2007: Any de Vázquez o Merino

Aquest mes de maig escollirem els 21 regidors i regidores de l'Ajuntament. Tot sembla indicar que hi haurà sis candidatures (les cinc que avui som a l'Ajuntament més Ciutadans), però és evident que allò més important que votarem el 27 de maig és quin alcalde volem per a Sant Feliu. I aquí el panorama es redueix notablement: o serà en Juan Antonio Vázquez, o serà l'Àngel Merino.

Tot sembla indicar també que no hi haurà majoria absoluta de cap partit i que l'elecció de l'alcalde s'haurà de decidir en les coalicions que sorgeixin dels resultats del 27 de maig. Aquí sembla que el peix també està bastant venut.

Efectivament, Vázquez ja ha indicat que, si pot, tornarà a governar amb CiU i ERC. És sabut que no aprecia gens a molts homes i dones d'ICV-EUiA a Sant Feliu i, per poc que tingui possibilitat de prescindir-ne, ho farà. Una altra cosa serà si la voluntat popular l'obliga a entendre's amb nosaltres, o si els acords a nivell de les direccions pel que fa al conjunt de municipis l'obliguen també a canviar aquesta clara preferència per CiU que ha repetit per activa i per passiva.

Per part nostra, també està clar: hem apostat amb claredat pel Govern d'Esquerres a la Generalitat i ho farem també per al nostre Ajuntament. Volem a Sant Feliu el mateix govern que hi ha a Barcelona, però això només serà possible si ICV-EUiA guanyem en número de vots al PSC.

Perquè les coses són així de clares:

• amb més vots per al PSC, els socialistes faran govern amb CiU, sociovergència a la santfeliuenca. Si poden, jo crec que fins i tot deixaran a ERC al marge.
• amb més vots per a ICV-EUiA, hi haurà govern amb el PSC (si aquest accepta, òbviament, l'alcaldia per a la llista més votada, com proposa el secretari dels socialistes al Baix Llobregat, Antonio Balmón) i amb ERC.

I no és només una qüestió de noms. És tant una qüestió de polítiques com una qüestió de confiança en les persones. Encara tenim molt de temps per parlar de l'una i de l'altra, i per això em vull centrar avui amb el dubte que tindran possiblement molts votants que al 2003 van voler donar una oportunitat al canvi i avui veuen descoratjats el pobre balanç d'aquest mandat. Un balanç limitat a un paquet important d'obres públiques finançades amb l'increment abusiu de l'IBI i de les majors aportacions dels governs d'esquerres de Madrid i Barcelona als ajuntaments, però que ha deixat pel camí conflictes amb barris sencers com les Grases o Mas Lluí, opacitat en molts temes de gestió com el Trambaix o la compra de la Sala Ibèria, comportament autoritari com ridículs expedients als sindicats per enganxar adhesius reivindicatius o la limitació al dret d'expressió en els plens, paràlisi en temes tan importants com el soterrament o el metro i una incapacitat important per generar complicitats amb la ciutadania més enllà de les estrictes militàncies dels partits que, recordem-ho, són electoralment molt poc significatives. Perquè, redordem-ho, també escollirem entre un alcalde actual a qui tant li costa dialogar i somriure i un alcalde anterior que tant proper i humà és en el contacte a curta distància.

Els votants socialistes del 2003 que vulguin reflexionar sobre el seu vot tindran un dubte al qual s'hauran d'encarar de forma ineludible: votant socialista, segurament votaran un govern amb més Unió que Convergència. Votant Iniciativa-Esquerra Unida, votaran un govern d'esquerres amb el PSC i amb ERC.

Els votants d'ERC del 2003 que també hi vulguin pensar tindran una circumstància similar, especialment si ERC no aclareix les seves intencions d'acords abans de les eleccions de maig. Es pot donar la circumstància que l'única manera de ser al govern sigui, paradoxalment, votant a ICV-EUiA...

En tot cas, ara ningú podrà al·legar ignorància: tothom sap el que s'hi juga, aquest maig. Per això, tant uns com altres haurem de ser molt i molt respectuosos amb el que, llavors, ens diguin les urnes. Aquest és, sens dubte, el compromís que assumirem des d'Iniciativa.