Aire net, sí. Bona argumentació, també.

Correré dos riscos. Un, inherent a la condició humana, el d'equivocar-me. Un altre, que sempre m'han dit que hauria d'evitar i no em dóna la gana de fer-ho, que algú s'enfadi perquè dic el que crec en comptes del que li agradaria sentir. Per a mi, són els riscos de l'honestedat, i això és el que em van ensenyar a casa meva des de ben petit.

Comparteixo, com ja vaig expressar en un altre escrit, la major part dels plantejaments de la Plataforma Aire Net. També vaig valorar positivament el canvi de discurs que em semblava detectar darrerament en la Plataforma i que es va posar de manifest en el ple del darrer 30 de setermbre. Per a mi, passar de dir "no a la incineració de tota mena de residus" a dir "moratòria fins a dictaminar que no hi ha afectació a la salut pública" és un canvi que no es pot ignorar. Si no s'hagués produït l'escenari nou de canvi de propietat a la Sànson i la conseqüent suspensió de la llicència que en el seu dia va demanar Cemex, la idea d'una moratòria fins que el Departament de Salut es pronunciés sobre les implicacions de la crema dels diferents residus proposats em sembla més que raonable i jo hauria proposat donar-hi suport. És de seny, jo crec que ho compartim tothom.

Però m'estan desagradant diversos aspectes no ben bé del discurs d'Aire Net, però sí de les formes amb què s'expressen algunes (afortunadament poques!) persones que en formen part. És evident que hi ha situacions que ens inquieten i de les quals cal parlar-ne clar i tot el que calgui, sense embuts, però també sense demagògia. Crec que aquest és el desig de la major part de gent que, per exemple, omplien la sala de plens el dia 30, i entre les quals hi havia força persones de l'entorn d'Iniciativa i EUiA.

El tema de la contaminació de l'aire i els factors que la provoquen no es poden despatxar amb la mateixa frivolitat que Rajoy despatxa el canvi climàtic esmentant el seu cosí ni es poden simplificar reduint i atribuint a les cimenteres una realitat que és molt més complexa. Demana bona informació i ben utilitzada, i li sobren persones buscant els seus cinc minuts de glòria dient-ne algunes de l'alçada d'un campanar.

No estic d'acord amb que es diguin com a certes informacions que no ho són, i que s'acusi sense fonaments a persones concretes de decisions que no han pres. Clar i català: mentre hi havia una majoria de persones que preguntaven amb calma què havia demanat Cemex, què i quan havia de respondre la Generalitat i què podríem fer per preservar per damunt de tot la salut i l'interès públic, n'hi havia unes poques altres que ja deien que a la Sànson s'hi cremarien fins i tot pneumàtics i que el Departament de Medi Ambient era còmplice d'un atac premeditat a la salut pública sotmès als interessos de les multinacionals cimenteres. La gent que llegeix i pensa (que és la majoria) no s'empassa aquests simplismes i se sent desorientada davant una situació que neguiteja, però que hi ha qui distorsiona barroerament.

Jo estic d'acord en què a la Sànson no s'hi ha d'incinerar res, en el sentit habitual de la paraula incineració, és a dir, desfer-se cremant de residus que no sabem què fer-ne. Sé, a més, perquè ho ha dit el Conseller Baltasar (i durant vint-i-un anys d'alcaldia i sis reeleccions consecutives a Sant Feliu ha tingut temps més que suficient per merèixe'm respecte i confiança), que aquest és el plantejament de la Generalitat, com també ho és que la protecció de la salut pública és el primer requisit per a qualsevol política ambiental, també en el camp de la gestió de residus. O és que cap en algun cap que la gent que ens governa té el més mínim interès en canviar un maldecap amb els residus per un altre de molt més gros amb la salut de tothom? A mi, personalment, ni m'entra al cap amb un govern d'esquerres ni em va passar pel magí quan governava Pujol.

Em semblen injustes, injustificables i fins i tot contraproduents les acusacions que vaig sentir al ple del 30 d'octubre que "els polítics" no es preocupen de la salut de la gent i que només "els ciutadans" tenen sensibilitat en aquest camp. Em sembla novament simplista al·ludir als "polítics" per damunt l'espatlla i amb un to gairebé despectiu, com si els càrrecs públics (simplement persones que representen a persones) no respiréssim el mateix aire, com si els nostres fills no es moguessin pels mateixos indrets, com si la seva salut i la de tots els infants no ens fes ni fred ni calor, com si pel sol fet de tenir una responsabilitat pública sorgida d'un procés democràtic fóssim sospitosos de qualsevol connivència amb qualsevol dels problemes que ens afecten. Em sap greu que hi hagi algunes persones que s'expressen públicament així, m'encoratja saber que, fins i tot en la discrepància, la major part d'Aire Net i dels ciutadans sensibles amb els temes ambientals tenen una visió molt més justa dels seus representants. Espero i desitjo que algunes de les persones que més alegrement han desqualificat als governs locals i de la Generalitat facin un pas més enllà dels seus cinc minuts de glòria i configurin una alternativa electoral d'aquí a quatre anys per concretar i fer avançar les seves propostes per a la nostra ciutat.

Finalment per avui (en seguirem parlant, sens dubte!), em plantejo dues qüestions.

En primer lloc, que malgrat la suspensió de la llicència demanada per Cemex amb motiu del canvi de propietat, crec que tenim l'obligació de continuar plantejant-nos ús de combustibles millors que el coc de petroli, a partir del compliment estricte de les normatives industrials referent a emissions de gasos i tota mena de partícules i de la garantia demostrada pel Departament de Salut que no són nocius per a la salut. Si la crema dels llots de depuradora es demostra finalment que té afectacions a la salut, cal rebutjar-la. Si es demostra que no en té, cal acceptar-la. No es pot posar en qüestió contínuament, a més, a qui té la responsabilitat de demostrar-ho: el Departament de Salut. Personalment, estic plenament a favor de la recerca en el camp de combustibles renovables que no tinguin efectes nocius en la salut pública, que tinguin efectes clarament positius en la reducció d'emissió de gasos contaminants en compliment del Protocol de Kioto, que redueixin la nostra dependència del petroli i que tinguin una tecnologia segura en tot el seu procés de transport, d'emmagatzemament i de combustió.

En segon lloc, que cal abordar amb la mateixa intensitat i passió el tema que causa gairebé el triple de contaminació ambiental que les indústries: el tràfic de vehicles. Jo també considero que la limitació de velocitat a 80 km/h tindrà, si en té, efectes limitats. Personalment, crec que el que cal no és reduir les condicions de mobilitat dels vehicles privats, sinó que el que cal és reduir significativament la circulació de vehicles privats. I això tampoc no és una qüestió per abordar de forma simplista. Exigirà invertir des d'ara mateix i de forma absolutament prioritària en el transport públic (com no es cansa de defensar ICV) i, posteriorment i amb el temps, exigirà que acordem les formes de limitació a la circulació de vehicles privats, com en altres ciutats europees: o bé reservant de forma exclusiva les àrees urbanes per al transport públic i la mobilitat sostenible, o bé prohibint la circulació de vehicles amb un sol ocupant, o bé implantant els peatges per accedir a les zones urbanes, o bé amb noves fórmules o bé amb la combinació de diverses formes de restricció de la circulació de tots nosaltres. Aquesta és, en la meva modesta opinió, l'autèntica mare dels ous de tot el maldecap que ens ocupa.