A deu dies del 8 de juliol: amb els veïns i veïnes, enraonarem sempre.
Avui, 18 de juliol, fa deu dies de la mani que va organitzar "democracia nazional" a Sant Feliu. A deu dies vista, dues reflexions des de la calma. Una sobre els convocants (al feixisme se li planta cara sempre) i una altra sobre els convocats (amb els veïns i veïnes s'hi enraona sempre).
Al feixisme se li planta cara sempre.
Vaig sortir en diferents diaris i en multitud de xarxes socials per haver estat plantat davant els manifestants durant tot el seu "acte". Dret davant del cordó de seguretat dels propis organitzadors, a la distància de seguretat que m'havien indicat els Mossos d'Esquadra i la Policia Local. Però "plantar cara" al feixisme va molt més enllà d'assistir a una manifestació i, com pretenien alguns que van venir de fora i per sort no ho van aconseguir, "liar-la parda". A Sant Feliu plantem cara, dia a dia, al feixisme. I també a la por al feixisme. No cal retrocedir catorze anys enrere, on amb tota la normalitat del món la comunitat musulmana va poder obrir el centre de culte que ara els ha quedat petit. Em vull referir a tots i cadascun dels actes administratius i polítics més recents que han volgut garantir els drets democràtics de reunió, d'expressió i de culte.
Algunes persones ens han dit que per què no convocàvem una consulta sobre el tema de "la mesquita", dient-nos que si som tan demòcrates, per què neguem a la ciutadania el dret a decidir sobre aquesta qüestió. I ens han posat exemples: Molins de Rei, sense anar més lluny. I ens hi hem negat en tot moment, justament per la defensa a ultrança dels drets democràtics! Com hem dit reiteradament, mentre nosaltres governem a Sant Feliu no hi haurà cap retallada de drets de ciutadania, cap negociació a la baixa de qui té més drets i qui en té menys, cap qüestionament als drets humans en funció de l'origen, creença, condició personal o social de cap ciutadà o ciutadana de Sant Feliu. Encara que es recullin milers de signatures, encara que "democracia nazional" embruti desenes de parets. Al feixisme se li planta cara exercint en tot moment i sense fisures els valors de la democràcia.
Altres persones ens han dit també que trobéssim el mecanisme administratiu o tècnic per evitar la concessió de la llicència, almenys en la ubicació del carrer Joaquim Monmany. Per exemple, una suspensió de llicències (també com a Molins) o bé l'estimació d'al·legacions en base a una interpretació interessada de les normatives urbanístiques o d'activitats, etc. Ni tan sols hem considerat la valoració de mecanismes administratius per qüestionar tècnicament l'exercici dels drets inherents a tota persona humana. Tampoc hem tractat amb privilegis a cap persona o col·lectiu: per al trasllat, hem exigit la presentació de la mateixa documentació administrativa, la realització dels diversos tràmits d'enginyeria i urbanístics, etc. que exigim a qualsevol persona, entitat o empresa. Ni hem donat cap tipus de facilitat (ni econòmica ni procedimental) ni hem posat cap tipus de dificultat (ni tècnica ni política). Hem tractat aquest tema des de la perspectiva de la igualtat i el respecte: així també se li planta cara dia a dia al feixisme.
D'altra banda, al feixisme se li planta cara amb unitat política i social. Estic content que, en tot moment, hi ha hagut pràcticament unanimitat al consistori sobre el trasllat del centre de culte. Els 21 regidors i regidores de l'Ajuntament ja van treure un comunicat conjunt fa tres mesos reconeixent els drets democràtics de la comunitat santfeliuenca musulmana. Més recentment, en el ple del 29 de juny, els 21 regidors i regidores van aprovar també el Manifest per la convivència i contra el racisme. A la plaça de la Vila, centenars de persones (menys, això sí, de les que jo esperava...) van donar suport també a aquest manifest, llegit en català, en castellà i en àrab. Vull agrair aquesta unitat política i social, a més dels homes i dones d'ICV, d'EUiA i del PSC, als homes i dones d'ERC, de Ciutadans, del PDeCat, de Veïns per Sant Feliu i del Partit Popular, com també a les altres organitzacions polítiques i socials que la fan possible.
No està malament sortir a unes quantes fotos un dia, però el que més m'enorgulleix és que, a Sant Feliu, al feixisme li planta cara la immensa majoria de la ciutadania i tots els dies de l'any.
Amb els veïns i veïnes s'hi enraona sempre.
També és cert, tot i així, que la llavor de la por que ha sembrat "democracia nazional" i una política informativa a moltes televisions que genera inseguretats a partir del terrorisme que pren fastigosament el nom de Deú en va (sí: Alà vol dir Déu), ha generat dubtes en força persones. Unes poques les diuen, però força més les pensen sense dir-les. Una veïna del carrer em va dir el dia abans de la mani que no hi aniria perquè havia vista a internet que la muntaven "els de l'àguila", però també em va dir espantada: "però tu, Jordi, no mires les notícies???".
Sovint pujo i baixo pel carrer Joaquim Monmany per anar a casa: visc justament al carrer que hi fa cantonada. I parlo també sovint amb moltes persones: que si els horaris, que si l'aparcament, que si el soroll,... temes petits i quotidians que els dubtes fan immerescudament grans. L'exemple de catorze anys de perfecta convivència al barri del Centre, és la millor garantia per avançar una perfecta convivència al barri de Can Calders. Abans de l'aprovació en ple del tràmit per obrir properament el centre de culte, vaig enviar a la presidència de totes les comunitats de Joaquim Monmany i del tram de Santa Creu entre la Rambla i la Riera una invitació a reunir-nos personalment al lloc que consideressin. Un cop aprovada la ubicació del centre de culte fa tres setmanes, he tornat a enviar una carta a tots els/les presidents/es per oferir una nova reunió ara que s'acosta la posada en marxa d'aquest oratori. Simplement per saber allò que em pregunten pel carrer: quins horaris tindrà? quin tipus d'activitats s'hi faran? i quan arribi el Ramadà? i totes les qüestions que calgui. També voldria aprofitar per traslladar calma i seguretat sobre els nostres veïns i veïnes de religió musulmana (la immensa majoria amb més de vint anys a Sant Feliu i amb fills i filles que són tan catalans i catalanes com les meves nétes!) i sobre les garanties que, en relació al seu imam, ens donen totes les instàncies públiques responsables de la seguretat.
El que no hem volgut és fer són grans actes públics. Inicialment els haviem previst i, fins i tot ens vam adreçar a la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat per organitzar-lo, però ens ho va desaconsellar clarament. Per la seva experiència, són actes que, com ja vaig explicar aqui, aprofiten extremistes com "democracia nazional" per fer d'altaveu del seu discurs racista i xenòfob, i on la gent normal que cerca informació no s'atreveix a demanar la paraula i sol sortir amb més dubtes que abans d'entrar-hi. No farem, per tant, alguna convocatòria gran per explicar a molta gent els temes que s'estan parlant al carrer, però sí que farem multitud de convocatòries a més petita escala per poder parlar més de tu a tu, més directament.
Resumeixo i acabo: aquest ha estat i serà sempre el meu tarannà personal i l'estil de govern d'Iniciativa i d'Esquerra Unida: tolerància zero amb el feixisme que rebutgem, diàleg permanent amb la ciutadania que representem.
 |
| Foto de Marc Rius per a aquesta notícia al Fet a Sant Feliu. |
Al feixisme se li planta cara sempre.
Vaig sortir en diferents diaris i en multitud de xarxes socials per haver estat plantat davant els manifestants durant tot el seu "acte". Dret davant del cordó de seguretat dels propis organitzadors, a la distància de seguretat que m'havien indicat els Mossos d'Esquadra i la Policia Local. Però "plantar cara" al feixisme va molt més enllà d'assistir a una manifestació i, com pretenien alguns que van venir de fora i per sort no ho van aconseguir, "liar-la parda". A Sant Feliu plantem cara, dia a dia, al feixisme. I també a la por al feixisme. No cal retrocedir catorze anys enrere, on amb tota la normalitat del món la comunitat musulmana va poder obrir el centre de culte que ara els ha quedat petit. Em vull referir a tots i cadascun dels actes administratius i polítics més recents que han volgut garantir els drets democràtics de reunió, d'expressió i de culte.
Algunes persones ens han dit que per què no convocàvem una consulta sobre el tema de "la mesquita", dient-nos que si som tan demòcrates, per què neguem a la ciutadania el dret a decidir sobre aquesta qüestió. I ens han posat exemples: Molins de Rei, sense anar més lluny. I ens hi hem negat en tot moment, justament per la defensa a ultrança dels drets democràtics! Com hem dit reiteradament, mentre nosaltres governem a Sant Feliu no hi haurà cap retallada de drets de ciutadania, cap negociació a la baixa de qui té més drets i qui en té menys, cap qüestionament als drets humans en funció de l'origen, creença, condició personal o social de cap ciutadà o ciutadana de Sant Feliu. Encara que es recullin milers de signatures, encara que "democracia nazional" embruti desenes de parets. Al feixisme se li planta cara exercint en tot moment i sense fisures els valors de la democràcia.
Altres persones ens han dit també que trobéssim el mecanisme administratiu o tècnic per evitar la concessió de la llicència, almenys en la ubicació del carrer Joaquim Monmany. Per exemple, una suspensió de llicències (també com a Molins) o bé l'estimació d'al·legacions en base a una interpretació interessada de les normatives urbanístiques o d'activitats, etc. Ni tan sols hem considerat la valoració de mecanismes administratius per qüestionar tècnicament l'exercici dels drets inherents a tota persona humana. Tampoc hem tractat amb privilegis a cap persona o col·lectiu: per al trasllat, hem exigit la presentació de la mateixa documentació administrativa, la realització dels diversos tràmits d'enginyeria i urbanístics, etc. que exigim a qualsevol persona, entitat o empresa. Ni hem donat cap tipus de facilitat (ni econòmica ni procedimental) ni hem posat cap tipus de dificultat (ni tècnica ni política). Hem tractat aquest tema des de la perspectiva de la igualtat i el respecte: així també se li planta cara dia a dia al feixisme.
D'altra banda, al feixisme se li planta cara amb unitat política i social. Estic content que, en tot moment, hi ha hagut pràcticament unanimitat al consistori sobre el trasllat del centre de culte. Els 21 regidors i regidores de l'Ajuntament ja van treure un comunicat conjunt fa tres mesos reconeixent els drets democràtics de la comunitat santfeliuenca musulmana. Més recentment, en el ple del 29 de juny, els 21 regidors i regidores van aprovar també el Manifest per la convivència i contra el racisme. A la plaça de la Vila, centenars de persones (menys, això sí, de les que jo esperava...) van donar suport també a aquest manifest, llegit en català, en castellà i en àrab. Vull agrair aquesta unitat política i social, a més dels homes i dones d'ICV, d'EUiA i del PSC, als homes i dones d'ERC, de Ciutadans, del PDeCat, de Veïns per Sant Feliu i del Partit Popular, com també a les altres organitzacions polítiques i socials que la fan possible.
No està malament sortir a unes quantes fotos un dia, però el que més m'enorgulleix és que, a Sant Feliu, al feixisme li planta cara la immensa majoria de la ciutadania i tots els dies de l'any.
Amb els veïns i veïnes s'hi enraona sempre.
També és cert, tot i així, que la llavor de la por que ha sembrat "democracia nazional" i una política informativa a moltes televisions que genera inseguretats a partir del terrorisme que pren fastigosament el nom de Deú en va (sí: Alà vol dir Déu), ha generat dubtes en força persones. Unes poques les diuen, però força més les pensen sense dir-les. Una veïna del carrer em va dir el dia abans de la mani que no hi aniria perquè havia vista a internet que la muntaven "els de l'àguila", però també em va dir espantada: "però tu, Jordi, no mires les notícies???".
Sovint pujo i baixo pel carrer Joaquim Monmany per anar a casa: visc justament al carrer que hi fa cantonada. I parlo també sovint amb moltes persones: que si els horaris, que si l'aparcament, que si el soroll,... temes petits i quotidians que els dubtes fan immerescudament grans. L'exemple de catorze anys de perfecta convivència al barri del Centre, és la millor garantia per avançar una perfecta convivència al barri de Can Calders. Abans de l'aprovació en ple del tràmit per obrir properament el centre de culte, vaig enviar a la presidència de totes les comunitats de Joaquim Monmany i del tram de Santa Creu entre la Rambla i la Riera una invitació a reunir-nos personalment al lloc que consideressin. Un cop aprovada la ubicació del centre de culte fa tres setmanes, he tornat a enviar una carta a tots els/les presidents/es per oferir una nova reunió ara que s'acosta la posada en marxa d'aquest oratori. Simplement per saber allò que em pregunten pel carrer: quins horaris tindrà? quin tipus d'activitats s'hi faran? i quan arribi el Ramadà? i totes les qüestions que calgui. També voldria aprofitar per traslladar calma i seguretat sobre els nostres veïns i veïnes de religió musulmana (la immensa majoria amb més de vint anys a Sant Feliu i amb fills i filles que són tan catalans i catalanes com les meves nétes!) i sobre les garanties que, en relació al seu imam, ens donen totes les instàncies públiques responsables de la seguretat.
El que no hem volgut és fer són grans actes públics. Inicialment els haviem previst i, fins i tot ens vam adreçar a la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat per organitzar-lo, però ens ho va desaconsellar clarament. Per la seva experiència, són actes que, com ja vaig explicar aqui, aprofiten extremistes com "democracia nazional" per fer d'altaveu del seu discurs racista i xenòfob, i on la gent normal que cerca informació no s'atreveix a demanar la paraula i sol sortir amb més dubtes que abans d'entrar-hi. No farem, per tant, alguna convocatòria gran per explicar a molta gent els temes que s'estan parlant al carrer, però sí que farem multitud de convocatòries a més petita escala per poder parlar més de tu a tu, més directament.
Resumeixo i acabo: aquest ha estat i serà sempre el meu tarannà personal i l'estil de govern d'Iniciativa i d'Esquerra Unida: tolerància zero amb el feixisme que rebutgem, diàleg permanent amb la ciutadania que representem.
Comentaris