5 de juny, 1a cita: FEM CAN CALDERS!

Can Calders va ser el barri on vaig viure entre 1982 i 2000. El barri de la infantesa dels meus fills, de quatre anys de professor al Monmany i un al Pau Vila. Un barri que m'estimo, on sovint compro al carrer Santa Creu (tota la meva roba, a la Mar Orozco; els regals més personals a la Cèlia, a la joieria Santa Creu,...) . Hauria pogut ser el barri on anar a viure al 1962, quan jo tenia cinc anys, i el barri es començava a construir, però finalment no ho va ser.

És també el barri en què vaig fer el meu primer acte electoral, el 1991, a la plaça de la Xocolatada. I és potser on he après més en la gestió de tres aspectes fonamentals per al govern local: 1) la participació ciutadana, amb la reforma de la segona fase de la Rambla, entre els anys 2000 i 2002, magníficament dirigit per l'Àngel Merino i on vaig descobrir el paper tan positiu que pot desenvolupar una associació de veïns, 2) la negociació, amb tot el procés de compra de la fàbrica de les tovalloles i del solar on hi ha la pista de lleure i 3) la gestió del conflicte, quan PSC, CiU i ERC van fer tot el possible per obstaculitzar la compra d'aquests dos solars i vam aprovar en solitari la compra d'uns espais públics fonamentals per al barri de Can Calders.

Però sobretot és el barri de Sant Feliu en què més es fa evident la diferència de sensibilitat entre dues maneres d'entendre el Govern de la Generalitat. En 23 anys de governs de Jordi Pujol (1980-2003), l'atenció als barris obrers i populars del país no va formar part de les prioritats de cap dels seus governs. Sempre rancis i desconfiats amb els ajuntaments, mai es va plantejar actuacions conjuntes de reforma i de remodelacions globals de barris que, potser, devia considerar "poc catalans".

Amb el primer govern d'esquerres, la situació va canviar del tot. Segurament, se li poden retreure moltes coses a Pasqual Maragall. Però se li ha d'agrair sincerament una sensibilitat radicalment diferent envers dos aspectes que considero fonamentals: els barris i els ajuntaments. I, amb tot el suport d'ICV-EUiA, Pasqual Maragall va imaginar, impulsar i posar en pràctica la Llei de Barris.


La Llei de Barris ha canviat radicalment els carrers de Can Calders i ha generat espais comunitaris inimaginables, com ara la reforma de la Plaça de les Roses, d'una envergadura enorme i que ha generat una plaça de grans dimensions i que serà l'autèntic cor del barri. La foto, feta encara en període d'obres, fa poca justícia a l'amplitud de l'indret. L'escultura al·legòrica a les roses que es pot veure al fons de la foto (obra d'una jove escultora de Sant Feliu, Loida García), dóna un toc de qualitat i d'art enmig del barri més dens de Sant Feliu. Crec que cal felicitar a l'equip redactor del projecte, que ha tingut, pel que fa a la Llei de Barris, el suport en tot moment del ple municipal. Tindrem oportunitat de fer-ho dissabte que ve, 5 de juny, en la inauguració dels espais remodelats i en la festa anual que organitzen els comerciants de Can Calders.

Deixeu-me que hi insisteixi: una reforma d'aquesta envergadura mai hauria estat possible amb CiU. Els seus 23 anys de govern ho demostren. El govern d'esquerres ha sintonitzat amb Can Calders i espero que la sintonia sigui recíproca a les eleccions de la propera tardor, al Parlament de Catalunya. Perquè, a Can Calders, fent uns lleugers retocs a la campanya que vol llançar l'Artur Mas a la presidència, és molt vàlid aquest cartell:

No es pot ignorar que les obres han portat la seva polèmica, sobretot per la pèrdua d'aparcament al barri i la forma com s'han fet moltes actuacions, que s'haurien pogut resoldre amb una bona actitud amb les associacions de veïns i de comerciants. L'equip de govern municipal, erròniament, no ha buscat aquest diàleg i ha generat innecessàriament tensió.

D'altra banda, Can Calders és un barri que també té moments durs: acabo de llegir en el bloc de l'Associació de Veïns que la nit de dimecres passat hi va haver actes vandàlics al barri: cotxes i contenidors cremats, sobretot. És un problema preocupant i reiterat, davant del qual l'AVV demana, amb tota raó, més vigilància i altres mesures a l'ajuntament.

La realitat, com passa sovint, mostra la seva cara i la seva creu. La sort per a Can Calders i per a Sant Feliu és que la cara és gran, molt més gran: un barri viu, dinàmic i actiu, que ha sabut incorporar gent d'arreu, que ha sabut mantenir caràcter i empenta. Vine el 5 de juny a redescobrir i a gaudir del barri de Can Calders!