Rambla central, amb tramvia a banda i banda.
Un dels molts temes que queda “en l’aire” en l’actual ¿campanya informativa? que fa l’equip de govern sobre el soterrament és el que fa referència al tramvia. Se l’esmenta quan es diu que n'hi haurà dues parades i que el seu pas facilitarà el finançament de la urbanització de la superfície, però no s’informa sobre les diverses possibilitats que el tramvia s’implanti en la nova avinguda ni es demana l’opinió de la ciutadania sobre aquest tema.
Però el cas és que s’ha elaborat un Estudi previ de la transformació urbana resultant del soterrament de la via fèrria amb data de setembre de 2005 i que no va ser lliurat a ICV-EA fins a juny de 2006 (nou mesos després!) en què apareix la següent imatge:
És a dir, en un estudi encarregat per l’equip de govern i amb l’anagrama de l’Ajuntament, es considera la possibilitat d’una secció que deixa als vianants dues voreres (amples, això sí, només faltaria!) separades per gairebé 25 metres de calçada, 16 per als cotxes i 8,5 per al tramvia. Per entendre’ns, això és la secció tipus que correspondria a una via interurbana i, de fet, és la que trobem en el tram que hi ha en la baixada de Sant Just a Sant Feliu. No és, ni de lluny, la via que esperem la ciutadania de Sant Feliu.
L’habitual secretisme amb què actuen PSC, CiU i ERC amaga aquesta informació, però també el debat de les alternatives que s’hi poden confrontar. Això és, justament, el que van exigir ICV-EUiA en un ple extraordinari realitzat fa tres anys per debatre monogràficament el traçat del tramvia, en un moment (cal recordar-ho) que Vázquez i Burgui defensaven que el tramvia circulés pel carrer Sant Josep.
Personalment, l’alternativa que considero més raonable és la que un santfeliuenc estudiós del tema del transport públic ha proposat en el fòrum del tramvia i que va per aquí:
El canvi de prioritats en aquesta proposta és òbvia. No és prioritària) la circulació ràpida dels automòbils, sinó el passeig i la mobilitat dels vianants i la seva accessibilitat al transport públic, tant al tramvia, com a una estació soterrada que connecti amb Rodalies, però també amb el metro, com ha demanat reiteradament la ciutadania. És a dir, un metro que no es quedi a Torreblanca, a les portes de Sant Feliu, sinó que arribi al cor de la nostra ciutat.
Personalment, crec que no podem anar a mitges tintes amb el tramvia. Cal apostar-hi fort i amb claredat. És el sistema de transport públic net, confortable, de gran capacitat i accessible a tothom que cobreix de forma més idònia els recorreguts curts o mitjans que fem habitualment. L’oposició al tramvia s’ha anat diluïnt com un terròs de sucre a mesura que la gent l’ha anat utilitzant de forma habitual, i ha comprovat que s’integra amb facilitat al paisatge urbà i no l’espatlla com alguns antigament afirmaven.
A més, el conveni signat amb l’Estat i la Generalitat obliga a què el tramvia passi per la nova avinguda del soterrament i nosaltres hi hem votat a favor: a més a més que el tramvia em convenç, és evident que cal ser conseqüents amb el sentit del nostre vot. Que hi passi soterrat, com ara diuen alguns, va en contra també del conveni signat a Madrid, ja que el reduidíssim espai de treball al carrer Constitució (on hauran de conviure tres parells de vies al llarg de molts mesos: les actuals, les provisionals i les definitives) no permeten fer hipòtesis sobre un nou transport públic soterrat. Però és que no només aniria contra el signat al conveni, sinó contra el mateix concepte de transport públic accessible i integrat en l’entorn que és el tramvia.
En tot cas, el debat està servit, i no és bo que s’hi passi de puntetes. Jo ho tinc claríssim: una rambla central amb tramvia a banda i banda, que continuï fins a Molins de Rei i Sant Vicenç, que enllaci amb el metro i que, un cop establerts per la ciutadania els criteris que haurà de tenir la urbanització de la superfície en tot l’àmbit del soterrament, formi part d’un macroprojecte de transformació de Sant Feliu encarregat a un equip d’arquitectes i enginyers que surti d’un transparentíssim concurs públic d’idees i projectes.
Però el cas és que s’ha elaborat un Estudi previ de la transformació urbana resultant del soterrament de la via fèrria amb data de setembre de 2005 i que no va ser lliurat a ICV-EA fins a juny de 2006 (nou mesos després!) en què apareix la següent imatge:
És a dir, en un estudi encarregat per l’equip de govern i amb l’anagrama de l’Ajuntament, es considera la possibilitat d’una secció que deixa als vianants dues voreres (amples, això sí, només faltaria!) separades per gairebé 25 metres de calçada, 16 per als cotxes i 8,5 per al tramvia. Per entendre’ns, això és la secció tipus que correspondria a una via interurbana i, de fet, és la que trobem en el tram que hi ha en la baixada de Sant Just a Sant Feliu. No és, ni de lluny, la via que esperem la ciutadania de Sant Feliu.
L’habitual secretisme amb què actuen PSC, CiU i ERC amaga aquesta informació, però també el debat de les alternatives que s’hi poden confrontar. Això és, justament, el que van exigir ICV-EUiA en un ple extraordinari realitzat fa tres anys per debatre monogràficament el traçat del tramvia, en un moment (cal recordar-ho) que Vázquez i Burgui defensaven que el tramvia circulés pel carrer Sant Josep.
Personalment, l’alternativa que considero més raonable és la que un santfeliuenc estudiós del tema del transport públic ha proposat en el fòrum del tramvia i que va per aquí:
El canvi de prioritats en aquesta proposta és òbvia. No és prioritària) la circulació ràpida dels automòbils, sinó el passeig i la mobilitat dels vianants i la seva accessibilitat al transport públic, tant al tramvia, com a una estació soterrada que connecti amb Rodalies, però també amb el metro, com ha demanat reiteradament la ciutadania. És a dir, un metro que no es quedi a Torreblanca, a les portes de Sant Feliu, sinó que arribi al cor de la nostra ciutat.
Personalment, crec que no podem anar a mitges tintes amb el tramvia. Cal apostar-hi fort i amb claredat. És el sistema de transport públic net, confortable, de gran capacitat i accessible a tothom que cobreix de forma més idònia els recorreguts curts o mitjans que fem habitualment. L’oposició al tramvia s’ha anat diluïnt com un terròs de sucre a mesura que la gent l’ha anat utilitzant de forma habitual, i ha comprovat que s’integra amb facilitat al paisatge urbà i no l’espatlla com alguns antigament afirmaven.
A més, el conveni signat amb l’Estat i la Generalitat obliga a què el tramvia passi per la nova avinguda del soterrament i nosaltres hi hem votat a favor: a més a més que el tramvia em convenç, és evident que cal ser conseqüents amb el sentit del nostre vot. Que hi passi soterrat, com ara diuen alguns, va en contra també del conveni signat a Madrid, ja que el reduidíssim espai de treball al carrer Constitució (on hauran de conviure tres parells de vies al llarg de molts mesos: les actuals, les provisionals i les definitives) no permeten fer hipòtesis sobre un nou transport públic soterrat. Però és que no només aniria contra el signat al conveni, sinó contra el mateix concepte de transport públic accessible i integrat en l’entorn que és el tramvia.
En tot cas, el debat està servit, i no és bo que s’hi passi de puntetes. Jo ho tinc claríssim: una rambla central amb tramvia a banda i banda, que continuï fins a Molins de Rei i Sant Vicenç, que enllaci amb el metro i que, un cop establerts per la ciutadania els criteris que haurà de tenir la urbanització de la superfície en tot l’àmbit del soterrament, formi part d’un macroprojecte de transformació de Sant Feliu encarregat a un equip d’arquitectes i enginyers que surti d’un transparentíssim concurs públic d’idees i projectes.
Comentaris