Començant a pensar en la 35a edició de la Fira.

Imatge de la desfilada de FemModa, que han recuperat comerços i emprenedors de la nostra ciutat.

Ara fa una setmana, el poeta Carles Duarte, el conseller Ferran Mascarell i jo mateix obríem un cap de setmana ple d'activitats a la nostra ciutat. Segon cap de setmana de maig, amb tres esdeveniments volgudament coincidents:

• l'Exposició Nacional de Roses (55a edició)
• la Fira Comercial i Industrial (34a edició)
• el conjunt d'activitats culturals i lúdiques que anomenem informalment Festes de Primavera (34a edició)

L'any passat ja vaig plantejar en el meu blog la necessitat de reflexionar sobre els tres esdeveniments i de valorar què és el que cal que es mantingui, què és el que cal que s'acabi, què és el que cal que canviï. No repetiré el que escrivia llavors, però sí que recomano la reflexió que va fer, en el quart comentari, el company Jordi Ferrer (Funti).

He demanat formalment als diversos departaments de l'Ajuntament una reflexió a fons sobre els tres esdeveniments. I, en concret, per a la Fira, he demanat una anàlisi a fons per part del Consorci de Comerç (que representa als comerciants de la nostra ciutat) i a la Mesa per al Desenvolupament Econòmic (que agrupa els agents socials i econòmics de Sant Feliu i als quatre grups municipals). La pregunta que els he traslladat és molt fàcil: l'any que ve celebrarem els 35 anys d'ajuntaments democràtics. L'any 1980, el primer de la democràcia local recuperada, va néixer la Fira: serà per tant la 35a edició. Si l'haguéssim de crear ara: la crearíem? amb quins objectius? amb quin abast? on? amb qui?

No és una reflexió inoportuna. Parlant de l'Exposició, en les primeres festes que en Cesc Baltasar i el seu govern presidien a l'abril del 1980, el mateix Cesc, en l'editorial del Butlletí 260, deia que l'Exposició (i, afegeixo jo ara, la Fira i les Festes) ha de tenir "una vocació dinàmica, no estàtica; renovadora, no continuïsta".

Avanço la meva opinió: l'Exposició.

La gent que ens ve a veure, queda bocabadada amb l'Exposició: crec que hem trobat la millor ubicació i hem sabut donar-li una estructura molt bona. El dinamisme dels Amics de les Roses és imprescindible i dóna un resultat espectacular. Enguany, la coincidència amb l'exposició "Joana Raspall, una escriptora centenària", ha reforçat el caràcter poètic per a tots els sentits de l'Exposició de Roses. Ens cal que ens facin més difusió des de fora: hem enviat informació completa i a temps a TV3 i no ens han volgut treure ni al Telenotícies Comarques: alguna cosa falla en aquest camp.

Continuo: les Festes.

Estan agafant un protagonisme creixent i hem d'acabar de veure, amb les entitats, amb el Consell de Cultura, el paper que volem que tinguin en el futur. La música hi té un paper vital i molt protagonitzat per nosaltres mateixos: des del Cau i el ButiFarraSound fins a Contrabaix amb Ramon Mirabet, passant per les actuacions del Tast, el Centre Parroquial, el Casal de Joves i enguany de la plaça de la Vila. Però no només la música: FiraJoc i FiraEsport estaven a rebentar de gent, i moltes altres activitats en molts altres indrets, que crec que no és el lloc d'enumerar una per una, ja que m'interessa la perspectiva i la visió global de totes elles. Hem tingut un protagonisme inesperat del botellón a la Torre del Roser i el carrer Rectoria de dissabte al vespre, que caldrà també valorar i prendre decisions al respecte. Però, en conjunt, tot i que cal fer-hi la reflexió que proposo, crec que la majoria de la gent valora que és un bon moment de la vida col·lectiva de la nostra ciutat, de protagonisme de les seves entitats.

El que cal repensar més: la Fira.

Enguany han destacat dos elements fonamentals: FemModa, que s'estrenava, i el Tast, que feia la seva segona edició. Insisteixo en la meva dèria: amb gent de Sant Feliu i per a Sant Feliu: fantàstic! Ha continuat a la plaça de la Vila la línia de renovació que vam començar l'any passat: el 2012, vam veure a la plaça la innovació de les nostres indústries, al 2013 hi hem vist l'empenta dels nostres emprenedors i emprenedores. Hem continuat sense posar-hi estand institucional, sense voler gastar diners en què l'Ajuntament exposi "a lo grande" els seus projectes. Però el nombre d'empreses i comerços locals que han participat a la Fira continua essent baix, i això obliga clarament a la reflexió que he encarregat als departaments municipals i associacions de comerciants, entre d'altres. Crec que és molt important repensar bé la Fira de cara a la seva 35a edició.

Comentari final i "fora de micro": llegir a Juan Antonio Vázquez parlant de la necessitat de renovar la Fira és com sentir a la Lourdes Borrell parlar de la necessitat d'invertir al Mercat. Algunes persones del PSC local (confio que no totes) pateixen alguns episodis d'amnèsia. Un problema que la nostra ciutadania no pateix: tothom sap que durant vuit anys van tenir responsabilitats de govern i que ara és poc creïble que reclamin que nosaltres fem en dos anys el que ells no van fer en vuit. Però, com deia, això és "fora de micro" i del que es tracta ara és de debatre bé i a fons sobre l'Exposició de Roses, la Fira Comercial i Industrial i les Festes de Primavera.

I per als més joves, reprodueixo finalment el programa del segon cap de setmana de maig de 1980, aquell en què es va celebrar la I Fira Industrial i Comercial i la XXII Exposició Nacional de Roses, aquell en què es va inaugurar Can Ricart (l'any que ve també farà 35 anys, per tant) i es va fer també la primera desfilada de modes.