Qui sóc?

Em dic Jordi San José i Buenaventura. Vaig néixer a Sant Feliu el 10 de juliol de 1957, a l'habitació dels meus pares, a casa, a l'actual carrer Pi i Margall.. Estic casat per segona vegada i tinc tres fills: Marc (1981), Laura (1983) i Jordi (1986). Visc al barri Falguera. Sóc professor de Ciències a l'institut Francesc Ferrer i Guàrdia, de Sant Joan Despí. Des de l'11 de juny de 2011, sóc l'alcalde de Sant Feliu de Llobregat. I he pogut comprovar que no hi ha res més gran que ser l'alcalde de la ciutat que és teva i estimes.

Vaig estudiar Químiques a la Universitat de Barcelona (1974-1979) i posteriorment vaig fer Empresarials a la UOC (1999-2004), en el camp de la gestió pública,. Sempre he estudiat i treballat. Entre 1974 i 1976, vaig treballar d'administratiu a la fàbrica Matacàs, que fabricava components per als camions Pegaso. De 1976 a 1981, de professor de català a l'Escola Gaudí (el primer any, compaginant-ho amb l'Escola Nadal, llavors Escola Lahoz Burgos). El curs 1981-82 vaig ser professor de català a l'Escola Falguera (llavors, Escola Modelo). El curs 1982-83 vaig treballar com a mestre de 1r d'EGB a l'Escola Pau Vila. Després, vaig treballar quatre anys a l'Escola Monmany (1983-87), com a mestre de Cicle Inicial.

El juny de 1987, l'Ajuntament i la Generalitat van crear el Centre de Normalització Lingüística Roses. L'Àngel Merino em va fitxar per primera vegada, per ser-ne el director. Recordo amb dramatisme el dia de la inauguració, allà al Centre Cívic Roses. A mig parlar de la llavors directora general de Política Lingüística, la senyora Aina Moll, ens van dir que engeguéssim la tele perquè hi havia hagut un atemptat brutal d'ETA: va ser el dia dels crims d'Hipercor.

Vaig treballar al CNL Roses fins a l'estiu de 1991. Poques setmanes abans, vaig ser escollit per primer cop com a regidor en una candidatura d'Iniciativa per Catalunya (l'Àngel Merino em va fitxar per segona vegada...) Entre 1991 i 1993 vaig treballar als serveis centrals del Consorci per a la Normalització Lingüística. Havent aprovat oposicions a Secundària, vaig tornar a l'ensenyament els cursos 1993-94 i 1994-95, al llavors Institut de Formació Professional Esteve Terrades, a Cornellà, fent classes de Física i Química i de Matemàtiques. A l'estiu de 1995, Francesc Baltasar em va proposar dedicar-me plenament a l'Ajuntament. I així va ser fins a les eleccions de 2003. Vaig tornar a l'institut on tenia plaça definitiva, a l'IES Ferrer i Guàrdia, el curs 2003-04, en què vaig fer Ciències Naturals de 1r d'ESO i Física de Batxillerat. Des de 2004 i fins al juny de 2011, he estat en comissió de serveis a l'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona

A la Universitat i a la fàbrica vaig començar a fer política. Vaig col·laborar amb el PSUC, però em vaig afiliar al PSC-Congrés a 1976: em va convèncer el seu funcionament intern més democràtic. Vaig representar el PSC-C a l'Assemblea Democràtica de Sant Feliu, als primers anys de la transició. Després de la fusió amb el PSOE (1978) vaig deixar el partit i vaig militar uns mesos a Nacionalistes d'Esquerra. Vaig ser pare molt jove i vaig posar un llarg parèntesi a la meva vida política. Fins a les municipals de 1991.

Des de llavors, sóc regidor d’Iniciativa per Catalunya Verds a l’Ajuntament de Sant Feliu. Primer com a independent i, des de 1995, com a militant d'ICV. Entre 1991 i 2003, vaig ser regidor d’Educació, Urbanisme, Promoció Econòmica, Interior i Hisenda, en equips liderats per Cesc Baltasar i Angel Merino. Des de 2003, quan Juan Antonio Vázquez va ser nomenat alcalde, vaig ser regidor a l’oposició. Des de desembre de 2007 fins a les municipals de 2011, he estat el portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA.

Al juny de 2009, en un procés d'eleccions primàries, vaig ser escollit com a candidat de la coalició d'ICV i EUiA per a l'alcaldia de Sant Feliu. El 30 d'octubre de 2009, vaig fer el meu primer discurs com a candidat, amb un Casal de la Gent Gran ple a vessar, en una mostra de confiança i afecte per part de molta gent de Sant Feliu que agraeixo sincerament.

A les eleccions del 22 de maig de 2011, em vaig presentar com a cap de llista de la coalició ICV-EUiA-Independents per Sant Feliu. Vam guanyar aquelles municipals, tot i que sense majoria suficient per governar en solitari. El dia 6 de juny, una assembla multitudinària va aprovar un acord de govern amb CiU. El vam presentar públicament al Palau Falguera un dia després. I l'11 de juny, vaig ser nomenat alcalde de la ciutat on vaig néixer, en un acte intens i molt emotiu.

En el meu primer discurs com a candidat (30/10/09) i en el meu primer com a alcalde (11/06/11), vaig  presentar les grans idees del Sant Feliu que vull, que m'imagino, que sé que podem construir entre totes i tots: una ciutat ben planificada, bonica, dialogant, viva i equitativa.

Et convido, si tens temps i ganes, a  visitar el meu bloc, que mantinc de manera regular des de finals de 2006. Espero que, amb els meus escrits, et puguis fer una idea de com sóc i què penso. Espero també que el que llegeixis t'interessi i t'impulsi a participar i a viure més intensament la ciutat que compartim i que m'apassiona: Sant Feliu de Llobregat.

Benvingut, benvinguda al meu bloc!

1 comentari:

Joan Olivé i Mallafrè ha dit...

Benvolgut Jordi,

Us voldriem demanar un ajut, des del vostre web http://jordisanjose.blogspot.com.es/ per difondre el projecte Caixa Catalana.

En poques paraules: Tornar a bastir, 100 anys després, la Caixa de Pensions... de baix cap a dalt, enmarcat en el procès cap a la independència, i evidentment, esdevenint una eina de pais, per reindustrialitzar Catalunya.

El tema es molt ambiciós, però necessari com l'aire que respirem. De fet, de tan ambiciós, esdevé raonablement sencill, tenint en compte l'energia mobilitzada en aquests moments.

El que us demanem a hores d'ara:

1) Si poguèssiu posar un link apuntant a www.caixacatalana.cat a la columna dreta del vostre web. Aquest ajut ja seria molt important, perquè el vostre web està força ben considerat per Google.

3) Si poguèssiu posar un article al vostre blog, amb una referència a la necessitat de bastir la Caixa Catalana Cooperativa de Crèdit, amb algún link apuntant a www.caixacatalana.cat

4) Si tinguèssiu la possibilitat de col·laborar amb nosaltres, des de l'àmbit que poguèssis, potser simplement, fent una difusió del nostre projecte a coneguts, polítics, etc.

Per una banda tenim en els propers mesos una massa d'estalvi "mobilitzat" a punt per posar-lo a treballar per Catalunya, i per l'altra, no cal ni esmentar la necessitat de concedir petits crèdits d'entre 5.000 - 10.000 euros per capitalitzar autònoms, tallers, agricultors, emprenedors, etc. = Caixa Catalana hauria de ser literalment el BANC DE RECONSTRUCCIÓ I REINDUSTRIALITZACIÓ DE CATALUNYA.

Tenim la base teòrica del professor Joan Ramón Sanchís, de Valencia, qui ha estudiat a fons el tema i proposa de que Caixa Catalana sigui:

Cooperativa de treball > Aixó vol dir que cada treballador és soci, amb la fórmula 1 treballador = 1 vot
Cooperativa de segon grau > Altres cooperatives ja existents, especialment les agràries, podrien ser-ne sòcies

Una primera idea de sortida, plantejaria que el poder de decissió podria estar dividit aproximadament de manera:

50% del poder a mans dels estalviadors i tenidors de crèdit, participant en una mena de ciber-assemblea permanent
20% del poder a mans de gremis d'oficis (pastissers, botiguers, etc), a mans de les cooperatives ja existents actualment, com coop57, les agràries, cofraries de pescadors, associacions d'empresaris, etc. també i molt especialment a mans dels col·legis professionals. Per exemple: podriem fer acords amb el col·legi d'aparelladors, per exemple, per fer plans d'implantació d'ascenssors a comunitats, plans d'optimitzaciò energètica al comerç, etc.
15% del poder a mans dels treballadors > Aquest % seria prou reduït per evitar que els mateixos treballadors "s'apoderèssin" de l'entitat
15% a mans de la futura Generalitat, de manera que tindríem una estabilitat raonable.

El punt crucial es aconseguir la LLICÈNCIA BANCÀRIA imprescindible per aixecar la persiana. D'aquest tema ja s'en ocupa un eurodiputat, mirant els requeriments per aconseguir-la DIRECTAMENT DES DE BRUSEL·LES, per tant, ara sembla que no cal passar per Madrid.

Hi hà una altra opció molt interessant, que seria compartir la llicència amb algún altra banc cooperatiu que ja funcionés actualment a Europa

Un dels criteris bàsics, en la nostra opinió, seria que Caixa Catalana fos absolutament transparent en les seves despeses, literalment nudista: Tots els sous, lloguers, contractes de manteniment, tot, de dalt a baix public i visible a la web...

Limitació de sous màxim, i control estricte sobre bonus de rendiment

Amb aquest criteris, podriem operar segurament amb una escala de comissions de sols un 15 - 25% dels habituals al mercat = Tenim la millor publicitat, via boca-orella.

Mercès doncs per tot l'ajut que ens poguèssis prestar

Joan Olivé i Mallafrè
projecte@caixacatalana.cat
Telfs: 902 362 066 / 651 686 500
skype: hemisfera.cat
www.caixacatalana.cat