Una imatge injusta i inadmissible del jovent de Sant Feliu
Hi ha diversitat de joves, com hi ha diversitat d'infants i de gent gran, d'homes i de dones. Som molts (més de 43.000!) i som afortunadament diferents entre nosaltres, però iguals en drets i deures, i hem de ser iguals en oportunitats. Convivim, a més, en poc més de 3,5 km2.
Diversos i apretats: la convivència té aquestes coses. I comporta problemes, com els que es poden veure en els dibuixos que ens ha enviat aquests dies l'Ajuntament: sorolls excessius, brutícia, ús indegut del mobiliari públic, manca de respecte a altres persones,... Problemes que s'han d'abordar i de resoldre, evidentment, que ni s'han d'exagerar, ni s'han de minimitzar. Ens hi va la qualitat de vida i també la cohesió social. Poca broma.
El que passa és que, amb la imatge gràfica de la campanya que ha fet l'equip de govern, sembla que el problema no siguin el soroll, la brutícia o la manca de respecte a altres persones o al mobiliari urbà, sinó que sembla que el problema siguin les persones joves. I això, justament això, és el que considero inadmissible.
Ser jove no és cap problema (faltaria més!), ser jove no és ser incívic.
Comentaris
I potser passa una mica més desapercebut, però la portada també és una joia. Hauria de ser representativa de la ciutadania i el civisme, les actituds positives, no? I què tenim? L'Ajuntament. Súper-representatiu de la vida de la ciutat, l'Ajuntament. Tots estem pendents, de l'Ajuntament...
És a dir, portada amb nens menjant gelats, família (monoparental?) feliç, i trencant el disseny que pretén ser desenfadat, les dures (orwellianes?) línies de l'Ajuntament, vigilant tot des de dalt.
Amb la nova ordenança a la ma, aquest garito hauria d`estar clausurat, pero heus aqui, que continua obert, amb la seva terraseta i el seu trapicheo.
Com sempre, tot es paper mullat en aquest ajuntament...