Enraonar.

No sé qui va dir allò que en català tenim dues paraules molt difícils de traduir: “seny” i “enraonar”. A mi, “enraonar” és una paraula que em té el cor robat. Em transporta a la meva infantesa, a la meva mare que usava molt més el verb “enraonar” que no pas “parlar”. Em captiva la diferència de matís que hi ha entre parlar i enraonar, entre dir coses sense la certesa de ser escoltat (=parlar), o resoldre o debatre alguna qüestió mitjançat l’escolta i la conversa (=enraonar).

Vivim temps poc predisposats a enraonar. Pitjor encara, a escoltar. I escoltar és una premisa imprescindible per a enraonar.

He de reconèixer que hi ha vegades i persones a qui em costa d'escoltar. Tinc barreres imperceptibles encara massa sovint, pel que jo voldria. Abans de valorar el que sento, encara hi ha vegades que tendeixo a prejutjar qui ho diu, a predisposar-me en contra del que digui, que l'interrompo o em mostro innecessàriament esquerp, fins i tot agressiu. Fa temps que sé que es pot estar totalment en desacord amb una altra persona i alhora intentar comprendre el seu punt de vista, simplement per poder enraonar, però hi ha vegades que costa. Per posar encara un altre exemple, en els meus setze anys de docència directa, només hi va haver un noi de 2n d'FP de Cornellà que la seva sola presència m'irritava. Mai vaig mirar d'enraonar-hi... Només va ser un, però ja és massa... Quan vols tenir autoritat (que no és el mateix que tenir el poder), has de saber escoltar i enraonar. Com a pare, com a mestre, com a regidor, en l'exercici de la teva feina, en el paper que fas a la teva comunitat, a la teva entitat. Et pot costar més o menys, però has de fer tots els possibles per enraonar, per promoure que al teu voltat s'enraoni.

A Sant Feliu, fa molt de temps que ens costa enraonar. Hi ha un nivell de crispació molt gran, clarament perceptible per poc que observis què passa a la teva ciutat, tot i que sigui del tot imperceptible i deixi indiferent a qui no para atenció al seu entorn. L'hem provocat una mica entre tots, i assumeixo la part de responsabilitat que ens pugui tocar a la gent d'Iniciativa, especialment en alguns moments del mandat anterior.

Així com es pot parlar sol, no es pot enraonar sol. I hi ha moltes vegades que, quan hi ha dos o més que enraonen, no estan en la mateixa posició, no tenen la mateixa responsabilitat. Qui té l'autoritat, sempre té un nivell més elevat de responsabilitat. Com em deia sovint el meu pare, "qui mana ha de ser un exemple per a qui obeeix", tot i que els verbs manar i obeir no identifiquen bé la major part de situacions en què hauríem d'enraonar. Però ja ens entenem.

A Sant Feliu tenim carrers bruts, i deu ser cosa de la gent i de l'Ajuntament, però l'Ajuntament hi té segur una responsabilitat més gran. A Sant Feliu tenim dificultats per enraonar, i deu ser cosa d'algunes o moltes entitats i de l'Ajuntament, però l'Ajuntament hi té segur una responsabilitat més gran. Qui mana, ha de ser un exemple per a qui obeeix.

El que va passar el dimarts 2 de desembre al Palau Falguera en l'acte públic sobre la Sànson em va entristir profundament. I, cosa que trobo més greu, va ser una oportunitat perduda per enraonar. Sí, per enraonar sobre la Sànson, sobre la incineració o no de residus, sobre la situació de l'empresa, sobre la salut de tothom... De tot això i de més, en una democràcia consolidada, arrelada, n'hauríem de poder enraonar. Cap tema tabú, cap tema que no en puguem parlar alt i clar. Però escoltant-nos, però enraonant.

Una mica d'història (si has arribat a llegir fins aquí, ja no ve d'una mica...). En la reunió de la comissió de Medi Mabient del 13 de novembre (si no recordo malament), l'encara regidor de Medi Ambient, Carles Soriano, va anunciar la celebració d'un acte informatiu sobre la Sànson per al 2 de desembre. La Plataforma Aire Net va demanar més temps per portar un ponent concret, i va proposar el 22 de gener. Hi va haver un acord inicial entre tothom, ratificat també en una reunió a què van assistir Aire Net, les AAVV i alguns partits a la mateixa fàbrica, el 19 de novembre, amb presència de la direcció i dels sindicats. Jo vaig donar per fet que l'acte seria el 22 de gener. En el ple del 25 de novembre, però, l'alcalde va ratificar la data del 2 de desembre. En el torn de precs i qüestions, jo mateix vaig demanar a l'alcalde que acceptés que hi havia un acord general sobre la data del 22 de gener i que reconsiderés la seva decisió sobre el 2 de desembre. L'alcalde s'hi va negar, adduint els seus arguments, que consten en l'acta del ple.

L'acte del 2 de desembre va tenir lloc, finalment, sense la participació de cap representant d'Aire Net. Aire Net i alguns membres de les AAVV van ser presents a l'acte amb pancartes i amb alguns dels seus membres amb esparadraps a la boca. Quan va intervenir el catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili, el van escridassar. La gent de la sala va respondre escridassant al seu torn a les persones que escridassaven abans. Finalment les persones convocades per Aire Net van abandonar la sala, mentre dins el Palau continuava l'acte. L'alcalde i la Rosa Maria Martí van sortir fora a parlar amb els que havien sortit, i l'acte es va poder desenvolupar... però estava clarament coix.

No tinc cap intenció d'entrar aquí en el contingut de l'acte. Només vull argumentar les raons per les quals crec que l'alcalde i Aire Net es van equivocar.

A l'alcalde no li hauria costat gaire ajornar un mes i mig l'acte: enraonar vol dir de vegades transigir, i en aquest tema i en aquest moment calia, n'estic convençut, transigir, negociar, acordar: i ho tenia fàcil, perquè tothom havia acordat la data del 22 de gener. I si calia ajustar algun compromís d'agenda o canviar algun ponent, no era un obstacle insalvable.

Aire Net va desaprofitar l'oportunitat de tenir una tribuna on expressar-se amb llibertat. És cert que potser no amb el ponent desitjat, però sí presentant els seus arguments amb alguna altra persona experta: costa de creure que no puguin aportar algun altre ponent capacitat. Haurien pogut demanar un segon acte i presentar nous enfocaments llavors, però crec que van equivocar-se anant amb la boca tapada quan ningú els va impedir parlar.

Tal com ho veig, al Palau Falguera no hi va haver ni manipulació ni cap trava a la llibertat d'expressió. Hi va haver intransigència per part de l'alcalde i manca de cintura per part d'Aire Net. En definitiva, una oportunitat malauradament perduda d'enraonar.