De coincidències programàtiques i confiances personals.

La frase “Aquesta ha estat, finalment, la seva manera d'escoltar Sant Feliu” ha aixecat una petita polseguereta que no m’esperava. Dic que és petita, perquè afortunadament la gent que vota no viu pendent d’aquestes qüestions (quanta raó té en Loquillo cantant allò de les “hazañas de la gente normal”) i perquè malauradament repampinflen al gairebé 50% de gent que ni s’acosta a votar.

Així que no deixa de ser una polseguereta entre nosaltres. Però no deixa de tenir el seu interès...
Parlava de “la seva manera d’escoltar Sant Feliu” sense voler donar-hi (i estava segur que ho havia aconseguit...) cap to pejoratiu. Com que no existeix una manera inequívoca d’interpretar els resultats electorals, s’obre la possibilitat a diverses interpretacions. És a dir, els resultats són clars (PSC:8, ICV-EUiA:7, CiU:3, PP:2, ERC:1) però el que en fem posteriorment deixa un enorme camp de maniobra als partits, que actuen com a intèrprets d’una voluntat que no ha estat explícitament preguntada a la ciutadania.

Aquesta possibilitat d’interpretar o filtrar la veu de la gent que va a votar s’ha de regir per algun criteri, òbviament. Jo en situo bàsicament dos, però declaro oficialment inaugurat aquest debat. Per a mi, en principi, tot és qüestió de coincidències programàtiques o de confiances personals. Si es donen les dues, oli en un llum i, si no, comença l’espectacle de les negociacions.

Si tinguéssim en compte les coincidències programàtiques, Sant Feliu hauria optat decididament per un govern d’esquerres. Aquesta ha estat “la nostra” manera d’escoltar Sant Feliu, obrint el govern, a més, a CiU, en reconeixement de la seva tasca al govern de la ciutat aquests 4 anys. Ai, nosaltres sempre amb el lliri a la mà...

Prioritzar les confiances personals per damunt de les coincidències programàtiques ha estat, com deia, “la seva” manera d’escoltar Sant Feliu. El PSC diu que no ha enganyat ningú i és cert: ja ho havia anunciat amb anterioritat. Però això no treu l’obligació del PSC d’analitzar amb cura la voluntat de Sant Feliu: també hauria prioritzat un acord amb CiU si finalment la correlació de regidors hagués estat 9-7-2?

I, finalment, també deixo per al debat públic que he declarat formalment obert la correlació entre les variables coincidències programàtiques / confiances personals i les variables interès general / interès de partit.

Jo, personalment, em quedo amb una conclusió que fa temps que considero imprescindible portar a la pràctica de forma urgent. Els partits han de proposar horitzons a la ciutadania (i no només propostes a 4 anys), han de posar noms i cognoms creïbles i triables per la ciutadania (i no per la cúpula corresponent) i han de gestionar els resultats explícits de la voluntat popular (i en cap cas interpretar-la en virtut dels criteris a què vulguin donar prioritat en cada moment).

Per això, demano també formalment al meu partit (i als partits que vulguin corregir definitivament el fenomen de l’abstenció i el desafecte envers la vida pública en comptes de lamentar-se’n cada cop que toca) que impulsi una reforma clara de la llei electoral en el sentit de poder escollir directament l’alcalde (i algun dia el president de la Generalitat o el del Govern o el de la República!) i de poder triar entre els diversos regidors de les diferents candidatures mitjançant llistes obertes, per tornar tot el poder d’elecció a la ciutadania i corregir l’excés de poder que tenen les direccions dels partits.