dilluns, 12 de juny de 2017

05/06/2017: pregó de Marc Udina a l'Aplec de la Salut!

Foto de Marc Rius a la galeria de l'Aplec al Fet a Sant Feliu.
Com cada any, el Dilluns de Pasqua Granada vaig anar a l'Aplec de la Salut, que organitza anualment l'entitat cultural santfeliuenca Calaix de Sastre i en què intervenim moltes colles de cultura popular de la nostra ciutat. Vagi per endavant el meu agraïment a Calaix de Sastre i a totes les colles i persones participants!!!

Cada any, l'Aplec comença amb la romeria de la Mare de Deú des de la plaça de la Vila a l'ermita, la hissada de la senyera i el pregó de l'Aplec. Enguany, hem tingut el pregoner més jove, en Marc Udina, membre de l'Agrupació Cultural Folklòrica (ACF), que enguany celebra el seu mig segle.

Des de dalt el balcó estant, el pregó em va agrada molt. Moltíssim. Per això li vaig demanar permís a en Marc per reproduir-lo. El podeu llegir tot seguit o podeu descarregar-vos-el en pdf en aquest enllaç.

Bon dia a tothom i benvinguts al XXIè Aplec de la salut. Sóc en Marc Udina, i faig aquest pregó en nom de l’ACF i de l’esbart Sant Feliu

Primer una dada autobiogràfica:
L’Aplec es va recuperar fa 21 anys, jo en tinc 25, podríem dir que des que tinc memòria he pujat a l’Aplec. Primer com un marrec venint a veure els gegants i l’esbart on la meva família participava, més endavant com a portador d’un capgrós, després d’algun gegantó, fa 11 anys ja com a dansaire del ball de la soca i des de fa 6 com a director de l’esbart Sant Feliu i per tant com a responsable de que aquesta dansa no perdi la seva essència. Per tant he crescut amb l’Aplec, i aquest dia de trobada, de passar-ho bé amb els companys, de cultura i de diversió, forma part del meu calendari anual com a cita indispensable com del calendari de tots els qui any rere any ens reunim aquí dalt.

Aquest any però, és un aplec especial, no només perquè estic aquí dalt fent allò que cada any veig fer des de baix, que també, sinó perquè enguany l’Esbart Sant Feliu i l’Agrupació Cultural Folklòrica celebrem el 50è aniversari de la nostra fundació.

Perquè sapigueu qui som:
A Sant Feliu es té constància d’un grup de joves que ballaven danses catalanes ja abans de la guerra civil, el naixement del que avui és l’Esbart Sant Feliu, que realitza una tasca molt important: mantenir i difondre la dansa dels països catalans i fomentar-la sobretot entre els més petits. L’any 1967, ara fa 50 anys, l’esbart, que fins llavors havia sigut una secció més del Centre Parroquial, va esdevenir una entitat independent, l’Agrupació Cultural Folklòrica, que va estar formada durant
molts anys per l’Esbart i la colla sardanista Roses Blaves. Més tard a arrel de la representació del ball de la Festa Bergadana van sorgir moltes de les figures que avui coneixem com a colles i seccions de l’ACF: els gegants, la mula o les turcs i cavallets. Elements que es van incorporar a l’imaginari festiu recent de la ciutat.

La cultura i les tradicions són presents a les nostres vides, les gaudim, però poques vegades parem a reflexionar sobre el que són i el que signifiquen. M’agradaria llegir-vos un petit fragment del volum 5è del costumari català de Joan Amades, on es recullen totes les tradicions dels territoris de parla catalana.

Diu així:
La fadrinalla de Sant Feliu de Llobregat, anava a cercar la bonaventura pels voltants del santuari de la Mare de Déu de la Salut i es lliurava a diversos jocs i divertiments, entre els quals sobresortia un ball rodó, fet entorn d’un arbràs proper que s’efectuava de cara enfora de la rodona i, en acabar-se, els ballaires, que no eren gaires, estrenyien la rodona fins a quasi tocar l’arbre, i enmig de gran gatzara donaven tres cops a la soca amb el darrere i tornaven a començar fins tres vegades, després de les quals deixaven el lloc a una altra colla afanyosa de ballar, ja que hom creia que els dansaires es casaven abans d’un any.

Aquest fragment és el testimoni d’una de les manifestacions populars més antigues i encara vives de Sant Feliu: El BALL DE LA SOCA. Era un ball de caràcter popular i festiu, que es va anar perdent cap als anys 40. Des de l’Esbart hi va haver un primer intent de recuperació als anys 50 i finalment l'any 84 es va estrenar el ball de la soca que coneixem avui en dia. Jordi Sánchez, director de l'esbart en aquella època, va recopilar tota la informació que va poder de la gent gran de la vila que encara recordava la dansa original i alguns fragments de la melodia i va crear la coreografia que ballem actualment. Si,! això que fem és una coreografia creada a finals dels 80, assumim-ho. No ens hem d’imaginar els habitants d'un Sant Feliu medieval fent exactament això que fem ara els dansaires, què té molt poc d’improvisació, però si que en aquest ball hi podem veure l’esperit d’aquells qui el ballaven com a ritual i divertiment a principis del segle passat.

Al llarg de la història de l’Esbart i de l’ACF hi ha una premisa que ha estat constant, no només mantenir, difondre i crear, sinó també RECUPERAR manifestacions populars i festives que ens són pròpies. L’aplec de la Salut, que l’Agrupació va organitzar durant els últims anys dels anys 40, i el ball de la soca són un exemple de com fer de manera curosa una recuperació d’una manifestació cultural, aconseguint que esdevingui atemporal i que, repensada o adaptada als nous temps, mantingui l’ESSÈNCIA d’allò recuperat, i faci present a cada aplec i a cada ballada aquells qui a principis del segle XX pujaven aquí a fer això que avui encara seguim fent.

Per desgràcia, al nostre país hem de parlar quasi sempre d'elements, danses, festes i tradicions "recuperades" degut a que en els quaranta anys negres de la nostra història, una força externa va silenciar les nostres manifestacions populars i identitàries. Però ja en l'era de la suposada llibertat  en l'esclat posterior a aquella repressió, moltes manifestacions culturals resorgeixen, es recuperen o, aprofitant l'ocasió, es creen del no res. En una ciutat com la nostra n'hi havia molt poques de mostres de cultura popular, l'esbart, uns gegants que l'ajuntament llogava de tant en tant, l'Aplec i alguna ballada de sardanes circumstancial. I mireu-nos ara, que no hi ha una plaça en tota la ciutat on hi capiguem totes les colles alhora. Sant Feliu és un d’aquests exemples on les tradicions han estat creades del no res, tradicions que ara ens semblen ancestrals però que no superen en molts casos el mig segle, i que tot i així les sentim tant nostres que ja formen part de la nostra identitat com a santfeliuencs. 

Podem estar contents del moviment que hi ha a Sant Feliu en matèria de cultura popular però fer cultura tradicional en aquest marc cal mirar dues vegades enrere cada cop que es vol fer un pas endavant, i treballar-hi amb respecte, tant des de les institucions com des de les pròpies colles, com des de la ciutadania, perquè el fet de tenir-ho tot tan a l'abast i en gran quantitat pot fer que de vegades no valorem el que tenim i un dia no ens n'haurem adonat i potser haurà perdut el que volia ser en un origen.

Per això cal educar amb la cultura i el coneixement com a principals valors, perquè són aquestes les eines per a que una societat sigui veritablement rica. És en dies com avui on es pot entendre com som i de quina manera ens relacionem, és en un dia de festa major on es pot endevinar la ideosincràcia i el tarannà d’una ciutat com la nostra. Ser avui aquí és un dels millors estudis etnogràfics que es pot fer. I per què la nostra identitat segueixi recolzant-se en aquestes manifestacions culturals cal treballar molt i molt dur, com fem tots els qui de manera voluntària estem implicats en el gran teixit associatiu de Sant Feliu, ens reunim, organitzem, treballem i alhora gaudim i oferim a la resta de la ciutadans i ciutadanes un espai lúdic i festiu on a més de passar-s’ho bé poden descobrir qui són i d’on vénen.

Igual que aquests 21 anys d’Aplec no haguessin estat possibles sense tots els qui pugeu aquí cada any i en gaudiu, aquests cinquanta anys nostres d’Agrupació Cultural Folklòrica, no haguessin estat possibles sense totes les persones que hi han posat el seu gra de sorra, tots els qui han passat per la junta i per totes les seccions, tots aquells qui s’han enfaixat per fer ballar un gegant, tots els qui s’han protegit per cremar en un correfoc, tots els qui s’han calçat les espardenyes per ballar la nostra dansa, i totes aquelles persones que hi han i que hi hem deixat petjada, perquè algú d’aquí 50 anys pugui portar el testimoni que deixarem, igual d’orgullós i responspable que nosaltres portem el de qui ens ha precedit.

Que gaudiu molt del dia, que no plogui, i que us toqui el xai!

Visca l’Agrupació Cultural Folklòrica, Visca l’Esbart Sant Feliu i Visca l’Aplec de la Salut!

Gràcies, Marc, per aquest magnífic pregó!