parades al carrer m'interessen pel contacte directe i abundant amb molts veïns i veïnes de tota edat i condició. M'ha tornat a sorprendre positivament que el porta a porta en català amb la gent jove o sobre la trentena a la Salut o Can Calders ja és un fet que no és forçat, que ja és normal. M'he trobat amb les diverses cares de la immigració: la noia marroquina indignada per no poder votar ni aquí ni allà, la noia boliviana que voldria votar i es plany de no poder fer-ho, l'home marroquí que se li han negat els ulls quan ha vist una salutació en àrab en el nostre programa electoral, les frases obscenes en una paret en una comunitat contra els moros que hi viuen, les portes que desconnecten els timbres i només obren al compatriota conegut, entreveure llits al que hauria de ser el menjador, la veïna que fa anys que va venir de fora que crida histèrica contra la gent que ve de fora, la mare jove que diu que les beques són totes pels de fora, la salsa a tot volum que evidentment molesta a qui vol estar tranquil a casa,... M'ha sorprès negativament el creixent escepticisme que he trobat entre molts joves i entre moltes dones grans. Més joves dels que voldria abstencionistes abans fins i tot de sentir-se defraudats per l'ús dels seus vots, moltes dones grans de tornada, unes rialleres dient "ay, joven, pero si todos van a lo suyo, como haría todo el mundo", altres esquerpes "todos son unos mentirosos", altres sàvies a la seva manera "¿puede algún alcalde hacer que tenga una pensíón como Dios manda?". Amb aquest escepticisme hi comptava, amb el jove, tant, no.
Algunes qüestions han estat reiterades, tant al porta a porta com a les parades: sobre tot, el neguit sobre "la incineradora", seguit de lluny per l'interès pel soterrament i el metro, o les propostes concretes sobre habitatge. Més enllà d'això, poca cosa que es pugui generalitzar.
D'altra banda, els actes públics ens estan anant molt bé. N'hem fet a tot arreu: a Falguera, a Mas Lluí, a les Grases, a Can Calders, a Can Maginàs, a la Salut, a Roses i el míting final, divendres que ve a la plaça de la Vila. L'Àngel es creix de míting en míting, i té temps d'arribar a tot allò que considera convenient (com las migas que hi va haver tot seguit del míting de les Grases) o imprescindible (com interessar-se en persona i oferir-se pel que calgués als companys i companyes de CiU després de l'accident del mateix diumenge).
En fi, molta feina i molt propera a la gent per aconseguir, vot a vot, porta a porta, el millor resultat possible per al que, personalment, considero la millor candidatura possible, el millor alcalde possible.
Comentaris