dijous, 6 d’abril de 2017

44.000 persones plenament iguals en drets, deures i oportunitats.

Aquesta foto farà dos anys el mes que ve: és un acte electoral d'ICV-EUiA al barri del Mas Lluí. Hi van parlar la Carla Gómez Santana, estudiant, la més jove de la nostra llista, nascuda a Sant Feliu, l'Eva Blanco Vives, enginyera, nascuda a l'Hospitalet i que va venir a viure a Sant Feliu quan es va casar i l'Hajar Nouinou el Harrak, que estava parlant en aquell moment, advocada, nascuda al Marroc i vinguda als cinc anys a Sant Feliu. I jo, que acabava de ser avi, nascut a Sant Feliu i que, com dic sovint, no me'n trauran ni amb el pijama de fusta. Persones de 18 a 57 anys, nascudes arreu, enamorades de Sant Feliu.

L'Hajar va fer Primària a l'Escola Gaudí i a l'Escola Monmany i Secundària a l'Institut Olorda. Com tants i tantes altres joves de Sant Feliu. L'Hajar és musulmana practicant, com jo sóc catòlic practicant. La nostra religió és un assumpte personal, que vivim i volem viure amb plena llibertat i igualtat. Exactament igual que qui vol viure al marge de qualsevol creença transcendent sobre l'origen i el sentit de la vida i de la mort.

L'Hajar ha crescut en una família creient, com tantes altres, com la meva. Amb la seva família, des de 2004, ha assistit al Centre de Culte que els santfeliuencs i les santfeliuenques que comparteixen la seva fe tenen al carrer Ventura i Gasol, prop dels Padres i de l'Escola Nadal. És un centre alhora religiós, cultural i educatiu on, entre d'altres coses, s'hi fan classes d'àrab, la quarta llengua més parlada del món, després del xinès, l'anglès i el castellà. Mai hi ha hagut problemes a la nostra ciutat ni amb el Centre de Culte ni amb la comunitat santfeliuenca de religió musulmana.

Ara el Centre de Culte ha quedat petit, i els santfeliuencs i santfeliuenques (sí, que quedi clar: els santfeliuencs i santfeliuenques) de religió musulmana han trobat un local més gran al barri de Can Calders, situat en una nau que reuneix les condicions que els interessa, i que tenen intenció de comprar. Han demanat el corresponent permís a l'Ajuntament, i l'estem tramitant. Amb tota normalitat: per la petició de la comunitat i per la tramitació de l'Ajuntament.

La normalitat ha estat sempre la base de la convivència entre santfeliuencs i santfeliuenques de parles, religió i orígens diversos. Però Sant Feliu no està al marge de l'onada d'extrema dreta que recorre Europa, que recorre el món. Hi ha hagut alguns santfeliuencs i santfeliuenques que han volgut qüestionar els drets d'altres santfeliuencs i santfeliuenques.  Com si el carrer, el barri o la ciutat fossin seus, com si hi haguessin persones de primera i persones de segona, com si creguessin que, perquè no es diuen Puigdellívol o Rodríguez, no són plenament de Sant Feliu.

Alguns, molt pocs, santfeliuencs i santfeliuenques diuen que "no els agrada" tenir un espai de culte musulmà al seu carrer. Sense arguments, tiren de rumors:

  • "l'ajuntament els ha buscat el local". Fals: se l'han buscat ells, com qualsevol entitat o col·lectiu que busca un local adequat a les seves necessitats.
  • "l'ajuntament els dóna diners". Fals: no hi ha ni un sol euro municipal, és cosa estrictament de la seva comunitat.
  • "vénen de fora perquè no els volen enlloc". Fals: vénen de Sant Feliu, del carrer Ventura i Gasol, on han estat amb plena normalitat durant anys i anys.
  • "als països musulmans no deixen fer esglésies". Fals: només cal haver visitat els països del Nord d'Àfrica, per exemple. Però és que no parlem del que fan o puguin fer a l'altra banda del món, estem parlant de respectar o de limitar els drets de santfeliuencs o santfeliuenques com nosaltres, de ciutadans i de ciutadanes ara i aquí!
  • Els més preocupants i greus han estat els relatius a l'imam. L'extrema dreta, que només difama i mai demostra, ha llançat greus acusacions sobre la seva persona, que no tenen cap base real, i que estan creant una imatge falsa d'ell i de la comunitat.
A Sant Feliu, els drets humans són i seran innegociables. INNEGOCIABLES. INQÜESTIONABLES. El dret d'expressió, el dret de reunió, la llibertat de culte són drets democràtics que cap demòcrata hauria de qüestionar. Qui posa en qüestió que l'Hajar Nouinou tingui el mateix dret que en Jordi San José a resar al seu déu al temple de la seva comunitat de creients, no és un demòcrata i posa en risc la convivència entre homes i dones lliures i iguals, sigui quina sigui la llengua amb què parli a casa, el déu al que resi o no resi, el gènere de la persona que estima, les seves condicions físiques, el color de la seva pell o la longitud del seu cabell.

Demano als pocs ciutadans i a les poques ciutadanes que han tingut una mala reacció inicial que s'ho pensin novament. Que mai hem tingut problemes entre comunitats religioses, i que no volem tenir-ne. Que mai hem tingut problemes de civisme o de convivència per causa de l'origen familiar, i que no volem tenir-ne. Que mai hem tingut problemes per conflicte lingüístic o culturals, i que no volem tenir-ne. Els demano que mirin la foto de la Carla, l'Eva, l'Hajar i jo mateix, que pensin que ningú és més ni és menys en aquesta foto, que ningú és més ni és menys en aquesta ciutat. Que entre tots i totes, hem de fer, hem de conviure, hem d'estimar, hem de millorar, un Sant Feliu on puguem conviure poc més de 44.000 persones amb plena igualtat de drets, de deures i d'oportunitats.

Un agraïment enorme a la immensa majoria de santfeliuencs i santfeliuenques que sé que pensen el mateix que jo. Una nova invitació a la reflexió a la immensa minoria de santfeliuencs i santfeliuenques perquè no facin el joc a l'extrema dreta. I una abraçada molt sincera als santfeliuencs i les santfeliuenques de religió musulmana que, inesperadament, s'han vist involucrats en una situació tan absurda com injusta.