Amb el seu recurs sobre l'IBI, el PSC obre la via judicial, tanca la porta política.

Com vaig explicar en aquest article, l'11 d'abril es va aprovar definitivament el tipus d'IBI que s'està aplicant aquest any 2014. En els dies previs, es van presentar les al·legacions del Partit Popular, de Ciutadans, del Partit Socialista i de la Comissió ciutadana de l'IBI. Totes aquestes al·legacions es van desestimar, ja que es basaven en dues qüestions (incompliment de legislació i incompliment de calendaris) que vam argumentar que no existien.

Després d'aquell ple, i un cop el mes de maig es van rebre els primers rebuts quadrimestrals a les persones que tenen domiciliat l'IBI, hi va haver dues campanyes contra l'acord pres a l'abril: una impulsada per la Comissió ciutadana i una altra impulsada pel PSC. Les campanyes han consistit en el següent: presentació de recursos de reposició a l'Ajuntament contra el tipus aprovat el passat abril i presentació de recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. De moment, el PSC ja ha presentat recurs (vegeu-ne la notícia en aquest enllaç del Fet a Sant Feliu) i l'AVV Roses ha anunciat públicament al seu blog que el proper setembre la Comissió ciutadana farà el mateix.

En el període de presentació (que acabava el 22 de juny), s'han presentat 102 recursos amb el model facilitat pel PSC, 719 recursos amb el model de la Comissió ciutadana i 3 recursos a títol individual. La major part dels recursos del PSC i els presentats individualment tenien la documentació correcta (és a dir, només fotocopia del DNI i la indicació de l'immoble pel qual presentaven el recurs) i la major part dels de la Comissió no venien acompanyats per cap document. Es podia donar el cas que es presentés un recurs en nom d'algú que no ho sabia: de fet, han vingut algunes (poques, evidentment) persones a l'Ajuntament dient-nos que el recurs s'havia presentat sense el seu coneixement. En aquests casos, hem requerit a les persones que no acompanyaven cap document  a què els adjuntessin, per tal de validar que efectivament es volien personar en un recurs contra l'Ajuntament. A aquesta petició de cocumentació, han respost fins ara 53 persones. Per tant, d'un total de 824 recursos rebuts, fins ara n'hem admès 188 i els altres els anirem responent a mesura que presentin la documentació requerida. Si no, els haurem de rebutjar per impossibilitat de verificar que les persones efectivament presentaven el recurs en nom propi i amb els requisits necessaris. I és que fer un recurs no és el mateix que fer una instància o signar un document en una campanya: té efectes jurídics i ha de tenir garanties jurídiques.

Un cop acabat el termini de presentació de recursos, aquests dies els estem responent. I la resposta és clara i l'estic explicant recentment en les converses a barris que estem fent o a Ràdio Sant Feliu: estem desestimant els recursos, perquè estem convençuts que ni hem incomplert la legislació, ni hem incomplert els calendaris. I ho estem fent tal com estableix la llei: amb una argumentació jurídica molt detallada, acompanyada d'una breu explicació que reprodueixo tot seguit.

Per què diem que no hem incomplert ni la legislació ni els calendaris?
En primer lloc i principal, perquè l'ajuntament té dues persones la responsabilitat de la qual els hauria obligat a advertir-nos-ho: el secretari i la interventora municipals. En cap expedient (ni en l'aprovació inicial ni en les respostes a les al·legacions ni en l'aprovació definitiva) cap dels dos ha formulat cap mena de reparament o objecció legal. L'equip de govern assumeix plenament la raó per la qual no han fet reparaments, i que explico tot seguit.

Tant el PSC com la Comissió ciutadana, en el seu recurs de reposició, al·leguen que hem incomplert la disposició addicional tretzena de la Llei reguladora d'Hisendes locals, ja que, segons aquesta llei, el tipus d'IBI s'havia d'aprovar definitivament abans de l'1 de març, i en canvi el vam aprovar el dia 11 d'abril.

Però, com vam explicar reiteradament al PSC i a la Comissió ciutadana, és que per damunt de la Llei d'Hisendes locals, els ajuntaments estem obligats a complir, per mandat constitucional imposat per la Unió Europea (la famosa reforma de l'article 135 de la Constitució, a la que ICV es va oposar, però que és d'obligat compliment), estem obligats a complir la Llei orgànica 2/2012, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, que és clarament de rang superior. Per aplicació d'aquesta llei, l'Ajuntament havia d'establir el tipus d'IBI un cop es conegués el resultat pressupostari de l'any passat, el 2013. Aquest resultat pressupostari no es va tancar fins al 14 de febrer. En conseqüència, el tipus d'IBI no es podia aprovar inicialment abans d'aquesta data, i es va aprovar per tant, el dia 27 de febrer, abans, per tant, de l'1 de març. Era materialment impossible, per tant, que estigués aprovat definitivament el dia 1 de març, ja que l'existència d'un mes d'exposició pública feia del tot impossible el que plantegen el PSC i la Comissió en els seus recursos. Reitero i resumeixo: no es podia aprovar abans d'aprovar la liquidació del 2013 (14 de febrer) i és obligatori per llei un mes d'exposició pública: apurant fins a l'extrem el calendari, era legalment impossible aprovar definitivament abans del 14 de març. El PSC i la Comissió, en els seus recursos, no plantegen només un calendari materialment impossible, sinó el que és pitjor, legalment impossible.

El recurs del PSC ha estat admès a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): és, valgui la redundància, un tràmit administratiu normal quan el jutjat no veu defectes de forma en la presentació formal del recurs. Ara caldrà que l'estudiï a fons i que segueixi tot el procés judicial. El mateix passarà amb el recurs que presenti la Comissió ciutadana. Per tant, caldrà veure com i en quins moments es pronuncia el TSJC. Estem, per tant, a l'espera del que passi en el calendari i l'àmbit judicial.

Ara bé, què passa en el calendari i l'àmbit polític?
En els 35 anys de democràcia municipal, mai un grup municipal ha recorregut a la justícia en la seva tasca d'oposició al govern de la ciutat. En els vuit anys en què ICV i EUiA vam estar a l'oposició (2003-2011), vam plantar cara decididament a moltes decisions del govern del PSC, però sempre vam presentar la batalla política a la sala de plens i a la ciutat, mai en els tribunals. Ara constatem amb sorpresa com un PSC en caiguda lliure a totes les enquestes i amb una crisi oberta a tots els fronts, fa el pas de denunciar el govern de la ciutat, tot i saber que ho fa sense base legal sòlida, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Amb aquesta decisió, al mateix temps que el PSC obre la via judicial, tanca la porta política. Què vull dir amb això? Vull dir que el PSC ha escollit la via de la màxima confrontació amb ICV-EUiA-ISF i ha escollit la via de fer enormement difícil una futura entesa entre les dues principals forces polítiques de la nostra ciutat en aquests moments. Ells sabran per què ho han fet: suposo que han calculat que volen ser els beneficiaris polítics del desgast que pugui comportar la llarga campanya de la Comissió ciutadana contra l'equip de govern. Volen ser, com es diu en castellà, "los pescadores que sacan ganancia de este río revuelto". Fins després de les eleccions municipals de 2015, ningú no sabrà els resultats d'aquesta decisió sense precedents. Però fins aleshores, la nostra porta està tancada, amb un rètol a la porta, que el PSC mateix ha posat, i que diu: "Tancat per recurs a la via judicial".

I deixeu-me afegir un comentari  final: qui és el PSC de Sant Feliu per portar als tribunals un govern que ajustarà el rebut de l'IBI a l'increment de l'IPC, com deia al seu programa, si quan la senyora Borrell era regidora d'Hisenda (2007-11) l'IPC va pujar un 10,10% i el rebut de l'IBI va pujar el 33, 79%? Ho portava al seu programa electoral? El PSC se salta el seu programa i ens porta als tribunals per complir el nostre? Pot sonar a discussió de pati d'escola... però de segons qui, lliçons de moralina, les justes. O cap ni una.