Yes, we can! Yes, we do! Yes, we will!!!
Diumenge nit vaig fer el meu escrit més breu: només tres signes d'admiració! I un anunci: Jordi San José seria a Nova York la nit del 4 de novembre.
Que més voldria que haver estat jo!!! Però no, era el meu fill petit: Jordi San José... Solano. I no ha celebrat la victòria d'Obama a Nova York, sinó a San Francisco. Poc abans de les sis del matí m'ha trucat per ser el primer de dir-m'ho, i per telèfon he sentit l'eufòria que viu molta gent als Estats Units, i que s'ha encomanat a bona part del món.
Ara el lema que es viu al carrer és el que es veu al títol de l'escrit: Podem! Hem pogut! Ho farem!!!
El Jordi San José júnior encara ho deu celebrar a San Francisco (Obama hi ha guanyat amb el 85% dels vots!), com milions de persones que han omplert parcs i places als "iu-es-ei".
Ara es tracta que el pas del temps no malmeti excessivament aquell somni de Martin Luther King i que ara encarna Barack Obama. Segueixen essent els Estats Units, segueixen essent una potència qüestionable, segueixen representant un mode de fer i de viure que no es canviarà d'un dia per a l'altre i amb la profunditat que voldríem... Serà bo que no ens creguem que tot serà diferent i millor a partir d'ara i de seguida, però és evident que entre Obama i McCain, el món avui té un motiu clar per respirar una mica millor, per somriure una mica més confiat.
I, sobre tot, han/hem enterrat definitivament l'arbust ("bush", en anglès) que ha portat a tot el món la guerra i la ruina.
Que més voldria que haver estat jo!!! Però no, era el meu fill petit: Jordi San José... Solano. I no ha celebrat la victòria d'Obama a Nova York, sinó a San Francisco. Poc abans de les sis del matí m'ha trucat per ser el primer de dir-m'ho, i per telèfon he sentit l'eufòria que viu molta gent als Estats Units, i que s'ha encomanat a bona part del món.
Ara el lema que es viu al carrer és el que es veu al títol de l'escrit: Podem! Hem pogut! Ho farem!!!
El Jordi San José júnior encara ho deu celebrar a San Francisco (Obama hi ha guanyat amb el 85% dels vots!), com milions de persones que han omplert parcs i places als "iu-es-ei".
Ara es tracta que el pas del temps no malmeti excessivament aquell somni de Martin Luther King i que ara encarna Barack Obama. Segueixen essent els Estats Units, segueixen essent una potència qüestionable, segueixen representant un mode de fer i de viure que no es canviarà d'un dia per a l'altre i amb la profunditat que voldríem... Serà bo que no ens creguem que tot serà diferent i millor a partir d'ara i de seguida, però és evident que entre Obama i McCain, el món avui té un motiu clar per respirar una mica millor, per somriure una mica més confiat.
I, sobre tot, han/hem enterrat definitivament l'arbust ("bush", en anglès) que ha portat a tot el món la guerra i la ruina.
Comentaris