Pel control democràtic de l'economia i la reforma fiscal, jo votaré Joan Coscubiela, jo votaré ICV-EUiA.

Foto de Pedro Gómez Jordán, a l'acte d'inici de campanya al Prat.

El meu primer escrit de novembre ha d'anar d'eleccions generals i ha de demanar necessàriament el vot per al Joan Coscubiela. Aquest advocat i sindicalista, membre d'aquesta subrogació del PSUC que es diu Iniciativa des de molt abans que jo, orgullós de ser un xava de la Barceloneta que sap distingir un valent de veritat d'un simple xulo, corredor de maratons, que parla com corre, directe i clar, sense embuts. Que se sap i es reclama com a fill de la classe obrera i vol portar la veu del món obrer al Congrés dels Diputats. Que sap que l'enemic ho és de classe i per les polítiques socials de dretes que fa, es vesteixi de senyera o de rojigualda. Que diu que no a les retallades i a la reforma constitucional que diu que primer és pagar el deute als bancs que garantir la qualitat de la sanitat, les prestacions socials o l'educació. Que reivindica la dignificació de la política i no la seva desqualificació (encara que vingui del 15-M), que vol que la política. Que diu que contra una dreta global sotmesa als mercats, cal una esquerra global que parli clarament del retorn al control democràtic del sistema financer (sí, allò que Reagan i Tatcher es van carregar als setanta-vuitanta i l'esquerra europea no va saber evitar...) i la necessitat imperiosa d'una reforma fiscal, que més enllà del fals debat de "pujar/baixar impostos", ens situï en el camí dels països nòrdics que tan bé estan resistint a la crisi: serveis públics accessibles a tothom i de qualitat, finançats amb una fiscalitat alta i molt ben gestionada.

M'agrada el Coscu. Molt. Ho diu molt clar, adreçant-se a la gent que fa temps que ha perdut l'interès en votar: "L'abstenció no frena les retallades". Ho diu molt clar i per a tothom, en el seu bloc de candidat: us el recomano, aquí us el deixo.

L'alternativa no és em sotmeto amb més o menys ganes al tàndem Merkel-Sarkozy i el que representen. No és Rajoy/Rubalcaba en versió MAD o Chacón/Duran en versió BCN. L'alternativa és una política radicalment diferent, un sistema que no tingui el lucre insaciable com al primer dels seus afanys. Per això, el 20-N, jo no tinc cap dubte: votaré Joan Coscubiela