Sant Llorenç a Sant Feliu.

Per diverses raons, fa molts anys que el mes d'agost el passem a Sant Feliu: la més important és la hipoteca del pis que vam comprar el 2005, al carrer Sant Josep. Recordo aquell estiu: jo encara tenia cotxe, i el podia aparcar a qualsevol racó de Sant Feliu, al centre, al barri Falguera o gairebé a qualsevol lloc. Poca gent a Sant Feliu a l'agost, poca gent el dia de Sant Llorenç: eren -recordem-ho- els temps de la nostra "economia de champions".


Avui he passat per diversos carrers de Sant Feliu i els he vist plens de cotxes. Des de 2007 o 2008, veig Sant Feliu molt més ple de gent, menys gent parla de vacances més o menys llunyanes i ni tan sols al poble,... Passar l'estiu a Sant Feliu no és, segurament, una opció volguda per moltes famílies, però les circumstàncies obliguen i condicionen de manera definitiva. I l'agost ja és, crec que de manera definitiva, un mes amb un ritme certament inferior que els altres, però en cap cas aquella imatge de "ciutat deserta" que possiblement no va existir mai. Som milers i milers, i això crec que ens obliga(rà) a replantejar-nos algunes coses.

Fa uns dies vaig llegir l'article d'en Jordi Ferrer al Fet a Sant Feliu. Certament, avui i demà no tindrem a Sant Feliu una Festa Major de la importància i la intensitat que tenia, com sovint m'explica la meva mare, als anys cinquanta: la realitat en què va néixer i créixer ella i la realitat en què han nascut els nostres fills no tenen, ni socialment ni políticament ni econòmicament ni tecnològicament ni culturalment, gran cosa a veure. Allò que els avis esperaven amb candeletes de cada festa no estrictament religiosa (la transgressió descarada del Carnaval, la relaxació dels controls a l'estiu, ....) ho tenim avui cada dia i a  tot arreu. Fins al punt que molta gent ha perdut, crec que malauradament, la capacitat de valorar-ho. Les festes, avui, han de ser una altra cosa. Han de tenir contingut tradicional (sardanes, havaneres, jocs per a infants, concert de Festa Major,...), però han de ser alguna cosa més. Enguany, avui i demà, encara no: però han de tenir alguna cosa més en endavant.

Les festes han de ser oportunitats de vida i de temps compartit, de construcció d'identitat, de vivència de comunitat, d'alegria construïda amb les aportacions de tothom. No han de ser "el que munti l'Ajuntament" i prou. No ha de ser "la torna" de les Festes de Tardor, en el cas de Sant Feliu. No han de ser "per complir", perquè simplement ens ho recorda el calendari. Per Sant Llorenç hem de tenir una festa menor i diferent que per les Festes de Tardor o fins i tot que durant la Fira i l'Exposició de Roses, és clar. A l'agost hi som molts i cada cop en som més, però és evident que no hi som tots: ni les persones ni la capacitat operativa de les entitats. Però hem de preveure amb temps i planificar amb totes les entitats culturals de Sant Feliu unes festes que infants, joves, adults i gent gran sentin properes i interessants, tot i les limitacions de gent i de pressupost que comportarà necessàriament un mes de menor vida ciutadana... però en cap cas d'escassa vida ciutadana.

Estic convençut que, des de la regidoria de Cultura, i amb criteris clars de complicitat i coresponsabilitat amb entitats culturals i associacions veïnals, en els propers anys Sant Feliu reviurà també la seva Festa Major de Sant Llorenç. I mentrestant, a gaudir amb intensitat d'avui i demà a la plaça de la Vila!!!