dimecres, 1 de març de 2017

Acords i votacions del ple de febrer de 2017.


Ahir va tenir lloc el ple de febrer. Un ple molt llarg (quatre hores i quart) i amb punts realment sorprenents. Els punts més importants van ser els que he remarcat en groc: el resultat econòmic de 2016 (punt 5), la modificació de crèdits que ha de permetre garantir les inversions d'aquest estiu (punt 6), un nou model de contractació i compres dels serveis municipals (punt 11) i el vist-i-plau al projecte de remodelació de la plaça Francesc Macià. També vam estar molt de temps parlant de dues mocions vinculades al procés (punts 22 i 23).

Mentre no faig un article complet per donar compte de la gestió econòmica de l'Ajuntament durant l'any passat (punt 5), en resumeixo una xifra: romanent de tresoreria de 1,8 milions d'euros, que es pot destinar a finançar obres a la ciutat. El debat sobre aquestes i altres xifres es va apuntar ahir, però es farà a fons quan es parli conjuntament de la liquidació de 2016 i dels anys anteriors (és a dir, el compte general, com vaig explicar aquí, ara fa nou mesos). El punt 6 justament tenia com a finalitat reajustar partides pressupostàries i destinar poc més d'un milió d'euros a dues obres que, sí o sí, s'han de fer aquest estiu: millores a l'Escola Salvador Espriu (per un import previst de 675.000€) i les obres d'estiu que es van votar al novembre (per un import de 400.000€). Tot i que el regidor d'Hisenda, Josep Maria Rañé, ho va explicar molt bé, sobta el vot contrari de l'antiga Convergència, sabedors com eren de la destinació dels imports de les obres. L'any passat no veien bé les obres de l'Escola Gaudí, i aquest tampoc no veuen bé les de l'Escola Salvador Espriu: difícil d'entendre. També és difícil d'entendre el vot contrari de Ciutadans i de Veïns al nou model de gestió dels contractes, les compres i el patrimoni municipal, per adequar-lo plenament a dos criteris fonamentals per als nostres temps: l'administració electrònica i la transparència pública. Si no es fa com ells diuen, està malament i voten en contra: també difícil d'entendre. Però el récord indiscutible de la categoria "difícil d'entendre" va ser l'explicació rocambolesca que el regidor de Veïns, Jordi Sospedra, va fer servir per explicar, en el punt 16, que no veien bé que, en el moment actual, l'Ajuntament donés subvenció al Santfeliuenc FC perquè no fa una funció social, sinó simplement lúdica, i perquè ja és hora que les entitats no fonamentals (???) visquin sense les muletes (???) de l'Ajuntament. Que un regidor ignori la història d'un club de més de 110 anys de servei a la ciutat i que ignori la tasca de formació personal i de cohesió social que fa l'esport de base, amb centenars de nois i noies fent esport a les instal·lacions del SantFe i a altres instal·lacions esportives de Sant Feliu em sembla de traca i mocador.

El punt possiblement més destacat del ple d'ahir va ser el debat sobre el projecte de la plaça Francesc Macià. Dues coses especialment destacables. La primera, en molt positiu: el bon resultat d'un procés de diàleg amb el veïnat de la plaça, la comunitat de propietaris del pàrquing i l'Associació de Veïns Roses de Llobregat, compromès en el ple de març de l'any passat i que ahir va culminar. El projecte té l'acord majoritari del consistori, amb 19 vots a favor i 2 en contra. La segona cosa a destacar, l'argumentació utilitzada pel portaveu de Ciutadans, Raúl Alba, per votar negativament a un projecte que té l'acord escrit i signat de totes les comunitats de veïns i de propietaris de la plaça. Afirmant que no li agraden alguns colors, la forma d'alguns bancs o el sistema de desguàs, denunciant que hi ha hagut "pressions intolerables" als veïns (???) i posant en qüestió la professionalitat dels treballadors municipals, el senyor Alba va oferir la millor imatge d'ell mateix: un estil d'oposició que vol ser insistent i que té molt poc de consistent.

Per acabar, vam entrar en l'apartat de les mocions (punts 20 a 27). Vam estar molt de temps, com estava previst, amb les dues mocions "del procés". La primera, presentada conjuntament per nosaltres, ERc i PDCat, d'adhesió al Manifest del Pacte Nacional pel Referèndum, que ja vaig valorar i transcriure aquí. La segona, presentada pel PSC, proposant un nou pacte constitucional que partís del reconeixement de Catalunya com a nació i un nou model de finançament i competencial, amb una perspectiva federal. La primera es va aprovar i la segona es va rebutjar. He de dir que m'hauria agradat que s'aprovessin les dues, òbviament amb suports diferents, però el resultat va ser el que es veu a la imatge. En tot cas, un debat llarg i reiteratiu, amb discursos orientats cadascun als seus propis convençuts, a les respectives parròquies: més o menys com a tot arreu. Bé, són els temps que ens toca viure. Ara estic preparant un article per aquest blog amb la meva pròpia perspectiva, estrictament personal, com sempre: "Votar SÍ al referèndum, per poder votar NO a la independència". Vejam quan tinc temps per posar-m'hi.