04/12/2013: avui ha mort Joana Raspall.
Demà volia fer la meva crònica de l'acte de cloenda de l'Any Joana Raspall, que va tenir lloc divendres passat. Aquest matí, però, la notícia de la seva mort em porta a expressar avui mateix el que em surt de molt endins. Ho vaig fer, encara no sé per què, en l'acte de divendres: tenia un discurs preparat, ple de dates i de referències, però el vaig deixar de banda. Vaig improvisar el que de debò tenia ganes de dir-li a la Joana: la meva admiració i gratitud.
I d'això vull parlar ara: d'admiració i de gratitud. Barrejant les coses que vaig dir divendres, afegint les coses que sento avui dimecres.
Gràcies, Joana, per la voluntat i l'esforç d'acompanyar-nos divendres, avui que sabem que seria el darrer acte que compartiries amb nosaltres. I sobretot per la voluntat i l'esforç d'acompanyar-nos en tot l'Any Joana Raspall, fins al final, fins al darrer dia, com si encara volguessis fer el darrer esforç per acompanyar i mostrar el teu amor a la teva ciutat, a la teva gent, com si encara ens volguessis fer la darrera abraçada, plantar la darrera llavor i després deixar-te anar serenament...
Gràcies, Joana, per haver fet de pont entre la Catalunya que podríem haver estat, la culta, la republicana, la que vam perdre per la força de les armes i la Catalunya que volem ser, la culta, la igualitària, la que volem construir entre totes les persones que hi convivim,
Gràcies, Joana, pel teu compromís amb Sant Feliu, pel teu activisme cívic, essent la primera dona que presidia una associació de veïns a Sant Feliu, pel teu activisme cultural que, més enllà de la teva obra literària, et va portar a presidir el Centre Parroquial o a participar molt activament al Congrés de Cultura Literària o als primers anys del nou Casal de Cultura a Can Ricart,
Gràcies, Joana, per ser la primera professora de català a Sant Feliu gairebé d'amagat a les Mercedàries, per haver-nos ensenyat al Jordi Giol, a l'Agustí Vilar i a mi mateix a com fer les primeres classes de català a les escoles públiques de Sant Feliu, aquell setembre de 1976, per encomanar-nos la teva passió per l'educació, per l'escola, la teva confiança en el treball constant, en el futur,...
Gràcies, Joana, per la importància i per la qualitat de la teva obra, una obra que ha volgut i ha sabut transmetre dues coses: bellesa i valors a través de les paraules. Bellesa en les paraules triades, sempre entenedores, sempre clares; rigor en la construcció dels teus versos, en la intenció d'educar i trobar sentit tant en la forma com en el fons; compromís amb els valors democràtics i de drets de ciutadania, de fraternitat universal, tant en la teva poesia com en el teu teatre o narrativa,
Gràcies, Joana, per haver-nos salvat, com Salvador Espriu, els noms de cada cosa, per haver-nos encomanat la teva passió per la llengua catalana, per haver-nos encoratjat a preservar-la, a defensar-la, a estendre-la, a gaudir-la, a ensenyar-la, a estimar-la,
Gràcies, Joana, per, com va dir la Maite Carranza, haver lluitat sempre contra la dictadura, contra la misogínia i contra l'estultícia,
Gràcies, Joana, per haver estat la millor ambaixadora possible de Sant Feliu, unint el teu nom al de la nostra ciutat, en una mena d'aliatge que ens honora i ens enorgulleix,
Per acabar, vaig triar un petit poema que expressa el que tu senties en un moment donat, i el que jo sento en aquests moments: un poema que es diu "Agraïment",
Em creia haver perdut
tot allò que donava,
I sense saber com
Me'n trobo les mans plenes.
Com un grapadet de blat
Caigut en bona terra,
De cada gra sorgeix
-miracle d'or- l'espiga!
Beneïda saó
De terra generosa.
Gràcies, Joana, per haver-nos regalat tants anys de grapadets de blat, de bona llavor, i per haver-nos ajudat a convertir-nos en la terra generosa que ha de donar espigues de cultura, de bellesa i de valors per a tothom.
Per la teva vida i per la teva obra, en nom personal meu, de tot el consistori i de tota la ciutat, gràcies, gràcies, gràcies!!!
Comentaris