A les escoles... consolidem o compensem les desigualtats socials?
El passat mes d’octubre, l’Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona va organitzar el simposi Ciutat.edu: nous reptes, nous compromisos, sobre el paper dels ajuntaments en la política educativa.
Un dels grups de treball principals va abordar el tema de l’equitat en l’accés a les escoles i en els resultats de l’educació. Un dels ponents, Stephen Ball, anglès, va exposar la relació entre el nivell econòmic de les famílies i diferents maneres d’avaluar resultats escolars a diversos països. Un dels exemples més clars presentats feia referència a la relació entre renda familiar i competència lingüística, fent esment a una recerca del Banc Mundial a l’Equador, que podem veure al gràfic adjunt.
Dramàtic: entre els tres i els cinc anys, la competència lingüística dels nens i nenes avaluats és funció directa del seu nivell econòmic, i marca de forma definitiva la seva capacitat posterior per seguir en bones condicions el seu procés de formació.
La relació entre el nivell de renda i nivell formatiu de les famílies està estudiada des de
molts punts de vista i en tots els nivells educatius. Més a prop nostre, en el llibre “L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2005”, editat per la Fundació Bofill, es palesa aquesta relació en una etapa educativa en què els ajuntaments tenen el pes més important: les escoles bressol. Hi trobem aquesta gràfica:
És a dir, també a casa nostra, l’educació infantil dóna més a qui més té: a les escoles bressol hi ha el doble de nens i nenes amb famílies de renda alta que amb famílies de renda baixa. Sembla, doncs, que el cercle viciós entre renda i educació es reforça i, amb ell, es consolida més que no es compensa la desigualtat d’oportunitats en el moment d’accedir a l’escola.
Una opció religiosa, política i professional com la meva m’obliga (ens obliga: afortunadament som moltes les persones que les compartim!) a no dir que això és una fatalitat del destí i que res no podem fer-hi. En concret, en aquesta etapa inicial tan fonamental a la vida, els ajuntaments hi tenim molt a dir, especialment quan s’acosta el moment de decidir qui ha de governar-los.
Els ajuntaments hem d’incidir -i ara, afortunadament, amb el suport del govern de la Generalitat- en dos punts:
Estic convençut que aquest segon tema és crucial. Ja fa anys que des d’ICV estem veient que els usuaris de molts serveis públics no tenen la composició social diversa que hi ha als nostres barris, i els governs de dretes anteriors (Madrid i BCN) ens deien que el nostre marc legal i de gestió només donava per fer una política irrisòria de beques.
Governs d’esquerres a l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament hauran de fer els possibles per donar la volta a aquesta situació tan insatisfactòria i fer que, ja des de ben menuts, les escoles bressol siguin espais per compensar desigualtats socials de partida i donar, a tots els nens i nenes, les mateixes oportunitats perquè puguin tenir, sigui quina sigui la seva renda familiar, uns resultats equitatius i satisfactoris en tot el seu itinerari formatiu.
Aquest és, sens dubte, un dels compromisos fonamentals amb què estem elaborant el programa que ICV-EUiA presentarem a les eleccions del proper mes de maig.
Un dels grups de treball principals va abordar el tema de l’equitat en l’accés a les escoles i en els resultats de l’educació. Un dels ponents, Stephen Ball, anglès, va exposar la relació entre el nivell econòmic de les famílies i diferents maneres d’avaluar resultats escolars a diversos països. Un dels exemples més clars presentats feia referència a la relació entre renda familiar i competència lingüística, fent esment a una recerca del Banc Mundial a l’Equador, que podem veure al gràfic adjunt.
Dramàtic: entre els tres i els cinc anys, la competència lingüística dels nens i nenes avaluats és funció directa del seu nivell econòmic, i marca de forma definitiva la seva capacitat posterior per seguir en bones condicions el seu procés de formació.
La relació entre el nivell de renda i nivell formatiu de les famílies està estudiada des de
molts punts de vista i en tots els nivells educatius. Més a prop nostre, en el llibre “L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2005”, editat per la Fundació Bofill, es palesa aquesta relació en una etapa educativa en què els ajuntaments tenen el pes més important: les escoles bressol. Hi trobem aquesta gràfica:
Percentatge de llars amb parelles on tots dos pares
treballen i que utilitzen serveis de cura infantil remunerats segons el quartil d’ingressos familiars. Estat espanyol, 2000.
Font: 7a onada del Pannell de Llars Europees (PHOGUE)
Font: 7a onada del Pannell de Llars Europees (PHOGUE)
És a dir, també a casa nostra, l’educació infantil dóna més a qui més té: a les escoles bressol hi ha el doble de nens i nenes amb famílies de renda alta que amb famílies de renda baixa. Sembla, doncs, que el cercle viciós entre renda i educació es reforça i, amb ell, es consolida més que no es compensa la desigualtat d’oportunitats en el moment d’accedir a l’escola.
Una opció religiosa, política i professional com la meva m’obliga (ens obliga: afortunadament som moltes les persones que les compartim!) a no dir que això és una fatalitat del destí i que res no podem fer-hi. En concret, en aquesta etapa inicial tan fonamental a la vida, els ajuntaments hi tenim molt a dir, especialment quan s’acosta el moment de decidir qui ha de governar-los.
Els ajuntaments hem d’incidir -i ara, afortunadament, amb el suport del govern de la Generalitat- en dos punts:
1) la creació d’una oferta suficient de places d’escoles bressol i de serveis d'atenció a la petita infància,
2) l’establiment d’una política de preus sostenible i equitativa, que no faci de barrera dels sectors socials de renda més baixa.
Estic convençut que aquest segon tema és crucial. Ja fa anys que des d’ICV estem veient que els usuaris de molts serveis públics no tenen la composició social diversa que hi ha als nostres barris, i els governs de dretes anteriors (Madrid i BCN) ens deien que el nostre marc legal i de gestió només donava per fer una política irrisòria de beques.
Governs d’esquerres a l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament hauran de fer els possibles per donar la volta a aquesta situació tan insatisfactòria i fer que, ja des de ben menuts, les escoles bressol siguin espais per compensar desigualtats socials de partida i donar, a tots els nens i nenes, les mateixes oportunitats perquè puguin tenir, sigui quina sigui la seva renda familiar, uns resultats equitatius i satisfactoris en tot el seu itinerari formatiu.
Aquest és, sens dubte, un dels compromisos fonamentals amb què estem elaborant el programa que ICV-EUiA presentarem a les eleccions del proper mes de maig.
Comentaris