El País, 25 d'abril de 2008.
No em puc estar de pensar......que crec de totes totes en la presumpció d’innocència, però no m’agrada gens la desviació de responsabilitats...
... en allò que sovint em deia el meu pare: “qui mana ha de ser un exemple per a qui obeeix”...
... que sempre cal confrontar projectes i mai persones, que és un greu error confrontar persones des del poder, que és una sort que hi hagi persones que no s’arronsen en aquesta confrontació
...com haurien anat les coses a Sant Feliu si la foto d’aquest article de El País hagués estat la d’un alcalde d’Iniciativa...
Comentaris
Ja no et recordes que
... Pedro Lopez Prudencio, és un persona que va portar Angel Merino per a fer de gerent, com a càrrec de confiança.
.. que la majoria del govern municipal, es a dir ICV, no l’hi vareu permetre.
... que Angel Merino va tenir que crear una plaça especial per ell i nomenar-lo com Director d’Organització i Recursos Humans, com a carrec de lliure designació.
.... que un cop va haver canvi majoria en el govern, els càrrec de lliure designació poden ser remoguts, perquè per això son de lliure designació.
... que com a funcionari "de la casa" se li va assignar tasques del seu nivell i capacitat.
... que oblidis “aquests petits detalls” en la teva suposada “equànime” reflexió només vol dir que prefereixes confrontar persones a raons i projectes.
Oblida el plural: en el meu blog parlo exclusivament en nom meu. Això no és un joc: un fiscal ha trobat matèria suficient per admetre a tràmit una querella contra Juan Antonio Vázquez. Ni contra l'Ajuntament ni contra Sant Feliu. L'un i l'altre estan prou per damunt de qualsevol alcalde com perquè estiguin a recer de les seves actuacions, siguin quines siguin. I demana'm respecte, però no silenci: i digue'm, si ho he fet, en què he faltat al respecte a qui. Jo, no ho sé veure. I si he faltat a algú, no et càpiga cap dubte que me'n disculparé. Però, insisteixo, no hi ha temes tabús.
Al primer "anònim",
No sé si te n'has adonat, però el que hi ha damunt la taula no és la història laboral de Pedro López, sinó l'actuació judicial que ell ha promogut contra Juan Antonio Vázquez. No em vull allargar debatent amb anònims (els replico i prou: si volen debat, que donin la cara), però sí remarcar dues coses. La primera, Vázquez podria haver argumentat com tu en relació al procediment establert de remoció d'un càrrec de confiança... en comptes de derivar responsabilitats al secretari, la professionalitat i lleialtat institucional del qual ens consta tant a tu com a mi. La segona, en la meva modesta opinió, una simple i correcta remoció d'un càrrec de lliure designació dubto que hagués estat base suficient per a una querella per prevaricació i, molt menys, que expliqués la seva admissió a tràmit.
I deixa'm fer-te un comentari final. Jo no volia fer una reflexió "equànime": com bé saps, amb en Juan Antonio hi tenia tota la confiança personal i política i, com també saps, només em queda, faltaria més, complet respecte institucional. Amb en Pedro, jo hi vaig tenir discrepàncies que coneixes i sobre les quals ja no cal parlar (allò de agua pasada no mueve molino), però té la lleialtat institucional i em mereix la confiança que molts ja no em mereixeu. No volia fer, doncs, cap reflexió equànime, sinó plantejar-me algunes qüestions en veu alta en el meu blog, allà on em sento lliure per dir el que sento i on tinc, com arreu i amb tothom, l'obligació d'expressar-me amb respecte (que no és el mateix que daurar la píndola o callar).
I ara sí que acabo, que vull anar a veure Frasier. Aquesta percepció del Juan Antonio no em passa només a mi: al PSC heu pensat seriosament perquè amb quatre anys de govern només vau pujar un regidor i en aquests moments teniu un descrèdit ciutadà tan important?