dijous, 26 de gener de 2017

Del 22 al 24 de gener: un manifest i dos banys de realitat.



Només un mes després de la convocatòria del President Puigdemont de la cimera per al referèndum, la popularment coneguda com a "comissió de savis" (de la qual forma part el nostre estimat conciutadà i company Jaume Bosch), ha presentat el 23 de gener el Manifest pel Pacte Nacional pel Referèndum. Un manifest que haurà de ser debatut per una nova cimera que tindrà lloc l'1 de febrer, però que ja ha estat presentada als mitjans de comunicació, i el redactat del qual és aquest:

Manifest pel Pacte Nacional pel Referèndum.

La consciència nacional i la voluntat d’autogovern del poble de Catalunya té indubtables arrels històriques, antigues i profundes, i s’ha manifestat reiteradament al llarg del temps. Avui, Catalunya està integrada en l’Estat espanyol, el qual, per innegables raons d’història, lingüístiques i culturals, és plurinacional, a desgrat que les seves estructures polítiques no el reconeguin així.

El desig de Catalunya de decidir el seu futur polític, cada cop s’ha fet més evident davant del món. Fins al punt de convertir-se en una aspiració sostinguda, que avui recull la voluntat d’una gran majoria de la seva població.

Entre els drets essencials i inalienables de les societats democràtiques, es reconeix el de decidir el seu futur polític. I és aquest dret el que sustenta la demanda d’una majoria de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, que volen materialitzar-lo mitjançant un referèndum.

Posem de manifest que la voluntat d’expressió de les catalanes i dels catalans mitjançant un referèndum és majoritària i transversal; i congruent amb la determinació cívica, pacífica i democràtica que han expressat les multitudinàries mobilitzacions de la societat organitzada a favor del seu dret a decidir.

Afirmem que l’actual marc jurídic espanyol, tal com han defensat experts en dret constitucional, permet la realització d’un referèndum a Catalunya acordat amb l’Estat. Si aquesta possibilitat no s’ha obert fins ara ha estat per manca de voluntat política dels Governs d’Espanya. El dret, atès que és susceptible d’interpretacions diverses, ha de ser entès com un instrument per trobar solucions democràtiques als problemes polítics i no per crear-ne de nous o per agreujar els existents.

Les persones, entitats, organitzacions i institucions que signem aquest MANIFEST entenem el referèndum com una eina privilegiada d’aprofundiment democràtic, que permet el debat polític plural, la recerca de consensos i l’adopció final d’acords eficaços.


Per tot això:

Instem els Governs de Catalunya i de l’Estat espanyol a superar les dificultats polítiques i els apriorismes, i a assolir finalment l’acord que estableixi les condicions i les garanties justes i necessàries per a la celebració d’un Referèndum reconegut per la comunitat internacional, el resultat del qual haurà de ser políticament vinculant i efectiu.

Reconeixem el Parlament de Catalunya com la institució democràtica on es manifesta la voluntat popular del país. Per això donem suport a aquelles iniciatives i acords que hi sorgeixin per a l’articulació d’aquest Referèndum.

Manifestem la convicció que el referèndum és una eina inclusiva, que permetrà la lliure expressió dels diversos posicionaments que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya han expressat respecte a la relació política de Catalunya amb l’Estat espanyol.

Afirmem que la cultura democràtica reclama solucions polítiques als problemes polítics. I ho fem apel·lant al mecanisme fonamental de què disposen les societats modernes: el coneixement i la validació de la voluntat majoritària del poble que s’expressa amb el vot.

Aquest referèndum ha de propiciar que tothom se senti cridat a participar-hi. Per això és necessari un debat escrupolosament democràtic, plural i en igualtat de condicions entre les legítimes opcions que avui es manifesten a Catalunya.

Jo no hi posaria ni en trauria ni una coma. És un text que posa l'accent en el que a mi em sembla obvi: acordar les condicions que permetin un reconeixement internacional del referèndum, molt més que no centrar-se en una data immediata per celebrar-lo. Jo mateix expressava aquesta idea al final d'aquest article, escrit el darrer dia de l'any passat. Espero que aquesta proposta central del Manifest presentat el 23 de gener orienti positivament el treball parlamentari a Catalunya en els propers mesos.

Gairebé simultàniament, el President Puigdemont i, en conjunt, les forces que hi donen suport, han tingut dos banys de realitat: el programa de TV3 "Jo pregunto", del 22/01; i la conferència a Brussel:les del 24/01.

En el programa de TV3, el President es va trobar amb neguits i expectatives que no sempre coincideixen amb l'agenda del seu govern. Se'n va sortir prou bé, i el fet que donés la cara ja és positiu per sí sol. Però aquella sensació que molts tenim que el discurs polític connecta poc amb la vida de la majoria de la gent, es va fer palès amb claredat. El també santfeliuenc Sergi Picazo ho recollia molt bé en un article excel·lent a la revista digital "Crític": "‘Jo pregunto’, de TV3: la gent està indignada… i alguns tertulians no ho volen saber".

En la conferència de Brussel·les. el Govern va poder tenir una sala absolutament plena, però en un acte d'aquesta importància això no és suficientment rellevant.  Ho és molt més, en la meva opinió, el qui hi va anar, i quina repercussió va tenir. Qui hi havia? Amb prou feines una trentena de diputats i diputades, la major part d'ells dels grups que donaven suport a la conferència. Quina repercussió? Doncs més aviat poca, i en cap cas en els principals  mitjans de comunicació europeus.

En tres dies, tres bons senyals del que cal fer, en la  meva estricta opinió personal, com sempre en el meu blog: tenir més present la realitat del carrer, aprofitar de debò el consens pel referèndum i construir millor l'agenda internacional. I tot, absolutament tot, amb una mica més d'humilitat i feina de formigueta, i una mica menys de grandiloqüència.