JSJ Sant Feliu.

19 de febrer, 11:30, tots a la plaça de l'Estació per anar a la mani de BCN!

2012-02-17T19:58:00.001+01:00

Avui, a la plaça de la Vila, hem escalfat motors: més de 100 persones han assistit a un acte de suport a les mobilitzacions sindicals organitzat per ICV-EUiA. Hi hem parlat Manuel Leiva, jo mateix i Aurora Huerga, estimadíssima dirigent sindical de Sant Feliu.

Com he dit a l'acte, vivim un moment d'atac als drets socials i a la mateixa concepció de la democràcia, i l'alcalde de Sant Feliu ha de sortir en defensa dels drets de la seva ciutadania i de la democràcia per la que tanta gent ha lluitat tant. Diumenge, sens falta, aniré a la manifestació. M'agradaria que molta gent de Sant Feliu hi assistís: sortirem de la plaça de l'Estació a les 11:30. T'hi esperem

Democràcia econòmica i justícia social.

2012-02-14T23:06:00.000+01:00

Dimecres vam tenir assemblea a ICV-EUiA de Sant Feliu i dissabte vam tenir Consell Nacional d'Iniciativa. Ja parlaré de la nostra assemblea local en un altre escrit: va anar bé, però el que vull remarcar és que el partit i la coalició van bé, que estem cohesionats, engrescats i fent bona feina per Sant Feliu. Vull remarcar ara el nostre Consell Nacional i, especialment, la intervenció que hi va fer en Coscu, el nostre diputat al Congrés, Joan Coscubiela. Va fer dues reflexions que considero imprescindibles, que subscric plenament i que són, en definitiva, les que justifiquen (des dels 14 anys!) la meva passió per la política. Som-hi: les característiques del conflicte que vivim avui i el discurs de fons que s'hi ha de constituir com a alternativa. I amb l'assemblea nacional que ICV farà al novembre com a teló de fons.

Sobre el conflicte. En Joan va fer una lectura que considero molt interessant sobre el paper dels governs en la gestió de la crisi (català i espanyol) i sobre la idea que "Europa" està en l'origen d'aquesta crisi. Va apuntar dos desenfocaments interessats. D'una banda, sobre la idea que la crisi a Catalunya és bàsicament conseqüència de la nostra relació (política, econòmica,...) amb l'Estat i que d'aquí se'n deriva, per tant, una lectura en clau de conflicte nacional. De l'altra, sobre la confusió entre el que genèricament anomenem Europa i el conjunt d'institucions que són en l'origen de la crisi que, com ara el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional, ni tan sols són d'abast europeu. Una confusió de la que se'n deriva el desprestigi de l'anomenat model europeu de benestar social, la pretesa inutilitat de les institucions democràtiques europees (malgrat la seva insuficiència democràtica) i la inevitabilitat de les mesures d'austeritat imposades als governs dels diferents estats. Contra aquestes dues tesis que semblen dominar el discurs de fons de molts mitjans i alguns partits (conflicte territorial i inevitabilitat de les polítiques d'austeritat), Joan Coscubiela va plantejar de manera clara i rotunda l'evidència d'un conflicte clarament social, de confrontació d'interessos de classe, en què els qui controlen les normes i el funcionament del sistema financer actuen en benefici dels seus propis interessos i al marge o en contra dels interessos de la immensa majoria de la població. Amb governs que n'assumeixen les directrius i, tant PP a Madrid com CiU a BCN, no dubten en carregar sobre els serveis públics i les classes mitjana i treballadora els efectes de la gestió d'una crisi que l'especulació financera ha provocat però no té cap intenció d'assumir, Un conflicte global que no s'ha de llegir ni en clau de conflicte Catalunya-Espanya ni en clau de lectura tècnica sobre xifres macroeconòmiques sobre les quals és impossible ni opinar ni intervenir. El conflicte és social, pel control sobre el sistema financer i el conjunt de l'economia, un conflicte entre dreta i esquerra, entre els rics que cada cop ho són més i la immensa majoria de la població mundial que cada cop té menys recursos. I va posar un exemple clar: tota la política econòmica mundial gira entorn de la consigna universal de retorn al sistema financer dels préstecs concedits als diferents estats, condicionant de manera absoluta la seva gestió. Es tracta d'una prioritat evidentment política (que assegura els guanys del sistema financer) quan hi podria haver una prioritat política alternativa per a la creació d'ocupació (que asseguraria una vida digna a la immensa majoria de la classe treballadora i la classe mitjana, cada cop més empobrida). La política, per tant, com a clau per entendre la situació que vivim i com a clau per solucionar-la, amb una majoria social conscient de les causes de la situació i de la viabilitat d'una política alternativa.

Sobre l'alternativa. Pensant en la propera assemblea d'ICV, en Joan va plantejar la necessitat de fer un discurs clar i generador de coratge i energia social. Ens va demanar que fóssim molt detallats i rigorosos en els nostres textos i documents, però ens va demanar també que fóssim capaços de resumir en poques paraules l'esperit del que volem ser i volem fer. "Hem de trobar" -va dir- "una idea de fons que mobilitzi i canalitzi tota la capacitat social de transformació i de lluita, com ho va fer el lema "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia" amb l'Assemblea de Catalunya, als anys setanta". Hem de trobar la concreció per al segle XXI de les idees de llibertat, igualtat i fraternitat que han mogut les esquerres de tots els temps. I ho hem de fer, deia en Coscu i altres persones que van intervenir al Consell Nacional, sense voluntat ni de ser els millors ni de ser els únics. No recordo qui va dir una frase encertada: "andando cada uno por su lado, pero golpeando juntos y al tiempo". ICV té molts matisos i es defineix de manera molt "polièdrica", com se sol dir: ecosocialisme, feminisme, radicalitat democràtica, internacionalisme... Però jo proposo que el lema de la nostra assemblea i la línia de fons del nostre discurs giri entorn de dos conceptes que estic convençut que ens han de definir i que hem de saber explicar i difondre: la democràcia econòmica i la justícia social. Si el conflicte és social i el que cal és combatre en aquesta clau de conflicte, expliquem-ho clar i en veu alta: definim de manera entenedora per a la majoria social i electoral que volem ajudar a crear què vol dir "democràcia econòmica" (control i regulació del sistema financer, prohibició de secrets i paradisos fiscals, lluita contra el frau fiscal, fiscalitat progressiva i suficient, etc) i què vol dir "justícia social" (fins i tot a nivell local: per això estic tan directament implicat en què els preus dels equipaments i serveis públics municipals no siguin cap barrera per a cap persona o família, especialment si la seva renda és mitjana o baixa).

Trenquem dinàmiques: ni les mesures Merkozy són inevitables, ni PP ni CiU no tenien altra sortida, ni el conflicte és Catalunya-Espanya, ni no hi ha res a fer, ni el món pertany al Banc Mundial i el FMI, ni l'1% pot dirigir la vida del 99%, com tan bé han assenyalat els companys nordamericans del 15-M. El conflicte és pel control dels recursos (i no només financers: aviat serà l'aigua o l'energia) i és en clau dreta - esquerra. L'obligació dels partits que creiem això és saber explicar el que volem i fer-ho de manera mobilitzadora, no només des de la legítima negació a les coses (diumenge que ve direm NO a la reforma laboral!), sinó sobretot amb un llenguatge clar, amb una proposta il·lusionant i mobilitzadora, que s'entengui tant a qualsevol aula universitària com a qualsevol bar de qualsevol barri. Per fer primer una majoria social i constituir després una majoria electoral: un canvi d'aquesta magnitud no es pot fer amb cap salvador de cap pàtria, amb cap màrtir de cap causa: hem de ser molts, hem de ser la majoria i hem de ser conscients de la durada i les dificultats del camí. Jo ompliré el meu discurs amb aquesta intencíonalitat i l'ompliré d'imatges, propostes i emocions que parlin de democràcia econòmica i de justícia social. Com ja diu molta gent: "sabem que si ens movem podem perdre, però també sabem que si no ens movem ja estem perduts".

És temps d'onejar amb orgull i d'omplir de contingut i d'emoció la nostra estimada, vella i bella bandera roja.

Planificar l’acció de govern amb les entitats i la ciutadania: PAM, inversions, equipaments.

2012-02-01T21:21:00.000+01:00

Aquest dissabte començarà un procés que, fins al mes de juny, ens ha de permetre presentar i debatre les principals actuacions de govern d’aquest mandat amb totes les persones i entitats que hi estiguin interessades.

Els tres elements que volem sotmetre a debat i participació de la ciutadania d’aquí al juny són els següents:

el pla d’actuació del mandat (PAM) 2012-2015,
el pla d’inversions del mandat 2012-2015,
el mapa d’equipaments 2012-2020

Entre febrer i març de 2012: PAM i pla d’inversions.

El PAM explicita i distribueix en el temps els objectius del govern de la ciutat. Ha de partir, en conseqüència, dels compromisos que els partits que formem el govern vam adoptar en els nostres programes i vam reflectir en l’acord de govern que vam subscriure ICV-EUiA-ISF i CiU el 7 de juny de l’any passat. Un acord que vam estructurar en cinc grans apartats: participació, equitat, ciutadania, urbanisme i espai públic, i que volem completar i concretar amb la participació de la ciutadania.

El pla d’inversions preveu les grans obres que hi ha d’haver a la nostra ciutat en els propers 4 anys. Obres que afecten tant a l’espai públic com als equipaments municipals, i que han de preveure tant l’obra nova com el manteniment del que ja existeix a la nostra ciutat. El pla d’inversions s’ha d’elaborar tenint en compte les disponibilitats pressupostàries de l’Ajuntament (aproximadament 5 milions d’euros a l’any) i que una part ja ha estat acordada en el pressupost de 2012.

Per elaborar el PAM i el pla d’inversions hem previst formats i moments diversos, i a l’abast de les possibilitats de totes les persones que s’hi vulguin implicar:

En parades al carrer en els vuit barris de la ciutat, segons el calendari que es pot descarregar aquí.
En un acte públic al Palau Falguera, amb l’únic requisit d’inscripció prèvia per poder-ne organitzar bé el funcionament. L’acte serà el 10 de març.
Recollint i lliurant posteriorment aquest díptic en els equipaments municipals,
Per internet, en aquesta adreça web i en aquest facebook.

Entre març i juny de 2012: mapa d’equipaments.

Des de fa mesos, i mitjançant un conveni amb la Diputació de Barcelona, un equip de professionals està elaborant l’inventari d’equipaments que té la nostra ciutat en els àmbits següents: cultura, educació, esports, salut, serveis socials, equipaments cívics de caràcter general, equipaments específics per a joves i gent gran. Aquest inventari s’ha confrontat amb dos elements de caràcter estadístic: l’evolució previsible de la població al nostre municipi i els estàndards o xifres de referència que la Generalitat preveu per a cada municipi en funció del seu nombre d’habitants i del tipus d'equipament.

La presentació pública del nostre llistat d’equipaments i la seva comparació amb els estàndards de referència amb què ens hem d’avaluar es presentarà el mateix dia 10 de març en l’acte públic del Palau Falguera de què he parlat anteriorment.

A partir del 10 de març, hi haurà trobades amb les entitats i les associacions de veïns de la nostra ciutat, per tal d’anar fent possible una visió a mig i llarg termini de les necessitats de la nostra ciutat i de construir un horitzó dels equipaments i serveis que volem tenir i prioritzar per al nostre futur.

Els temes que haurem d’abordar són molts, diversos i d’una gran rellevància: quin és el l’horitzó que volem en termes de cultura (teatre, museu, biblioteca, etc)? en termes d’atenció a la gent gran (residències, habitatge assistit, etc)? en termes de sanitat (ens cal o no un tercer ambulatori, etc)? en termes d’educació (ens cal o no un tercer institut, on ubicar definitivament l’Escola de Persones Adultes, etc)? en termes d’esports (ens cal o no una segona piscina coberta, etc)? en termes de joventut (sabem que ens cal un nou Casal de Joves, però... amb quines característiques? on?, etc) I haurem d’analitzar també si el nivell d’ús dels equipaments existents és el que volem o si tenen marge d’optimització i millora: quin és el millor ús per a la Nau de les Sedes? traiem tot el profit de la Sala Ibèria o el Palau Falguera?

Després de tres mesos de treball, cap a mitjans de juny preveurem un altre acte públic al Palau Falguera, de posada en comú i debat final dels nostres objectius com a ciutat en matèria d’equipaments públics municipals.

Governar AMB la gent: un compromís central de l’equip de govern.

Tenim per davant, doncs, tres decisions de gran importància que el ple municipal haurà de debatre i aprovar. Dos al ple de març (PAM i inversions) i una al ple de juny o màxim juliol (mapa d’equipaments).

Decisions d’aquesta envergadura es poden prendre amb diferents procediments. El nostre és molt clar: si simplement representem a la ciutadania i en cap cas la substituïm, decisions d’aquesta importància les hem de prendre AMB la ciutadania, en cap cas al marge (i molt menys en contra!) de les entitats i persones amb qui volem construir el present i el futur de Sant Feliu.

T’animo, per tant, i sincerament, a participar-hi!

Resum del ple de desembre de 2011.

2012-01-29T16:10:00.000+01:00

Imatge extreta de consumidors.org

El darrer ple de l'any passat em va deixar un mal regust de boca. Hi havia temes lògicament polèmics i en què la dialèctica govern-oposició és previsiblement i democràticament intensa: el més important és l'aprovació del pressupost de 2012. Però hi va haver un mal plantejament i un mal debat per part del grup socialista (aquesta és la meva opinió: en el seu bloc, la Sra. Borrell dirà la seva, suposo) en dos temes que suposen millores per a la ciutadania i als quals es van oposar frontalment.

Em refereixo a la universalització dels serveis d'atenció domiciliària (que seguiran essent gratuïts per a les famílies que no pagaven res fins ara, i que s'estendrà a tota la ciutadania, amb un preu públic variable creixent amb la renda familiar) i a l'eliminació del pagament de la plusvàlua en cas de pèrdua de l'habitatge, ja sigui per acord en la dació en pagament o per execució hipotecària.

Crec que aquest tema mereix un comentari una mica més ampli. A més de la pèrdua de la casa, les famílies que han de passar per aquest tràngol havien de pagar la plusvàlua, un impost municipal derivat d'un canvi en la propietat i pensat per a transmissions normals per compravenda, cosa que evidentment no és el cas. Mitjançant un decret que vaig signar amb caràcter d'urgència a petició d'una família en aquesta situació, vaig eliminar l'obligació de pagament de la plusvàlua. Aquest decret signat per mi s'havia de ratificar per part del ple, i jo creia que tots els grups hi estarien immediatament d'acord. Inexplicablement, Lourdes Borrell va votar en contra de l'exempció de la plusvàlua en aquests casos tan dramàtics per a les famílies afectades. No vaig entendre per què, i tant jo mateix com el regidor d'Hisenda, Sr. Manel Carrión, vam explicar reiteradament el sentit del decret i vam demanar a la Sra. Borrell que es repensés el seu vot. Suposo que per allò de "mantenerla y no enmendarla", hi va votar en contra. Greu error, des del meu punt de vista, que ja s'encarregarà ella mateixa de justificar.

En tot cas, els punts més rellevants del ple del mes de desembre van ser els següents:

Intervenció del representant de la Plataforma veïnal en defensa de la sanitat pública, Sr. Francisco Jiménez.
Resolució anticipada del conveni amb el Departament de Salut per a la construcció del CUAP i inici del procés d'ampliació de l'ambulatori del Pla, directament per part de la Generalitat.
Aprovació del pressupost per al 2012.
Complex de piscines: aprovació del calendari i les tarifes per a l'any 2012.
El debat a què abans he fet esment sobre els serveis d'atenció domicialiària.
Convenis i subvencions a diferents entitats de Sant Feliu.
Petició al Servei Català de Trànsit de la creació d’un carril BUS-VAO (vehicles d’alta ocupació) a la B-23, per millorar la velocitat i la competitivitat amb els vehicles privats dels autobusos que accedeixen a Barcelona.
El debat a què abans he fet esment sobre l'exempció del pagament de la plusvàlua en cas de dació de l'habitatge o d'altres situacions d'execució de les hipoteques.

Com sempre, pots descarregar-te el resum que fem des d'ICV-EUiA-ISF aquí (5 pàgines). També et pots descarregar l'acta oficial completa de l'Ajuntament aquí (106 pàgines).

Més Sant Feliu als materials i a les activitats educatives de Sant Feliu? Endavant!

2012-01-26T12:55:00.003+01:00

A finals dels 80, un grup de mestres d'EGB de Sant Feliu vam crear un grup de treball amb la intenció d'incorporar en els programes educatius de les nostres escoles el màxim de referents, materials, informacions o dades de la nostra ciutat. Era el Grup Obrim. Feia poc que s'havia creat el Centre de Recursos Pedagògics i el Centre de Normalització Lingüística. Vam tenir tot el suport de l'Ajuntament, amb una decisiva implicació de l'Àngel Merino, llavors regidor de Cultura. El resultat més brillant del nostre treball va ser aquest material didàctic: "El meu llibre de Sant Feliu". S'adreçava als infants de 1r i 2n d'EGB, l'actual Primària.

Anys més tard, quan ja vaig ser regidor d'Educació (1991-1999), vam incorporar nous materials de treball de la ciutat a l'escola. Fins i tot del mateix ajuntament: material didàctic per a les visites dels escolars de 3r i 4t de Primària a la Casa de la Vila. Enguany, per primer cop, hem estès aquestes visites als nois i noies de 3r d'ESO, en el marc de l'assignatura Educació per a la Ciutadania, i amb la intenció que coneguin tan de prop com sigui possible el funcionament de la democràcia i de les institucions des de la proximitat que té el món local. Aquesta és la portada del material didàctic provisional que hem elaborat, i que s'ha d'acabar de completar amb les aportacions del professorat dels centres públics i concertats de Secundària:

Tinc la convicció que hem d'aprofundir en aquest camí, d'interrelació continuada entre la ciutat i els seus centres escolars. Amb aquesta intenció, properament tindrem una reunió del Departament d'Educació de l'Ajuntament i els Serveis Educatius de la Generalitat. Es tractarà d'actualitzar (revisar, digitalitzar, tornar a difondre,...) materials didàctics que ja existeixen, com els dos que acabo d'esmentar i de veure què caldria aportar a les escoles i els instituts per afavorir aquest lligam més estret amb Sant Feliu, una presència més tangible i exemplificadora de les capacitats de la nostra ciutat per formar part dels currículums de les diferents etapes educatives. Facilitar materials i informació al professorat per tal de facilitar més vinculació entre els aprenentatges de l'alumnat i el seu entorn vital i social: aquest és el resum del que voldríem fer possible amb aquest treball conjunt.

Al novembre de 2007, vaig escriure un article sobre aquest mateix tema per a la revista educativa Guix : El currículum local, un element del projecte educatiu de poble o ciutat. Ara tindré l'oportunitat i el privilegi d'impulsar-lo a la meva pròpia ciutat!

Avanç del ple de gener de 2012.

2012-01-25T22:13:00.000+01:00

En el primer ple de l'any destaquen dos noms propis: Magí Boronat, assegut a la plaça de la Vila, i Joan Serrano, fotografiat a la sala de plens el dia de la seva presa de possessió com a regidor.

Magí Boronat ha estat el Síndic de Greuges de la nostra ciutat des del gener de 2007. Va ser nomenat per unanimitat per a un període de cinc anys. En el ple de demà, tornarà a ser nomenat per unanimitat i per a un segon i darrer període de cinc anys. La valoració positiva de la seva tasca i l'experiència acumulada en aquests anys són dues garanties de bona feina en els anys a venir.

Joan Serrano va ser el número 2 de la llista de CiU a les darreres eleccions municipals. Advocat de professió, la seva tasca a l'Ajuntament només s'ha pogut entreveure, però jo crec que ha mostrat amb claredat la seva capacitat de treball i la seva visió i intuició del que passa i del que espera la nostra ciutat. L'acumulació de feina al seu despatx i altres qüestions de caràcter personal l'han portat a haver de renunciar al seu càrrec. En la reunió setmanal conjunta d'ICV-EUiA-ISF i CiU, jo vaig agrair al Joan les seves aportacions i vaig demanar a CiU (a risc de posar-me allà on no em demanen, a casa dels altres) que el tornés a incorporar a les seves llistes, perquè és un bon actiu de la política a Sant Feliu. Sort, Joan, i moltíssimes gràcies!!!

Els punts més importants de l'ordre del dia són els següents:

Moció unitària demanant la consideració del traçat del Trambaix per Esplugues, evitant la volta entre les parades de Rambla de Sant Just i pont d'Esplugues. És una moció conjunta amb l'Ajuntament de Sant Just i pretén estalviar entre 8 i 9 minuts de recorregut fins a Barcelona.
Moció unitària demanant la redacció del Pla especial de protecció de la Serra de Collserola, un cop ja està declarat com a Parc Natural.
Aprovació del reglament de subvencions de l'Àrea de Serveis Personals (que comprén educació, cultura, esports, serveis socials, joventut, dona, gent gran, solidaritat, nova ciutadania i participació)

Us podeu descarregar l'ordre del dia complet del ple aquí.

Fins sempre, amic Ascensi Martínez!

2012-01-24T00:24:00.000+01:00

Torrevieja (Alicante) és un nom associat per moltes persones a un apartament de premi de concurs televisiu. Per a mi, no. Per a mi, Torrevieja és el lloc on va néixer Ascensio Martínez, fa 93 anys. El lloc on no va poder tornar i que sempre portava al seu cor.

L'Ascensi era el germà petit del fundador del Partido Comunista de España a Torrevieja. Ell mateix, en la darrera vegada que ens vam veure, una tarda d'agost en què la Cèlia ens va fer aquesta foto al seu carrer Girona, em va parlar novament d'aquells temps. Va recordar quan ell era un dels comissaris polítics més joves del PCE en la defensa de Madrid, va recordar la retirada i la derrota a Alacant, l'afusellament del seu germà, la vida impossible dels perdedors a Torrevieja, la fugida desesperada a Catalunya amb la seva mare, la seva arribada a Sant Feliu. Vam estar parlant de quan ell treballava a la Matacàs, de com va participar en la creació de CCOO a la fàbrica, de les diferències que tenia amb el meu pare i de com el respectava. Ell va ser, com tants altres, ànima de moltes lluites per millorar les condicions de vida de la gent treballadora. Va ser, finalment, president de la Llar de Jubilats del Centre Cívic Roses, on teníem llargues xerrades quan jo treballava al Centre de Normalització Lingüística. Va ser candidat del PSUC a les eleccions municipals de 1987. El militant més vell d'ICV, dos anys més gran que el nostre estimat Lluís Aznar, l'altre gran referent històric del nostre partit a Sant Feliu. Un lluitador nat, una persona afable, senzilla, excel·lent.

L'11 de juny passat, l'Ascensi era a primera fila quan vaig ser investit com a alcalde. Ell és la legitimitat i la lluita de què em sento continuador i hereu, i li vaig demanar que m'acompanyés. Va fer un esforç per venir, i ho vaig agrair sincerament. A l'agost, ens vam tornar a veure. Dues hores xerrant, bona conversa, recordant moments bons i no tan bons. Fa dues setmanes, va morir. M'ho va dir la Pietat, la seva mà dreta els darrers anys. No vaig poder anar al seu comiat. Ara l'Ascensi descansa al costat dels seus. Ara, els seus, hem de continuar humilment el camí que ens van traçar els gegants com ell que, a poc a poc, es van retirant del viatge.

Gràcies, moltíssimes gràcies, camarada Ascensi!

Exposició "SEAT 1950-1977: l'arquitectura de la repressió". Sant Feliu té un gran deute amb el moviment obrer.

2012-01-23T22:55:00.000+01:00

Centenars de santfeliuencs i santfeliuenques són o han estat treballadors de SEAT. L'empresa més gran de Catalunya és també una de les empreses en què més veïns i veïnes de Sant Feliu han treballat. Una empresa que acaba de fer 60 anys i que tots hem de fer el possible perquè en duri 60 més.

Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu.

Aquests dies, a l'Ateneu, hi ha una magnífica exposició sobre els primers anys de SEAT, des de la seva creació el 1950 fins a les primeres eleccions democràtiques de 1977. Els anys en què tot va canviar. Els anys en què Sant Feliu va deixar enrera el seu equilibri econòmic i social entre el camp i la fàbrica per esdevenir rotundament industrial. Els anys en què vam passar de la cartilla de racionament a una certa abundància. Els anys en què vam passar de 9.000 a 40.000. Els anys en què es va trencar el silenci de la dictadura i es va crear el clam per la democràcia. Els anys en què es van posar els fonaments del que som avui: de la consciència política de molts dels càrrecs públics actuals i de la nostra pròpia arquitectura institucional i democràtica. Tot això ho podeu veure fins al 9 de febrer a l'Ateneu. Una exposició 100% recomanable, unes activitats que sens dubte donaran a parlar a Sant Feliu.

No vull parlar de l'exposició ni de SEAT: aneu a l'Ateneu, que val molt la pena. Un gran encert de la USLA per muntar-la i una gran exposició de l'Associació Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT. Sí que vull dues coses: una breu menció personal i, sobretot, un reconeixement enorme com a alcalde de Sant Feliu als treballadors i les treballadores de SEAT de la nostra ciutat, i al moviment obrer en general.

SEAT em va marcar familiarment i personalment en dues dates: 1969 i 1971. L'any 69, el meu pare es va comprar el primer cotxe: un 600, vermell com una mala cosa, de vuitena mà i matrícula B-204.049. Com per a tantes famílies espanyoles, tenir el sis-cents va significar deixar enrere definitivament la vella dita d'"allà on no hi ha farina, tot és amoïna". Jo tenia dotze anys i era també "el meu" primer cotxe. Hi anàvem els caps de setmana a visitar la família o amb la nevera i la taules i les cadires plegables: la meva àvia i el meu pare al davant, i la meva mare i els tres germans embotits al darrera, amb una baca gairebé tan gran com el cotxe. Però ja teníem cotxe! L'any 71, va ser tota una altra cosa. Un dissabte de finals d'octubre, quan va acabar la missa de vuit a què jo solia anar, el llavors vicari de Sant Feliu, Mn. Jesús Sanz, va convidar a les persones que vulguessin a quedar-se per sentir un manifest que diversos capellans havien redactat en solidaritat amb la lluita dels treballadors de SEAT i en condemna per la mort del treballador Antonio Ruiz Villalba, assassinat per les bales de la policia del règim franquista. No ens vam quedar gaires persones, però el que va dir mossèn Jesús sobre les circumstàncies i les causes de la mort d'un obrer de SEAT i la forma com ho va dir, potser em va marcar per sempre. Com explico en aquest escrit, poc després, als Padres, un capellà francès parlava com no havia sentit mai del compromís polític dels comunistes francesos. Des de llavors, les meves conviccions polítiques i religioses han format part indisoluble de mi, són jo mateix. Dos anys després, vaig entrar en contacte amb la Joventut Comunista de Catalunya i el PSUC a Sant Feliu i amb Cristians pel Socialisme una mica més tard. I així fins ara.

Però a part d'aquesta nota personal, el que vull destacar és la gran aportació dels treballadors i les treballadores de SEAT a la nostra ciutat, la vàlua enorme de l'aportació de la seva lluita política i sindical a la ciutat on vivien, als seus barris. Com vaig destacar reiteradament en el meu discurs a l'obertura de l'exposició, centenars de lluitadors obrers van transferir la seva actitud de lluita als barris on vivien, creant les primeres associacions de veïns, i a les escoles on portaven als seus fills i filles, creant les primeres associacions de pares d'alumnes, per posar dos exemples enormement aclaridors i significatius. Les nostres ciutats no es podrien entendre sense la mobilització social contínua que van protagonitzar els seus treballadors i treballadores per la millora d'unes condicions de vida que el franquisme els havia negat. La lluita obrera per l'espai públic i pels serveis públics, conjuntament amb la lluita obrera per la recuperació de la democràcia i, una mica més tard, per la normalització lingüística i la reconstrucció nacional de Catalunya, són la base sobre la qual s'ha construït la nostra ciutat i, per extensió, la nostra nació. Els treballadors i les treballadores de SEAT, i també els de l'Alumini, la Matacàs, la KD i tantes altres empreses, i a qui devem en gran mesura ser el que som. Sant Feliu deu molt, moltíssim, als homes i les dones del moviment obrer. I així ho vaig voler expressar solemnement, institucionalment, personalment, davant de molts d'ells.

A risc d'ometre molts noms, vull destacar tres persones que van ser destacats dirigents a la fàbrica i al sindicat, i que van ser i encara són destacats dirigents en diferents àmbits a la nostra ciutat. Amb Cesc Baltasar i Jaume Bosch, el nostre regidor més veterà ha estat l'amic Juan Sánchez, veí del barri de la Salut, membre actiu de l'AVV de la Salut i de l'APA del Mestre Esteve, hores i hores, dies i dies, anys i anys de treball per la nostra ciutat, regidor del PSUC i d'ICV. Quan jo treballava al Gaudí, vaig treballar colze a colze amb Manuel Guerra, home generós com pocs, també treballador de SEAT, llavors president de l'APA del Gaudí i avui encara president de l'AVV la Salut, durant molts anys regidor del PSC de Sant Feliu. Silvestre Gilaberte, fortament represaliat aquells anys, va ser també regidor durant uns anys, va formar part de l'APA del Nadal i avui és el president de l'AVV Roses-Castellbell.

El moviment obrer va marcar també els primers anys del segle XX i de la República a Sant Feliu. Algun dia m'agradaria que s'escrivís la història de l'anarquisme a la nostra ciutat, amb ombres violentes, però amb molts més episodis brillants. Una història tan viva que va fer que, per exemple, Quico Sabaté, el darrer maqui català, s'amagués sovint a la nostra ciutat. O la història dels partits d'esquerres a Sant Feliu: algú s'explica la història dels setantes i vuitantes de Sant Feliu sense els comunistes, des del PSUC fins a l'OIC? Sant Feliu, ciutat obrera, internacionalista i proletària als segles XIX i XX, encara el segle XXI amb el bagatge i l'herència impagable de les lluites dels seus treballadors i treballadores. Ara cal que tot aquell bagatge de lluita per la democràcia i la llibertat política, els seus hereus i hereves el sapiguem transformar en un nou i gran moviment de lluita per la democràcia econòmica, la justícia social i els valors humanistes que, contínuament, qüestiona i posa en perill una nova, cruel i inesperada dictadura: la dels especuladors.

En tot cas, i novament, lluitadors i lluitadores de SEAT i de tantes i tantes fàbriques, homes i dones de la classe treballadora i el moviment obrer, GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!!!

Quan la crisi és un fet, l'acció municipal per l'equitat és una obligació.

2012-01-19T17:44:00.000+01:00

Pel meu correu privat, un ciutadà de Sant Feliu m'ha enviat aquest enllaç, amb dades de l'Agència Tributària sobre la distribució dels salaris a Espanya durant l'any 2010. El quadre següent és brutal i exigeix una lectura atenta i una anàlisi aprofundida.

El salari mig declarat a Espanya l'any 2010 va ser de 19.113€ anuals, aproximadament 2,2 vegades el salari mínim interprofessional (8.866,20€/any´, 633,30€ de llavors o els 641,40€ de l'any 2011, que el govern del PP ha congelat per a aquest 2012). Si mirem el quadre precedent, prop de 2 milions de persones de tot l'Estat cobren entorn del salari mig espanyol. Per sobre del salari mig, cobren 5,6 milions de persones. Per sota, gairebé el doble: 10,4 milions de persones. D'aquestes, 7,8 milions de persones guanyen fins a 11.157€/any, menys de 1.000€/mes. No arriben ni a mileuristes. Moltes del primer grup, segurament per treballs a temps parcial o contractes de curta durada.

En coneixem la causa: la que coneixem com a "crisi" (i que no és altra cosa que l'acumulació en mans dels especuladors dels capitals que haurien de fluir possibilitant la creació de treball i de riquesa) implica atur i salaris cada cop més baixos. "Quan la injustícia és un fet, la rebeldia és una obligació!" deia una pintada que recordo haver vist fa molts anys a Barcelona.

Però no és d'això del que vull parlar. No vull parlar de les causes i de l'actitud davant la crisi, des d'una perspectiva econòmica o política global. Vull parlar de com aquesta situació ens afecta: de famílies que treuen els seus infants de les escoles bressol, que es donen de baixa del menjador de l'escola o del complex de piscines, que gairebé no poden sortir de casa. De com aquesta situació ha de fer reconsiderar moltes coses a l'Ajuntament, i ha de situar com a primer dels nostres criteris de treball que, en la proporció que ens toqui, hem de saber respondre de manera equitativa i justa a tothom, però de manera especial a aquesta immensa majoria social que té salaris declarats iguals o inferiors al salari mig anual. Adaptant la pintada que abans recordava, "Allà on la crisi és un fet, l'acció municipal per l'equitat és una obligació".

Properament, reprendrem els treballs i ampliarem la composició de la Mesa contra la crisi que es va constituir en el mandat anterior. Estem treballant també en el Pacte per a l'Ocupació, que es plantejarà els camins possibles des del món local per a la lluita contra l'atur i la progressiva recuperació econòmica i creació de llocs de treball. Aquesta és, sens dubte, una prioritat compartida pels quatre grups municipals i en què volem acollir, coordinar i impulsar un pla de treball compartit.

Però avui vull parlar de l'equitat en l'accés als equipaments i serveis que depenen de l'Ajuntament. Vull parlar de la igualtat d'oportunitats perquè cada família, cada persona, tingui la renda que tingui en el quadre que acompanya aquest escrit, pugui accedir als nostres equipaments i serveis. Vull, com deia en un escrit de fa dos anys, que cada treballador o treballadora pugui anar a la piscina i portar els seus fills a l'escola bressol municipal. Vull que els nostres espais i programes d'esports, educació i cultura siguin no només sostenibles econòmicament (que ho han de ser, és clar que sí!) però que sobretot compleixin la seva funció social. Accessibles rotundament, per tant, a qui no cobra ni mil euros al mes!

El primer pas per assegurar-nos que els nostres equipaments i serveis compleixen la seva funció social és, simplement.... saber-ho. Ens cal una anàlisi de públics, com deia fa un anys, de les nostres escoles bressol, de l'escola de música, dels equipaments esportius, dels casals d'estiu. Ens cal saber qui hi va i qui no hi va, i per què no hi va. I ens cal posar-hi solucions, progressivament, consensuadament, però cal posar-hi solucions.

Per a mi és una satisfacció molt gran haver donat, valgui la redundància, el primer pas d'aquest primer pas. Haver començat a caminar cap a un Sant Feliu més inclusiu i equitatiu. En la reunió de govern que vam tenir abans-d'ahir, 17 de gener, vam aprovar l'adjudicació d'un Estudi sobre la rendibilitat social dels serveis i equipaments públics de titularitat municipal, que ens ha de permetre una anàlisi i reconsideració a fons de la nostra política de prestació de serveis i el seu ajustament a la capacitat econòmica del conjunt de persones i famílies de Sant Feliu, que cada persona o família contribueixi al finançament dels serveis en funció de la seva capacitat econòmica, mitjançant els mecanismes de gestió corresponents que puguin verificar-la. Insisteixo: vull dir equitat, no vull dir "caritat". No vull que les famílies hagin de demostrar el que antigament es deia "pobresa vergonyant" per rebre ajuts municipals: vull que l'aportació econòmica de les families s'ajusti a la seva capacitat econòmica, sense haver de justificar les seves dificultats extremes davant de ningú.

Només és el primer pas, però qualsevol quilòmetre es recorre sempre metre a metre. L'important, l'importantíssim, és tenir clar el rumb d'aquest quilòmetre. I el meu rumb el tinc clar, claríssim: cap a un Sant Feliu ben planejat, bonic, dialogant, viu i EQUITATIU.

Sé que el meu partit comparteix al 100% aquest rumb amb mi. Espero que moltes persones i entitats de Sant Feliu comparteixin amb mi i amb el meu partit aquesta convicció que avui, potser més que mai, l'acció institucional i ciutadana per l'equitat és la nostra primera i gran prioritat.

Una instal·lació polèmica per la ubicació, però totalment segura per a la salut.

2012-01-16T22:21:00.000+01:00

En el darrer programa de "Panorama municipal" a Esplugues TV, abans de festes, diversos veïns del carrer Lluís Rius i Sagrament van trucar per posar novament de manifest la seva disconformitat amb la ubicació de dues estacions transformadores (ET) a la Riera de la Salut, prop de casa seva, al costat de l'accés a l'aparcament subterrani en el solar on hi havia la coneguda com a "fàbrica de les tovalloles".

La disconformitat amb aquestes estacions transformadores no és d'ara: ja es va manifestar amb l'anterior consistori, en els seus mesos finals, quan es va ubicar la primera de les estacions. Jo mateix em vaig reunir el 22 de setembre amb una representació del veïnat, conjuntament amb la regidora responsable de Llei de Barris, Rosa Maria Martí, la regidora d'urbanisme, Lídia Muñoz, i diversos tècnics municipals. En aquella reunió, els veïns i veïnes van lliurar una instància que va respondre formalment la Lídia Muñoz a primers de desembre.

La preocupació dels veïns i veïnes estava molt relacionada, lògicament, amb la salut de les persones que viuen a l'entorn. I això és el que van manifestar principalment en la reunió esmentada i en les anteriors reunions amb el llavors regidor d'urbanisme, Sr. Xavier Alegre. Tal com vam explicar en la reunió del setembre, hi ha debat en la comunitat científica sobre els efectes de les ones electromagnètiques en la salut de les persones quan parlem de transport d'energia elèctrica a alta tensió i de la posterior transformació d'alta tensió a mitja tensió, previ a la transformació final (a baixa tensió) apta per al seu ús en domicilis, indústries i serveis públics. Aquest no és el cas d'aquestes dues estacions transformadores, ni de les 106 estacions similars que hi ha a la nostra ciutat, que transformen l'electricitat de mitja tensió a la tensió de 220V que es fa servir als nostres domicilis, tallers i comerços, i l'enllumenat públic. A Sant Feliu tenim desenes d'ET així en els baixos dels edificis encastats a les parets, o en subterranis o aparcaments de comunitats, o a distàncies similars o inferiors a les de la fotografia. Com vaig dir als veïns i veïnes, no em provoquen cap dubte o neguit pel que fa a la salut de les persones. Voldria transmetre a tothom aquesta seguretat en relació al subministrament elèctric: altrament, estaria en qüestió tota la xarxa de distribució elèctrica a totes les aglomeracions urbanes del món, que necessiten prop dels domicilis ET de mitja a baixa tensió.

Una altra cosa és si hi hauria hagut alternativa a la seva ubicació. I aquí la resposta és clara: sí. En la mesura que també dóna servei elèctric a l'aparcament, un emplaçament alternatiu hauria estat possible de dues maneres: o bé perquè el pàrking s'hagués situat en un altre indret, o bé perquè les estacions estiguessin soterrades dins del pàrking, o bé traslladant-les a un indret proper.

Pel que fa a la ubicació, cal recordar que es va decidir fer l'aparcament a l'antiga fàbrica amb un projecte que l'any 2006 va aprovar l'equip de govern liderat al seu dia pel PSC, i al qual el nostre grup va mostrar en tot moment la seva oposició per considerar que hi havia una opció més barata i de més capacitat: al costat del cementiri, en un solar que l'ajuntament va comprar l'any 2000 amb aquest objectiu. El cas és que, com és evident, l'aparcament està fet i convé posar-lo ben aviat en servei, al marge de l'opinió que provoqui.

Pel que fa al fet que les ET estiguessin soterrades dins del pàrking, aquest és un requeriment que hauria hagut d'incorporar el projecte aprovat el 2006, cosa que no va preveia. El projecte, per tant, es va aprovar amb les condicions que ara són plenament visibles. Qualsevol imposició de canvi d'ubicació de les ET, en la mesura que no hi ha hagut cap incompliment de projecte, s'haurien hagut de fer a càrrec del pressupost municipal i amb indemnització al propietari de l'aparcament. És una via que, partint de la total seguretat en relació a la salut del veïnat, com abans comentava, hem decidit descartar.

Pel que fa al trasllat a un indret proper, cal dir que la ubicació actual de les ET havia estat ja acordada amb les empreses subministradores i ja havien efectuat els seus propis projectes d'enginyeria, aprovats també al seu dia pel consistori anterior. Per tant, com en el cas anterior, el trasllat també s'hauria hagut de fer a càrrec del pressupost municipal, ja que no hi havia responsabilitat per part de l'empresa subministradora. És una via que, per la mateixa raó que en el cas anterior, hem decidit descartar.

En quina situació ens trobem, per tant? En una situació de total tranquil·litat pel que fa als efectes de les ET sobre la salut, però de desgrat pel que fa al seu impacte visual. I el que tocarà ara és minimitzar aquest impacte visual. Aquest ha estat un dels criteris principals de valoració del projecte de remodelació de la Riera de la Salut, aprovat per aquest govern, del qual actualment s’estan licitant les obres. Cal considerar, a més, que abans de l’aprovació del projecte de reurbanització de Riera, es va convocar una reunió amb les persones integrants de tots els espais de participació del Projecte Fem Barri, a la que van assistir prop de quaranta persones. En aquesta reunió es va mostrar a aquests veïns i veïnes com les seves aportacions i suggerències sobre com havia de ser la Riera s’havien plasmat al projecte que s’executarà.

Les obres de remodelació de la Riera seran també la inversió més important del pressupost de 2012 que acabem d'aprovar, i que compta també amb finançament de la Generalitat, encara de la Llei de Barris aprovada per l'anterior govern tripartit.

Avanço una de les imatges presentades als diversos espais de participació sobre la urbanització de la Riera, i que va en la línia d'integrar les ET en la nova imatge que tindrà aquest importantíssim espai públic:

Rèplica a Lourdes Borrell (primera i desitjo que última)

2012-01-13T16:00:00.000+01:00

Aquest és el 638è escrit meu en 5 anys. Temps més que suficient per haver comprovat que en aquest bloc, m'interessa exclusivament parlar de Sant Feliu i les seves necessitats, els seus projectes, la seva gent. La meva intenció no és, en cap cas, utilitzar aquest blog per entrar en polèmiques personals amb Lourdes Borrell ni amb ningú, però crec que hi ha qüestions que, en interès de la ciutadania, s’han de respondre per aclarir. Si no digués res, es podria interpretar com que "el que calla, otorga", i no en tinc cap ganes. Tot i això, sé que a molta gent això li cansa, i espero per tant que aquest sigui el primer i darrer escrit de rèplica a la sra. Borrell.

En un escrit de data 12/01/12, diu la sra. Borrell que molts ciutadans i ciutadanes l'aturen pel carrer per preguntar-li com és que no hi ha un govern d'esquerres a Sant Feliu. Diu, textualment, coses així: "el PSC no tuvo ninguna opción de formar gobierno con ICV", "el PSC planteó como primera opción, como decisión más sensata un Pacto de Ciudad (PSC-ICV-CiU)", "el Sr. San José no es capaz de dejar de mirar al pasado" i altres afirmacions per l'estil. No deu recordar ni un mot del que va declarar a Fet a Sant Feliu la mateixa nit electoral: Lourdes Borrell ha assegurat que “un pacte amb ICV és complicat”, ja que proposen models de ciutat antagònics. Finalment, ha avançat que “la primera opció per formar govern continua sent amb CiU”. Però si no podia...! Per aconseguir-ho com fos, però, i com que li mancava un vot per poder sortir alcaldessa, va intentar de totes totes el suport d'un regidor o regidora del PP a la seva investidura, intent que es va frustar quan el PP va reclamar el mateix tractament que CiU, donat que tots dos partits havien obtingut els mateixos quatre regidors. Abans amb el PP que amb Iniciativa!?!? Més encara: destacats membres de la seva candidatura van proposar a CiU una tàctica que m'esborrona: 1) negar tot suport a ICV-EUiA-ISF, 2) que jo sortís com a alcalde només amb els set vots del meu grup, i 3) plantejar una moció de censura al cap de pocs mesos perquè Lourdes Borrell tornés a ser alcaldessa de Sant Feliu. CiU, amb un clar sentit de responsabilitat i amb visió de ciutat, s'hi va negar i va optar finalment per un acord amb nosaltres. Lourdes Borrell va plantejar una estratègia de negociació pèssima per al PSC i en cap cas positiva per assentar les bases d’un acord amb nosaltres. Que ara m'acusi a mi de no voler fer un govern d'esquerres és una passa més en el seu camí no se sap cap a on.

En un altre escrit de data 30/12/11, la sra. Borrell també s'adreça contínuament i directament a mi (no corregeixo les faltes d'ortografia): "Senyor San José, dona per perdut durant la seva legislatura el soterrament?", "en el últim ple vostè va presentar una moció d’alcaldia per renuncia al CUAP (centre d’urgències) i per instaurar el copagament en determinats serveis com el SAD (servei d’atenció domiciliaria) i teleassistència", "Senyor San José li està sortint molt cara a aquesta ciutat el que vostè sigui l’alcalde", "Això senyor San José es fer-li trampes a la ciutat que vostè tant s’estima", "és el moment de les idees, de la sensibilitat social i de mirar el futur amb valentia, senyor San José" i un enigmàtic final " Desprès de la tempesta sempre ve la calma, que esperem que sigui aviat". Quina calma arribarà aviat? Què voldrà dir la sra. Borrell? Com a les pel·lícules: continuarà? Jo sí que continuaré: en el nostre resum del ple de desembre donaré resposta a totes aquestes afirmacions. Però ja avanço dues de les coses concretes que hi diré: evidentment que no hem renunciat al soterrament, però sí que hem renunciat a pagar-ne la part que ens correspongui amb edificis de 14 plantes; evidentment que els serveis d'atenció domiciliària seguiran essent gratuïts per a les persones de rendes baixes, però és que a més s'amplien a les persones de rendes mitjanes i altes,que fins ara no podien acollir-s'hi i que participaran en el seu cost segons el seu nivell de renda.

Se'm fa molt difícil entendre el sentit d'aquests escrits de la portaveu del PSC, com se'm fa molt difícil entendre també les seves intervencions en el ple, enfrontada asprament amb tothom (amb nosaltres, amb CiU (especialment amb CiU), fins i tot amb el PP), com si no comprengués l'abast del que diu i del que vota (em va semblar inconcebible que fos l'únic partit en rebutjar l'exempció de l'impost municipal de la plusvàlua en cas que una persona hagi de renunciar al seu habitatge per execució hipotecària o dació en pagament). Tinc tota la impressió d'un vaixell sense nord, i això no és bo ni per a la política municipal ni per al propi projecte socialista.

Francament, no n'entenc ni un borrall!

Ple de desembre: acords presos i votació dels grups.

2012-01-09T18:05:00.000+01:00

Què cal mantenir i què cal canviar del Nadal i els Reis a Sant Feliu?

2012-01-07T22:51:00.000+01:00

Foto de Marc Rius al Fet a Sant Feliu

Ja han passat les festes de Nadal, Cap d'Any i Reis. Un cop més, moltes famílies han accentuat el goig d'estar junts i altres han patit amb més intensitat els seus problemes o les seves absències. Ahir, milers d'infants van viure amb intensitat la il·lusió dels Reis d'Orient (l'única mon(tri)arquia que m'apassiona!) i demà passat la tornada a l'escola marcarà definitivament la fi d'uns dies especials. D'uns dies que, espero i desitjo, han de continuar sent especials per anys i més anys.

De com ajudar-hi des de Sant Feliu és del que vull parlar en aquest escrit. A l'espera de la revisió que de les festes faci el Consell de Cultura que properament s'ha de constituir i la Comissió de Festes que espero que se'n derivi, m'agradaria enraonar amb qui hi tingui interès sobre alguns dels aspectes merament locals de les celebracions nadalenques.

Et demano l'opinió, si és que t'agrada la idea d'enraonar amb altra gent sobre aquests temes, sobre les qüestions que organitza l'Ajuntament, directament o en col·laboració amb altres entitats. És a dir, sobre l'enllumenat nadalenc, les festes de la Nit de Cap d'Any, el campament del Patge Shelin, la Cavalcada i el lliurament de cartes als Reis, la programació d'activitats en aquestes dates, etc.

M'agradaria no enraonar amb anònims, tot i que no els eliminaré (mai no ho faig). Les opinions són molt més consistents amb noms i cognoms, i em comprometo a respondre i a mantenir la conversa amb qui els doni.

Gràcies per endavant a qui vulgui aportar la seva visió sobre aquestes festes que acaben de passar!

Gràcies, Creu Roja, Càritas i Voluntariat de Sant Feliu!

2012-01-04T19:30:00.004+01:00

Primer escrit de l'any 2012. Hauríem de fer possible que no sigui un any tan dolent com ens els pinten. I això no es fa amb els braços creuats, simplement esperant que les coses passin soles. Plantar cara a l'adversitat amb una actitud alhora combativa i positiva és avui absolutament necessari. I això ho saben prou els voluntaris i les voluntàries de Càritas, Creu Roja, Voluntariat i altres entitats a Sant Feliu. Homes i dones amb una doble actitud i perspectiva: la denúncia de les causes de l'exclusió i la pobresa, i l'atenció quotidiana a les persones que les pateixen.

Recollida de joguines a la plaça de la Vila (28/12/2011). Foto de Pedro Gómez.

Vaig tenir la satisfacció de ser al sopar anual de la Creu Roja de Sant Feliu ara fa justament un mes. Hi havia desenes de voluntaris i voluntàries i la direcció local i nacional de Creu Roja, i la Rosa Maria Martí i jo. Vaig tenir l'oportunitat de conèixer de prop la seva feina a la nostra ciutat, i vull compartir-la amb totes les persones que llegiu aquest bloc. Feina que molt sovint es fa amb Càritas i amb un conveni de col·laboració amb l'Ajuntament, a través dels nostres serveis socials. Feina amb seny: Creu Roja no té un servei propi de lliurament dels seus kits alimentaris, sinó que el canalitza a través dels dos bancs d'aliments de Càritas a les dues parròquies de Sant Feliu (les parròquies de Sant Llorenç i de Sant Joan Baptista). Així garanteix l'alimentació a prop de 250 persones de la nostra ciutat, en cooperació amb Càritas i l'Ajuntament. A més, també amb l'Ajuntament, durant l'any 2011 ha repartit més de 2.000 kg d'aliments a persones més grans de 65 anys o famílies que han identificat de manera conjunta. Durant l'any que hem començat, tenen previst repartir-ne més de 3.000.

Però la tasca de Creu Roja va molt més enllà del lliurament regular de kits alimentaris d'urgència. Protegeix, mitjançant el control del sistema d'alarmes, a gairebé vint dones de la nostra ciutat amb ordres d'allunyament dels seus ex-companys per risc de violència masclista. També amb coordinació amb Mossos i Policia local. Dóna seguretat, també mitjançant telealarmes, a prop de vuitanta persones grans que viuen soles a la nostra ciutat, en coordinació amb els nostres serveis socials. Mitjançant el seu programa d'ajut als refugiats polítics, dóna acolliment i facilita la integració a una mitjana de quinze o divuit persones que fugen de situacions de perill de mort als seus països d'origen. Creu Roja és una peça clau de protecció civil a Sant Feliu i garanteix la seguretat i l'atenció sanitària en tots els esdeveniments públics de la nostra ciutat, des de la Cavalcada que viurem demà fins a la seguretat en les Festes de Tardor, per posar només dos exemples.

M'agradaria que coneguessis millor Creu Roja i la feina dels seus voluntaris i voluntàries. Aquesta és la pàgina web de Creu Roja Catalunya i aquí pots accedir al bloc de Creu Roja Sant Feliu.

Càritas Diocesana és l'altre protagonista de l'assistència quotidiana a les persones i famílies de Sant Feliu en risc d'exclusió o que viuen en la pobresa. Com he dit, en un treball conjunt amb Creu Roja i amb els serveis socials de l'Ajuntament. Càritas té dos grans àmbits d'actuació: els bancs d'aliments i el rober. Els bancs d'aliments garanteixen l'alimentació de més de 700 famílies de Sant Feliu, i es nodreix dels productes que facilita Creu Roja, dels que compra Càritas amb les aportacions de l'Ajuntament i dels que aporten moltes persones de la nostra ciutat en les campanyes permanents o puntuals que es duen a terme. Poca broma: centenars de persones mengen a Sant Feliu gràcies a Càritas, en un treball coordinat -insisteixo- amb Creu Roja i Ajuntament. El rober, inaugurat no fa gaires mesos al barri de Can Calders, garanteix roba i calçat a més de 150 famílies de Sant Feliu, i també té un espai infantil. Homes i dones que mai no haurien pensat en haver de recórrer a la caritat, són atesos avui pels voluntaris i les voluntàries de Càritas. Càritas també té un servei de reforç escolar. L'Església Evangèlica de Sant Feliu també té banc d'aliments i rober, però encara no en conec les dades. Solidaritat tangible i quotidiana a Sant Feliu.

Per conèixer també Càritas, aquesta és l'adreça de la seva pàgina web.

He insistit al llarg de l'escrit en la meritòria tasca de Creu Roja i Càritas en coordinació amb els serveis socials municipals. Aquesta tercera pota de l'atenció a les situacions de vulnerabilitat social a Sant Feliu és sovint poc coneguda i reconeguda: vull donar també, en aquest primer escrit de 2012, el meu agraïment a les treballadores socials del nostre ajuntament, sense les quals l'atenció no seria global i orientada amb tota claredat a la inclusió i a la promoció social de les persones i les famílies que atenen.

Vull agrair també la tasca que fa l'associació Voluntariat de Sant Feliu de Llobregat, sempre presents en les activitats públiques a la nostra ciutat, garantint ja sigui la informació o el muntatge, donant suport a les entitats organitzadores, acompanyant gent gran o persones amb mobilitat reduïda,... O muntant, com fa brillantment cada any, el festival "Cap nen sense joguina", que va tenir lloc a la Sala Ibèria el 18 de desembre passat. Aquí teniu accés al facebook del Voluntariat de Sant Feliu.

I també, com no, la tasca de moltes altres persones voluntàries en moltes altres entitats de la nostra ciutat: de suport a malalts, a persones amb discapacitat (quina gran associació Asprodis!), a la difusió cultural (què me'n dieu dels Voluntaris per la Llengua, per exemple?), a l'acollida i solidaritat internacional (AFAP més de 25 anys de feina més que positiva!) etc. He volgut, però, resumir en aquestes tres l'enorme tasca de suport social que es duu a terme a la nostra ciutat. Valgui aquest escrit per agrair també el seu esforç i la dedicació del seu temps a totes les persones que col·laboren voluntàriament en tasques al servei de la comunitat, al servei d'un Sant Feliu millor, que treballen dia a dia perquè ningú quedi exclòs, ningú quedi enrere.

Sé que algú dirà que pal·liar els efectes de la crisi mitjançant les accions que acabo d'exposar no fa sinó dilatar en el temps la construcció d'una alternativa política que solucioni les seves causes. Com més es deteriori la situació -hi ha qui ho diu-, més veurem l'autèntic rostre del capitalisme salvatge en què vivim. Jo ho entenc, però no ho comparteixo. Hem de saber explicar efectivament que la crisi, la pobresa i l'exclusió social tenen la seva causa en el capitalisme desbocat que vivim, en un sistema que, com dic sovint, es basa en l'afany incessant d'un lucre incessant per a una ínfima minoria, i no en la solució de les necessitats vitals de totes les persones que compartim el planeta. Però també cal atendre l'ara i aquí, el dia a dia, dels nostres veïns i veïnes que no poden esperar un canvi de sistema econòmic per continuar, simplement, portant un plat a taula cada dia a casa seva.

A tothom que fa possible aquesta immensa tasca, als voluntaris i voluntàries de Creu Roja, a Càritas, del Voluntariat de Sant Feliu, en qualsevol altra entitat, i als treballadors i treballadores del mateix ajuntament, de tot cor, sincerament: GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!

Una mirada personal al 2011. Un desig per al 2012.

2011-12-31T18:32:00.002+01:00

Se'n va un any dur, molt dur. Per a tothom, però sobretot per a un de cada quatre de nosaltres, les persones i famílies que viuen o són a prop de viure en la pobresa. Aquesta realitat, crua realitat, marca el regust descoratjador i encoratjador alhora amb què he viscut els primers sis mesos d'alcaldia i amb què viure amb tota certesa els propers anys.

Ha estat un any marcat, evidentment per les eleccions municipals: el vam començar amb un govern i l'acabem amb un altre. Fa un any era el cap de l'oposició i ara sóc l'alcalde. Altres eleccions han marcat un canvi radical d'escenari: gairebé en la seva totalitat, els darrers vuit anys han estat marcats per governs del PSOE i el PSC a tots els nivells. Avui, però, després de les eleccions de novembre de 2010 (Generalitat) i de 2011 (Estat), tenim el mateix escenari que fa deu anys: alcalde d'ICV, president de la Generalitat de CiU i president del Govern central del PP. Tinc el convenciment que, com fa deu anys, el PP treballarà a Sant Feliu, a Barcelona i a Madrid a favor del soterrament de les vies, com ho faran també tots els partits presents a Sant Feliu. Els obstacles que el Govern de CiU a la Generalitat va plantejar fa deu anys, estic també convençut que avui han desaparegut de manera total.

Ha estat un any de fites importants en molts àmbits: hi ha molta energia social i molta empenta col·lectiva a la nostra ciutat! No vull ni puc ser exhaustiu, i m'agradaria que diverses persones completessin la meva mirada al 2011, però sí que vull destacar algunes coses positives que ens han passat aquest 2011. Hem tingut nous veïns i veïnes als barris on abans hi havia la Hoechst i camps de darrera de la Matacàs. Hem tingut escoles reconegudes per la seva activitat, com el que es va donar a l'Escola Monmany per la seva tasca d'educació ambiental. Diversos clubs de la nostra ciutat han tingut resultats realment bons, com els equips santfeliuencs de bàsquet i de waterpolo, ambdós en competicions estatals, i altres es troben en processos francament positius, com ara la fusió del CFA i el Santfeliuenc de futbol. Sant Feliu va vibrar com mai amb el lliurament de la Medalla de la Ciutat al nostre veí Juan Carlos Navarro. En el camp de la cultura, hem reconegut amb la Rosa de la Ciutat el paper del gran intel·lectual Feliu Formosa en més de trenta anys de col·laboració amb els Premis Martí Dot de Poesia o ens han reconegut a la nostra veïna Maite Carranza amb el Premio Nacional de Literatura Juvenil. En el camp de la música, santfeliuencs com Joan Dausà o Ramon Mirabet, grups com Neurotica, Penguins, CyBee i tants altres sonen més i més, com ho han tornat a fer enguany OBK o els santfeliuencs "adoptats" d'Estopa. Hem tingut la sorpresa de l'aparició amb força de l'òpera a Sant Feliu, fins i tot a la festa de la xarxa del barri Falguera, amb una primera estrena de La Traviata i properes sorpreses que ens esperen ja als primers mesos del proper any. Hem tornat a tenir unes Festes de Tardor espectaculars, amb més gent de Sant Feliu i a tots els barris que, a més, m'han donat personalment l'oportunitat de fer realitat el meu somni de ser, encara que sigui a temps molt parcial, casteller de la meva ciutat. S'ha consolidat un nou i bon mitjà de comunicació, el Fet a Sant Feliu, i han aparegut dos nous diaris de Sant Feliu (amb i sense l'article "El" al davant). Ha estat també l'any de les mobilitzacions socials del Moviment 15-M, amb una acampada inicial a la plaça de la Vila i les mobilitzacions protagonitzades després, sobretot pel tancament de les urgències nocturnes al CAP del Pla.

Ha estat també un any d'ombres importants. Comencem justament pel tancament de les urgències nocturnes, però ha estat també un any de tancaments importants de fàbriques i de comerços de la nostra ciutat, que es poden resumir i simbolitzar amb el tancament del forn de la Puríssima o de Cal Manco, ambdós a la carretera. Una crisi econòmica que ens volen fer acceptar com a irremediable i gairebé normal està tenint un impacte brutal a les vides de moltes famílies de la classe mitjana i treballadora de la nostra ciutat. Prop de 3.500 persones a l'atur. Centenars d'homes i dones presentant-se, fa només alguns dies, a plans d'ocupació... per a 23 places, cobertes per persones en situació gairebé dramàtica. Una crisi econòmica que hem d'evitar com sigui que derivi en fractura social, quan coneixem bé les causes: l'acumulació de capital en mans d'especuladors que gairebé cap govern qüestiona... perquè són els governs de dretes que van fer possible la desregularització del sistema financer que avui escanya a milions i milions de persones arreu del món. Governs als quals una majoria legítima de ciutadanes i ciutadans han donat un clar suport: una reflexió profundíssima de l'esquerra europea és imprescindible per tornar a tenir una majoria social i política que doni la volta a aquesta dramàtica situació.

Una crisi que descoratja pel seu brutal impacte i que encoratja per la necessitat imperiosa de denunciar-ne políticament les causes i per pal·liar-ne tant com es pugui els seus efectes a la nostra ciutat. Serem molts els qui hi posarem el coll i als quals cal agrair mil i mil vegades la seva tasca: Creu Roja, Càritas, les parròquies, les ong locals, les persones, els clubs i entitats que han tornat a mostrar la seva solidaritat aquest desembre i tots els mesos de l'any.

Vull acabar aquest recorregut amb una imatge i un desig. La imatge de Sant Feliu que vam poder veure en el darrer dels bons esdeveniments de l'any que hem viscut, l'emissió del programa "Divendres", de TV3, fa unes setmanes, i la promoció que ens va fer en Joan Dausà. I un desig, reiterat desig, gairebé obsessiu, però en el que crec profundament: que sapiguem tirar tots endavant sense deixar ningú enrere. És a dir, que cap persona gran se senti absolutament sola quan en tinguem coneixement, que sapiguem detectar i corregir les situacions de pobresa infantil, que trobem la manera de trencar aquest vergonyós atur juvenil del 40%, que cap santfeliuenc nascut fora de Sant Feliu se senti foraster entre nosaltres, que no ens resignem davant la injustícia d'un sistema que només es mou per l'afany incessant d'un lucre incessant i ens volen fer creure que és l'únic sistema possible, que siguem sensibles a la desesperació de les persones amb el malson de l'atur de llarga durada, que sapiguem donar la mà ,... Que sapiguem moure'ns per ideals, cadascú pels seus, per la seva fe, per la seva ideologia, però que tornem a moure'ns pels ideals que siguin, i que sapiguem moure'ns juntes i junts respectant en tot moment els ideals dels altres.

Estic segur que aquest hauria estat l'esperit de dos grans amics que ens han deixat aquest 2011, i que resumeixen també altres ciutadans i ciutadanes morts i que eren o havien treballat per a la nostra ciutat: el tresorer de l'Ajuntament, estimant Julián Jiménez, i el company d'EUiA i veí del barri Falguera, estimat Joan Morejón.

Té: acabo de rebre una felicitació del nostre company i amic Jaume Bosch, que vull transcriure literalment i que comparteixo al 100%. "Prefereixo viure com un optimista i equivocar-me, que viure com un pessimista i tenir sempre raó".

Bon any 2012 a totes i a tots vosaltres, ciutadanes i ciutadans d'aquesta ciutat meravellosa que es diu Sant Feliu (de Llobregat, és clar!)

Resum del ple de novembre de 2011

2011-12-27T23:42:00.000+01:00

Representants del Consell d'Infants llegint el manifest contra la violència masclista. Foto de Marc Rius.

El ple del mes de novembre va tenir dues mocions destacades: una del Consell Municipal de les Dones amb motiu del 25 de novembre, dia internacional contra la violència masclista, i l'altra, de CiU i amb el suport d'ERC i de SI per a l'adhesió de la nostra ciutat a l'Associació de Municipis per a la Independència, que finalment no es va aprovar.

La resta de punts, es van aprovar tots per unanimitat. La major part feien referència a diversos convenis. Al final del ple, vaig donar compte de les gestions efectuades en relació al soterrament. Finalment, Francisco Romero, en representació de la Plataforma veïnal en defensa de la sanitat pública, va llegir un manifest reivindicatiu.

Podeu llegir el resum que fem mensualment des d'ICV-EUiA-ISF aquí (4 pàgines). També us podeu descarregar l'acta oficial completa del ple (41 pàgines) aquí.

Bon Nadal!

2011-12-24T00:09:00.003+01:00

Poder sortir endavant sense deixar ningú enrere...

Aquest és el desig que he expressat en la meva primera nadala com a alcalde de Sant Feliu.

Han passat sis mesos des que vaig tenir el privilegi, l'honor i la satisfacció de ser l'alcalde de la ciutat que em va veure néixer, de la ciutat que adoro, de la meva ciutat. Sis mesos de palpar els diversos santfelius que conviuen a Sant Feliu: els alegres, els durs, els duríssims, els lluitadors, els activistes, els que esperen molt, els que tornen de tot, els resignats, els indignats,...

Diversos santfelius, com hi ha també diversos nadals. Parents de tots nosaltres a l'atur, parents de tots nosaltres a l'hospital, parents de tots veient com creixen feliços els seus infants, parents i amics que ja no ens acompanyaran aquests dies, parents i amics que ens ompliran un any més amb la seva presència. Molts nadals en un sol Nadal, moltes vides en cada instant de Vida, molts santfelius a Sant Feliu,... Moltes persones convivint ara i aquí, a Nadal i al nostre país, en circumstàncies enormement diverses.

Sigui quin sigui el teu Nadal, et desitjo de tot cor que el passis amb les persones que estimes i que t'estimen.

I per a Sant Feliu, doncs això: que puguem tirar endavant sense deixar ningú enrere. I que sapiguem, cadascú des del seu lloc, contribuir a fer-ho possible.

Bon Nadal i molt bon any 2012!

Aquell setembre em vaig equivocar.

2011-12-21T22:05:00.000+01:00

Hi ha vegades que hom no arriba a calibrar totes les conseqüències del que escriu. Hi ha vegades que hom s’equivoca. I, encara que sigui al cap d’un temps, si hom té l’oportunitat de rectificar, ha de rectificar.

Dilluns passat, vaig rebre el president de la Peña Bética, Sr. José Manuel Colmenero, per tal d’avançar en temes d’interès per a l’entitat i per a la ciutat. Abans d’entrar en matèria, José Manuel Colmenero em va fer veure un error que vaig cometre en un escrit en aquest bloc fa uns mesos i que l’afectava a ell i a l’entitat que presideix. Em va dir, i amb raó, que podia haver parlat amb ell abans d’escriure sobre coses que l’afectaven. Li vaig dir, i les va entendre, la raó i les causes de les meves preguntes a l’alcalde Vázquez sobre la realització d’unes obres a l’entitat, i a les quals el seu govern no va voler donar resposta. Aquest silenci, i no la Peña, era el que volia remarcar, però el cas és que el meu escrit hi va fer mal.

Dilluns vam tancar una etapa i vam començar-ne una altra. Em vaig equivocar en un escrit que he suprimit, i rectifico en aquest escrit que penjo avui. Aquell estil de govern que hi havia fa un any, avui ja no pren decisions que després no explica. L’estil que vull que governi Sant Feliu ha de ser sempre de mà estesa i de decisions clares, comptant amb tothom i assumint, quan n’hi hagi, els errors que es puguin cometre. Com el que exposo.

Gracias, José Manuel, por tu gesto y tu palabra. En enero volvemos a hablar: de la actividad cultural de la Peña en el barrio y en Sant Feliu, de su implicación creciente en la actividad social, deportiva y cultural de nuestra ciudad. Eso es lo que tratamos anteayer y lo que vamos a asegurar en adelante.

Pressupost de 2012 (4 de 5). 5,5 milions per a inversions: d'on surten? en què s'utilitzaran?

2011-12-17T19:08:00.000+01:00

Resum del ple d'octubre de 2011

2011-12-14T22:28:00.000+01:00

24/11/2011: Lliurament de la Rosa de la Ciutat a Feliu Formosa. Foto de Marc Rius. D'esquerra a dreta: Agustí Vilar, Joana Raspall, Manel Martínez, Jordi San Jose, Feliu Formosa i Jordi Coca.

Els punts més destacats del ple del passat mes d'octubre van ser els següents:

Atorgament de la Rosa de la Ciutat a Feliu Formosa, que forma part del jurat dels Premis Martí Dot des de l'any 1984.
Moció unitària contra el tancament de les urgències nocturnes a l'ambulatori del Pla.
Aprovació dels impostos, taxes i preus públics municipals per a l'any 2012.
subvencions a comunitats de propietaris de Can Calders per aplicació de la Llei de Barris,
aportacions a consorcis supramunicipals: de Normalització Lingüística, de Turisme del Baix Llobregat i del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona.
subvencions a diverses escoles de Sant Feliu per als seus projectes d’educació ambiental i de coneixement de l’entorn.
conveni amb la Generalitat per al funcionament de l’Escola Municipal de Música i de les escoles bressol municipals,
conveni amb el Club de Bàsquet Santfeliuenc i el F.C.Barcelona per a la utilització de les instal•lacions esportives municipals per part de la secció de bàsquet del Barça.
En el torn de precs i qüestions, la portaveu del grup municipal socialista va plantejar una pregunta referent a un extreballador de l'Ajuntament, que va generar una situació insòlita en el ple.

Podeu llegir el resum del ple que fem des d'ICV-EUiA-ISF aquí (4 pàgines). Podeu llegir l'acta completa i oficial del ple aquí (86 pàgines).

Pressupost 2012 (3 de 5): 35 milions d'euros, per fer què?

2011-12-13T15:05:00.000+01:00

En el meu escrit anterior, vaig intentar donar una explicació clara i completa de l’origen dels nostres recursos econòmics ordinaris. En aquest nou escrit, exposo la utilització o finalitat d’aquests recursos. Quedarà un quart i darrer escrit, en què plantejaré el pressupost d'inversions: quines obres i compres volem fer l'any que ve i com es financen.

En aquest quadre, resumeixo les despeses ordinàries del nostre ajuntament per a l'any que ve, espero també que d'una manera clara i completa, entenedora per a qualsevol persona o entitat que hi tingui interès:

La primera columna indica un ordre exclusivament orientatiu per al debat sobre aquest quadre. No és, com en el cas dels ingressos, una classificació formal del pressupost municipal.

Voldria explicar-lo per parts, i espero que de manera entenedora per a qui hi tingui interès. Un tema que condiciona de manera clara el conjunt del pressupost, i que cal abordar d'entrada, és el que es refereix al retorn dels préstecs signats per l'ajuntament en anys anteriors i que han servit per al finançament de les inversions municipals. Com es pot veure al quadre, constitueixen, entre interessos i amortització de capital, el 13,1% del pressupost ordinari de despeses. El concepte que més creix en aquest àmbit és el pagament d'interessos (fila 25), que puja 150.000€ respecte a l'any 2011. Això es deu a què estan vencent préstecs subscrits fa sis o set anys, amb diferencials sobre l'Euribor molt baixos (de mig o d'un sol punt), mentre que els nous préstecs subscrits en els dos darrers anys tenen diferencials d'entre 3 i 4 punts per sobre de l'Euribor.

La part més important de la despesa ordinària de tots els ajuntaments és la que correspon al seu personal. És lògic, tenint en compte la diversitat de serveis i el nombre de treballadors i treballadores que els composen (policies locals, educadores d'escola bressol, personal de manteniment i serveis, i un llarg etcètera). Com es pot veure al quadre, el 44,7% del pressupost ordinari de despeses es destinarà al pagament dels treballadors i treballadores funcionaris i laborals de l'Ajuntament i als representants de la ciutadania, els càrrecs electes. Si descomptem aquests, una mica més del 43% es destina al pagament de les nòmines dels treballadors i treballadores públics. Una xifra que està en línia de la despesa del capítol de personal en tots els ajuntaments de dimensions mitjanes com el nostre. Es pot comprovar en el darrer informe comparatiu de la gestió pressupostària dels ajuntaments de la província de Barcelona, que amb caràcter bianual elabora la Diputació de Barcelona, i que és el millor document per analitzar la nostra gestió municipal des d'una perspectiva general. Es tracta de la Memòria 2007-2008 del Servei d'Informació Econòmica Municipal, que, a partir de les dades que consten en el quadre de la pàgina 103, mostra que la despesa mitjana en personal dels municipis entre 20.000 i 100.000 habitants és del 40,21%. Durant l'any que ve, hi haurà una política de contenció en Recursos Humans: necessàriament restrictiva en noves contractacions i amb els increments salarials que estableixin els propers Pressupostos Generals de l'Estat. També en l’àmbit de l’estructura directiva, amb reducció d'eventuals i vacants que no es cobriran. Però, per contra, ni tancarem cap servei públic (com ara les ràdios municipals en alguns ajuntaments) ni reduirem o suprimirem per decisió pròpia pagues als treballadors, com ja han anunciat que aplicaran alguns ajuntaments.

Les despeses de funcionament són el segon gran bloc de despeses de tots els ajuntaments i, a Sant Feliu, es mantenen en el 34,3%, en línia de la mitjana de municipis com el nostre i d’una manera sostinguda des dels darrers anys. El pes més important d’aquest apartat són les quatre grans contractes municipals: neteja viària, neteja d’edificis, recollida d’escombraries i jardineria (files 6 a 9). En totes elles, s’ha negociat la contenció del cost per a l’any 2012, havent d’assumir tant l’increment de l’IPC (per més que les grans contractes inclouen una clàusula de revisió de preus) com algun increment de superfície en la prestació de serveis, i, en algun cas, alguna reducció de fins al 3% . En altres municipis, s’han plantejat reduccions de fins al 20% de la contracta, que necessàriament repercutirà en la prestació de serveis a la ciutadania, cosa que a Sant Feliu no ha de passar. Al llarg del mandat ens plantegem també algunes inversions importants que hauran de permetre la reducció d’aquest bloc de despeses: alguna compra de locals actualment en lloguer per rebaixar aquesta partida o inversió en tecnologies d’enllumenat més eficient que redueixin la factura de consums, per exemple.

Finalment, el quart gran bloc de la despesa ordinària dels ajuntaments és el de les transferències, que a Sant Feliu representa el 7,9% d’aquest tipus de despesa. Inclou tant transferències a altres administracions (com ara la que es realitza a l’Àrea Metropolitana de Barcelona per la configuració de les seves fonts de finançament, però que posteriorment reverteix al conjunt de municipis que la conformem) com, sobretot, les transferències a les entitats de Sant Feliu i els ajuts en el marc dels nostres programes socials. En el cas de les transferències per als convenis i subvencions amb entitats, es mantenen íntegrament totes les aportacions aprovades al 2011, sense reduir-ne cap en cap cas. En el cas dels ajuts socials, són una partida oberta que anirà creixent segons les necessitats provocades per l’impacte de la crisi en moltes famílies de Sant Feliu. En aquest sentit, els convenis amb Càritas i Creu Roja són una eina fonamental que tindran en tot moment la dotació que es detecti com a necessària. Encara en aquest apartat de transferències, hem introduït un canvi significatiu respecte als anys anteriors: en comptes de transferir a cada família 20€ per a llibres d’educació infantil i 25€ per a llibres d’educació primària, transferirem directament als centres la quantitat suficient per garantir que els programes de reutilització de llibres permetin un estalvi molt superior en la compra de llibres. Ens sembla una manera més eficient d’afavorir no només un estalvi familiar més efectiu, sinó un suport directe molt més clar a les famílies en situació econòmica o social més precària.

Fins aquí una lectura completa del pressupost ordinari d’ingressos i de despeses. Em queden dos escrits per exposar de manera completa el pressupost de tota la ciutadania per a l’any que ve: les inversions, i una lectura final del pressupost considerant els diversos departaments de l’Ajuntament.

Pressupost 2012 (2 de 5): 35 milions d'euros, d'on surten?

2011-12-12T23:14:00.000+01:00

En el meu escrit anterior, vaig situar el volum d’ingrés i de despesa ordinaris que estem en condicions de gestionar l’any que ve: 35,12 milions d’euros (gairebé sis mil milions de les antigues pessetes).

En aquest segon escrit, vull exposar l’origen d’aquests recursos. Espero que aquest quadre sigui prou entenedor:

(La numeracíó de la primera columna vol facilitar la lectura del quadre: no és cap ordenació jurídica real)

El recurs més important de tots els ajuntaments és l’IBI (fila 1). A Sant Feliu, és el 37,3% dels nostres ingressos. Com és sabut, l’IBI depèn de dos factors: el valor cadastral i un tipus o factor multiplicador que estableix l’Ajuntament a les seves ordenances fiscals i que, segons la Llei d’Hisendes Locals (article 72) pot oscil•lar entre el 0,4% i l’1,10% del valor cadastral. A Sant Feliu, l’any que ve, el tipus serà el 0,522%. El tipus és comparativament baix, però els valors cadastrals es van revisar el 2005, en un moment d’expansió econòmica i immobiliària i, per tant, es van revisar a l’alça. Tocaria revisar-los novament al 2014, al final del mandat. M’agradaria poder-ho fer en el marc d’una anàlisi completa de la nostra fiscalitat i amb el màxim consens polític i ciutadà possible. La meva intenció és obrir un procés el mateix any que ve, a l’hora que introduïm la tarifació social en els preus públics dels serveis i equipaments municipals, amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats de tota la ciutadania per accedir-hi.

El segon ingrés per importància és la transferència dels Pressupostos Generals de l’Estat (fila 18), que representa el 21,3% dels nostres ingressos. També ve establert per la Llei d’Hisendes Locals (article 124), determinada per una fórmula polinòmica que considera la població de cada municipi i el seu esforç fiscal, definit pel mateix articulat de la Llei. En la mesura que els ingressos estatals han disminuït des del 2008 amb motiu de la crisi, aquest ingrés també ha disminuït a l’Ajuntament. A més, pel procediment de pagament a compte d’aquesta quantitat, quan t’avancen inicialment més del que correspon a la liquidació final (cas dels anys 2008 i 2009), l’Estat reté als ajuntaments una fracció d’aquesta diferència, cosa que minva més encara els ingressos municipals.

Les transferències de la Generalitat (fila 19) s’adrecen normalment al pagament de serveis prestats pel municipi però en conveni amb el nostre Govern: escoles bressol, serveis socials, promoció econòmica, etc. Han disminuït de manera sensible de cara a l’any que ve, fruit de la política pressupostària del Govern, que ICV-EUiA hem denunciat des de la nostra oposició al Parlament de Catalunya. Per posar un exemple, fins al darrer curs, el Govern cofinançava cada plaça d’escola bressol amb 1.600e, mentre que a partir de l’any que ve traspassarà als ajuntaments 1.450e per infant.

Hem volgut que el pressupost fos un fidel reflex de les previsions d’ingrés que estem en condicions d’assolir. Per això, no hi ha consignats ingressos que és molt improbable que puguem aconseguir.

Això ens ha obligat a fer, com ha passat a tantes economies domèstiques, una menor previsió d’inversions per reforçar el pressupost ordinari. En concret, hem previst 580.000e de l’Àrea Metropolitana (fila 20) per destinar-lo a despesa ordinària (que detallaré en el proper escrit), entenent que aquesta és la prioritat que correspon a l’actual context de crisi econòmica.

Amb aquest escrit, he volgut fer una exposició informativa de l’origen dels nostres recursos: espero que, qui hi tingui interès, els entengui tots i a la primera. Sempre hi pot haver algun dubte o alguna voluntat de més informació: estic a la disposició de qualsevol persona o entitat que vulgui plantejar algun comentari en aquest escrit, i que em comprometo a respondre de manera ràpida i clara.

Pressupost 2012 (1 de 5): marc pressupostari i dèficit ocult de 2011.

2011-12-05T13:54:00.001+01:00

Començo amb aquest escrit un seguit de textos per fer possible, a qui li interessi, una comprensió completa i espero que totalment entenedora del pressupost de tota la ciutadania, el que gestionem des de la casa gran. Anteriorment, vaig fer un escrit explicatiu sobre els ingressos i un altre escrit sobre les despeses, ambdós de caràcter general. Amb aquesta sèrie, entro ja en matèria sobre els diners de tots per a l’any que ve.

Marc pressupostari de 2012.
La xifra total d’ingressos i de despeses del pressupost ordinari que gestionarem l’any que ve és de 35,12 milions d’euros. L’any 2011, el pressupost inicial era de 34,69M€. Tenim, doncs, un increment de l’1,24% respecte a l’any passat. Els grans conceptes econòmics del pressupost ordinari municipal són els següents:

En el proper dels meus escrits, entraré a fons en els apartats d’ingressos i de despeses. Només vull destacar un element dels ingressos i un altre de les despeses.

Pel que fa als ingressos, i tal com explicaré més endavant, hem hagut de disminuir la previsió inicial destinada a inversions per poder finançar despesa ordinària, per tal de compensar la disminució d’ingressos provinents de l’Estat i de la Generalitat (capítol 4 d’ingressos). Una mesura, d'altra banda, a la qual s'han vist abocats molts ajuntaments.

Pel que fa a les despeses, vull destacar que no hi ha cap reducció ni supressió de serveis a la nostra ciutat. Això sí, hem hagut de fer front a un augment de despeses financeres, donat l’increment de l’Euribor (capítol 3 de despeses) i l’amortització dels crèdits subscrits al 2010 un cop vençuts els períodes de carència (capítol 9 de despeses) mitjançant una contenció total de la resta de despeses. Així, el pressupost preveu que el futur Govern de l’Estat prorrogui els pressupostos generals de l’Estat amb la congelació del sou del personal al servei de totes les administracions públiques, i també la renegociació de les grans contractes de serveis per tal d’absorbir els increments de l’IPC en el darrer any.

En termes absoluts, el pressupost creix en uns 450.000€. Aproximadament, el dèficit amb què tancarem l’any 2011. Uns diners que, d’altra banda, haurien hagut de formar part del pressupost inicial d’enguany i que, per les raons que siguin, l’equip de govern anterior no va voler consignar. Forma part del dèficit ocult de 2011 que haurem de gestionar al llarg del 2012.

Dèficit ocult de 2011.
Com es veu al quadre anterior, el pressupost inicial estava formalment equilibrat: hi havia tants ingressos com despeses: 34,69M€.

Ara bé, en el pressupost de 2011 s’hi preveien ingressos que se sabia que no es cobrarien, i no s’hi preveien despeses que ja se sabia que sí que es farien.

Entre els ingressos incobrables pressupostats, el més important era la previsió d’un ingrés de 163.000€ com a cànon del complex de piscines... mentre s’estava negociant per un altre costat el no pagament d’aquesta quantitat. En el pressupost de 2012, en conseqüència, no es preveu cap ingrés del Complex. Caldria un nou criteri sobre aquest cànon: no com a un percentatge dels ingressos, sinó com a un percentatge dels beneficis quan se’n generin.

Pel que fa a despeses pressupostades amb una previsió insuficient, es va seguir un criteri molt discutible: pressupostar un seguit de despeses només per mig any, quan ja se sabia que correspondrien a un any sencer. Entre les despeses pressupostades només a mitges, destaquen les retribucions dels càrrecs electes o les del professorat de l’Escola de Música, o la no inclusió de la natació escolar a partir de setembre. Aquest conjunt de despeses pressupostades només per sis mesos puja a uns 400.000€.

D’altra banda, a més a més, no es va recollir el pagament d’una quota de la Seguretat Social de desembre de 2010 (uns 300.000€), que ja no es va consignar el seu dia per tancar el 2010 sense dèficit, cosa que genera una quota addicional en els pagaments a la Seguretat Social al qual caldrà fer front en els propers mesos.

L’any 2011 tenia, per tant, un dèficit ocult d’entre 800.000 i 900.000 € al qual hem hagut de fer front en els primers mesos de mandat, amb un Pla de Mesures elaborat i gestionat per la gerència i els serveis econòmics municipals, i que ha aconseguit reduir aquest dèficit a més de la meitat. Ja he demanat als seus responsables un informe tècnic complet sobre el volum i les implicacions d’aquest dèficit ocult del pressupost de 2011.

Com vaig anunciar al seu dia, no encarregarem cap auditoria sobre la gestió econòmica del nostre ajuntament des del punt de vista tècnic, però sí que cal tenir una informació completa i pública sobre les decisions polítiques que han condicionat el resultat econòmic d’enguany i el pressupost municipal de l’any que ve.

La independència serà una opció legítima quan aconseguim l'autodeterminació. Qualsevol altra opció democràtica, també.

2011-11-30T22:16:00.000+01:00

Quebec ha votat sobre la seva relació amb Canadà al 1980 i al 1995.

En el ple de novembre, vam debatre una moció presentada per CiU per adherir-nos a l'Associació de Municipis per a la Independència. La intenció de CiU ja era portar-la al mes passat i, donat l'ordre del dia d'aquell ple, la van posposar un mes. En aquest període, SI i ERC també van voler plantejar la moció. En el ple, van intervenir Rosa Maria Martí (CiU), Maria Rosa Rodrigo (SI) i Bernat Dausà (ERC). El resultat ja és conegut: 10 vots en contra (PSC i PP), 7 abstencions (ICV-EUiA-ISF) i 4 vots a favor (CiU). No formarem part, per tant, d'aquesta associació.

Vull exposar en el meu bloc les raons de la nostra abstenció. Com vaig explicar -em sembla que clarament-, la nostra coalició reivindica el dret a decidir les relacions que ha de tenir Catalunya amb Espanya, reivindica clarament el dret a l'autodeterminació. Si l'associació s'hagués dit "Associació de Municipis per a l'Autodeterminació", el nostre sí hauria estat clar i incontestable.

Jo vull poder votar sobre la vinculació o desvinculació entre Catalunya i Espanya. Ni més ni menys com ha fet Quebec el 1980 i el 1995 amb respecte al conjunt del Canadà o com, molt probablement, faran aviat els escocesos en relació a la Gran Bretanya. I vull poder votar en una papereta amb diferents opcions, en una papereta on sentin que serà tinguda en compte la seva veu tant les persones que estimen l'Espanya actual i la senten seva (com ahir va fer en Sergi Jiménez), com les que imaginen una Espanya federal (entre les quals m'hi compto), com les que tenen ganes de dir adéu a Espanya (com la Rosa Maria, la Maria Rosa o en Bernat).

A la nostra ciutat conviuen persones amb diferents sentirs, passions i idees respecte a aquest tema. I jo vull que totes es puguin expressar algun dia: totes les persones, totes les opcions, amb igual legitimitat, sense cap certificat de millor o pitjor catalanitat, amb l'únic requisit que siguin democràtiques i democràticament expressades. Però no em sembla correcte que l'Ajuntament com a tal, atenent a aquesta diversitat de la nostra ciutadania, expressi el seu posicionament exclusiu a favor d'una única de les opcions que en el seu dia es plantegin, es digui independència, es digui federalisme, es digui autonomisme o es digui com es digui.

Resum del ple de setembre de 2011

2011-11-30T18:23:00.000+01:00

Foto (Butlletí Municipal) de la visita al Parlament del 02/11, fruit de la moció aprovada el ple de setembre.

Amb un retard que miraré de resoldre a partir d'ara, penjo els elements més destacats del ple del mes de... setembre.

Van ser els següents:

Concessió de la Medalla de la Ciutat a Juan Carlos Navarro.
Concessió del Mocador d'Honor de les Festes de Tardor a Bernat Ribas
Moció unitària de tots els grups municipals sobre el soterrament de les vies del tren amb motiu de les properes eleccions generals del 20 de novembre.
Altres mocions debatudes al ple: sobre la reforma de la Constitució, sobre l'escola catalana, sobre la renda mínima d'inserció (coneguda com a PIRMI) i sobre les Festes de Tardor.
Temes de l'organització i de la hisenda municipal: estructura directiva, compte general de 2010 i préstec per a inversions.
Aportació econòmica al Complex de Piscines per a la consolidació econòmica de la concessió.
Inauguració de l'aparcament provisional del camp de futbol de la Rambla
Explicació de l'actuació feta en relació a les cambres frigorífiques del Mercat municipal.
Explicació del programa de les properes Festes de Tardor
Diversos convenis i subvencions amb altres administracions i amb entitats de Sant Feliu.

Per veure el resum complet del ple que fem des d'ICV-EUiA-ISF (6 pàgines), podeu accedir aquí. Per descarregar-vos l'acta oficial completa del ple (99 pàgines), podeu accedir aquí.

Avanç del ple de novembre de 2011

2011-11-28T20:12:00.001+01:00

Font: A contra corrent

El ple de novembre serà excepcionalment demà dimarts, 29 de novembre, ja que dijous que ve ja hauríem canviat de mes.

Els punts més importants que hi tractarem seran:

Commemoració del 25-Novembre, com a dia internacional contra la violència masclista
Moció de CiU per a l'adhesió a l'Associació de Municipis per a la Independència
Moció del PSC contra l'orientació pressupostària del Govern de la Generalitat
Plec de clàusules per a la ubicació d'instal·lacions fotovoltaïques en dependències públiques municipals
Diversos convenis i subvencions
Retre compte de la moció aprovada per unanimitat al ple de setembre en relació al soterrament de les vies del tren

El pressupost de l'any 2012 es debatrà en el ple de desembre, que tindrà lloc el dijous 22 del mes que ve.

22/11/11: tarifació social, millora de la convivència i aparcament provisional de la Rambla.

2011-11-24T22:20:00.000+01:00

Dimarts passat, 22 de novembre, va fer sis mesos de les eleccions municipals. Mig any ja, que ha transcorregut molt de pressa. Aquell mateix dia, hi havia Junta de Govern Local (l'òrgan de govern que es reuneix setmanalment per aprovar coses que no requereixen passar pel Ple i per debatre els principals elements de gestió de la ciutat). Entre d'altres coses, vam aprovar tres elements que jo considero importants, i que marquen les nostres prioritats i maneres de fer.

En primer lloc, vam aprovar les bases per adjudicar un estudi per analitzar la rendibilitat social dels equipaments educatius i esportius municipals. És una qüestió bàsica de la qual he parlat repetidament en aquest bloc: no n'hi ha prou amb tenir escoles bressol, piscines, etc, sinó que cal que cada ciutadà o ciutadana hi pugui portar als seus infants o hi pugui accedir. Molt especialment si té un salari que se situa entorn o per sota del salari mitjà de Catalunya (darreres dades (Idescat, 2006): 1.283€ nets/mes). Volem saber quins són els públics que van als nostres equipaments i els que no hi van i, sobretot, per què no hi van. Les raons culturals, comunicatives, econòmiques, etc que fan que, equipaments que en teoria estan oberts a tothom, no puguin ser utilitzats per tothom. Els resultats d'aquest estudi seran la base a partir de la qual, en els preus públics de l'any 2013 (que debatrem a la propera tardor), s'ajustaran progressivament a les rendes disponibles de les famílies, en aplicació d'un objectiu polític prioritari que és la igualtat d'oportunitats, i la introducció d'un nou criteri de gestió conegut amb el nom de tarifació social.

En segon lloc, vam debatre les característiques i les funcions dels programes municipals de mediació i de millora de la convivència. Amb el seu responsable tècnic, vam debatre els objectius d'aquests programes: la detecció i prevenció de les situacions de conflicte potencial, l'actuació correctiva en els problemes de convivència que ja han aparegut, les campanyes futures de millora de la convivència, la participació d'associacions de veïns i d'entitats en aquestes campanyes, les possibilitats i l'abast dels treballs en servei de la comunitat com a via de reparació dels danys causats per l'incivisme, la creació progressiva de responsabilitat social entre la ciutadania,... Es tracta de dos programes que considero prioritaris a mig i llarg termini, a més d'importants per a la seva aplicació en els problemes de veïnatge que existeixen actualment: la consolidació de la cohesió social demà, es construeix i es garanteix avui.

Finalment, vam organitzar l'acte d'obertura de l'aparcament provisional de la Rambla, que tindrà lloc dissabte que ve. Hi participarà el Sr. Kiko García, comerciant del carrer Josep Ricart, en representació de les quatre entitats que van iniciar una campanya ciutadana que, finalment, demà veurà acomplert el seu objectiu: facilitar aparcament lliure i gratuït als veïns i veïnes de l'entorn de l'antic camp de futbol, i també la regidora d'Urbanisme, Lídia Muñoz, i jo mateix. Hem previst un acte modest, perquè la intervenció que hi hem fet també és modesta, en la mesura que he insistit en la seva privionalitat. Ras i curt: els dies que plogui molt, serà un fangar. I ja ho sé, en sóc conscient. Seran pocs dies, davant dels molts més dies que oferirà un servei necessari als barris del centre i de Roses-Castellbell. És un aparcament explícitament i evidentment provisional: l'any 2012 serà un any d'intensa pressió institucional i ciutadana per reivindicar el soterrament de les vies davant el nou govern que sorgirà de les eleccions de diumenge passat. És també un aparcament fruit del diàleg: vam acordar amb les entitats els criteris de funcionament, les entrades i sortides i fins i tot l'acte mateix d'obertura de l'aparcament. En mig any i quatre dies, haurem obert a la ciutadania un espai que portava anys innecessàriament tancat.

Només han transcorregut sis mesos, i les línies fonamentals del govern ja s'estan posant de manifest. És clar que amb les seves contradiccions i polèmiques, però ja es va fent evident que des de l'atenció als problemes de fons de la nostra millora com a ciutat, al funcionament quotidià dels espais i els equipaments que ens pertanyen a totes i a tots, i al diàleg com a eina fonamental per al govern de Sant Feliu. Sis mesos i n'estic francament content: només m'aclapara la impotència davant tanta gent que ens ve a veure demanant, gairebé implorant, alguna feina per poc temps que sigui, per sortir del pou en què els ha deixat l'atur, en què els ha deixat una política econòmica que no ha tingut, com a objectiu fonamental, ni la recuperació econòmica ni la creació d'ocupació. Però d'això ja en parlaré algun altre dia.

Resultats de les eleccions generals per col·legis electorals.

2011-11-21T23:17:00.001+01:00

1) Els resultats de les eleccions d'ahir:

2) Per poder comparar, els resultats de les eleccions de fa gairebé 4 anys:

Els resultats d'avui mateix.

2011-11-20T23:45:00.001+01:00

Resultats a Sant Feliu, extrets del web del Ministeri de l'Interior:

Comparacions en relació a les darreres eleccions generals del 3 de març de 2008:

Properament, una anàlisi més aprofundida dels resultats d'avui, col·legi per col·legi.
Obert, com sempre, als comentaris de qui hi tingui interès!

En tot cas, uns resultats excel·lents per a ICV-EUiA a Sant Feliu. També, és evident, per a CiU i, en molta menor mesura de l'esperat, per al PP: enhorabona a tots dos pels seus resultats. Finalment, els resultats del PSC a Sant Feliu són perquè hi reflexionin a fons des d'una òptica estrictament local: a les municipals van perdre gairebé el 40% del seu electorat i a les generals han superat aquesta xifra.

Fa gairebé quatre anys...

2011-11-20T08:38:00.000+01:00

Joan Coscubiela: el candidat que representa més nítidament el que volem ser!

2011-11-19T16:31:00.001+01:00

Foto extreta del diari El Periódico del dijous 17/11/11

Tot fa pensar que demà hi haurà canvi de govern a Espanya. Per raons que hi haurà temps d'analitzar, milions de bones persones dipositaran la seva confiança en polítics que socialment no els representen i que objectivament no defensaran els seus interessos.

Ho haurem d'analitzar, però simultàniament haurem d'anar construint un discurs que arribi a convèncer a aquests milions de persones que hi ha, sobretot, altres maneres de dirigir democràticament l'economia i de construir democràticament Europa. No sobre les bases de la resignació als dictats de la borsa i als moviments canviants dels especuladors segons el seu infinit afany de lucre, sinó sobre les bases amb què es va construir el contracte social europeu després de la II Guerra Mundial: reconeixement de l'economia de mercat, sí, però sota la regulació i el control d'autoritats polítiques democràticament escollides i amb l'objectiu de fer partícips de la generació de riquesa al conjunt de la ciutadania, mitjançant polítiques fiscals progressives i un bon funcionament de les administracions públiques.

Per construir aquest discurs amb la voluntat que sigui socialment majoritari, caldrà que ens plantegem una cursa de fons, en què l'articulació de forces polítiques àgils i encoratjadores i la pedagogia política des de les institucions marqui el cami pel qual proposem transitar. Una cursa de fons per reconstruir una força política que una part majoritària dels treballadors i treballadores considerin com a pròpia. Una cursa de fons per fer alguna cosa similar a la que va fer el Partit dels Treballadors de Lula al Brasil, aconseguint fer polítiques de fort contingut social i participatiu ajuntament a ajuntament, elecció a elecció.

Cal, en la meva opinió, reconstruir un discurs que, com deia el PSUC, cerqui l'aliança de les forces del treball i de la cultura... però amb molta visibilitat i potència dels treballadors i les treballadores del camp i de les indústries, de les oficines i dels serveis, del món privat i del sector públic, nascuts aquí i arreu, en defensa clara i alta dels seus drets socials i laborals, que no són més que una expressió també clara i alta dels seus drets de ciutadania.

Això és, ni més ni menys, el que representen els dos homes de la fotografia: Joan Coscubiela, que va dirigir Comissions Obreres a Catalunya, i Antonio Gutiérrez Vegara, que va dirigir Comissions Obreres a Espanya i encara és, per pocs dies, diputat del PSOE al Congrés dels Diputats i única veu crítica a les polítiques laborals i socials del grup parlamentari a què pertany.

En Coscu representa nítidament, com ningú, allò en què crec: un home valent, sorgit del poble, forjat en la defensa dels drets socials i laborals, que se sent com a casa a les fàbriques i al carrer, que sabrà portar la veu dels treballadors i les treballadores i de la classe mitjana al Parlament.

Per això, jo avui, en comptes de reflexionar sobre el dia mateix de demà, reflexiono sobre el que cal fer per fer una llarga cursa de fons i construir el Demà socialment just i democràticament més ric que vull ajudar a construir, i que és, no només allò en què crec, sinó allò que imprescindiblement, als treballadors i treballadores de tot el món, ens cal.

15/11/2011: acte central de campanya a Sant Feliu.

2011-11-14T23:34:00.000+01:00

Inclusió del soterrament de les vies al programa electoral d'ICV-EUiA

2011-11-13T21:50:00.001+01:00

Ho va demanar per unanimitat el ple de l'Ajuntament el dia 29 de setembre passat, amb una moció que us podeu descarregar íntegra aquí: que tots els partits santfeliuencs incloguin al seu programa electoral a les generals de diumenge que ve el seu compromís pel soterrament de les vies. Espero que la resta dels partits hagin complert també el compromís que van assumir aquell dia a Sant Feliu

Al nostre programa electoral, a la pàgina 77, el mandat del ple municipal es recull explícitament, com no podia ser d'una altra manera. Emmarcat en un compromís també molt clar de la nostra coalició: la quotidianietat, la proximitat, l'interès de la majoria social de les classes mitjana i treballadora. Volem una Catalunya i una Espanya en què no es despilfarri, per afavorir les grans constructores, en aeroports sense avions, en AVEs sense passatgers (abans que en rodalies o en transport de mercaderies) o en autopistes sense cotxes (no a Catalunya, per descomptat, que tots sabem que aquí són trinco trinco...).

Hi ha hagut massa inversió en benefici de poquíssims, que ara es paguen en retallades en perjudici de moltíssims. Inversió amb el vist-i-plau de PP, PSOE i CiU que, com tan bé explica el nostre candidat Coscubiela, és evidentíssim que no són el mateix, però també que molt i molt sovint pensen i voten el mateix.

Per això, tu ja saps a qui votaré... i també et demano que convencis, fins a les 20:00 de diumenge que ve, convencis a tanta gent com puguis que:

1) CAL ANAR A VOTAR (el silenci, l'abstenció, no frena les retallades, no serveix per garantir els drets socials de la ciutadania)

2) CAL VOTAR ICV-EUiA, perquè

a) des d'una perspectiva catalana i espanyola, defensarem com ningú els drets i els interessos socials de les classes mitjana i treballadora, només nosaltres proposem una reforma fiscal perquè pagui més qui més té per tal de garantir els serveis públics que la dreta (embolicada en senyera o en rojigualda) ens retallarà. Els països nòrdics, amb una fiscalitat alta però que garanteix uns serveis públics gratuïts i de qualitat, estan resistint molt millor la crisi que aquells en què la cursa sense sentit per baixar impostos ens ha conduït a administracions públiques febles en un context en què haurien de ser més fortes que mai,

b) des d'una perspectiva general, sabem que estem en una llarga cursa de fons en què volem construir una majoria social i electoral que abordi els reptes de debò del món globalitzat en què vivim: institucions mundials realment democràtiques que controlin i regulin l'economia financera, que suprimeixin el secret bancari, que prohibeixin els paradisos fiscals, que prohibeixin les transaccions especulatives, etc

Una cursa de fons, una marató com les que corre el Coscu... i en què el 20-N cal sumar més i més gent corrent en aquesta direcció!

Editorial del Butlletí 442: "Cal participar en les eleccions i enfortir la democràcia"

2011-11-11T15:21:00.001+01:00

En les darreres setmanes estem vivint algunes situacions a nivell local i general que vull destacar.

En primer lloc, Sant Feliu s’ha bolcat en les seves Festes de Tardor, fent possible que la nostra ciutat tingui tot el dinamisme i l’activitat de la seva gent i les seves entitats. Vull donar les gràcies als milers d’homes i dones, infants i persones grans que hi han participat i que ens han fet sentir amb alegria de què som capaços quan ens unim per viure conjuntament en espais i temps compartits i públics.

L’altra cara de la moneda l’hem viscuda a Sant Feliu amb la supressió del servei nocturn d’urgències. Més enllà d’aquest fet concret, vull remarcar la importància en aquests moments de la defensa dels serveis públics, accessibles a tota la població i garantia de la qualitat de vida de totes les persones i de la cohesió social de la nostra ciutat i, més enllà, del nostre país. L’educació, la sanitat, la cultura, els serveis socials han d’estar a l’abast de tothom, i només un paper fort de les administracions públiques és garantia d’això: no podem deixar aquests serveis en mans “del mercat” i amb l’objectiu del lucre econòmic i no de la justícia social.

Pel que fa al nivell general, sé que parlo en nom de tot Sant Feliu per celebrar el final de l’activitat d’ETA. Molts ciutadans i ciutadanes s’han manifestat any rera any a la plaça de la Vila i als nostres carrers per mostrar la seva solidaritat amb les víctimes d’un dolor que ens resistíem a considerar inacabable i que ja ha arribat a la seva fi. Vull transmetre la meva felicitació i solidaritat a la ciutadania i les institucions d’Euskadi.

L’ús ciutadà de l’espai públic, els serveis a l’abast de tothom, la pau són factors que enforteixen la convivència i la democràcia. Però la màxima expressió de la democràcia, de la veu de la ciutadania, és l’exercici del dret a votar, d’escollir els propis representants. Li demano sincerament que el proper 20 de novembre vagi a votar, esculli el govern que vol per a l’Estat. Algunes persones pensen que votar no serveix, o que és millor la lluita diària de cada persona en les entitats, els moviments socials. Una cosa no treu l’altra: per al progrés col•lectiu dels pobles, el vot segurament no és suficient, però és absolutament necessari. Entre d’altres coses, les polítiques socials o d’ocupació, el dret a la sanitat o a l’habitatge, depenen del proper resultat electoral. Cal enfortir la democràcia, és a dir, el poder del poble, i per això cal participar en totes les eleccions i, de manera immediata, en les del 20 de novembre.

Ens veiem el proper dia 20 a les urnes!

Nocions bàsiques per entendre elpressupost municipal: LES DESPESES (2/2)

2011-11-11T14:40:00.000+01:00

Segona i darrera part de l'explicació del contingut del pressupost, abans d'entrar a fons en l'explicació i debat amb les entitats i la ciutadania del pressupost de l'any 2012. Ara és el torn de les despeses, que també es divideixen en despeses ordinàries i d'inversions.

3. DESPESES ORDINÀRIES (34,6 M€ al 2011)

Capítol 1: Personal. És el total de les retribucions, per tots els conceptes (inclosa Seguretat Social, antiguitat, etc) de tot el personal polític, tècnic, administratiu i operatiu (ja siguin funcionaris o laborals) de l’Ajuntament. En el pressupost de 2011, estem parlant de 15,3M€ i una plantilla de 354 persones (exclosos els càrrecs electes). És el 44,3% del pressupost ordinari de despeses.

Capítol 2: Béns corrents i serveis. És el cost dels serveis municipals (l'enllumenat públic, els consums d'aigua o gas d'escoles o pavellons, per exemple), del funcionament de la ciutat, tant si el presta directament l'ajuntament (manteniment de la via pública, per exemple) com si ho té en concessió amb empreses externes (com ara la recollida d'escombraries o la jardineria). L'any 2011 ha tingut un pressupost total de 12,3 M€, que és el 35,5% de la despesa ordinària de l'Ajuntament. Els conceptes més importants són:

la recollida d'escombraries, 1,4M€,
la neteja dels edificis municipals i les escoles públiques, 1,4M€,
la neteja dels carrers, 1,5M€,
el servei de jardineria, 1,3M€,
el total de consums d'electricitat, aigua i combustible de via pública i edificis municipals, 1,3M€.

Capítol 3: Despeses financeres. Són els interessos dels préstecs que té signats l'Ajuntament. També inclou conceptes menors, com ara les cancel·lacions anticipades, els interessos de demora,... Segueix, com en els préstecs hipotecaris, l'evolució de l'Euribor: al 2008 va ser d'1 M€, al 2010 de 380.000 € i al 2011 de 530.000 €, l'1,8% del pressupost ordinari de despeses.

Capítol 9: Passius financers. Em salto l'ordre per adjuntar al capítol 3 (interessos) el capítol 9 (amortització de capitals). El capítol 9 preveu, per tant, el pagament de retorn o amortització de préstecs bancaris que s'han utilitzat durant anys anteriors per pagar inversions. L'any 2011 ha tingut un import de 3,7M€, el 10,8% del pressupost ordinari de despeses.

Capítol 4: Transferències corrents. Són els diners que l'Ajuntament lliura a altres administracions pels compromisos que hi té contrets, a les entitats de Sant Feliu per mitjà dels convenis o subvencions, i a les famílies mitjançant beques o altres formes d'ajuts. La seva finalitat no és la inversió, sinó la despesa de les seves activitats ordinàries. En el nostre pressupost, té un import de 2,7M€, un 7,9% del pressupost ordinari de despeses. La partida més important és la que transferim a l'Àrea Metropolitana de Barcelona: 1,2M€, que financen els serveis que tenim mancomunats (des del sanejament de l'aigua fins al tractament dels residus). Al 2011 ha inclòs una partida de 160.000€ per atendre situacions personals o familiars de precarietat, amb l'informe dels serveis socials municipals. Entorn de 320.000€ van a entitats locals culturals i esportives.

4. DESPESES D'INVERSIONS (1,4 M€ al pressupost de 2011)

Capítol 6: Inversions. Al 2011, inicialment s'havien previst només 1,3 M€, corresponents al pagament del trasllat de l'Escola Bressol Fàbregas a la seva nova ubicació al barri de Can Bertrand. Posteriorment, al juliol, es va fer una modificació de crèdit per atendre les anomenades "inversions de proximitat", com ja vaig explicar en aquest escrit.

Capítol 7: Transferències de capital. Es tracta de transferències per a inversions (a altres administracions, entitats o famílies, però no per a despesa d'activitat ordinària), Al 2011 no hi havia previsió en aquest capítol.

Capítol 8: Actius financers. És una partida de poc contingut econòmic en un ajuntament. Es tracta de les bestretes que es concedeixen als treballadors municipals. Puja 86.500€ l'any 2011.

FINALMENT, LA NOCIÓ D'"EQUILIBRI PRESSUPOSTARI".

El pressupost de 2011, en el moment en què es va aprovar, tenia un import exactament igual als ingressos que les despeses (35.995.083 € en tots dos casos). Estava, per tant, equilibrat, que és una exigència legal.

Els pressupostos són això: previsions abans de començar un any. Quan es tanquen, parlem de les liquidacions, que poden ser amb dèficit o amb superàvit. En els darrers anys, s'ha tancat amb superàvit, important quan el moment econòmic era bo (de 2004 a 2008) i lleuger amb l'esclat de la crisi, a partir de 2008. Com serà la liquidació de 2011? Aquest serà, justament, el punt d'inici dels propers escrits en què abordaré l'elaboració del pressupost de l'any 2012.

Nocions bàsiques per entendre elpressupost municipal: ELS INGRESSOS(1/2)

2011-11-11T11:45:00.002+01:00

Ara que s'acosta el moment d'elaboració i debat del pressupost de l'Ajuntament, m'agradaria explicar (espero que de manera entenedora) quin és el contingut del pressupost municipal, el de tothom, el que afecta a tothom. Dues explicacions inicials. En primer lloc, el pressupost té lògicament dos apartats: ingressos i despeses. En segon lloc, té també dues grans divisions, tant en ingressos com en despeses: ordinari i d'inversions. El pressupost ordinari inclou els conceptes periòdics i regulars, que tenen lloc de manera continuada i previsible a la nostra ciutat, normalment no inventariables. El d'inversions inclou les obres o les compres que es fan amb caràcter puntual o inventariable.

Anem, doncs, a explicar-ho el millor possible.

1. INGRESSOS ORDINARIS (34,6M€ pressupostats al 2011)

Té cinc gran apartats o capítols:

Capítol 1: Impostos municipals directes. Són: IBI, circulació, plusvàlua (per compravenda d'habitatges) i IAE. Els imports totals de l'any que acabem han estat els següents:

IBI: 12,5 M€, 36,1% de l'ordinari d'ingressos.
Circulació: 2,4 M€, 6,8% de l'ordinari d'ingressos
Plusvàlues: 900.000 €, 2,6%.
IAE: 2,2 M€, 6,5%

Capítol 2: Impostos municipals indirectes. És l'impost d'obres, lligat de manera molt directa a la construcció. Al 2011, el pressupost era de 600.000€, cosa que representa el 1,7% dels ingressos ordinaris. Això era una previsió que, per la crisi de la construcció, s'acomplirà en menys d'una tercera part.

Capítol 3: Taxes i preus públics dels serveis municipals. És el conjunt de taxes i preus pels serveis de tota mena que presta l'Ajuntament. Des dels guals, el cementiri, les multes o la recollida d'escombraries, fins les quotes de l'escola de música, les escoles bressol, o les quotes de la piscina d'estiu. Estem parlant de 4,8 M€ per a l'any 2011, cosa que representa el 14% dels ingressos ordinaris d'enguany.

Capítol 4: Transferències corrents. Són els diners que transfereixen les altres administracions per finançar els serveis municipals (no les inversions). Al 2011, el pressupost ha estat el següent:

Transferències de l'Estat: 7,4 M€, el 21,3% dels nostres ingressos ordinaris (és la participació municipal en els ingressos que recapta l'Estat (IRPF, Societats,...))
Transferències de la Generalitat: 2,6 M€, el 7,6% (són els convenis per a la gestió de competències en educació (escoles bressol i de música), serveis socials, plans d'ocupació, etc) A l'any 2012 ja ha anunciat la Generalitat que es retallaran algunes, com ara les d'educació.
Transferències de Diputació i Consell Comarcal: 435.000 €, l'1,3 de l'ordinari d'ingressos.

Capítol 5: Ingressos patrimonials. Són els diners que deriven de l'aprofitament del patrimoni municipal, ja sigui financer (interessos en caixes o bancs... o per les concessions de tota mena que ha cedit a un tercer: zona blava, aparcaments, tanatori,.. ) Han estat 701.000€ a l'any 2011, el 2% dels ingressos ordinaris.

2. INGRESSOS PER A INVERSIONS (1,4 M€ al pressupost de 2011).

Capítol 6: Alienació d'inversions reals. Són diners que provenen de les vendes de patrimoni municipal: o bé terrenys o bé propietats immobles. No n'hi ha hagut al 2011.

Capítol 7: Transferència de capitals. Són diners que vénen de les altres administracions (com el capítol 4) però que no financen despesa ordinària, sinó les inversions per a les quals s'han demanat expressament (les obres, però també els projectes per fer-les). Al 2011, han estat 1,3 M€: 800.000 de l'Àrea Metropolitana i 500.000 de la Diputació.

Capitol 8: Actius financers. En un ajuntament, és un capítol insignificant. Es correspon amb el retorn de les bestretes concedides al propi personal. Estem parlant de 86.500€ al 2011.

Capítol 9: Passius financers. Són els préstecs que es demanen a les entitats bancàries per finançar una part de les inversions (la que no es finança amb els capítols 6 i 7 anteriors o amb el possible estalvi del pressupost ordinari). Inicialment, no es va preveure demanar préstecs, i en el ple de setembre vam aprovar una operació per valor de 5M€.

Aquests són, en definitiva, els recursos per fer funcionar l'administració municipal i els serveis que en depenen. En síntesi, doncs: 34,6M€ de pressupost ordinari al 2011 i 1,4M€ d'inversions per a l'any que s'acaba. El proper escrit ja serà, com pertoca, per informar i debatre de l'any que s'acosta.

Ple d'octubre: acords presos i votació dels grups.

2011-11-08T17:24:00.002+01:00

Pel control democràtic de l'economia i la reforma fiscal, jo votaré Joan Coscubiela, jo votaré ICV-EUiA.

2011-11-05T22:39:00.000+01:00

Foto de Pedro Gómez Jordán, a l'acte d'inici de campanya al Prat.

El meu primer escrit de novembre ha d'anar d'eleccions generals i ha de demanar necessàriament el vot per al Joan Coscubiela. Aquest advocat i sindicalista, membre d'aquesta subrogació del PSUC que es diu Iniciativa des de molt abans que jo, orgullós de ser un xava de la Barceloneta que sap distingir un valent de veritat d'un simple xulo, corredor de maratons, que parla com corre, directe i clar, sense embuts. Que se sap i es reclama com a fill de la classe obrera i vol portar la veu del món obrer al Congrés dels Diputats. Que sap que l'enemic ho és de classe i per les polítiques socials de dretes que fa, es vesteixi de senyera o de rojigualda. Que diu que no a les retallades i a la reforma constitucional que diu que primer és pagar el deute als bancs que garantir la qualitat de la sanitat, les prestacions socials o l'educació. Que reivindica la dignificació de la política i no la seva desqualificació (encara que vingui del 15-M), que vol que la política. Que diu que contra una dreta global sotmesa als mercats, cal una esquerra global que parli clarament del retorn al control democràtic del sistema financer (sí, allò que Reagan i Tatcher es van carregar als setanta-vuitanta i l'esquerra europea no va saber evitar...) i la necessitat imperiosa d'una reforma fiscal, que més enllà del fals debat de "pujar/baixar impostos", ens situï en el camí dels països nòrdics que tan bé estan resistint a la crisi: serveis públics accessibles a tothom i de qualitat, finançats amb una fiscalitat alta i molt ben gestionada.

M'agrada el Coscu. Molt. Ho diu molt clar, adreçant-se a la gent que fa temps que ha perdut l'interès en votar: "L'abstenció no frena les retallades". Ho diu molt clar i per a tothom, en el seu bloc de candidat: us el recomano, aquí us el deixo.

L'alternativa no és em sotmeto amb més o menys ganes al tàndem Merkel-Sarkozy i el que representen. No és Rajoy/Rubalcaba en versió MAD o Chacón/Duran en versió BCN. L'alternativa és una política radicalment diferent, un sistema que no tingui el lucre insaciable com al primer dels seus afanys. Per això, el 20-N, jo no tinc cap dubte: votaré Joan Coscubiela

24/10/2011. Participació en el debat "Les hisendes municipals: gestió i actuació davant la crisi".

2011-10-31T20:25:00.001+01:00

El dia 24 d'octubre vaig participar en una taula rodona d'alcaldes entorn l'impacte de la crisi en les hisendes municipals. La taula rodona la va organitzar la Fundació Ernest Lluch i en podeu trobar aquí un resum complet. Com vam destacar totes les persones que hi vam intervenir, feia una emoció especial parlar a la Fundació tan pocs dies després de l'anunci d'ETA de cessament de la seva "activitat armada", objectiu al qual va dedicar tants i tants esforços, i que li va costar la vida.

Hi vaig participar al costat dels alcaldes de Granollers, Barberà, Vilassar de Mar i Moià. El moderador, Manel Mas, antic alcalde de Mataró i diputat al Congrés, ens va demanar una intervenció "que no anés per les branques" i fugís de generalitats. Jo hi vaig fer una aportació que, més enllà de la necessària revisió de les competències locals i el finançament que els hauria de correspondre, planteja la necessitat de reforçar la funció social dels nostres equipaments públics per tal de fer-los efectivament accessibles a tothom, un recurs central per assolir els criteris d'equitat i igualtat d'oportunitats que vull impulsar des del govern municipal.

Deixo aquí la presentació en powerpoint que vaig projectar, que vaig explicar també en debatre les ordenances fiscals de l'any que ve al ple municipal i de la qual, amb més temps, parlarem en molts moments, en molts àmbits i amb moltes persones al llarg dels propers mesos.

20111024 presentació jsj finançament local vf

View more presentations from Jordi San José Buenaventura

Gràcies, Bernat Ribas i Juan Carlos Navarro!

2011-10-30T22:22:00.000+01:00

Hi ha moments que són impagables. Moments en què sents que tota la joia de molta gent es concentra en les teves mans i en les teves paraules: privilegi de ser alcalde! Moments en què la teva veu és la veu de molta gent, i el teu gest és el gest que voldrien fer infants, joves, grans, homes i dones de totes les edats que se senten intensament units a persones que són grans en les seves tasques i són, alhora, grans com a això, com a persones.

A les Festes de Tardor vaig tenir, en primer lloc, la satisfacció de posar el Mocador d'Honor al Bernat Ribas. El conec gairebé des que va néixer. El Mocador es concedeix per acord de les colles festives i tradicionals de Sant Feliu, i en Bernat és ben clar que n'és mereixedor. El seu discurs a la sala de plens (que reproduiré properament) va reflectir el que és estar al capdavant d'una colla i al capdavant d'unes festes tan intenses com les nostres a mitjan octubre. Any rera any, les colles homenatgen un dels seus homes o dones capdavanters i això és, sens dubte, el millor inici possible de les nostre festes.

En segon lloc, vaig tenir la satisfacció de posar la Medalla de la Ciutat a Juan Carlos Navarro, el nostre esportista més universal. La Medalla és concedida pel ple de l'Ajuntament, i se'n sol concedir una o màxim dues en cada mandat de quatre anys. Vaig tenir l'oportunitat i la sort de fer un breu discurs, però l'autèntica intensitat de l'acte es va viure en la gentada que omplia la plaça de la Vila.

Dos moments vibrants i diferents al mateix escenari, per a dues persones de móns també molt diferents, però units per la mateixa passió per les seves feines i per la seva ciutat. I un mateix gest per part meva, al voltant dels seus colls, ben a prop dels seus cors, d'amor i d'agraïment d'aquesta ciutat que tinc l'honor de representar. Realment, hi ha moments impagables!

Efecte boomerang.

2011-10-29T21:02:00.000+02:00

Jo considero molt greu que el primer partit de l'oposició em consideri còmplice d'una decisió que, com a tot Catalunya, se'ns ha imposat als municipis en què la Generalitat ha retallat el servei nocturn d'urgències. Consideren que els seus companys alcaldes (començant per Molins) són també còmplices de la Generalitat?

Jo considero molt necessari que algú, en el PSC de Sant Feliu, hi posi una mica de seny. Quan passin les eleccions, quan passi el seu congrés, quan sigui... però una mica de seny. I una mica de pont. Només això. Si us plau.

Avanç del ple d'octubre de 2011.

2011-10-27T00:55:00.003+02:00

Aquests són els punts més destacats de l'ordre del dia del ple que tindrà lloc avui mateix:

Concessió de la Rosa de la Ciutat a l'escriptor Feliu Formosa (a la fotografia), per la seva vinculació a la vida cultural santfeliuenca i molt especialment per la seva implicació i impuls al Premi de Poesia Martí Dot (en dibuix del nostre conciutada Joan Torras Viver).
Moció de rebuig al tancament de les urgències nocturnes a l'ambulatori del Pla.
Mocions del PSC sobre ajuts a llibres de text i les subvencions de la Generalitat per a escoles bressol i de música
Ordenances fiscals i preus públics per a l'any 2012, amb una nova proposta de finançament dels serveis d'atenció domiciliària.
Diversos convenis i subvencions, moltes d'elles amb contingut educatiu i mediambiental.

Un brindis excepcional!

2011-10-20T01:12:00.001+02:00

Avui a la tarda he estat convidat al comiat del senyor Emiliano Gimeno (amb corbata blava) com a encarregat d'obrir i tancar i fer algunes gestions al Casal de la Gent Gran del barri de la Salut. L'han acompanyat la seva dona, la senyora Epifanía, i molts dels seus amics i amigues del casal i del barri. Poca broma: té 92 anys i ha complert fins al darrer dia les seves tasques al Casal: durant 29 anys!!! Li he donat una placa com a recordatori i li hem ofert un vermut.

A l'esquerra de la imatge, el senyor Pablo Rodríguez li ha adreçat unes paraules personals molt emotives i, finalment, ha fet un brindis de caràcter més general. Als seus 93 anys ha fet un brindis ple d'optimisme i d'esperança, que més o menys ha dit així: "Brindemos para que salgamos pronto de esta crisis, porque estoy convencido que vamos a salir. Hicimos la guerra, vivimos la postguerra, el hambre en nuestros pueblos, nos vinimos aquí y empezamos de cero, y, juntos y con nuestro esfuerzo, siempre hemos salido adelante. Aquí estamos, rodeados de gente que nos quiere, y con ánimos para salir adelante y superar esta crisis, como tantas otras que hemos superado". Més o menys així... però amb 93 anys!!!

Després hi he estat parlant, en una conversa que se m'ha fet molt curta i molt interessant. Va ser alcalde del seu poble: Narros, a la província de Sòria, entre 1963 i 1975. Curiosament, dilluns al vespre, a TVE1, en el programa "Destino España" van fer un reportatge sobre un londinenc que ara hi viu... en un poble que té deu residents. Per més casualitat, resulta que li vaig fer classes al seu nét Óscar quan anava al Monmany, cap a l'any 1985. Molta saviesa acumulada, en un estat de forma física i mental més que envejable.

A Sant Feliu, tenim una gent gran fantàstica, i uns serveis municipals que saben estar sempre al seu costat. Avui ens acompanyaven la Carme Parent, la Rosa Torralbo i la Patrícia. En molts altres moments, el conjunt dels nostres serveis adreçats a la gent gran. I és que estic convençut que és justament aquí, en el funcionament dels serveis del dia a dia i en la proximitat a les persones i les entitats, que es construeixen ciutats amables per a tothom, obertes a tothom, on treballar perquè ningú no en quedi al marge. Una mica com, en una altra conversa molt i molt interessant, vaig aprendre de la ciutat sueca de Södertälje.

¡Muchísimas gracias, Emiliano, y también Epifanía y Ramón! Y también a Luis Gómez, presidente del Casal y a todos los que habéis hecho posible este acto tan y tan entrañable.

Contra l'estigma, per la normalitat.

2011-10-19T21:30:00.000+02:00

M'agradaria que miressis cara a cara aquesta escultura. I les pintures que l'acompanyen. I els textos que ho expliquen tot. M'agradaria que sabessis que els seus autors i autores han trobat en l'art i en el fet de compartir l'art un estímul per a la serva recuperació.

Perquè les persones que han fet unes obres que ahir a la tarda em van impressionar són homes i dones que pateixen algun tipus de malaltia mental, i que són acompanyats en el seu procés de recuperació a través de l'art per les educadores del centre de dia de Pins d'Or. Han constituït una associació que es diu "Grup d'Art Ciutadans a la Vila" i ahir a la tarda, a la Torre del Roser, van fer la seva primera exposició.

Els professionals que els atenen (sanitaris i educadors) i ells mateixos van reivindicar una vegada i una altra la normalitat amb què volen ser tractats i considerats. "Si estiguéssim de baixa per dolor crònic al braç o a la cama, ningú no ens miraria amb pena o amb desconfiança: volem ser tractats igual!" Tots coneixem algun familiar o amic que, en algun moment de la seva vida, ha travessat el llarg desert de la malaltia mental. I tots sabem la dificultat i la durada del procés de recuperació. Però tenim recursos sanitaris i socials (insuficients si voleu, però hi són, i d'una gran qualitat professional i humana) que ajuden en aquesta difícil travessia.

Us convido sincerament a visitar l'exposició: a la Torre del Roser, fins al 23 d'octubre.

Sense urgències de 00:00 a 08:00. Recorda-ho sobretot el 20-N.

2011-10-17T01:03:00.000+02:00

Tot just sortim d'unes Festes de Tardor brillants, i ens hem topat de cop amb la crua realitat: el tancament d'urgències a l'ambulatori del Pla a partir de dilluns que ve. No es pot dir que no m'ho esperés, veient l'evolució dels fets des de la reunió que vam mantenir la Rosa Maria Martí i jo mateix a finals de juny amb el director del Servei Català de la Salut (SCS). Retallades en tots els àmbits (educació, sanitat, transferències als ajuntaments, universitats,...) que han acabat afectant a Sant Feliu: vam superar el primer obstacle, però hem caigut al segon. Avui ens ho ha comunicat formalment el director del sector sanitari Baix Llobregat Centre, al qual pertanyem. No ha estat una reunió dura: ell no és el responsable de la decisió que avui ens ha comunicat. Li he manifestat, però, la disconformitat de l'Ajuntament amb la decisió del Departament de Salut.

En el ple del mes de juny, el meu primer ple com a alcalde, vam aprovar una moció en què demanàvem el manteniment a Sant Feliu de tres elements claus del servei sanitari a la nostra ciutat: urgències, especialistes i inversions. En un primer moment, el Servei Català de la Salut va anunciar, després d'unes dures negociacions, el manteniment de totes tres. Així, el 4 de setembre es van reobrir les urgències nocturnes, quan havien estat tancades en desenes d'ambulatoris a tot el país. Quina és, però, la situació actual?

Urgències: el director de la nostra zona sanitària ens ha anunciat la supressió des de mitjanit fins a les vuit del matí. El costat bo és que, sense tota l'actuació prèvia municipal, la retallada hauria afectat també en la franja horària de nou del vespre a dotze de la nit, com a tants ambulatoris del nostre entorn. Totes les gestions efectuades per l'equip de govern han comportat, si més no, el manteniment d'urgències fins a les 24:00, inclosos dissabtes i diumenges.

Especialistes: com és sabut, els especialistes són a l'ambulatori de la Rambla. Depenen del Consorci Sanitari Integral, el mateix que gestiona l'Hospital Moisès Broggi, i no depenen directament de l'ICS. Això comporta algunes complicacions de gestió i alguns retards en cobertures de vacants, però -en paraules del responsable comarcal del SCS- no hi ha hagut disminució d'especialistes a Sant Feliu. El compromís que avui ens ha manifestat és que no n'hi haurà.

Inversions: es manté la inversió prevista a Sant Feliu, però se'n canvia el concepte. Donada la supressió de les urgències nocturnes, es canvia la previsió inicial d'un un centre d'urgències d'abast comarcal, per un projecte d'ampliació de l'ambulatori del Pla que, al seu torn i posteriorment, permetrà la remodelació de l'ambulatori de la Rambla. D'acord amb la planificació del Departament de Sanitat, a principis del 2013 s'iniciaran unes obres que permetran un nou servei de radiodiagnòstic per la imatge al Pla (que alliberaria tota una planta de l'ambulatori de la Rambla) i la ubicació al Pla de l'atenció bàsica a les persones adultes amb malalties mentals, entre d'altres millores o ampliacions de serveis. El volum d'obra prevista es manté i permetrà la reordenació de tots els serveis sanitaris entre els dos ambulatoris. Les obres del Pla estarien finalitzades a finals de 2014, mentre que les de la Rambla encara no han entrat en programació.

Si les retallades en sanitat afectessin només a la supressió d'urgències en ambulatoris i el seu reforç en hospitals i en mitjans com ambulàncies, es podria parlar d'un ajustament en la despesa sanitària deguda a una caiguda en els ingressos de les administracions públiques. Això és el que tenia previst el govern tripartit d'esquerres i el que, per exemple, es va fer a Molins de Rei fa dos anys. Em temo, però, que aquesta no és la realitat que vivim. L'actual Govern de la Generalitat té un model de prestació de serveis públics que passa per afavorir el que ells anomenen "la iniciativa social" i que no és més que l'afavoriment a les patronals dels sectors sanitari i educatiu mitjançant concerts econòmics que els garanteixen la seva sostenibilitat i viabilitat, complementat amb un sector públic subsidiari i molt més proper a la caritat que a la justícia social: és el liberalisme econòmic de sempre, enfrontat ideològicament a la socialdemocràcia que fins i tot Jordi Pujol defensava com a garantia de la cohesió social del nostre país. Però malauradament (qui ho hauria de dir...), ni Duran Lleida ni Artur Mas no han après el bo i millor del president Pujol: i així ens va...

Que ningú no busqui diferències a Sant Feliu entre nosaltres i CiU: la Rosa Maria Martí no és responsable de la decisió que ens han comunicat, i s'hi oposa amb la mateixa claredat que nosaltres. En el proper ple del mes d'octubre així ho posarem de manifest, amb una moció que voldrem acordar també amb els dos grups de l'oposició.

Finalment, cal que tots expressem la nostra disconformitat de la manera més efectiva. En aquest sentit, demanaré a tota la ciutadania que recordi, en les eleccions del 20 de novembre, qui defensa a ultrança i qui afebleix permanentment els serveis públics a Catalunya. I convidaré amb tota claredat a votar, a no quedar-se a casa, a no dir "ja s'ho faran", a no votar ni nul ni en blanc, a no seguir consignes de "no votis". Ens hi juguem massa com per anar amb filigranes ideològiques i no pensar, per damunt de tot, en la garantia dels drets socials dels treballadors i dels sectors socials més humils del nostre país.

Ja són aquí... ja s'acosten... LES FESTES DE TARDOR!

2011-10-08T16:39:00.002+02:00

Videos promocionals elaborats pels serveis informàtics municipals. Gràcies mil!!!

Presentació del programa 2011 de les Festes de Tardor:

12 d’Octubre, l’antiga Festa Major Petita, les actuals Festes de Tardor: temps de posar-se roba i calçat còmodes i recórrer Sant Feliu de dalt a baix, temps de gaudir amb el conjunt dels ciutadans i les ciutadanes d’un temps intens i, sobretot, compartit.

Compartir activitats i espais públics en moments com les Festes ens fa una ciutat millor. Sant Feliu no seria el que és si fóssim només una suma de persones, les unes al costat de les altres, però sense projectes comuns, sense temps ni espais comuns, sense vida compartida, comunitària. Les festes ja no són temps de transgressió moral com temps enrera, però sí temps de transgressió contra l’individualisme i el materialisme que avui sembla marcar-ho tot.

Reivindico i valoro, per tant, les nostres Festes de Tardor. Les visc i les estimo, i voldria transmetre-us la meva passió per Sant Feliu i les seves festes. Les vull a tots els barris i per a totes les edats, les vull obertes a tothom, i sobretot comptant amb els grups, les entitats i la gent de Sant Feliu. Per això, en aquestes Festes de Tardor hi haurà activitats als vuit barris de Sant Feliu i comptarem com mai amb els artistes de la nostra ciutat, amb les nostres entitats i associacions. Aquest serà el camí que, sens dubte, mantindrem els propers anys.

Sóc també conscient de la crisi que afecta dramàticament a milers de famílies de Sant Feliu. Hem prioritzat per damunt de tot l’atenció a les persones en risc d’exclusió social i hem hagut de fer alguns canvis en el pressupost de les Festes. Els temps no estan per tirar coets i hem decidit suspendre els focs artificials de fi de festa. Ho hem preferit a retallar activitat ciutadana i presència als barris, autèntics motors de les Festes, autèntics motors de la cohesió social i de la vida comunitària a Sant Feliu.

Sé que són temps difícils, però també sé que junts i amb l’actitud que ha de presidir les nostres Festes, sortirem tots endavant sense deixar ningú enrera. Amb aquesta convicció, vull cridar al costat de tots i de totes vosaltres:

VISCA LES FESTES DE TARDOR! VISCA SANT FELIU!

111 dies d'alcalde de Sant Feliu

2011-10-06T18:23:00.002+02:00

Divendres passat vaig fer 111 dies com a alcalde de Sant Feliu. Era l'endemà del ple de setembre, el tercer del mandat que compartim ICV-EUiA-ISF amb CiU. Una mica més enllà dels 100 dies habitualment concedits de cortesia, un moment com un altre per fer un primer balanç.

Acte conjunt de l'Ajuntament i l'AVV Roses-Castellbell al Centre Cívic. 03/10/11. Foto de Marta Saurina.

Balanç en els sis àmbits que considero que he de liderar des de la meva responsabilitat, 5 des de l'Ajuntament i un sisè des del partit en què milito:
1) l'acció de govern
2) l'equip de govern
3) la relació amb la ciutadania
4) la relació amb altres institucions
5) l'organització de l'ajuntament
6) ICV-EUiA-ISF

1. L'acció de govern.
En primer lloc i clarament, l'acció de govern: els resultats que la ciutadania espera de nosaltres i confiant en els quals ens va donar la majoria. Des de l'acord de govern subscrit el 7 de juny, en aquests 111 dies hem pres acords que mostren la sensibilitat i la decisió del govern en relació als temes plantejats des de fa temps per la ciutadania o per necessitats ciutadanes que necessitaven una atenció urgent. No vull fer una llista exhaustiva, però sí indicar algunes fites rellevants: la solució global i a fons en relació al complex de piscines, l'aparcament provisional a l'antic camp de futbol, la planificació d'actuacions immediates i a curt i mig termini al mercat, la multitud de petites inversions a barris i equipaments, la posada en funcionament dels regidors de barri o del consell assessor d'urbanisme, la resposta ràpida a instàncies, preguntes o actes públics oberts a la ciutadania, etc. Hi ha hagut continuïtat en les tramitacions administratives i canvi en les formes i en les decisions del nou govern: en faig un balanç altament positiu.

2. L'equip de govern.
Som un equip d'11 persones, de les quals només tres tenim experiència prèvia de govern: la Rosa Maria Martí i en Jaume Mañosas (CiU) i jo mateix per la meva coalició (ICV-EUiA-ISF). Vuit persones noves, amb molta trajectòria per endavant, amb molta il·lusió. Persones amb les quals construir treball en equip, complicitats personals i col·lectives, coneixement i capacitat en els àmbits de la seva responsabilitat, un estil de govern dialogant i proper a la ciutadania. Hem superat ja els primers obstacles (alguns d'ells incomprensibles i que freguen, en paraules que no són meves, el ridícul) i ens estem cohesionant bé i més ràpid del que em pensava. Vull agrair a CiU la facilitat i la lleialtat amb què estem treballant de manera conjunta al front del govern de la nostra ciutat. Crec també que ho estem fent raonablement bé.

3. La relació amb la ciutadania.
Representar persones implica necessàriament ser molt a prop i voler comptar sempre amb les persones. En aquests 111 dies, hem assistit absolutament a tots els actes a què ens han convidat les entitats de Sant Feliu, hem participat en totes les activitats ciutadanes (des de les esportives fins a les comercials, com el darrer Fora Stocks de la Rambla), hem estat a les festes de Can Calders o Falguera, hem intensificat el diàleg que ens permetrà millorar les Festes de Tardor... Respondre instàncies, atendre visites, afavorir reunions i trobades amb qui ho sol·liciti, són línies fonamentals de la manera amb què jo concebo el govern de la ciutat. De manera participativa: per a tothom, però comptant sempre amb tothom.

4. La relació amb altres institucions.
He enfocat aquest tema en una doble perspectiva. D'una banda, que l'Ajuntament de Sant Feliu formi part de la direcció de les institucions més rellevants de la representació municipal, ja sigui en les institucions o en les entitats municipalistes. D'altra banda, cercant la màxima cooperació institucional amb les altres administracions (Consell Comarcal, Diputació, Generalitat i Estat), i fins i tot amb altres àmbits, com ara el Bisbat.
En relació a la nostra presència institucional, formo part, com a alcalde de Sant Feliu, del comitè executiu de la nova Àrea Metropolitana de Barcelona i sóc vice-president de l'Institut Metropolità del Sòl (Impsòl), instrument clau de les polítiques públiques d'habitatge. Estic també a l'executiva de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), en la qual presidiré una comissió a partir que es constitueixin properament. Formo part del consell federal de la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), un organisme fonamental per a les negociacions amb el Govern de l'Estat pel que fa al finançament local. A l'equip de govern, creiem que és bo per a Sant Feliu formar part de les direccions d'aquests organismes i plantejar-hi les necessitats i les expectatives de la nostra ciutat i de la comarca de què som capital.

5. L'organització de l'ajuntament.
Amb un equip de govern tan nou, vaig optar perquè la continuïtat no fos en les polítiques, però sí en les capacitats professionals i directives, per tal que l'entrada dels nous regidors i regidores en les seves responsabilitats estigués tècnicament ben acompanyada. Per això, he decidit confiar en persones directives que vénen de l'anterior govern i amb reconeixement professional, sense mirar cap mena de carnet. No he volgut, com es van afanyar a fer altres partits en altres moments, prescindir de ningú per la seva lliure adscripció partidària. He corregut un risc i estic a l'expectativa, ho reconec.

6. ICV-EUiA-ISF.
Les majories electorals requereixen prèviament que hi hagi una majoria social que en comparteixi i difongui les idees, els valors i les conviccions. Guanyar aquestes eleccions no hauria estat possible sense una coalició clara en el seu discurs, arrelada als vuit barris de la ciutat, amb presència al teixit social de Sant Feliu, amb la col·laboració de desenes i desenes de persones. He volgut mantenir un alt nivell d’activitat a la coalició, tant a nivell intern (comissió política, assemblees,...) com a nivell extern, com hem pogut veure en els darrers quatre actes públics oberts a la ciutadania que hem fet aquest passat mes de setembre. I ho continuaré vetllant: per a la millora de la nostra democràcia, no ens cal menys política, sinó tot el contrari. Ens cal més i millor política, i els partits els necessitem creïbles i forts: aquest és, sens dubte, un dels meus grans objectius.

Bé, deixo aquí el meu balanç personal. Ara convido a tothom a fer les seves aportacions: per abordar millor els sis àmbits que he analitzat, m’interessa molt conèixer les visions dels ciutadans i les ciutadanes a què aspiro a representar... amb el cap i amb el cor.

Ple de setembre: acords presos i votació dels grups.

2011-10-04T00:29:00.000+02:00

!!!Muchísimas gracias, Laujar!!!

2011-09-30T12:53:00.003+02:00

Del 16 al 19 de setembre, eren les festes de Laujar de Andarax. Hi vam anar el Manel Martínez, regidor de Cultura, en Manel Carrión, tercer tinent d’alcalde i jo mateix, per conmemorar el vintè aniversari de l’agermanament entre Sant Feliu i Laujar.

Laujar té avui 1.800 habitants. Segons ens va dir el seu alcalde (José Martín, PP), en va arribar a tenir prop de 7.000, als anys cinquanta (hi havia mines de plom, que van tancar en aquella dècada). Entre 1955 i 1965, en una situació dramàtica per a centenars de families, aproximadamente, van marxar 5.000 persones, 3.000 de les quals a Sant Feliu. A la nostra ciutat hi ha, per tant, més laujareños que a Laujar. Prop de 3.000 dels nostres veïns i veïnes tenen el cor repartit entre els seus dos pobles. Hi ha un barri nou a Laujar que es diu justament Sant Feliu, amb un monolit a l’entrada, davant el qual ens vam fer una foto els dos alcaldes.

Em va agradar Laujar, el poble, els seus paisatges, la intensitat de les seves festes i l’hospitalitat de les seves gents. Els regidors de Laujar ens van atendre fantásticamente, tot i que alguns travessaven moments familiars difícils, com el mateix alcalde, que havia perdut recentment els seus pares.

El que més em va agradar, però, és trobar tanta gent de Sant Feliu a Laujar, o parents de gent de Sant Feliu que ara hi viuen. Aquí en penjo algunes fotos. De dalt a baix, amb el Vicente Duran fill, nascut a la nostra ciutat i que va fer el viatge a la inversa. A sota, amb el Vicente Bonilla, president de la Hermandad de Nuestra Señora de Laujar a Sant Feliu, incansable organitzador de les festes que tenen lloc a Sant Feliu tot just una setmana abans a les de Laujar. Més avall, amb un altre Vicente (es nota que San Vicente és el patró de Laujar), Vicente Gómez, germà del nostre company Pedro Gómez, i candidat també a les darreres eleccions municipals (tot i que en partits ben allunyats...!). La quarta és amb la Rosario i el seu marit Pedro Pérez, de Sant Feliu, propietaris de La Alacena de Laujar, un puntal del turisme sostenible a las Alpujarras. Finalment, amb el Manuel Matillas i la seva dona Isabel, veïns del barri Falguera, que ens van convidar a casa seva en una estona molt i molt entranyable.

Vaig intervenir a l’acte inaugural de les festes, després del pregó, i vam convidar l’alcalde a venir a Sant Feliu per les festes de primavera, com temps enrere ja s’havia fet. Va donar la coincidència que l’acte el va conduir el presentador dels informatius de Canal Sur, Antonio Hermosa, amb qui posteriormente vam sopar.

La conversa va ser interessant i, sobretot, ho va ser la conclusió. Parlant sobre tòpics del català i de Catalunya, li vaig propasar que fes un reportatge (que podria ser conjunt de Canal Sur i TV3) que, en comptes de fer una visió general de l’emigració andalusa a Catalunya, ho personalitzés i ho concretés en la gent que va emigrar de Laujar a Sant Feliu i la seva descendència, i com hi havia hagut una interrelació absolutamente plena. Com a un exemple de tants, li vaig dir que una néta d'un emigrant de Laujar és avui tinenta d'alcalde de Sant Feliu (la Lídia Muñoz). La idea li va agradar i ara caldrà veure si es converteix de manera efectiva en un programa que, sens dubte, podria ser força interessant.

En tot cas, tres dies inoblidables i, sobretot, llaços renovats amb una població que fa molts anys que ens ha aportat milers d'homes i dones que ens fan ser com som, aportant el millor de les seves vides. Per tot això, sobre tot per aquesta enorme aportació vital... ¡¡¡muchísimas gracias, Laujar!!!

Avanç del ple de setembre de 2011

2011-09-27T00:22:00.001+02:00

Serà el ple dels 100 dies del nou govern i crec sincerament que marcarà amb claredat 100 dies de canvi... i els que vindran!

Molts temes i molt importants, per a un ple que sens dubte serà llarg i intens, i al qual et convido a assistir-hi dijous que ve a les 8 del vespre.

Aquí tens l'ordre del dia complet. Seran 43 punts, dels quals vull remarcar els següents:

Concessió de la Medalla de la Ciutat a Juan Carlos Navarro, millor jugador de l'Eurobàsquet que la selecció va guanyar a Lituània, grandíssim ambaixador de Sant Feliu arreu del món.
Declaració unitària en relació al soterrament, davant les properes eleccions generals del 20-N.
Moció de suport a l'ensenyament en català, al model lingüístic del nostre sistema educatiu.
Moció relativa a la renda mínima d'inserció, coneguda popularment com a PIRMI i que ha comportat importants conseqüències negatives als receptors d'aquesta renda als sectors socials més desafavorits.
Nomenament de personal eventual i directiu de l'Ajuntament
Donar compte del resultat final del pressupost de 2010, i algunes modificacions del de 2011.
Conjunt de decisions municipals que permetran el restabliment de l'equilibri financer del complex de piscines i la plena garantia del seu normal funcionament.
Com és habitual, convenis i subvencions a diferents entitats de la nostra ciutat.
Concessió del Mocador d'Honor a les Festes de Tardor 2011.
Aprovació del projecte de pàrquing provisional a l'antic camp de futbol de la Rambla.

Resum del ple de juliol de 2011

2011-09-24T01:37:00.002+02:00

El segon ple del nou equip de govern va tenir com a punt principal l'aprovació d'un seguit d'inversions anomenades "de proximitat", en la mesura que no tenen grans projectes, però sí que responen a petites o grans necessitats dels barris o de les entitats de la nostra ciutat, com ara el futur aparcament al camp de futbol de la Rambla, que es pot veure a la foto.

Però, a part d'aquestes inversions, en el ple de juliol vam abordar altres temes:

Presa de possessió de la regidora Margarida Llongueras (PSC)
Solidaritat amb el poble de Noruega i rebuig al terrorisme i al racisme.
Nomenaments de representants de l'ajuntament en diferents organismes
Mocions sobre Ipsen i sobre l'increment del rebut de l'aigua
Designació de les festes locals de l'any 2012 .
Subvencions a diferents comunitats de veïns afectats per la llei de Barris
Adhesió a la Setmana de la Mobilitat sostenible i segura
Subvencions a entitats de Sant Feliu.

Si t'interessa, aquí et pots descarregar el nostre resum complet del ple de juliol.

Present i futur del mercat municipal.

2011-09-24T00:52:00.001+02:00

Tenir mercat municipal és una competència obligatòria per a tots els municipis de més de 5.000 habitants. Ho diu la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, al seu article 67, que transcric íntegrament:

Art. 67. Els municipis, independentment o associats, han de prestar, com a mínim, els serveis següents:

a) En tots els municipis: enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastament domiciliari d'aigua potable, clavegueres, accés als nuclis de població, pavimentació i conservació de les vies públiques i control d'aliments i begudes.
b) En els municipis amb una població superior als cinc mil habitants, a més: parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus.
c) Als municipis amb una població superior als vint mil habitants, a més: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d'incendis i instal·lacions esportives d'ús públic. En matèria de protecció civil, han d'elaborar els plans bàsics d'emergència municipal i els plans d'actuació i plans específics, en el cas que estiguin afectats per riscos especials o específics. En matèria de serveis socials, el finançament ha d'incloure els serveis socials de la població establerts legalment com a obligatoris.
d) Als municipis amb una població superior als trenta mil habitants, a més: el servei de lectura pública de manera descentralitzada, d'acord amb el mapa de lectura pública.
e) Als municipis amb una població superior als cinquanta mil habitants, a més: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi, servei de transport adaptat que cobreixi les necessitats de desplaçament de persones amb mobilitat reduïda. També han de prestar aquest servei tots els municipis que siguin capital de comarca.

A Sant Feliu tenim un mercat municipal que, des de 1884, ens acompanya dia rera dia. Aquests dies, "la plaça" està d'actualitat per una avaria en les càmeres frigorífiques. Més enllà d'aquest fet, però, hi ha un debat de fons molt més important i que cal posar damunt la taula: quin model de mercat és el que la nostra ciutat necessita? i on s'ha de situar aquest mercat?

Anem punt per punt:

Punt 1: l'avaria a les càmeres
El 12 de juliol es va produir una avaria definitiva al compressor de les càmeres frigorífiques del mercat. Això va obligar al lloguer de tres càmeres provisionals que s'han ubicat al Palau Falguera i a la substitució del compressor, que s'està fent aquests dies. Les càmeres del mercat tornaran a estar operatives aquest dimarts que ve, 27 de setembre. Així ho vam comunicar la regidora de Promoció Econòmica i Comerç, Maria Cinta Daudé i jo mateix (amb les regidores Lídia Muñoz i Rosa Maria Martí i tres tècnics municipals) en la reunió que vam tenir amb tots els paradistes el dimecres passat, 21 de setembre. El nou motor ha costat 7.870€ (9.286,6 amb IVA)

Tot i que en el meu bloc no vull fer esment del que diuen altres persones per no entrar en controvèrsies que no porten enlloc, en aquest cas vull fer una excepció amb la regidora Lourdes Borrell. En el seu bloc, es fa creus d'aquesta situació i diu que l'ajuntament ha pagat un lloguer diari de 400€ per contenidor, "ha malgastat" un total de 60.000 segons afirma la senyora Borrell.

Commou el sobtat interès de la senyora Borrell pel mercat municipal. Una avaria similar a l'actual es va produir l'any 2007. Tenint en compte que el compressor tenia 60 anys, l'empresa mantenidora va proposar llavors la compra d'un nou compressor, per un valor de 5.800€, que l'anterior equip de govern va desestimar pel cost... i perquè havia decidit no invertir al mercat i traslladar-lo a un nou espai, comptant amb la urbanització de la superfície del soterrament. En conseqüència, es va desmuntar, netejar, reposar dins el possible algunes peces, tornar a muntar...i a esperar que no tornés a donar problemes. Per més inri, i ja sent la senyora Borrell alcaldessa a la primavera, la peça també es va espatllar i també es van haver de llogar càmeres provisionals. Sobta, doncs, que la senyora Borrell parli de xifres que hauria de conèixer, perquè el cost diari de lloguer dels contenidors ha estat de 120,69€/dia fins al 13 d'agost (primer mes de contracte) i de 84,57€ des del 14 d'agost.

Punt 2: actuacions a curt termini.
Al marge d'aquesta actuació d'urgència, en la reunió que vam tenir amb els paradistes vam abordar algunes qüestions que caldrà concretar en les properes setmanes, i per a les quals la regidora Maria Cinta Daudé i els tècnics municipals treballaran conjuntament amb ells, Em refereixo a inversions (tancament,climatització,...) i a altres actuacions que afavoreixin l'activitat del mercat. Per exemple, estudiar la possibilitat que el carrer Josep Maria de Molina sigui d'una sola direcció (aprofitant la nova connexió d'Anselm Clavé amb Laurèa Miró), de manera que es generi un carril de càrrega i descàrrega i d'aparcament al costat mateix del mercat.

Si hi hagués hagut voluntat política, els governs de Vázquez i Borrell haurien pogut aprofitar una oportunitat d'or per abordar inversions al mercat amb finançament extern. Amb els coneguts com a "plans Zapatero" de 2009 i 2010, que van comportar més de cinc milions d'euros a Sant Feliu, s'haurien pogut fer inversions al mercat... que no es van fer perquè la intenció era traslladar-lo. I amb això anem al tercer punt.

Punt 3: quin mercat per al Sant Feliu del segle XXI? I on?
En relació al futur del mercat cal tenir el cap molt fred i prendre decisions racionals més que emocionals. El món de 1884 (amb un mercat central i petites botigues de queviures) ha donat pas a un món amb compra per internet, grans superfícies comercials, horaris liberalitzats i normatives europees. Un model de mercat és el que conté dins seu una cadena comercial i té aparcament propi: requereix molta inversió (municipal, dels paradistes i de la cadena) i unes expectatives altes d'activitat comercial. Un altre és el d'un mercat mitjà, accessible per proximitat i horaris, amb instal·lacions i serveis en molt bones condicions i amb productes de qualitat contrastada a un preu assumible. Cal saber quin ha de ser el nostre model per anar prenent decisions que ja ens portin en el camí que volem emprendre.

Els paradistes ens van informar del que jo mateix vaig conèixer a l'accedir a l'alcaldia: hi havia dues possibilitats de trasllat en estudi, a l'antiga piscina coberta o a Can Fargas un cop soterrades les vies del tren (el que no hi havia és previsió de què fer en els pocs o molts anys entremig....). Dues possibilitats per a una reflexió i una decisió que no havia trascendit i que ens afecta a tots. Per això, vam acordar amb els paradistes i caldrà parlar-ne també en el Consorci de Comerç que, abans d'arribar a l'estiu de l'any que ve, caldria arribar a una decisió sobre aquest tema: pensem en un trasllat cap a un nou i gran mercat i fem les actuacions mínimes al mercat actual... o bé pensem en un mercat mitjà en la seva ubicació actual i ens en comencem a plantejar una reforma integral i adequada als temps que vénen?

Un debat necessari i que vull que es dugui a terme amb coneixement de tothom i participació de qui s'hi senti implicat, amb llum i taquígrafs... i amb credibilitat.

És viable una Comissió de Festes a una ciutat com Sant Feliu?

2011-09-14T00:31:00.004+02:00

Imatge extreta d'aquest web de l'Hospitalet

D’aquí a un mes, seran les Festes de Tardor de la nostra ciutat. Amb un pressupost aprovat per l’anterior govern i una programació amb poc marge de maniobra, l’objectiu principal del nou govern és estendre les Festes a tots els barris de la nostra ciutat i comptar al màxim amb les entitats i artistes locals, tot ajustant-nos als requeriments d’una situació delicada de les finances municipals. Un equilibri difícil, però que segur tots i totes podrem veure reflectit en el programa de festes que aquests dies s’està tancant.

Però no és de les properes Festes de Tardor del que volia parlar, sinó de la concepció global de les festes a la nostra ciutat i del foment de la participació de totes i cadascuna de les entitats i persones interessades, des del moment inicial de les idees fins a la concreció de la planificació i l’organització i el gaudi mateix de la festa.

En pobles més petits, les Comissions de Festes, amb participació de l’Ajuntament però no depenent ni dirigida des de l’Ajuntament, són l’ànima mateixa de les festes de l’any, amb la festa major com a màxima expressió. Històricament, la gent ha concebut i viscut les seves festes de manera autònoma i amb una intensitat que arrossegava a tothom, fins i tot quan els recursos han estat escassos i les circumstàncies adverses.

És possible això avui (segle XXI i societats en gran mesura escarxofades davant de tota mena de pantalles) en una ciutat com Sant Feliu? Aquesta és la pregunta que vull compartir amb totes les entitats culturals de Sant Feliu, amb les associacions de veïns, amb els professionals i experts de la cultura de la nostra ciutat i amb tothom que se senti involucrat en aquesta qüestió. Podem imaginar-nos una Comissió de Festes que organitzi les Festes de Tardor a partir de 2012, parlant ras i curt?

És una idea en què crec i que em sedueix intensament, però que he de confessar que no tinc massa elements, ara com ara, per respondre. M’agradaria saber si hi ha experiències reixides de municipis de la nostra dimensió i amb característiques similars a nosaltres: metropolitans, socialment molt diversos, no especialment rics en diners... però sí en entitats i associacions.

Podem construir un discurs nou i àmpliament compartit sobre aquest tema? A pocs dies de les Festes de Tardor de 2011, obro un debat pensant ja en les de l’any que ve i, en general, els anys a venir. Una qüestió que sé que des de la regidoria i el departament de cultura es vol plantejar formalment en el marc del nou Consell de Cultura.

M’interessa molt saber què en pensa la nostra gent, què en penses tu. Per exemple, en aquest bloc. Però sobretot, cara a cara i amb tothom, a partir del dilluns 17 d’octubre.

11 de Setembre de 2011: declaració institucional a favor de l'escola en català.

2011-09-11T23:11:00.001+02:00

Després de les ofrenes florals de les entitats de Sant Feliu, i abans de cantar tots junts Els Segadors, he llegit la declaració institucional que segueix, subscrita per les organitzacions locals d'ERC, CiU, PSC i ICV-EUiA-ISF, i en els mateixos termes que la que han subscrit aquests partits al Parlament de Catalunya:

1. L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat acorda mantenir la immersió lingüística en el sistema educatiu del nostre país, un model d'èxit i de cohesió social reconegut internacionalment i amb un amplíssim consens polític i social, de manera que la llengua catalana sigui la llengua vehicular de l'ensenyament.

2. L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat insta al Govern de la Generalitat a mantenir la llengua catalana com a llengua vehicular de l'ensenyament.

3. L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat insta al Govern de la Generalitat a defensar els docents i els centres educatius en l'exercici dels seus drets i el compliment de les lleis.

4. L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat insta al Govern de la Generalitat a recórrer davant dels tribunals competents les decisions judicials que puguin malmetre el model lingüístic de les escoles catalanes, recollit en la Llei d'Educació de Catalunya.

5. L'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat convoca a la comunitat educativa de la nostra ciutat i a la ciutadania en general a una concentració demà dilluns, 12 de setembre, a les 19:00 a la Plaça de la Vila en defensa del català com a llengua vehicular del sistema educatiu del nostre país.

En conseqüència, tota la ciutadania està convocada a favor d'un model d'escola que ha fet possible que cada infant, que cada adolescent sigui competent en les dues llengües oficials de Catalunya, sigui quina sigui la seva llengua familiar i sense separar en cap cas als infants per aquesta raó.

Finalment, una reflexió personal, completant aquesta declaració col·lectiva. La resolució del TSJC és un atac directe al conjunt del sistema educatiu català en el seu conjunt, és cert. Però la política educativa de l'actual Govern de la Generalitat sembla també un atac directe a l'escola pública catalana, i pot acabar afectant greument també als serveis educatius públics municipals (llegeixi's sobretot escoles bressol). L'eliminació de la sisena hora ens torna als temps en què amb els mateixos diners públics hi haurà uns infants que faran menys hores lectives que altres. Més nens amb els mateixos professors farà encara més difícil l'atenció als alumnes amb necessitats educatives especials. La frenada a programes com els plans educatius d'entorn o la informatització de les aules són socialment regressius. La lluita contra el fracàs escolar exigeix un compromís equivalent de tots els centres sostinguts amb fons públics, i la Generalitat ha garantit concerts a centres que no s'impliquen ni tan sols mínimament en l'equitat social en l'educació, que és teòricament l'objectiu central de la Llei d'Educació que els regula. Que lluny semblen els temps en què tantes esperances vam dipositar en el Pacte Nacional per a l'Educació, que vam signar entusiasmats... fa només cinc anys!

Tinguem presents els dos reptes que cal garantir per al nostre sistema educatiu, ja sigui públic o concertat. En primer lloc, tot ell en català, és clar. Però en segon lloc, que tot ell afavoreixi l'èxit escolar per a tothom, no només sigui quina sigui la seva llengua, sinó sobretot sigui quin sigui el seu context econòmic i social. No ho oblidem mai!

Setembre de 1966. Còpies escolars de Jorge San José: 1) sobre Franco, 2) sobre San Feliú.

2011-09-04T22:17:00.000+02:00

Fent neteja a casa aquest estiu sobre els armaris, vaig trobar una caixa amb tot de records escolars. Entre aquests, unes llibretes de quan anava a les Mercedàries (les meves primeres lletres als 4 anys!) i unes altres de quan anava als Padres, abans de començar el Batxillerat Elemental (el que hi havia abans de l'EGB, per entendre'ns). Llibretes d'entre els 7 i els 9 anys. Entre aquestes, en tinc de caligrafia (sí, encara amb plumilla amb el tinter dins els pupitres individuals de fusta) i de còpia.

He volgut reproduir dues còpies de setembre de 1965, amb vuit anys i pocs mesos. La primera fa referència a la "exaltación al caudillaje de su excelencia el generalísimo". No negareu que feia una lletra bonica:

No està malament com a "menjada d'olla" a la infància de 8 anys, no?

La següent còpia és també d'aquell inici de curs i parla de San Feliú (sense t i amb accent a la ú, para romper el diptongo). Entranyable la meva menció als animals al final de l'exercici...

I per acabar aquest record d'aquells temps, una foto que he penjat al facebook i en què he proposat a qui en tingui ganes que intenti reconèixer i situar a les persones que, un curs més tard (1966-67) vam anar amb la señorita Laura. Us animeu?

Reforma constitucional, resolució del TSJC, eleccions 20-N,... dimecres, 07/09/11, 19:30, acte polític a la seu d'Iniciativa.

2011-09-04T15:10:00.001+02:00

Serà el primer acte públic de la nostra coalició, en una tardor que serà intensa, molt intensa. Serà un acte d'una gran actualitat i una gran rellevància, a les portes del nostre 11 de Setembre i pocs dies després de la vergonyant reforma constitucional de Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.

Tindrem l'oportunitat de parlar amb dos protagonistes importants de la nostra coalició en aquests moments. Amb Núria Buenaventura, la nostra diputada al Congrés a Madrid, que va abandonar la sala conjuntament amb altres diputats d'esquerres en la votació que va tenir lloc el dia 2 de setembre. Va ser una clara mostra de rebuig al que, en un altre context, Iñaki Gabilondo denunciava en aquest vídeo: "La democracia se rinde", i que suposa una explícita mostra de submissió de la política a l'economia especulativa. Només cinc dies després d'aquella tarda nefasta, tindrem la Núria a Sant Feliu.

Podrem parlar també amb en Jaume Bosch, el diputat santfeliuenc al Parlament de Catalunya, portaveu en moltes ocasions de la nostra coalició. La resolució recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l'oposició argumentada i constant a les polítiques antisocials del Govern de CiU a la Generalitat, la posició d'ICV i d'EUiA en l'actual context polític, a només dos mesos de les properes eleccions generals seran, sens dubte, temes que centraran la seva intervenció i el debat amb tothom que ho vulgui. Amb tu, si tens ganes de venir i parlar amb els nostres (els teus!) representants.

No cal dir que et convido molt especialment a aquest primer acte del curs polític que tot just comença. Però no seran els únics, entre el 15 i el 27 de setembre, quatre actes a diferents barris de la ciutat permetran tenir un contacte directe i un diàleg en primera persona amb tots els ciutadans i ciutadanes que hi estiguin interessats, en aquesta ocasió en clau local i entorn dels primers 100 dies de govern. Perquè aquesta, en relació i diàleg permanent amb la ciutadania, és la nostra manera d'entendre la política!

Sobre el servei d'urgències a Sant Feliu.

2011-09-02T19:50:00.001+02:00

Pel carrer i en aquest mateix bloc hi ha força persones que em pregunten pel futur funcionament del servei d’urgències a l’ambulatori del Pla. En aquest cas, els explico les gestions fetes fins ara per l’ajuntament i les perspectives que jo tinc en relació al tema.

Anem a les gestions. A meitat de juny, al mateix principi del mandat (sóc alcalde des de l’11 de juny), diversos veïns em van informar que havien sentit rumors sobre la reducció dels serveis de pediatria i d’urgències. Immediatament, la Rosa Maria Martí (primera tinenta d’alcalde i regidora de Salut) i jo mateix vam fer diverses gestions i vam demanar reunió amb el director del Servei Català de la Salut, doctor Josep Maria Pedrosa i els responsables del SCS a la nostra comarca. Aquesta reunió va tenir lloc el 27 de juny. En aquella reunió, vam plantejar la nostra oposició a les notícies sobre supressió del servei d’urgències en diferents ambulatoris, entre els quals inicialment hi havia el nostre. Vam argumentar la nostra capitalitat, la necessitat de no saturar les urgències de l’Hospital Comarcal de Sant Despí, la importància de respectar el mapa sanitari comarcal, etc. Ens van exposar, per part seva, la realitat pressupostària de la sanitat catalana i la voluntat de no afectar serveis essencials i sense alternativa, en referència al telèfon 061 d’urgències. No va ser una reunió fàcil, i es va acabar amb el compromís de reduir les urgències només els mesos d’estiu: en el nostre cas, del 4 de juliol al 4 de setembre. Només tres dies després, els quatre grups municipals vam aprovar per unanimitat una moció en aquest mateix sentit: a favor del manteniment dels horaris i els professionals d’atenció sanitària a Sant Feliu i de les inversions previstes d’ampliació de l’ambulatori del Pla, tal com ja es va informar al Butlletí Municipal.

Anem a les perspectives. aquests dies estem veient com tanquen definitivament les portes molts serveis d’urgències del nostre entorn. De moment, no és el cas de Sant Feliu: dilluns que ve tornaran a obrir les urgències, en horari complet de 8 del vespre a 8 del matí. Ara bé, tot i que en la primera tongada de serveis tancats no hi consta Sant Feliu, no tinc tan clar que el servei no tingui alguna reducció en una segona tongada, ja que les decisions de la Conselleria són molt clares i afectaran tard o d’hora tot el país. És evident que l’equip de govern continuarà negociant amb la Generalitat i amb els responsables sanitaris de la comarca i lluitant per defensar els interessos dels ciutadans i les ciutadanes de Sant Feliu, confio que amb la unitat política i social de la nostra ciutat.

I no només de la nostra ciutat, sinó també del conjunt del municipalisme català. En aquest sentit, aquest és un dels temes que abordarem al Comité Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya, del qual formo part des de la primera assemblea de la FMC en aquest mandat, que va tenir lloc el darrer 22 de juliol

Carta de José Luis Sampedro a José Luis Rodríguez Zapatero. 25/08/2011

2011-08-31T01:16:00.001+02:00

Carta a Don José Luís Rodríguez Zapatero

Presidente del gobierno de España

Y al resto de las señorías que portan la representatividad parlamentaria.

Señor presidente, permitanme dirigirme a usted para comentarle mis más profundas inquietudes que, por mi honor y conciencia, me impiden quedarme al margen de los hechos relativos a nuestra Constitución amenazada por una vergonzosa e imborrable mancha.

Habéis realizado un gobierno durante sus dos legislaturas en las que, muchos podemos estar en contra o a favor de su gestión frente del ejecutivo que preside. Habéis cometido aciertos y errores, éstos últimos desgraciadamente más numerosos en su último periplo presidencial. Sus gestiones pueden ser criticadas o avaladas desde todos los frentes que los ciudadanos deseen pronunciarse.

¡Pero que mancha de cieno sobre vuestro nombre -iba a decir sobre vuestro reino- puede imprimir esta abominable reforma constitucional! Por lo pronto usted decide reformarla mediante una llamada telefónica al señor Mariano Rajoy, presidente del principal partido de la oposición, tomando ambos la representatividad parlamentaria como un absolutismo de dos dirigentes, dando bofetada suprema a toda justicia. Y no hay remedio, España conservará esa mancha sobre su carta magna y la historia consignará que semejante crimen social se cometió al amparo de vuestra presidencia.

Puesto que ha obrado tan sin razón, hablaré. Prometo decir toda la verdad y la diré si antes no lo hace el tribunal con toda claridad.

Es mi deber: no quiero ser cómplice. Todas las noches me desvelaría el espectro de la ciudadanía que expía a lo lejos cruelmente ultrajada, una reforma que no ha decidido.

Por eso me dirijo a vos gritando la verdad con toda la fuerza de mi rebelión de hombre honrado. Estoy convencido de que la ciudadanía no ignora lo que ocurre, entonces ¿a quién denunciar este afrenta malhechora de verdaderos culpables sino al primer soberano de la carta magna, al Pueblo?

Ante todo la verdad acerca de nuestra carta magna y su proceso de reformarla.

Nuestra Constitución, nacida en 1978, promulga en sus artículo primero del título preliminar

“España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político”.

Agentes externos a nuestro ámbito constitucional, la señora Merkel y el señor Sarkozy han dictado los cambios que usted promulga, auspiciados aún si cabe por entidades externas y opacas a la ciudadanía, no sólo de nuestro estado, sino del resto de los ciudadanos miembros de la Unión Europea.

Señor presidente del gobierno y señor presidente del principal partido de la oposición:

No recuerdo que en ninguna de las legislaturas, en las que ustedes han sido elegidos como representantes de los ciudadanos (ni anteriormente tampoco), hubiese en algún proceso electoral papeletas para proceder a legitimar a estas personas (la señora Merkel y el señor Sarkozy) sobre nuestro ordenamiento legal, jurídico y constitucional.

Igualmente me consta, en ninguno de sus respectivos programas electorales, ninguna intención de reformar la constitución.

Ante este hecho y sus intenciones, ustedes han puesto la forma política dictada por la Constitución (representación parlamentaria) muy por encima de la soberanía establecida en la carta magna (el pueblo) documento que regula las normas y convivencia en nuestra nación.

Al ejercer su disciplina partidista, sr. Zapatero y sr. Rajoy, en la que los señores y señoras parlamentarias únicamente promulgan el deseo de sus líderes (en el presente caso ustedes), vuestras señorías son responsables y ejecutores del crimen que les expongo.

De forma sorpresiva, en periodo estival, con un parlamento en funciones, donde las señorías preparan las maletas fuera del hemiciclo ante la próxima cita electoral, ustedes pretenden modificar la Constitución sin consultar a sus soberanos.

Ustedes sobrepasan con sus intenciones el artículo primero del título preliminar de nuestra constitución. Su reforma no es para un “Estado social” y sus formas no son, ni mucho menos, “democráticas de Derecho”.

Tal es la verdad, señores parlamentarios, verdad tan espantosa, que no dudo quede como una mancha en vuestra representatividad. Supongo que no tengáis ningún poder en este asunto, que seáis prisioneros de los mercados y de los poderes que os rodean; pero tenéis un deber de ciudadano en el cual meditaréis cumpliéndolo, aunque dudo que honorablemente. No creáis que desespero del triunfo; lo repito con una certeza que no permite la menor vacilación; la verdad avanza y nadie podrá contenerla.

Hasta hoy no perpetrabais el proceso, pues hasta hoy no han quedado deslindadas las posiciones de cada uno; a un lado los culpables, que no quieren la luz; al otro los justicieros que darán la vida porque la luz se haga. Cuanto más duramente se oprime la verdad, más fuerza toma, y la explosión será terrible. Veremos como se prepara el más ruidoso de los desastres.

Señor Presidente, concluyamos, que ya es tiempo.

Yo acuso al Banco Mundial, FMI, OCDE y demás organizaciones supranacionales y externas al gobierno europeo de ser los organizadores de este crimen. Ninguna de ellas elegidas en representatividad por el Pueblo de un estado, el nuestro, sobre el que quieren reformar la Constitución.

Acuso a la UE y al BCE de ser garantes dentro del territorio europeo de este complot.

Acuso a Standard & Poor’s y a Moody’s como cómplices y beneficiarios de este acto.

Acuso al conjunto de la banca europea y nacional como lobby cómplice y beneficiarlo de esta infamia.

Acuso a la señora Merkel y al señor Sarkozy por inducir a perpetrar este vil atentado a nuestra soberanía.

Acuso a aquellas empresas, que junto a la banca, presionan a sus señorías para dejar de ejercer la representatividad de sus soberanos, ejerciéndola sobre sus intereses económicos.

Acuso a aquellos políticos cuyo máximo interés es mantenerse en el cargo que ejercen a cualquier precio, tan indignantes como el del crimen que nos ocupa.

Y por último: les acuso a ustedes por proponer esta modificación de espaldas a la ciudadanía. Ciudadanía que avala, es garante y soberana tanto del estado Español como de su carta magna. Ustedes que, mediante una simple llamada telefónica, ultrajan la inviolabilidad de una Constitución, inviolabilidad que defendieron cuando no se han atrevido a mantener su vigencia, adecuándola a las realidades sociales. Ustedes que juraron o prometieron sobre ella.

Se atreven a modificar el máximo documento del Estado en aras del “Mercado”. Mercado al que pretenden calmar mientras las voces del pueblo son ignoradas o silenciadas.

Puede que éste crimen ejerzan el efecto que ustedes esperan, pero no ignoren las victimas consecuentes. Habrán convertido la Constitución en un simple panfleto al que poner a cotizar en los mercados de valores, habrán convertido el espíritu de la transición española no en un garante de paz y democracia social como fue en su día, sino en un mero informe de resultados macro-económicos. Y habrán convertido a la ciudadanía española en un pueblo sin su máximo referente de legalidad moral y convivencia al subvertir los valores representados en ella por cifras monetarias inducidas fuera del espíritu en el que se redactó.

Distinguidas señorías, en nuestro Estado, no sólo hay que ser demócrata, también hay que parecerlo y sus formas distan mucho de ello. Desde hace mucho tiempo no resuelven entre ustedes la composición del Tribunal Constitucional y resulta que si resuelven en minutos modificar el texto sobre el que basar sus juicios. Lo dicho señorías, también hay que parecerlo.

Sólo la ciudadanía tiene el derecho, tiene el deber, de mantener vigente este documento, ustedes han de darles los medios. Ustedes, la clase política, que no sólo por activa ahora perpetran este crimen que nos ocupa, sino que por pasiva en las últimas décadas no han dado un paso para mantener su vigencia, y mucho menos aún, consultar al Pueblo al respecto.

No ignoro que, al formular estas acusaciones, arrojo sobre mí el peso y decisión del máximo soberano del estado del cual ustedes se supone que representan. Y voluntariamente me pongo a disposición del Pueblo.

En cuanto a las personas a quienes acuso, debo decir que ni las conozco ni las he visto nunca, ni siento particularmente por ellas rencor ni odio. Las considero como entidades, como espíritus de maleficencia social. Y el acto que realizo aquí, no es más que un medio revolucionario de activar la explosión de la verdad y de la justicia.

Sólo un sentimiento me mueve, sólo deseo que la luz se haga, y lo imploro en nombre de la ciudadanía, que ha sufrido tanto y que tiene derecho a ser feliz. Mi ardiente protesta no es más que un grito de mi alma. Que se atrevan a llevarme a los ciudadanos y que me juzguen públicamente.

Madrid a 25 de Agosto de 2011.

Imatges i reflexions des del carrer Sant Joan.

2011-08-24T00:10:00.005+02:00

A primers de juliol, només tres setmanes després de la constitució del nou govern municipal, van iniciar les obres de substitució del clavegueram del carrer Sant Joan, des de l'edifici d'Hisenda (a la dreta de la foto) fins a l a Matacàs i el carrer Anselm Clavé (al fons). Inicialment, les obres preveien, a més de l'actuació en el subsòl, el canvi del bordó de la vorera d'Hisenda, l'ambulatori i l'escola.

Alguns veïns i veïnes ens havien posat de manifest que l'altra vorera, la que dóna als habitatges, no permetia el pas d'una cadira de rodes o un cotxet (com es pot veure en la foto següent), i que s'hauria d'aprofitar per ampliar-la. Com és possible, ens deien, que aquesta millora no formés part del projecte inicial de les obres? Immediatament, la nova regidora d'Urbanisme, Lídia Muñoz, i el nou regidor de Via Pública, Manel Leiva, van enraonar amb diferents veins i representants de l'AVV per valorar els marges de canvi en un projecte ja aprovat i iniciat. Amb aquesta intenció, van donar instruccions als serveis tècnics municipals per fer possible una millora clara en l'accessibilitat de la vorera esmentada.

Finalment, el projecte s'ha canviat i millorat, amb un increment de cost d'una mica més de 160.000 euros, no previstos inicialment i que requereixen una modificació del pressupost municipal. Amb el projecte millorat, s'assegura que la vorera que dóna als habitatges tindrà una amplada mínima de 1,30 metres, en comptes dels 70 centímetres actuals. En les cantonades es preveuen ampliacions de voreres (conegudes popularment com "orelles") que delimiten millor les zones d'aparcament i d'estada i faciliten les rampes que permeten la supressió de barreres arquitectòniques en els bordons. De tot això s'ha informat puntualment a tot el veïnat mitjançant un full informatiu que s'està repartint aquests dies.

En el nou mandat que acabem de començar, la supressió de barreres arquitectòniques i l'eliminació de voreres estretes o amb obstacles, serà un objectiu fonamental i permanent. A tal fi, caldrà consultar amb les persones amb mobilitat reduïda de la nostra ciutat, les característiques concretes que han de tenir obres com la del carrer Sant Joan. La supressió, per part dels ajuntaments anteriors, del Patronat Municipal de Serveis a les Persones amb Disminució no pot comportar cap relaxació en els criteris d'accessibilitat plena per a tothom en les obres municipals. No em puc estar de recordar l'entusiasme amb què l'Eni Novell va presentar el Pla d'Accessibilitat 1999-2009 i després la seva aplicació desigual en els darrers vuit anys. Com a mostra, l'obra que estic comentant en aquest escrit, vista en aquesta darrera foto des del Salvador Espriu.

La situació de la vorera que comento està molt estesa en aquest indret, entre el carrer Sant Joan i el carrer d'Armenteres (carrers Sant Antoni, Santa Maria,...). També en altres voreres del nucli antic (com ara el mateix carrer Falguera, en el tram que no és peatonal). En aquest mandat volem identificar-los absolutament tots, i tornar a fer una planificació de les obres que han de permetre que l'espai públic sigui accessible, a mig termini, al 100% dels veïns i veïnes. Des d'una altra perspectiva, cal identificar els punts en què cal preveure i instal·lar bancs o seients per a la gent gran, per tal d'afavorir al màxim la seva autonomia personal i la seva mobilitat en els entorns en què s'han mogut habitualment.

Tenim dos punts importants a favor d'aquesta visió de la ciutat. D'una banda, el diàleg amb les associacions de veïns i la figura del regidor o la regidora de barri, ens permetran identificar i prioritzar les inversions necessàries amb aquest objectiu. De l'altra, l'elaboració del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) ens permetrà l'adopció de criteris comuns de ciutat i una visió conjunta de tots els aspectes de la mobilitat a Sant Feliu: a peu, en vehicle privat (circulacions i aparcaments), en bicicleta, en transport públic, etc.

Aquest és el Sant Feliu que volem i és només així, cercant la màxima implicació i el màxim consens de la ciutadania i les seves entitats, que el farem possible. Gràcies, veïnes i veïns del carrer Sant Joan, per haver estat els primers en recordar-nos quina és la raó de ser d'un govern local i amb quins criteris i instruments s'ha de dur a terme.

Imatges i reflexions des de Rosa Luxemburg.

2011-08-23T17:44:00.002+02:00

Després de la campanya electoral, vaig estar parlant amb diverses persones del nostre Mas Lluí, que em preguntaven per les implicacions que tindria a Sant Feliu el nou barri del Mas Lluí de Sant Just. El dijous 11 d'agost hi vaig anar a donar un volt, abans que al setembre tornem a parlar de la qüestió amb el consistori santjustenc.

Aquesta primera foto, presa des de Sant Feliu, prop del molí del parc Europa, ens mostra un cartell de benvinguda que ens indica que som a punt d'entrar a Sant Just. El cartell és una mica més amunt de l'Escola Martí i Pol, al nostre carrer de les Roses. Els edificis que es veuen ja són, per tant, del nostre municipi veí, al carrer de Rosa Luxemburg, en honor de la importantíssima dirigent comunista alemanya.

Precisament des de la cruïlla de Rosa Luxemburg amb el nostre carrer de les Roses, es veu amb claredat l'estretíssim veinatge dels dos municipis. L'edifici de l'esquerra de la foto pertany a Sant Feliu. Els de la dreta, pertanyen a Sant Just. Al fons, el nostre passeig de Comte Vilardaga, una mica abans d'arribar al Mercadona.

Des del mig del carrer de Rosa Luxemburg, i mirant cap a Sant Feliu, es veu aquest cartell, que anuncia la creació d'un parc al Mas Lluí veí:

Un parc central ben bé al límit del nostre terme. El parc es dedica a Iulia Quieta, una nena de tres anys de l'època romana de la qual es va trobar, a Sant Just, una làpida que en feia esment, tal com ens explica aquí el Centre d'Estudis Santjustencs.

Al fons de la foto es veuen edificis que són de Sant Feliu: al centre, sota el cartell, s'endevina la nostra escola Martí i Pol. Es tracta d'un solar de dimensions certament notables pel mig del qual passa el límit de terme. Ho podem veure bé en aquesta darrera foto, presa justament des del mateix punt que la segona:

Uns quants metres per darrera de la maquinària d'obres, passa el límit de terme. En la part més propera de la foto, l'ajuntament de Sant Just anuncia la creació d'un parc. Pel que fa a la part més allunyada de la foto, la que pertoca a Sant Feliu, el planejament inicial del Mas Lluí (anys 90, alcaldia ICV) preveia també una zona verda, ampliant i donant continuïtat al Parc Europa i connectant-nos amb una gran zona verda a Sant Just. Els governs presidits per Vázquez i Borrell van considerar que aquesta zona verda del nostre terme municipal era "residual" i la van requalificar a zona residencial, per fer més habitatge en la meitat santfeliuenca d'aquesta fotografia.

Tindrem temps de prendre decisions sobre la meitat de la imatge que pertany a Sant Feliu, a partir de la consciència que, en el passat, ICV-EUiA i CiU hem tingut posicionaments diferents. Però, després de fer un passeig per la zona i de mirar amb calma les imatges que en vaig fer, cada cop veig més clar que, allò que es va concebre des de l'inici com a zona verda no és, en absolut, un darrera residual de la nostra ciutat i que, en conseqüència, hauria de continuar sent verd públic a l'abast i a disposició de tothom. Estic segur que, en endavant, coincidirem totalment en aquest tema. Només cal mirar i pensar des de Rosa Luxemburg.

19/08/2011. Joan Morejón, amb nosaltres, amb la llibertat i la justícia, sempre.

2011-08-20T19:24:00.003+02:00

Foto de Núria Rius, per al programa electoral d'ICV-EUiA de maig de 2007.

Intervenció de Manel Leiva i meva en l'acte de comiat del dissabte 20 d'agost de 2011, al tanatori de la nostra ciutat.

Després de les emotives intervencions de la seva filla i la seva neboda, en nom dels homes i dones d’Iniciativa i d’Esquerra Unida, del PSUC, volem destacar i agrair la trajectòria ciutadana i social d’en Joan Morejón.

L’últim acte polític a què va assistir en Joan va ser el passat 11 de juny, ara fa setanta dies, fent costat als seus companys de coalició que van prendre la seva credencial de regidor i a mi mateix en el meu nomenament com a alcalde. Segurament, però, només la Isabel té constància del primer acte polític d’en Joan: gairebé podríem dir que tots l’hem conegut sempre liderant algun moviment de tipus polític, sindical, o veïnal, lluitant per l’interès general, per les causes justes en què creia intensament i en què sempre s’ha bolcat.

En Joan s’implicava a fons en la lluita pels drets dels treballadors i les treballadores. Al darrer 14 d’abril, a la nostra seu, va portar un exemplar de la constitució de la República i ens va llegir en veu alta el seu primer article: España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia.

Va lluitar per la llibertat i la justícia en el món del treball, a la Nestlé, la fàbrica on va treballar fins que es va jubilar fa dos anys, i des del seu sindicat, Comissions Obreres. En Joan va ser delegat i membre del Comitè d'Empresa de Nestlé Espanya, i va ser membre de la Comissió Executiva de la Federació Agroalimentària de CCOO de Catalunya.

Va lluitar per la llibertat i la justícia en el moviment veïnal. Va ser fundador i membre activíssim de l’Associació de Veïns Falguera. Des d’allà, va treballar per la reivindicació i la millora de tot lo públic, de tot lo comunitari. Des de reivindicacions com la del rebut de l’aigua, fins a serveis per a la gent gran o les festes i activitats del barri.

Va lluitar per la llibertat i la justícia com a consumidor. Era membre de la junta directiva de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya i responsable de la Delegació del Baix Llobregat. A l’OCUC tenia una especial atenció, a més de la defensa dels drets dels consumidors, en tots els temes mediambientals.

Va lluitar per la llibertat i la justícia també des del món de la solidaritat internacional, amb la ONG Pau i Solidaritat, i molt actiu en les entitats solidàries de la nostra ciutat i amb les activitats del Consell Solidari de Sant Feliu.

Finalment, va ser un lluitador incansable per la llibertat i la justícia des de la política, des de la lluita pels seus ideals per la democràcia i pel socialisme, Militant històric del PSUC, en l’actualitat era membre de la direcció local d’Esquerra Unida i Alternativa de Sant Feliu i una persona activa, estimada i respectada a la coalició d’Esquerra Unida i Iniciativa. Va ser candidat de la nostra coalició a les eleccions municipals de 2007.

La seva vitalitat la podíem comprovar sempre en les seves intervencions, sempre apassionades i sovint crítiques a les nostres assemblees. Però també la podíem comprovar quan ell i la Isabel ballaven agafats i enamorats a les festes del seu barri, quan se’ls queia la bava mirant les actuacions de la seva filla o quan jugaven alegrement amb el seu nét Yaiko. Us demano que la seva vitalitat, la seva energia, la força de les seves conviccions, la seva alegria, continuï en totes i en tots nosaltres.

Moltes gràcies per la teva vida i la teva companyia, Joan. Estaràs amb nosaltres per sempre, company!

Juliol i agost a Sant Feliu.

2011-08-14T21:51:00.000+02:00

(imatge extreta de Google)

La setmana passada rumiava sobre la Festa Major de Sant Llorenç, a partir de la constatació que a la nostra ciutat hi ha molta més gent de la que ens pensem i de la que solia haver-hi temps enrera. Aquesta mateixa constatació em porta a pensar en els dos mesos clàssics de vacances, en què la nostra ciutat abaixa el ritme però manté encara un pols vital molt intens.

Plantejo dues qüestions sobre les quals crec que caldrà avançar. Afecten tant a l'ajuntament com al conjunt d'entitats i associacions de la nostra ciutat: només el treball conjunt de la institució i de la ciutadania i les seves entitats ens permetrà fer el salt qualitatiu que crec que ens hem de proposar d'ara en endavant.

La primera qüestió afecta a l'equitat. Cap a finals de juliol, a la plaça de la Salut, una dona sola i amb tres fills petits em comentava que tot l'estiu se'l passaria vigilant els seus fills a la plaça. Em va demanar si hi havia alguna possibilitat de poder anar a la piscina de l'Escorxador, perquè no en podia pagar l'abonament mensual. Sense marge per analitzar aquesta situació amb la temporada iniciada, és un tema que abordarem en la planificació de la temporada següent. Però, més enllà del cas concret, el cert és que a la nostra ciutat hi ha un conjunt d'oportunitats d'activitats per a infants i adolescents que no són accessibles a tota la ciutadania. Ja parlava d'aquest tema fa tres anys en un escrit que vaig titular Juliols. La reflexió sobre l'equitat en la vida del nostre municipi és, al meu parer, un tema que no admet retards i que hem d'enfrontar de manera realista i clara. Crec que és inadmissible que infants santfeliuencs no tinguin cap altra perspectiva en tot l'estiu que jugar només a la plaça del seu barri.

La segona qüestió afecta a la programació d'activitats i a la seva difusió. Haurem de veure com podem incrementar l'oferta d'activitats i de quina manera el conjunt d'entitats (esplais, clubs esportius, entitats culturals, de joves, veïnals, etc) o persones particulars s'hi poden implicar. Hem de veure també com aprofitar el conjunt d'equipaments i espais municipals amb aquesta finalitat. La coordinació de l'oferta i una bona informació i difusió de tot el que sigui possible fer ha de completar el cercle. Hi haurà coses que costaran diners (i haurem de parlar-ne quan debatem les ordenances fiscals i els pressupostos), però altres que implicarien la dinamització de la gent que es queda a Sant Feliu: es podria plantejar una activitat en què avis i àvies de la nostra ciutat, abans de la Festa Major de Sant Llorenç, ensenyin a ballar pasodobles, valsos i altres balls tradicionals de festa major a gent jove o no tan jove de la nostra ciutat, de manera que el ball de la revetlla de Sant Llorenç sigui cada any més multitudinari i millor?

Obro el debat: vejam què som capaços d'incorporar de cara a l'estiu que ve. Estic convençut que, si ens hi posem, sabrem fer conjuntament que la nostra ciutat sigui més viva i equitativa també a l'estiu!

Sant Llorenç a Sant Feliu.

2011-08-09T17:18:00.001+02:00

Per diverses raons, fa molts anys que el mes d'agost el passem a Sant Feliu: la més important és la hipoteca del pis que vam comprar el 2005, al carrer Sant Josep. Recordo aquell estiu: jo encara tenia cotxe, i el podia aparcar a qualsevol racó de Sant Feliu, al centre, al barri Falguera o gairebé a qualsevol lloc. Poca gent a Sant Feliu a l'agost, poca gent el dia de Sant Llorenç: eren -recordem-ho- els temps de la nostra "economia de champions".

Avui he passat per diversos carrers de Sant Feliu i els he vist plens de cotxes. Des de 2007 o 2008, veig Sant Feliu molt més ple de gent, menys gent parla de vacances més o menys llunyanes i ni tan sols al poble,... Passar l'estiu a Sant Feliu no és, segurament, una opció volguda per moltes famílies, però les circumstàncies obliguen i condicionen de manera definitiva. I l'agost ja és, crec que de manera definitiva, un mes amb un ritme certament inferior que els altres, però en cap cas aquella imatge de "ciutat deserta" que possiblement no va existir mai. Som milers i milers, i això crec que ens obliga(rà) a replantejar-nos algunes coses.

Fa uns dies vaig llegir l'article d'en Jordi Ferrer al Fet a Sant Feliu. Certament, avui i demà no tindrem a Sant Feliu una Festa Major de la importància i la intensitat que tenia, com sovint m'explica la meva mare, als anys cinquanta: la realitat en què va néixer i créixer ella i la realitat en què han nascut els nostres fills no tenen, ni socialment ni políticament ni econòmicament ni tecnològicament ni culturalment, gran cosa a veure. Allò que els avis esperaven amb candeletes de cada festa no estrictament religiosa (la transgressió descarada del Carnaval, la relaxació dels controls a l'estiu, ....) ho tenim avui cada dia i a tot arreu. Fins al punt que molta gent ha perdut, crec que malauradament, la capacitat de valorar-ho. Les festes, avui, han de ser una altra cosa. Han de tenir contingut tradicional (sardanes, havaneres, jocs per a infants, concert de Festa Major,...), però han de ser alguna cosa més. Enguany, avui i demà, encara no: però han de tenir alguna cosa més en endavant.

Les festes han de ser oportunitats de vida i de temps compartit, de construcció d'identitat, de vivència de comunitat, d'alegria construïda amb les aportacions de tothom. No han de ser "el que munti l'Ajuntament" i prou. No ha de ser "la torna" de les Festes de Tardor, en el cas de Sant Feliu. No han de ser "per complir", perquè simplement ens ho recorda el calendari. Per Sant Llorenç hem de tenir una festa menor i diferent que per les Festes de Tardor o fins i tot que durant la Fira i l'Exposició de Roses, és clar. A l'agost hi som molts i cada cop en som més, però és evident que no hi som tots: ni les persones ni la capacitat operativa de les entitats. Però hem de preveure amb temps i planificar amb totes les entitats culturals de Sant Feliu unes festes que infants, joves, adults i gent gran sentin properes i interessants, tot i les limitacions de gent i de pressupost que comportarà necessàriament un mes de menor vida ciutadana... però en cap cas d'escassa vida ciutadana.

Estic convençut que, des de la regidoria de Cultura, i amb criteris clars de complicitat i coresponsabilitat amb entitats culturals i associacions veïnals, en els propers anys Sant Feliu reviurà també la seva Festa Major de Sant Llorenç. I mentrestant, a gaudir amb intensitat d'avui i demà a la plaça de la Vila!!!

Gràcies per 100 anys de bon pa i de bona companyia!

2011-07-31T23:54:00.002+02:00

Dissabte van tancar les seves portes els tres forns de la Puríssima. La Cèlia i jo vam anar al forn de la carretera, al mateix forn on els meus germans o jo anàvem cada dia a comprar el pa, al matí abans d'anar a escola, els anys de la meva infantesa i la meva adolescència. El pa de ca la Puríssima, la torna de coca de sucre que ens donava la senyora Angelina, les trenes i els cargols d'aquella coca, l'olor tan característica i tan bona de forn de poble. Eren els finals dels seixanta i els primers setanta. Era el Sant Feliu que, en temps de verema, feia olor de most premsat als Pagesos, el Sant Feliu que acabava de rebre milers de nous ciutadans en habitatges que ells mateixos s'acabaven de construir al barri de Roses Castellbell o Falguera, o en immensos blocs, nous a Sant Feliu, allà on hi havia la fàbrica de Can Güell (i ara hi ha el barri de Can Calders) o la vinya del Puntaire (i ara hi ha el barri de la Salut).

Eren també els anys del salt del Sant Feliu rural i industrial a la ciutat metropolitana i moderna. Encara recordo a casa, jo devia tenir set o vuit anys, l'arribada de la tele, del gas butà, dels mobles de fòrmica i dels cossis de plàstic, viscudes amb l'eufòria de deixar enrera definitivament el malson de la misèria i la gana. Tant que ara valoraríem aquells mobles vells de fusta massissa o els gibrells d'aram o de zenc...! En aquells anys, recordo la modernització apressada dels establiments de la carretera, a cavall també del salt de l'electricitat dels discrets 125V als brillants 220V. La farmàcia Marti, la llibreria Ossó, la pastisseria de Cal Mata i moltes altres es van reformar de dalt a baix, abraçant noves modes i nous temps. Els resultats, com ara la reforma de la Unió Coral, una mica més tard, eren sovint discutibles. Però el forn de la Puríssima no va sucumbir a aquella moda. Fins avui, fins dissabte passat mateix, el taulell era el mateix en què la senyora Angelina i/o les seves filles ens atenien, els prestatges eren els mateixos que durant dècades havien exposat barres de quart i de mig, pagesos de mig i de quilo i altres delícies a tots els qui n'érem clients, l'entrada, la rebotiga, tot igual que en els anys en què es va crear aquell forn, l'any 1911.

No entro en les causes, moltes i diverses, del tancament del forn. El dissabte anterior, vaig anar també a Cal Manco, una mica per acomiadar també una botiga emblemàtica de Sant Feliu, que va tancar per raons totalment diferents. Moltes altres botigues de la meva infantesa han desaparegut: cal Casquet, la cistelleria on havien treballat la meva mare i la meva àvia; cal Grané, segurament la primera tenda de regals de Sant Feliu, la terrisseria on tants infants anàvem a coure els nostres treballs manuals; cal Borràs, la bodega on havia anat a comprar tot Sant Feliu en aquelles dècades; cal Batalla, el barber dels meus primers dotze o tretze anys, etc. Altres subsisteixen i tiren endavant: la llibreria de ca l'Ossó, les òptiques Feliu i Sancho, cal Llumenetes (o hauríem de dir Elèctrica Molins?), la sabateria Escala, la ferreteria de cal Guasch, on havia treballat la meva tieta Maria Rosa, el forn de can Rabassa, cal Roura, i afortunadament un llarg etcètera. I moltes altres són noves. Sempre ha estat així i sempre seguirà essent així: ciutats en transformació continuada, un equilibri complex entre el que canvia i el que es manté, influències -mai tan importants i tan accelerades com avui- que condicionen inexorablement el pas del temps i l'evolució de les societats,...

Com ens deia l'Àngels el mateix dissabte, quan molta gent compra pa congelat a qualsevol racó i ha oblidat el gust pel pa acabat de coure, és molt difícil, a certes edats i amb un relleu incert, lluitar contracorrent per mantenir el negoci familiar. I ens ho deia, òbviament, amb els ulls negats, amb una emoció íntima i intensa, que d'alguna manera milers de persones estic segur que compartim. Vam brindar pels bons moments i pels bons records, i en agraïment a 100 anys de bona feina a Sant Feliu.

I tornant cap a casa, la Cèlia i jo vam passar per davant del Mercat Municipal, 125 anys al servei de Sant Feliu. Vam parlar sobre el futur del nostre mercat, però això serà, sens dubte, motiu d'una altra reflexió en algun altre moment.

Gràcies, en tot cas, per 100 anys de bon pa i de bona companyia a Sant Feliu!!!!

Ple de juliol de 2011: acords presos i votacions dels grups.

2011-07-30T21:52:00.004+02:00

Primera reunió amb els Serveis Territorials d'Ensenyament: treball conjunt per a l'èxit escolar per a tothom.

2011-07-27T00:25:00.002+02:00

Divendres passat la regidora d'Educació, Mireia Aldana, la primera tinenta d'alcalde, Rosa Maria Martí, tècnics de la regidoria d'Ensenyament i jo mateix vam tenir una reunió als ServeisTerritorials del Departament d'Ensenyament, amb el seu director, Josep Maria Pérez i els caps tècnics dels Serveis. És una de les primeres reunions que hem volgut tenir des de l'equip de govern, atesa la prioritat que hem volgut donar als temes educatius i els temes pendents de l'agenda educativa a la nostra ciutat. Em va fer pensar molt en una reunió que, a l'agost de 1993, jo mateix vaig tenir amb el llavors director, Emili Pons.

La Mireia portava molt ben preparada la reunió i no ens vam deixar cap tema:

peticions d'obres pendents a la Generalitat, especialment la remodelació de l'escola Gaudí.
RAM (reforma, ampliació i millora), que fa dos anys que no tenim a Sant Feliu: Espriu i Monmany
millores imprescindibles als centres mantinguts des de la Generalitat: Nadal i Martí i Pol.
previsions de necessitats de Secundària a mig termini: noves línies, quantes i a on?
manteniment dels plans educatius d'entorn
escolarització equilibrada de l'alumnat entre centres públics i concertats

Vam voler destacar, però, un tema per damunt de tots: la petició d'un pla conjunt de les dues administracions per combatre el fracàs escolar i afavorir l'èxit escolar per a tothom, ja des dels centres de primària. Es tracta no només que compartim les dades sobre resultats educatius a Primària i d'acreditació a Secundària, sinó que fem una estratègia compartida de treball: objectius cicle per cicle, tasques dels serveis educatius i socials de l'Ajuntament, formació a famílies, atenció dins i fora de l'escola a alumnes i famílies en risc d'exclusió, paper de les entitats d'educació en el lleure i d'altres associacions o entitats de l'entorn social de l'alumnat, seguiment compartit de les dades... Es tracta d'una autèntica política social compartida, que necessita continuïtat (els resultats mai no són a curt termini) i prioritat per part de les dues administracions. Similar a la que, des de fa anys, Generalitat i Ajuntament fan, per exemple, a Sant Vicenç dels Horts.

Vaig veure molt predisposat l'equip dels Serveis Territorials i el seu director. Al setembre haurem de posar fil a l'agulla, tant a les tasques pròpies de la Taula Mixta de Planificació (òrgan constituït per Generalitat i Ajuntament), com en la definició d'aquest ambiciós i necessari pla per a l'èxit escolar per a tothom que vam plantejar a la reunió.

Perspectives raonablement satisfactòries, en definitiva, que s'hauran de concretar en els propers mesos amb els responsables de la Generalitat i amb la participació del conjunt de la comunitat educativa de Sant Feliu: l'objectiu, sens dubte, s'ho val!

Avanç del ple de juliol de 2011

2011-07-26T23:42:00.000+02:00

Aquests són els temes més destacats que, tret de qüestions sobrevingudes, viurem al ple de l'ajuntament dìjous que ve:

Presa de possessió d'una nova regidora del PSC, la Sra. Margarita Llongueras.
Presentació de l'informe 2010 del Síndic de Greuges, per part del mateix Sr. Magí Boronat.
Intervenció de la regidora Lourdes Borrell per denunciar la violència masclista
Nomenament dels representants de l'Ajuntament en diferents organismes (per exemple, els consells escolars de centre, consorcis i organismes diversos, etc)
Moció de l'Alcaldia en relació al tancament de l'empresa Ipsen
Moció de tots els grups en solidaritat amb el poble de Noruega
Moció del PSC sobre l'increment del rebut de l'aigua
Designació de les festes locals de l'any 2012
Aprovar els canvis pressupostaris que permetran inversions a fer aquest mateix 2011, com ara l'aparcament provisional al camp de futbol de la Rambla, la renovació de les cambres frigorífiques del mercat, diverses millores en equipaments esportius i culturals, actuacions en la via pública (com ara la millora dels passos sota la via del tren, com ja vaig anunciar a l'editorial del darrer butlletí), etc. Es tracta d'inversions de proximitat, basades en el diàleg amb entitats i amb la ciutadania, molt orientades a la millora de la vida quotidiana dels santfeliuencs i les santfeliuenques.
Setmana de la mobilitat sostenible i segura a Sant Feliu (del 25 al 30 de setembre)
Convenis i subvencions amb diverses entitats de Sant Feliu.
Conveni de col·laboració amb l'Assemblea Local de la Creu Roja
Revisió del Pla d'actuació municipal contra incendis forestals.

Resum del ple de juny de 2011

2011-07-26T23:11:00.002+02:00

El primer ple del mandat 2011-2015 va tenir, com tots els plens següents a la constitució de qualsevol institució, un fort caràcter organitzatiu. Els punts principals que s'hi van tractar van ser els següents:

MIREIA ALDANA (ICV-EUiA-ISF) SIMBOLITZA LA UNIÓ DE TOT EL PLE CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA.
ORGANITZACIÓ DE L’EQUIP DE GOVERN I DELS ÒRGANS DE PARTICIPACIÓ DELS QUATRE GRUPS MUNICIPALS.
RETRIBUCIONS DELS REGIDORS I REGIDORES.
CREACIÓ DE LA FIGURA DEL REGIDOR/A DE BARRI.
PRIMERES PASSES DEL CONSELL ASSESSOR D’URBANISME
MOCIÓ CONTRA EL TANCAMENT D’URGÈNCIES A L’AMBULATORI DEL PLA.
MOCIONS DEL PSC: SISENA HORA I FELIP PUIG.
RENÚNCIA DE LA REGIDORA MARIA TOBELLA (PSC)

El resum complet d'aquest primer ple us el podeu descarregar aquí. D'altra banda, l'ordre del dia complet i el resultat de les votacions de cada punt es pot consultar també aquí.

Si he de dir la veritat, em pensava que el tema central que destacaria el PSC en el ple seria la petició de dimissió de Felip Puig. No perquè s'ho creguin (no l'han demanada al Parlament de Catalunya, que és allà on pertoca), sinó perquè buscaven des del primer dia una confrontació d'ICV-EUiA-ISF amb CiU. No em pensava (vaig amb el lliri a la mà?) que tota la càrrega la posarien en les retribucions dels regidors i regidores. Un tema que, com és sabut, segueixen explotant (el ventilador! máquina!) però que ben aviat se'ls girarà totalment en contra seva.

Em sap greu que hagin començat així: magnificant fins a l'extrem una reestructuració de salaris (renunciant a triennis i reduint lleugerament els sous dels tinents d'alcalde per incrementar retribucions (i funcions!) dels regidors a dedicació completa i parcial)... que fa una suma total pràcticament equivalent a la del mandat anterior. Tant de soroll per res... o no?

Lourdes Borrell continua amb la tònica que ja va mostrar al procés de negociació: portes obertes d'ICV-EUiA-ISF... i porta als morros del PSC. Després de perdre el 40% dels seus vots al 2011... potser somia en majoria absoluta el 2015? Santa innocència!

Divuits de juliols.........

2011-07-19T00:28:00.000+02:00

Corria l'any 1966. Jo tenia 8 anys i anava als Padres. Només teníem un llibre de text: l'Enciclopedia Álvarez. Eren anys en què el dilluns al matí cantàvem l'himne de Pemán al pati de l'escola i el tornàvem a cantar el dissabte al migdia, abans d'anar a casa. En el meu llibre de text de Perfeccionamento 2º B, així es parlava del 18 de juliol:

Quan Sant Feliu era San Feliu i la plaça de la Vila era la plaza de los mártires, el 18 de juliol "relucía más que el sol". En Marc Rius m'ha fet arribar un programa de celebració del 35è aniversari de la vergonya, en aquella ciutat de 1971 que es debatia entre la mediocritat de la dictadura i l'esperançada lluita per la cultura, el civisme i la democràcia:

Ple de juny de 2011: acords presos i votacions dels grups.

2011-07-18T14:49:00.001+02:00

Properament, com és habitual, penjaré el resum del desenvolupament del ple.

"43.810 ciutadans i ciutadanes iguals en drets, deures i oportunitats". Butlletí, 441. Juliol 2011

2011-07-18T12:05:00.001+02:00

En el meu primer editorial com a alcalde de Sant Feliu, i com si fos una carta de presentació, vull explicitar dues conviccions personals molt profundes.

La primera, des d’una perspectiva individual. Citant la Declaració Universal dels Drets Humans, les 43.810 persones que convivim a Sant Feliu a 1 de juliol som totes lliures i iguals. Amb independència de gènere, edat, origen geogràfic o cultural, creences o ideologies, capacitats personals i situació econòmica o laboral. La igualtat de drets, deures i oportunitats en què crec és, alhora, punt de partida i objectiu prioritari i permanent de l’equip de govern que presideixo i que dirigirà la ciutat els propera quatre anys.

La segona, des d’una perspectiva comunitària. Sant Feliu ha de ser el lloc comú en els cors i en les vides de tots els seus 43.810 habitants. Cal fer tot el possible per fer créixer i per consolidar el sentit de pertinença a la nostra ciutat, la importància dels espais i els temps que compartim, la força dels valors democràtics, la consciència que la comunitat i la ciutadania s’han de fer de manera conjunta i dia a dia. Tenim reptes urbanístics importants, però tenim reptes socials més importants encara: pal•liar els efectes de la crisi, garantir la nostra cohesió social present i futura, atendre com cal a la nostra infància, el nostre jovent, les famílies, la gent gran. L’ajuntament ha de dissenyar i dur a terme polítiques públiques per a la cohesió social, és un protagonista privilegiat per fer-la possible, però no és l’únic: totes les entitats juguen un paper extraordinari en aquest sentit, i la ciutadania hi té sempre un paper fonamental. Sant Feliu, per tant, l’hem de fer comptant amb tothom. Fer Sant Feliu amb la gent, al costat de la gent, serà el criteri bàsic del govern de la nostra ciutat.

Caldrà concretar aquestes conviccions profundes en el dia a dia i a tots els barris, atenent prioritàriament el que és proper i comú. En aquest sentit, hem donat les instruccions perquè aquest estiu s’abordin dues qüestions alhora petites i rellevants: la substitució dels bancs en places i avingudes que no són adequats per al repòs o l’estada de la gent gran, i una millora en profunditat dels dos passos sota la via al carrer Montserrat i el túnel entre la plaça de l’Estació i el carrer Roses. Aquesta serà, com aviat es podrà comprovar, la tònica i l’estil de l’equip de govern.

I, a punt de començar l’estiu, em plau desitjar-vos bones vacances i una magnífica Festa Major de Sant Llorenç.

(Podeu accedir aquí al Butlletí complet de juliol de 2011 (número 441))

"Les raons d'un acord de govern amb CiU". Entorn, 81. Juliol 2011.

2011-07-17T19:21:00.002+02:00

L’11 de juny vaig ser escollit alcalde de Sant Feliu. Vull començar donant les gràcies als milers de persones que van votar ICV-EUiA-ISF. No els defraudarem. Com tampoc defraudarem al conjunt de la ciutadania, que trobarà en mi i en el govern que hem format amb CiU un ajuntament obert, eficaç i dialogant.

Sé que l’acord de govern amb CiU pot ser polèmic. Sé que molta gent pensarà que és difícil d’entendre un pacte a Sant Feliu amb el partit de les retallades a la Generalitat. En som plenament conscients i sabem que cal explicar-ho molt bé: properament, des d’ICV-EUiA farem diferents actes informatius sobre les raons d’aquest acord de govern.

La clau d’aquest pacte és, justament, Sant Feliu i l’actitud i plantejaments dels grups municipals del PSC i de CiU durant la negociació per a la formació de govern. Mentre que el PSC era la nostra primera opció, per al grup municipal socialista nosaltres érem la seva última opció. I així és molt difícil arribar a acords: dos no es barallen o no s’entenen si un no vol. Hi havia l’oportunitat de superar divisions dins l’esquerra local, però no ha pogut ser. Des del govern, mantindrem la mà estesa al PSC i no desacreditarem la seva tasca de govern dels darrers 8 anys.

Per contra, el grup municipal de CiU va respectar molt aviat el principi de suport a la llista més votada. A la nostra ciutat, governarem amb quatre persones de Sant Feliu i per a Sant Feliu en els àmbits de la política i la gestió locals.

Ens hem entès per a un govern de 4 anys, posant per davant l’estabilitat del govern municipal, i una manera de fer més dialogant i participativa des de l’Ajuntament. El pacte, per tant, era necessari i és positiu. Estic segur que el temps donarà la raó a les persones que hi han dipositat tota la seva confiança.

(Aquí podeu accedir al text complet del número 81 de l'Entorn)

05/07/11: entrevista a "El Punt"

2011-07-09T22:08:00.000+02:00

“Es farà el cobriment de les vies en aquest mandat”

ICV torna a dirigir la capital del Baix Llobregat després de vuit anys a l'oposició

El nou equip de govern, format per ICV i CiU, té com a principal objectiu treballar per afavorir la cohesió social

05/07/11 00:00 - Sant Feliu de Llobregat - Sandra Pérez

Foto: JOSEP LOSADA.1

Arriba a l'entrevista a corre-cuita. La reunió amb treballadors de l'Ajuntament s'ha allargat. Jordi San José, el nou alcalde ecosocialista de Sant Feliu de Llobregat, s'està trobant amb els empleats de la casa per presentar-los el projecte del nou equip de govern, format per ICV-EUiA-Independents per Sant Feliu i CiU.

Creu que la ciutadania ha entès el pacte ICV-EUIA-IFS i CiU?

Vist des de fora de Sant Feliu és complicat. Vist des de dintre, molta gent ens ha felicitat i ens ha dit que és un bon acord en clau local. És evident, i així ho vam fer constar en l'acord de govern amb CiU, que tindrem un perfil propi en els temes que no són de política local.

Els resultats electorals (7 regidors per a ICV i 6 per al PSC) obrien el camí dels pactes.

Només eren possibles dos governs: ICV i el PSC o ICV i CiU.

Per què no ha estat possible pactar amb el PSC?

La mateixa nit electoral, en declaracions a fetasantfeliu.cat, sabent que no sumava, la candidata del PSC va dir que la seva opció era governar amb CiU, la qual cosa exigia, poc o molt, el suport del PP. En comptes de treballar per un acord amb la força de l'esquerra més votada, van fer-ho en primer lloc per la possibilitat PSC més CiU, i després per un govern PSC, CiU i ICV. En tot el procés, CiU va reconèixer el principi de suport a la llista més votada i es va comprometre amb la negociació, la qual cosa no vam veure al PSC.

Les diferències entre el PSC i ICV en la darrera legislatura feien difícil el pacte.

Era complicat, però també era el moment de superar-ho.

Se senten còmodes amb CiU?

Sí, hi ha un grau d'entesa molt bo. Estem fonamentant una manera de treballar en què els 11 regidors tinguin atribuïdes molt clarament les seves responsabilitats, però que, a la vegada, estiguin informats de tot.

Quines són les primeres mesures que ha engegat?

El cartipàs, la primera. També hem traslladat al Departament de Sanitat les reivindicacions que afecten l'ambulatori del Pla. Hi havia la possibilitat de retallades en els serveis de pediatria i urgències, però finalment seran reduccions al juliol i l'agost. Hem posat les bases del consell assessor d'urbanisme i hem programat reunions amb les associacions veïnals per poder posar en servei els regidors de barri. Fins ara eren actors secundaris, però han de ser un recurs.

Com volen afavorir la participació i la cohesió social?

En la primera part del mandat volem fer el llibre blanc de l'educació, l'esport i la cultura per afavorir la construcció de la ciutadania. Després, un bon pla de treball per als serveis socials. Considerem que la cohesió social, l'objectiu del govern, es guanya amb més implicació en la vida comunitària i amb més atenció a les persones en risc.

Existeix algun indici de fractura social a Sant Feliu?

No, no hi ha cap problema. En una situació de crisi com la que vivim, si no fem els deures ara, no podem saber cap a on evolucionarà tot. No és perquè sigui Sant Feliu, és una situació més global. Treballarem per detectar, prevenir i combatre qualsevol risc d'exclusió social.

L'aposta del mandat no són, doncs, les grans infraestructures, sinó l'atenció a la gent.

La societat té barreres invisibles. No n'hi ha prou de tenir escoles bressol o estadis d'atletisme–val a dir que en projectarem, en un pla d'equipaments–, si hi ha sectors que no hi poden accedir. A la pràctica, a partir del segon any de mandat, s'hauran de modificar els preus públics dels equipaments municipals per fer-los accessibles a tothom i revisar la política fiscal amb consens polític i social.

A l'acord de govern es va pactar crear espais d'estudi i debat per prendre decisions sobre temes polèmics, com el projecte a Mas Lluí i la coberta de les vies. Això podria endarrerir-ho tot?

El que endarrereix les coses és la crisi econòmica. No perdem temps: hem d'aprofitar la situació per guanyar consens polític i social i per millorar projectes. Si el govern espanyol no treu a licitació el cobriment de les vies és per falta de diners, no perquè ens discutim pel projecte.

Confia que es pugui dur a terme el cobriment de les vies?

Se'n farà el cobriment en aquest mandat. No tinc una bola de vidre, però existeixen tots els elements perquè les obres es treguin a licitació.

Ha allargat la mà a l'oposició: al PSC i el PP.

Poso un exemple: m'agradaria que a la primera reunió a Madrid per tornar a demanar que les obres de cobriment de les vies es posin a licitació hi anéssim els quatre portaveus dels grups municipals.

Aclariments sobre les retribucions dels regidors i regidores de l’Ajuntament.

2011-07-07T23:54:00.001+02:00

Llegeixo en el bloc de Lourdes Borrell: "En el primer Ple municipal, aquest dijous dia 30 de juny, el nou equip de govern format per ICV-EUA i CIU van decidir augmentar els salaris, entre un 20-25%."

No vull polemitzar amb el segon grup municipal de l'ajuntament. Menys encara si aquest grup és del Partit Socialista, amb qui vull tenir sempre la mà estesa i amb qui desitjo recuperar algun dia (i més aviat que tard) una relació de cooperació i de confiança. Qui em coneix, sap que jo no vull fer política de desprestigi de l'adversari, sinó de generació de confiança en les pròpies conviccions i propostes. Però no puc passar per alt les desafortunades paraules de qui em va precedir a l'alcaldia.

Diverses persones m’han demanat, a més a més, explicacions sobre aquest tema, sobre el qual no vull deixar cap aspecte sense aclarir, cap tema sota la més mínima ombra del dubte. M’explicaré comparant les retribucions de l’equip de govern en diversos moments des de la constitució del govern anterior.

Quadre 1: Retribucions que vam aprovar al ple de dijous passat, 30 de juny, a l’inici d’aquest mandat:

Tots aquests sous són bruts i per catorze pagues. A part, s’ha de comptar el cost empresarial de la Seguretat Social. En el ple, vaig comparar aquests sous amb els equivalents fa quatre anys, a l’inici del mandat anterior:

Quadre 2: Retribucions a l’inici del mandat anterior:

Com en el quadre anterior, parlem de sous bruts i catorze pagues. Les diferències entre els tinents d’alcalde es deuen a triennis acumulats.

En els tres primers anys del mandat anterior, va haver-hi canvis significatius al govern: ERC va passar a l’oposició, Josep Maria Rañé va anar al Consell de Treball, Econòmic i Social, etc. Al maig de 2010, el cost econòmic de l’equip de govern era el següent:

Quadre 3: retribucions a maig de 2010

El 12 de maig de 2010, el president Rodríguez Zapatero va comparèixer al Parlament per anunciar el duríssim pla de retallades que li van imposar les autoritats monetàries i el directori de la Unió Europea. Entre aquelles mesures, l’obligació de reduir el sou de funcionaris i càrrecs públics. En compliment d’aquesta instrucció del Govern de l’Estat, l’11 de juny de 2010 es van aprovar reduccions salarials que, en el cas del nostre ajuntament, van comportar les següents retribucions:

Quadre 4: retribucions després de les retallades dels sous del personal al servei de les administracions públiques decretades pel Govern de l’Estat

El darrer i més important canvi del mandat anterior és la dimissió de Vázquez i la presa de possessió de Lourdes Borrell, a desembre de l’any passat. Molt al final del mandat, el PSC opta perquè Borrell mantingui alhora l’alcaldia i les regidories de Cultura i Hisenda, amb la qual cosa es produeix un estalvi conjuntural d’un salari. El mandat anterior va acabar, doncs, amb aquest retrat salarial:

Quadre 5: retribucions a finals del mandat 2007-2011:

Tot i que en el ple del 30 de juny vaig fer la comparativa entre els quadres 1 i 2, he de donar la raó a Lourdes Borrell en el sentit que la comparativa s’hauria de fer després de les retallades de maig de l’any passat. No li he de donar, però, la raó en dir que s’hauria de comparar amb el final de mandat, ja que l’estalvi produït per la concentració de tres responsabilitats (alcaldia i regidories de cultura i d'hisenda) que s'ha d'entendre com a provisional de quatre mesos, ja que no va respondre a una decisió planificada i acordada prèviament, sinó a la situació final sobrevinguda per la renúncia de Vázquez.

Per tant, la comparativa correcta és entre juny de 2011 i juny de 2010, i ens diu el següent:

Es tracta d’una reestructuració dins d’un ordre de magnitud pràcticament equivalent. Com vaig explicar al ple, es redueix una diferència de més de 1000€ entre tinents d’alcalde i regidors a dedicació completa, quan la tasca és absolutament equivalent, tret d’una major disponibilitat per a la substitució o representació de l’alcalde. Per aconseguir-ho, als tinents d’alcalde se’ls aplica una reducció de 100€ i als regidors al 100% de dedicació se’ls fa un increment de 650€. Això implica un altre petit canvi en el percentatge de les dedicacions parcials, ja que es modifica la base sobre la qual s’aplica el còmput. Aquest és tot el canvi econòmic introduït a l’inici d’aquest mandat! 909,11€ al mes, un increment del 3,37% respecte a fa un any. El canvi realment rellevant, però, és que se’l guanyaran dia a dia i al llarg de tot el mandat, i que la ciutadania ho percebrà amb claredat!

Em veig obligat a tornar a la desafortunada nota de la senyora Borrell, on amaga la informació completa que acabo d'exposar i fa i difon afirmacions que, com ja li vaig dir al mateix ple, ni són veritat (com espero haver acabat de demostrar) ni aporten res a ningú... tret que possiblement es giraran contra ella mateixa.

En conseqüència, i pels motius següents:
1) per respecte a la institució que ha presidit,
2) per respecte a la ciutadania de Sant Feliu, i
3) per no enterbolir innecessàriament les relacions entre les dues forces d’esquerra que representem,

estic convençut que seria convenient que la regidora Lourdes Borrell argumentés, amb el mateix detall que jo he fet, les seves afirmacions segons les quals “el nou equip de govern va decidir augmentar els seus salaris entre un 20 i un 25%”.

Per la meva part, no donaré ales a una polèmica que només interessa al sector del PSC que ni va saber llegir els resultats del 22 de maig ni ara sap trobar el seu paper. No respondré, doncs, a la senyora Borrell i em dedicaré, com espera la ciutadania, a exposar i sotmetre a debat les nostres propostes per a Sant Feliu. Al capdavall, aquesta és no només la nostra feina, sinó, sobretot, la nostra passió.

Avanç del ple de juny de 2011.

2011-06-26T20:48:00.000+02:00

Foto treta de Fet a Sant Feliu

Dijous que ve, 30 de juny, a les 20:00, tindrà lloc el primer ple del mandat 2011-2015. De la mateixa manera que fins ara en aquest bloc donava compte dels resums del ple, a partir d'ara en faré un avanç, per tal que qui hi estigui interessat tingui informació sobre els temes més rellevants que hi debatrem.

Com que és el primer ple del mandat, normalment té un contingut exclusivament organitzatiu. Els punts que s'hi tracten habitualment són els següents:

establiment dels dies de celebració dels plens (a partir d'ara seran els darrers dijous, però la documentació serà pública el divendres abans: hi haurà més temps perquè qui tingui interès pugui assistir o participar als plens amb més informació dels temes que s'hi tractaran)
constitució dels grups municipals, de les comissions informatives i de la junta de portaveus. (Grups municipals: els quatre que van sorgir de les eleccions del 22 de maig, S'ha de nomenar un portaveu de cada grup i assignar regidors/es a les comissions informatives. Comissions informatives: comissions prèvies al ple en què els grups municipals reben tota la informació i veuen la documentació del que s'hi debatrà. Junta de portaveus: comissió prèvia al ple formada per mi mateix i pels portaveus dels quatre grups municipals existents)
establiment dels sous i de les dedicacions dels càrrecs públics (els sous seran els següents, tots ells amb 14 pagues: alcalde, 3.941 € bruts/mes; tinent d'alcalde: 3.513 € bruts/mes; regidor/a a dedicació completa: 3.239€ bruts/mes i regidor/a a dedicació parcial: percentatge d'hores sobre aquest darrer salari. Hi haurà un tinent d'alcalde menys i un regidor més a dedicació completa. ICV-EUiA-ISF no tindrà cap assessor, CiU en tindrà un)
nomenament dels tinents d'alcalde, establiment de competències als regidors i regidores (de fet, es dóna compte d'un decret que vaig signar la setmana passada i que ja es va fer públic al seu moment)
nomenament dels representants de l'Ajuntament als organismes de caràcter supramunicipal: Àrea Metropolitana, Parc de Collserola, juntes de compensació de diferents planejaments,...

A més d'aquests punts que són preceptius en tots els primers plens de tots els ajuntaments, portarem tres punts als quals vull donar molta rellevància:

una moció, que espero que subscriguin tots els grups, en relació al manteniment del servei d'urgències a l'ambulatori del Pla. De fet, tant la Rosa Maria Martí com jo hem estat fent moltes trucades al respecte en els darrers dies i plantejarem les reivindicacions de la nostra ciutat en una reunió a la Conselleria de Sanitat que tindrà lloc aquest dilluns mateix.
la creació de la figura del regidor o regidora de barri i el nomenament dels vuit regidors/es que assumiran aquesta funció.
l'inici dels treballs per a la constitució del Consell Assessor d'Urbanisme, mitjançant un grup de treball amb la participació dels quatre grups municipals que haurà de portar una proposta de composició, funcions i règim de funcionament del Consell en el ple del mes d'octubre

D'altra banda, vaig oferir a alguns dels ciutadans i ciutadanes vinculats al Moviment 15-M que han acampat a la plaça de la Vila del 15 al 22 de maig la possibilitat que intervinguessin al ple municipal, per donar a conèixer les seves propostes, a fi que siguin conegudes i debatudes pel ple del consistori que, tal com els vaig dir, és la màxima expressió de la sobirania popular a la nostra ciutat.

De tots aquests punts, vaig informar amb detall a la primera junta de portaveus del nou mandat, que va tenir lloc dijous al migdia. Amb posterioritat a aquesta reunió, el PSC va plantejar tres mocions: una que coincidia amb la que vam explicar sobre el manteniment de les urgències a l'ambulatori del Pla, i dues més demanant la dimissió de Felip Puig i manifestant el rebuig a la supressió de la sisena hora a les escoles públiques catalanes.

Això és, en poques paraules, el que es debatrà aquest dijous a les 8 del vespre a la Sala de Plens del teu Ajuntament.

18/06/11: entrevista a "El Periódico".

2011-06-26T16:39:00.002+02:00

És la primera vegada que es presenta a l'alcaldia i va guanyar. Jordi San José (ICV) va tornar el govern local de Sant Feliu de Llobregat al seu partit després de vuit anys a l'oposició. Cristià de convicció, mantindrà alguns càrrecs de la gestió anterior i no encarregarà auditories per no estendre «la cultura de la sospita». Parla cada dia amb els acampats i els posarà un lavabo portàtil encara que sap per endavant que li plouran crítiques.

Foto de Guillermo Moliner a El Periódico

-¿Què va ser el primer que va fer quan va arribar dimarts com a alcalde?

-Saludar tots els treballadors i demanar una reunió amb tècnics i directors. Després vaig convocar els joves que havien pertangut al Consell d'Infants de la ciutat a una reunió perquè m'expliquin els seus problemes, inquietuds i conèixer el que passa al carrer. La joventut està desconnectada de la política i aquest factor s'ha de reconduir. Molts joves se'n van perquè senten que aquí no tenen espais ni oportunitats.

-¿Com valora el govern local socialista dels últims vuit anys?

-Hi ha dues etapes diferenciades. En el primer mandat l'ajuntament va rebre uns recursos sense precedents i es va reformar la carretera, es van fer les piscines i es va firmar el conveni per soterrar la via del tren. Però en els últims quatre anys va arribar la crisi, la divisió del govern i es van distanciar del ciutadà. Tot i així, van fer coses bones amb els recursos de l'Estat i la Generalitat.

-¿Llavors per què no va pactar amb el PSC i va formar govern amb CiU?

-Perquè ells no ho van voler. Preferien ser a l'oposició. Ho van dir per Twitter.

-¿Quina és la seva prioritat?

-La gestió municipal ha de garantir la cohesió ciutadana. Hem fet guarderies, piscines i equipaments però ¿ens hem preguntat quants nens no hi poden anar perquè els seus pares no ho poden pagar? Hem de repensar la política fiscal dels municipis. Se subvencionen tots els serveis sense importar els ingressos de les famílies i només s'ajuda les persones que estan en condicions extremes, en general els immigrants, a través dels assistents socials. Algú que guanyi 900 euros no pot pagar el mateix que un altre que en guanyi 3.000. Vull un model com el de Terrassa. Ara els serveis es pagaran en funció dels ingressos i per poder-ho tirar endavant consultarem les dades fiscals.

-¿A quin tipus de serveis afectarà aquest canvi?

-A tots els municipals: guarderies, equipaments esportius, escoles de música i campaments d'estiu. No podem permetre que el mileurista cregui que solament ajudem l'immigrant i que acabin votant partits com PxC o PP que al final van contra els seus interessos. Cohesió social és que tothom pugui accedir als serveis municipals i si un carrer està més ben asfaltat o més malament és una cosa secundària.

-¿Farà retallades?

-Encara no conec la situació financera de l'ajuntament tot i que tinc la sensació que no és desastrosa. No faré cap auditoria perquè no vull estendre la cultura de la sospita. Tampoc hem acomiadat tothom, solament els que crèiem que servien altres interessos que no són els del municipi. Però hem conservat gent de confiança de l'anterior govern.

-¿És realista mantenir la promesa de soterrar la via de tren?

-Sí. El soterrament no és només necessari per a Sant Feliu sinó per millorar les freqüències de la línia R-4 que està afectada pel pas a nivell que és un coll d'ampolla per a la xarxa. Sóc optimista que es faci abans del 2015 perquè està pendent l'aplicació de l'Estatut, el traspàs de Rodalies i el pla d'inversions.

-¿Ha parlat amb els indignats que estan acampats a la plaça de la Vila?

-Parlo cada dia amb ells. Els proporcionaré un lavabo perquè no molestin els bars, encara que ja sé que em diran de tot. Els vaig dir que fessin propostes concretes i que les portessin al ple i van contestar que s'ho pensarien. Vull que participin encara que m'hagin anomenat xoriço. A mi, que l'any 1995 vaig guanyar 15 milions de pessetes a la loteria i ho vaig regalar tot al Servei d'Ocupació, a la Creu Roja i al Front Polisario.

-¿Si tingués 18 anys estaria allà?

-És clar que sí.

Pere Dot, el fill més il·lustre de Sant Feliu. Un artesà de la bellesa!

2011-06-13T22:10:00.001+02:00

Les arrels de les roses - Tràiler from pod.cat on Vimeo.

Dimecres passat es va estrenar al Cinebaix un documental (llarg i intens, magnífic) sobre Pere Dot, el roserista, el fill més il·lustre i internacionalment conegut de la nostra ciutat. N'he adjuntat un tràiler, un petit tast d'una gran producció.

Simplement, transcric un comentari que vaig deixar al Fet a Sant Feliu:
Senzillament, FANTÀSTIC. Pel fil conductor de la història, per la naturalitat amb què s'explica, per la diversitat de veus que hi participen, per com s'enllacen les paraules entre elles i amb la música, per la naturalitat i la passió dels protagonistes, per la pluralitat d'enfocaments, per la qualitat de les aportacions i reflexions... i per la meravellosa història que, a l'ombra del gran Pere Dot, ens entrellaça magníficament les imatges de l'Agustí Vilar i la Joana Raspall al menjador de casa seva, amb les converses dels Amics de les Roses al seu local i amb la impagable aportació de l'Albert i en Robinson al Parc de Torreblanca.

No m'he pogut estar de comentar-vos-ho: BRUTAL! ENHORABONA!!!

A tots els que han fet el documental (els responsables de guió i gravació han estat, respectivament i si no m'erro, l'Israel Ruiz i l'Albert Bonet), a la moltíssima gent que hi ha participat i a l'associació Amics de la Rosa (representada a l'acte per la seva presidenta, la Pilar López), FELICITATS I MOLTÍSSIMES GRÀCIES!

Podeu veure aquí la valoració que la mateixa entitat fa de l'exitàs de la presentació del documental.

El meu primer discurs com a alcalde de Sant Feliu. Emocionat en un dia inoblidable!

2011-06-11T21:42:00.002+02:00

Foto extreta del web de l'Ajuntament

Estimades ciutadanes, estimats ciutadans, regidores i regidors, Síndic de Greuges, parlamentaris i altres autoritats, alcaldes i alcaldessa que m’heu precedit, representants de les entitats de Sant Feliu, família, amigues i amics,

Deixeu-me començar destacant la importància que el poble pugui triar lliurement els seus representants i que avui puguem assistir amb plena normalitat democràtica a aquest acte solemne. Devem als nostres ciutadans més grans, a vells lluitadors per la democràcia com Lluís Aznar i Ascensi Martínez, que avui ens acompanya, l’enorme valor de moments com aquest. En aquest sentit, vull agrair sincerament que 16.863 persones anessin a votar fa tres setmanes en les eleccions que ens han portat fins aquí. Però tinc molt present que no arribaven al 53% de les persones que tenien dret a fer-ho. Això ens obliga a analitzar i a lluitar per corregir les limitacions del nostre sistema electoral, especialment en l’àmbit municipal. Els joves que avui es concentren a la Plaça de la Vila i a les places de tota Espanya, com també una abstenció que no podem acceptar resignadament, ens estan indicant algunes coses que cal saber recollir. En un àmbit general, una reforma de la llei electoral que permeti, entre d’altres coses, l’elecció directa de l’alcalde o alcaldessa i la possibilitat de triar persones i no només partits en la configuració dels futurs consistoris. En un àmbit municipal, l’obligació –que assumeixo clarament- d’acostar la política local a la ciutadania, de centrar-la en els problemes i les expectatives quotidians de la gent, d’incrementar els mecanismes d’informació i de participació en els assumptes públics, en els aspectes que compartim de les nostres vides, ja que som alhora persones i comunitat.

Deixeu-me, en segon lloc felicitar a totes les regidores i regidors escollits en aquestes eleccions. Hi ha nou cares noves en aquest consistori: gairebé la meitat. Us espera, ens espera, una apassionant tasca de servei a la comunitat, de treball per a aquesta gran ciutat que estimem i compartim. Vull agrair el vot als regidors i regidores que m’heu votat com alcalde, dels dos grups municipals que configurarem el proper equip de govern d’aquest ajuntament. De manera especial, vull agrair als quatre regidors del grup municipal de CiU la seva actitud i implicació en el procés d’establiment de l’acord que hem signat. Un acord que sabem polèmic vist des de fora, però que permetrà un govern estable, eficient i dialogant vist des de Sant Feliu. Però, en aquest moment solemne d’inici d’un nou mandat, vull destacar de manera clara la nostra voluntat de mà permanentment estesa als grups municipals del PSC i del PP. Volem comptar amb tothom, i els reptes que la nostra ciutat té per davant exigeix aquest capteniment. Pel seu treball per a Sant Feliu i per les seves responsabilitats en altres moments i en altres administracions, volem palesar de manera molt clara la nostra voluntat que els quatre grups municipals treballem amb la màxima informació i participació en els grans temes de ciutat, en els quals cercarem el màxim consens polític i ciutadà possible.

Vull agrair la seva presència als representats d’entitats i associacions locals que sou a la sala. En el mandat que s’obre avui, i tal com he exposat reiteradament en diversos escenaris, entitats i associacions han de ser de manera creixent protagonistes en la vida col•lectiva de la nostra ciutat, tant en els àmbits de l’educació, la cultura, el lleure, l’esport i la solidaritat, com també en els àmbits de la millora de l’espai públic i del civisme i la convivència. Estic convençut que, per reforçar aquesta institució política que és l’ajuntament, és imprescindible i previ reforçar el teixit social de la nostra ciutat, enfortir tots i cadascun dels diversos aspectes de la vida col•lectiva. Crear comunitat i equitat són dos dels objectius fonamentals en els anys que vindran, i comptem amb vosaltres com a peça fonamental per aconseguir-ho.

I permeteu-me tancar aquest capítol d’agraïments adreçant-me als homes i a les dones d’Iniciativa, Esquerra Unida i Independents per Sant Feliu, i a les 4.423 persones que han votat aquesta candidatura. Guanyar les eleccions i tenir l’alcaldia a Sant Feliu és, per a molta gent, una alegria impagable, que ve a reconèixer un treball constant de molta gent. Alguns, com en Quico, la Vicky, l’Estevet o en Santi, avui serien a la sala, però fa poc que ens han deixat. Altres, com en Joan Morejón o l’Ascensi, han fet un gran esforç, que agraeixo especialment, per viure aquest moment. Molta gent fidel a un projecte polític que, malgrat ser minoritari en altres eleccions, a la nostra ciutat ha sabut sintonitzar amb les expectatives i reivindicacions de molts barris, de molts sectors ciutadans, a partir del diàleg i el treball conjunt amb molta i molta gent. Moltíssimes gràcies, companyes i companys.

Com sabeu, sóc fill de Sant Feliu. De Lluís San José, un treballador de l’Alumini i la Matacàs, i de Teresa Buenaventura, una treballadora de Cal Corrons. A ells dec el ser com sóc i sé que tu, papa, continuaràs vetllant perquè continuï sent simplement el Jordi que vau educar i que sempre us he agraït. Sóc nét d’un camioner nascut a l’Aragó i d’un fundidor nascut al País Valencià, emigrats aviat farà cent anys a Catalunya. Sóc fill de la classe treballadora i fidel a la classe treballadora, en una ciutat que ha sabut acollir gent d’aquí i gent de fora d’una manera extraordinària. Vaig néixer en una ciutat de 8.000 persones entre els carrers Falguera i la via del tren, de xerrades a la fresca al carrer en les nits d’estiu i sirenes de moltes fàbriques marcant les hores principals dels dies. Avui, formem una ciutat de 44.000 persones que, ampliant aquell centre històric, convivim als barris de Can Bertrand, Can Calders, Can Maginàs, Falguera, les Grases, Mas Lluí, Roses-Castellbell i la Salut, Estimo la ciutat de la meva infantesa i estimo apassionadament el Sant Feliu d’avui. Una ciutat més diversa i complexa que aquella on vaig néixer, i en un context de crisi que fa que, avui, la situació sigui difícil per a un nombre excessiu dels nostres veïns i veïnes. Però en aquesta ciutat, en aquest context, és més important que mai un govern que reivindiqui els valors més bàsics de la igualtat entre totes les persones, un govern que parteixi amb tota claredat de la Declaració dels Drets Humans, que actuï des de la convicció que totes les persones neixen lliures i iguals, i que han de tenir els mateixos drets, deures i oportunitats, sigui quin sigui el seu origen o la seva situació personal, econòmica o laboral.

El govern de la ciutat, i estic segur que el conjunt del consistori i el conjunt d’entitats, agents econòmics i socials i la ciutadania, som conscients de l’excepcionalitat de la situació de crisi que vivim. La nostra prioritat serà, en conseqüència, ajudar a reactivar l’activitat econòmica i la creació d’ocupació i, de manera paral•lela, detectar, prevenir i combatre les situacions de risc social que afectin a les persones i famílies més vulnerables.

Al costat d’entitats i associacions de tota mena, hem de fer una ciutat viva. Hem de millorar el civisme i la convivència des de l’educació, la cultura i l’esport com a grans eixos per a la construcció de ciutadania, com a grans àmbits en què oferir equitativament a totes les persones l’oportunitat de sentir-se part viva i activa de Sant Feliu, de fer possible que cada ciutadà se senti part integrant de la ciutat de què forma part.

El Sant Feliu que imaginem s’ha de construir de manera conjunta i col•lectiva, amb un govern local dialogant i que compti amb tothom. Hem d’establir i de fer funcionar els mecanismes que permetin una major informació del que passa a ciutat i una major participació en les decisions que prenem en aquesta sala de plens. Comptem, en aquest objectiu, amb la complicitat de tots els grups municipals i del conjunt de la ciutadania: ho hem de fer molt bé. Un dels indicadors que estem fent un bon govern per Sant Feliu és que la participació a les properes eleccions municipals sigui molt superior a la que vam tenir el 22 de maig.

Els propers quatre anys, com he exposat, prioritzarem amb claredat les polítiques socials i d’acostament del govern local a la ciutadania, però abordarem també grans projectes de definició urbana de la nostra ciutat. Estic convençut que al llarg del mandat tancarem els dos temes pendents relatius al soterrament: el finançament i el planejament de la superfície. Vull reconèixer, en aquest sentit, els treballs fets en aquest sentit per Lourdes Borrell i Juan Antonio Vázquez, continuadors de la tasca infatigable d’Àngel Merino i Francesc Baltasar. Serà també el mandat en què, al costat de les entitats, elaborarem el mapa d’equipaments educatius, esportius, culturals i socials que han de fer més factible aquesta ciutat viva i per a tothom que volem ajudar a fer possible.

Podria estar parlant hores i hores de la ciutat que ens uneix i ens enorgulleix, però vull que aquest acte no sigui pesat i sí solemne. Deixeu-me acabar tan sols amb dues imatges, molt recents, de la nostra ciutat.

Primera imatge. Fa dos caps de setmana, vam celebrar el desè aniversari de Sant Feliu Ciutat Gegantera, i aviat tindrem a Sant Feliu, a Can Bertrand, un espai que allotjarà els dos gegants que representen a totes les colles geganteres del país. Tenen el nom d’allò que desitgem intensament ajudar a fer possible a la nostra ciutat, al nostre país, al nostre món: Cultura i Treball.

Segona imatge. Dimecres passat vam assistir a la projecció del documental del 125è aniversari del naixement de Pere Dot, un treball col•lectiu impulsat per l’associació dels Amics de les Roses. En un moment del documental, es destaca la rosa com a símbol d’amor, d’amistat i de generositat, i es destaca que el fill més il•lustre de la nostra ciutat sigui un artesà de la bellesa. Avui, us proposo que ens sentim més orgullosos que mai de ser de Sant Feliu, la Ciutat de les Roses, i que cadascú, des del seu lloc de treball, des de la seva entitat, des de la seva comunitat de veïns, amb la família o els amics, assumim aquest esperit de constància i amor per la feina ben feta, de generositat i d’obertura envers els altres.

Ciutadanes i ciutadans, amigues i amics, us animo a treballar colze a colze entre vosaltres i amb l’ajuntament per un Sant Feliu de cultura, treball i roses per a tothom.

Visca la solidaritat entre les persones i els pobles!

Visca Catalunya! Visca la Ciutat de les Roses, visca Sant Feliu!

Text complet de l'acord amb CiU per al mandat 2011-15.

2011-06-09T00:32:00.001+02:00

Foto de Marc Rius, al Fet a Sant Feliu.

Aquesta és la imatge que desitjava per a l'inici d'un nou temps a Sant Feliu: el del treball en equip i la pluralitat. el del diàleg pensant per damunt de tot en Sant Feliu.

Ahir vam presentar el text complet de l'acord que hem subscrit amb CiU, i que em plau posar a disposició de qualsevol ciutadà i ciutadana. Davant d'un bon nombre de mitjans i d'assistents, els 11 homes i dones que configurarem el proper equip de govern, vam respondre als múltiples interrogants que se'ns van plantejar: sobre prioritats, sobre el procés del pacte, sobre com ens podíem entendre a Sant Feliu dos partits que estem a les antípodes fora d'aquí, etc.

Temps hi haurà per respondre a tots aquests interrogants i, sobretot, per fer molt bé la feina que tenim per davant. De moment, avui vull resumir i posar a l'abast de tothom el text presentat públicament.

Us podeu descarregar aquí el text complet de l'Acord. El contingut és el següent:

1. Fonaments:

Respecte a la llista més votada.
Govern estable i dialogant.
Consciència de les diferències a nivell nacional i de les coincidències a nivell local
Voluntat de constituir un govern basat en valors d'equitat i de construcció de comunitat.

2. Objectius:

Resumint, i com vaig dir a la roda de premsa: un funcionament més participatiu de l'ajuntament i un govern orientat a l'impuls a la reactivació econòmica i l'ocupació i, sobretot, a la detecció i prevenció dels riscos de fractura social i de convivència, més accentuats en els temps actuals de crisi.

3. Acords programàtics.

Participació i transparència
Equitat i igualtat d'oportunitats
Construcció de teixit social i de ciutadania
Planejament urbanístic

4. Constitució del govern de la ciutat.

Alcaldia
Àrees de govern
Funcionament del govern

5. Signatures dels 11 regidors i regidores.

Us podeu descarregar aquí la relació completa de distribució de regidories i programes de treball de l'Ajuntament. Es tracta de l'estructura organitzativa municipal existent a la data de presentació de l'acord, i que es podrà modificar en els moments inicials del mandat, mantenint, això sí, les responsabilitats polítiques acordades.

Personalment, estic molt content de l'acord assolit, tot i que sé que hi ha gent que me l'ha discutit. Estic convençut que es pot estar, per posar noms i cognoms, totalment en contra de Felip Puig a la Generalitat i totalment al costat de Rosa Maria Martí a l'Ajuntament. La feina inicial serà saber-ho explicar, i la feina al llarg dels propers quatre anys serà demostrar el bon funcionament amb els fets. Estic convençut, 100% convençut, que no decebrem les moltes expectatives que hem aixecat, i que sabrem esborrar l'escepticisme que és evident que també hem generat.

I dues consideracions finals. Una de seriosa: novament milers de gràcies a tanta gent que ha fet possible la foto que encapçala aquest escrit. Una de frívola: com se'm va acudir posar-me una camisa de quadres amb tantes càmeres al davant?

Governarem amb CiU i amb mà estesa a PSC i a PP.

2011-06-07T08:15:00.001+02:00

Ahir vam completar el procés de decisió d'ICV-EUiA-ISF en relació al proper govern de Sant Feliu.

Primer, vam tenir una assemblea el 25 de maig, tres dies després de les eleccions, i de què ja vaig donar compte en aquest escrit. En aquella assemblea, vaig recordar el punt d'inici de les nostres converses amb tothom: un pacte preferent amb el PSC, com recollia el diari Público en unes declaracions del 7 de maig. Eren els moments inicials del procés de negociació.

En segon lloc, vam tenir una reunió amb tota la candidatura i la direcció de la coalició el dijous 2 de juny. Davant de 32 companys i companyes, vaig donar compte de l'estat de les negociacions amb PSC i amb CiU onze dies després de les eleccions. El que jo vaig exposar era, en resum, el següent: 1) amb PSC i amb CiU hi havia hagut acostaments significatius i molt similars en temes programàtics a partir del nostre guió per a les negociacions, 2) pel que fa a l'alcaldia i al cartipàs, CiU respectava la llista més votada i feia una proposta ajustada als resultats electorals de distribució de regidories, mentre que PSC insistia en la lectura d'empat tècnic i, en l'últim moment, feia una proposta de govern ICV-EUiA-ISF amb PSC amb 2 anys d'alcaldia compartida i cartipàs al 50% i 3) en les negociacions, l'actitud dels membres de CiU era unànime a favor d'un acord, mentre que per part del PSC, havíem constatat que hi havia una actitud minoritària favorable a un acord amb nosaltres. Les declaracions insistents de destacats membres del PSC a les xarxes socials en contra d'un acord amb ICV-EUiA-ISF ratificava aquest fet. Aquella reunió va constatar el que és evident: en termes de política nacional i general, estem molt més a prop de PSC que de CiU, però en el terreny concret de la política municipal, de les actituds concretes dels 6 regidors/es del PSC o dels 4 regidors/es de CiU (amb qui, en definitiva, ens hem d'asseure a les mateixes taules els propers quatre anys), les coincidències amb CiU han estat clarament superiors. Per unanimitat, vam acordar continuar el treball amb CiU. A l'endemà al matí, vaig telefonar a Josep Maria Rañé (a qui vull agrair públicament el seu treball per tancar un acord d'esquerres que ell defensava, i que en la taula de negociació em feia l'efecte que només ell defensava), per dir-li que havíem acordat per unanimitat la redacció d'un principi d'acord amb CiU a ratificar en assemblea al cap de 3 dies.

En tercer lloc, l'assemblea d'ahir, 6 de juny, amb l'assistència de més de 90 persones i a la qual pertany la foto que encapçala aquest article. Hi vam presentar el text complet del principi d'acord a què havíem arribat amb CiU, i que avui, després d'unes darreres millores de redacció, presentarem públicament en roda de premsa. Hi va haver més de vint intervencions, en què sobretot es va destacar la necessitat d'explicar molt bé aquest acord, ja que confrontarem clarament amb CiU en política nacional i treballarem colze a colze en política local. A molts assistents els hauria agradat un acord d'esquerres per a la nostra ciutat, però com vaig destacar, mentre que el PSC havia estat sempre la primera opció per a nosaltres, nosaltres hem estat sempre la darrera opció per al sector majoritari del PSC (amb els resultats a la mà, a la revista Fet a Sant Feliu, Lourdes Borrell encara deia que la seva primera opció era un govern amb CiU). Com diu el refrany, dos no es barallen si un no vol, i dos no s'entenen si un no vol. Finalment, per unanimitat, vam aprovar l'acord de govern que dirigirà l'ajuntament els propers quatre anys. Simultàniament, l'assemblea de Convergència aprovava també per unanimitat el mateix text.

Un text que valoro molt positivament i que avui al vespre presentarem públicament. Un text que mostra una clara voluntat de mà estesa a PSC i PP. És el que es recull en una part que jo considero molt rellevant de l'acord i que diu, textualment:

El govern municipal d’ICV-EUiA-ISF i CiU vol mantenir en tot moment la mà estesa al conjunt de grups municipals i assegurar la seva plena informació i participació en l’activitat i les decisions institucionals, amb una voluntat clara d’assolir de manera conjunta els grans acords de ciutat. Amb aquest fi:

Els quatre grups municipals tindran representació en els consells assessors, pactes estratègics i consells sectorials i territorials de participació que es creïn al llarg del mandat.
Els quatre grups municipals presidiran o tindran representació en tots els actes públics organitzats per l’Ajuntament o en què aquest tingui una representació institucional.
Els quatre grups municipals tindran participació en el conjunt dels mitjans de comunicació local, en els termes que estableixi el Consell local de Comunicació.
En cas que n’hi hagi, el o la gerent municipal, com a màxim responsable tècnic del consistori, es triarà amb la informació dels quatre grups municipals.
Es visibilitzarà especialment la unitat dels quatre grups municipals en les negociacions i acords relatius al soterrament de les vies del tren.

Aquest esperit és el que vull fer explícit des de l'alcaldia a partir del proper 11 de juny, conjuntament amb el diàleg i la proximitat constant i efectiva a la ciutadania de tots els barris i amb totes les entitats i associacions de la nostra ciutat.

Estic content, perquè sé que tots plegats hem fet una bona feina: hem parlat amb tothom i hem fet un acord programàtic que garanteix un govern estable per a la ciutat. I és que, com estic plenament convençut, per tirar endavant Sant Feliu, hem de comptar amb tothom, i ho hem de fer junts.