dimarts, 22 d’agost de 2017

23/08: comença la remodelació de la cruïlla dels carrers Josep Ricart, Daoiz i Velarde i Sant Jaume.

Demà començaran les obres de remodelació completa d'aquesta cruïlla, una de les més insostenibles des del punt de vista de la mobilitat i la seguretat dels vianants. Aquesta obra va ser una de les més votades el novembre de l'any passat, com vaig explicar en aquest escrit.

En aquests moments, és una cruïlla heretada d'un urbanisme dels anys seixanta, molt poc pensada per a l'accessibilitat de les persones i la creació d'espais públics de qualitat. La distància entre voreres per la banda dels números parells és molt gran i hi ha un enorme espai desaprofitat que podria i hauria de jugar un altre paper. A més, la zona té problemes de clavegueram que cal resoldre també per les contínues molèsties que provoca a les comunitats de propietaris de l'indret.

La proposta la vaig explicar en aquesta imatge que reprodueixo:

Tota la cruïlla serà una gran plataforma única, és a dir, sense voreres i amb prioritat sempre per al vianant. Es prohibirà el gir de Daoiz y Velarde al carrer Sant Jaume. Se suprimiran les places d'aparcament d'aquesta cruïlla (entre 6 i 8, que tenen l'antic camp de futbol al costat). Com he dit, es resoldrà el problema històric de clavegueram d'aquest punt. S'instal·larà nou arbrat i mobiliari i, en definitiva, es generarà una placeta amable on ara només hi ha una cruïlla desavinent.

Aquestes obres no són molt llargues, però sí que tenen una afectació inicial important a la circulació de vehicles privats, del bus urbà i de la recollida d'escombraries. Aquestes afectacions duraran fins al 10 de setembre, s'expliquen en aquest enllaç de l'Ajuntament, i es resumeixen en el gràfic següent:

Posteriorment, les obres continuaran fins a finals de setembre, però ja no afectaran als serveis que abans he esmentat.

Aquesta no serà l'única millora al carrer Josep Ricart. Uns metres abans, la cruïlla amb Santiago Rusiñol també és excessivament llarga i amb voreres mal resoltes per a la mobilitat de les persones amb cadira de rodes, com es pot veure en aquestes dues fotos:

Les obres en aquesta cruïlla consisteixen en l'ampliació dels espais per a vianants en ambdues cantonades i una millora clara de l'accessibilitat, tant per a persones amb mobilitat reduïda com per a persones invidents. S'estreny molt el pas de vehicles, avui innecessàriament ampli. El resum és el següent:

Aquestes obres requeriran ordenar la circulació en alguns moments, però no el tall que comporta l'obra anterior. És una obra, finalment, que es farà immediatament després de la cruïlla amb Daoiz i Velarde, i que acabarà també a finals de setembre.

Recordo, finalment, el sentit, la raó de ser, d'aquestes obres: Iniciativa i Esquerra Unida volem que Sant Feliu sigui una ciutat pràcticament 100% accessible abans que acabi 2018. Un objectiu que els companys socialistes han fet seu i que forma part del Pla d'Acció del Mandat 2015-2019. Per què dic pràcticament? Doncs perquè encara no ho serà tot el terme (faltaran alguns punts en els poligons industrials), perquè no podem tenir el mateix nivell d'exigència amb els privats (comerços i comunitats) i perquè no podem resoldre en tant poc temps tots els problemes d'accessibilitat de les persones invidents, que requeriran un treball a més llarg termini,

Després de les Festes de Tardor, tornarem a obrir el procés perquè la ciutadania plantegi propostes de millora de la ciutat per fer a l'estiu del 2018, i perquè després les prioritzi, de la mateixa manera que ha fet amb aquestes dues que avui he comentat. Animo a què, si algú encara detecta barreres físiques per a la mobilitat al nostre casc urbà, ens les faci saber: d'aquí  al 31/12/2018, no en volem deixar ni una!

divendres, 18 d’agost de 2017

18/08/17: Sant Feliu amb Barcelona al cor, i amb la indignació i la calma al cap.

Ciutadanes i ciutadans de Sant Feliu,

Com a tota Catalunya, com a tota Espanya, com a molts punts d'Europa, ens concentrem als carrers i a les places per demostrar i per compartir la nostra tristor, la nostra solidaritat, el nostre agraïment, la nostra indignació,   i la nostra determinació, després dels fets i les morts d'ahir a Barcelona, Sant Just i Cambrils.

Tristor per les tretze persones mortes, per les desenes de persones ferides, pels trencaments familiars i vitals que comporten. Tristor perquè podíem haver estat qualsevol de nosaltres, passejant per les nostres Rambles. Tristor perquè ens és fàcil posar-nos a la pell de les persones que cinc minuts abans de morir passejaven en una tarda assolellada de vacances i sentim intensament proper el seu dolor i el de les persones que els estimen.

Solidaritat amb les persones atacades, amb les seves famílies, amb les persones que coneixien i estimaven. Solidaritat amb els seus municipis i ajuntaments, que perden injustament, inesperadament, veïns i veïnes que omplien de vida els seus carrers i deixaran un buit que ningú podrà omplir. Solidaritat també amb tots els pobles del món, especialment a Àsia i Àfrica, que viuen dia a dia aquest terror, que fugen dels mateixos crims que ahir van colpejar casa nostra.

Agraïment a totes les persones que es van bolcar ahir per ajudar solidàriament a les persones atacades. Agraïment a tots els cossos d'emergències, de seguretat, a tot el personal mèdic i sanitari, i també a tants ciutadans i ciutadanes que van acollir gent a casa seva, taxistes que van portar ferits desinteressadament, treballadors de tots els serveis que van ajudar en el que van poder, barcelonins i barcelonines que van omplir en poques hores els bancs de sang, que van alleugerir el neguit de les persones que no podien tornar a casa seva atrapades a les vies i mitjans de transport. Agraïment a la nostra capital, grandíssima i generosa en uns moments tan difícils.

Indignació per la injustícia i l'absurditat de les seves morts. Indignació perquè el terror, la mort indiscriminada continua formant part, al segle XXI, de l'estratègia política d'organitzacions criminals, que intenten justificar-se amb el nom del seu déu, però que no són sinó l'expressió d'un feixisme que no té res a veure amb el fons de l'Islam. En aquest sentit, cal destacar el rebuig unànime i explícit de les unions de comunitats islàmiques de Catalunya i d'Espanya, condemnant una violència que s'exerceix prenent el nom de Déu en va. La indignació pels crims ens agermana tinguem o no religió, sigui quin sigui el nostre origen o la nostra ideologia.

I, finalment, determinació a no deixar que ens guanyin cap espai de les nostres vides. Determinació a fer front al neguit i la por amb calma i amb els valors de democràcia i de solidaritat que volem per a la nostra societat. Determinació perquè l'odi i la discriminació que els terroristes volen sembrar siguin arrencats de les nostres vides, de les nostres ciutats. Determinació per no equivocar-nos ni de problema ni d'adversari: ni el problema és la religió que practiquen milions de persones de bona voluntat arreu del món ni l'adversari són els catalans i catalanes, santfeliuencs i santfeliuenques de fe musulmana que conviuen dia a dia amb nosaltres i que tenen i han de tenir els mateixos drets que la societat, que la ciutat, de què formen part indestriable i solidària.

Determinació per seguir sent com som i per seguir fent la nostra vida. Determinació per vèncer amb calma i amb convivència a tots els neguits. Determinació per castigar concretament a criminals, no per criminalitzar indiscriminadament a cap col·lectiu. Determinació per mantenir la unitat política i social (com es pot veure en la representació de regidors de tots els partits) i la coordinació de tots els cossos policials, també a Sant Feliu, la nostra estimada ciutat.

Determinació perquè el terror mai no ens guanyi la vida.

dissabte, 12 d’agost de 2017

Nocions bàsiques sobre UN referèndum, sobre EL referèndum.

D'aquí a 50 dies, Junts pel Sí i la CUP han convocat al poble de Catalunya a un referèndum?/consulta? sobre la independència de Catalunya. Dic Junts pel Sí la CUP perquè, tot i que convoquin des del Parlament, no és el Parlament com a tal qui convoca a la ciutadania de Catalunya, ja que la convocatòria no té la majoria suficient que preveu l'Estatut de 2006 per poder ser superat o reformat. I en aquest punt, no ha estat afectat per la lamentable sentència del Tribunal Constitucional de 2010.

Vaig als interrogants; això que convoquen Junts pel Sí i la CUP és un referèndum institucional o és una consulta de partits? Sé que qui està convençut d'una cosa o de l'altra, no canviarà d'opinió perquè jo, en una tarda de vacances, convidi a la reflexió. Però crec, tot i això, que convidar a la reflexió sempre és positiu, i compartir i potenciar espais de reflexió i deliberació (com pretenc amb aquest blog) també, així que... som-hi!

Em basaré en dos textos, tot i que qui convido a qui vulgui a debatre'n més. Un, de caràcter general, elaborat per la coneguda com a "Comissió de Venècia". L'altre, de caràcter específic,  que ha de regir la convocatòria de Junts pel Sí i la CUP:
  1. "Código de buenas prácticas sobre referendos" (Comissió de Venècia, juny de 2007)
  2. Llei del Referèndum (esborrany presentat al TNC el 4 de juliol)

1. Què diu la Comissió de Venècia?
Foto de l'article d'El Periódico: "Què és la Comissió de Venècia?"
Apartat I: Els referèndums i la tradició electoral d'Europa.
  • 1.1. Sufragi universal. Dret de vot de tothom a partir de la majoria d'edat. Estableix criteris sobre temps de residència, etc (pàg. 6)
  • 1.2. Padrons electorals. Han de ser públics, fiables, actualitzats, revisables per les persones que ho vulguin, etc. (pàg. 7)
  • 2.2. Vot: igualtat d'oportunitats. La igualtat d'oportunitats ha d'estar garantida per als simptatitzants i opositors de la proposta sotmesa a votació. L'article detalla com s'ha de garantir aquesta igualtat d'oportunitats (pàg. 7 i 8).
  • 3.1. Llibertat dels electors per formar-se una opinió. Les autoritats han de proporcionar informació objectiva, equilibrada entre els punts de vista a favor i en contra, i amb temps suficient  (pàg. 9)
  • 3.2. Procediment de vot i evitació de frau. Criteris sobre urnes, vot per correu o electrònic, recompte, observadors, interventors, etc. (pàg. 9 i 10)
Apartat II: Condicions per a la implementació d'aquests principis.
  • 1. Respecte als drets fonamentals. (pàg. 10 i 11)
  • 2. Característiques de la llei que reguli el referèndum. Estableix totes les concrecions organitzatives i afirma que s'han de conèixer un any abans de fer el referèndum (pàg. 11)
  • 3. Garanties processals. a) organització del referèndum per un organisme imparcial (i n'exposa els criteris), b) observació nacional i internacional del referèndum (el mateix dia i també l'abans i el després), c) sistema efectiu d'impugnació (òrgans, procediment, etc), d) finançament (pàg. 11 a 13).
Apartat III: Regles específiques.
  • 1. Estat de dret: els referèndums han de complir tota la legislació vigent i ser previstos per la Constitució o una llei que hi sigui conforme (pàg. 13).
  • 2. Validesa processal del text sotmès a referèndum: requisits formals (pàg. 14)
  • 3. Validesa substantiva del text sotmès a referèndum: els textos sotmesos a referèndum han de complir tota llei superior i no poden qüestionar la democràcia, els drets humans i l'estat de dret (pàg. 14)
  • 4. Regles específiques per als referèndums convocats per iniciativa popular. (pàg. 14 i 15)
  • 5. Paral·lelisme en els procediments i normes que regeixen els referèndums: quan són a iniciativa popular o parlamentària, quan són vinculants o consultius, etc. (pàg. 15 i 16)
  • 6. Opinió del Parlament: necessitat que el Parlament expressi opinió no vinculant abans de la realització d'un referèndum promogut per iniciativa popular (pàg. 16)
  • 7. Quòrum: és recomanable no estipular: a) participació mínima, i b) percentatge mínim d'aprovació (pàg. 16).
  • 8. Efectes del referèndum: han de ser estipulats clarament a la llei (pàg. 17)
El document té onze pàgines més, que aclareixen o completen tot l'articulat anterior. Hi ha elements dels quals fins i tot la Unió Europea ha discrepat (per exemple, en el referèndum de independència de Montenegro, si no recordo malament, va exigir un 55% de participació i un 55% de vots afirmatius), però, més enllà d'acords o desacords (jo, personalment. no comparteixo el criteri de no estipular un mínim de participació i de vot favorable), aquest és el dictamen de la Comissió de Venècia, i amb aquests paràmetres la comunitat internacional (i molta gent dins de Catalunya, també) valorarà si la convocatòria de l'1 d'octubre és un referèndum homologable internacionalment o si és una altra cosa.

Jo, personalment, i a la llum d'aquest articulat, entenc que la convocatòria de Junts pel Sí i la CUP incompleix clarament els criteris de la Comissió de Venècia. I què crec, sempre personalment, que és la convocatòria de l'1 d'octubre? Ho explico i ho sotmeto a debat quan hagi acabat el meu resum del segon text en què baso aquest article: la llei del referèndum presentada al Parlament el 31 de juliol.


2) Què diu l'esborrany de Llei del Referèndum que ha regular el proper 1 d'octubre?
Foto de l'article del diari Ara: "Així és la llei del referèndum".


  • Exposició de motius. Emmarca el dret d'autodeterminació del poble de Catalunya en el dret internacional (pàg. 1 a 3)
  • Tìtol I: Objecte de la llei: celebrar el referèndum, definir-ne les conseqüències i crear la Sindicatura Electoral. (pàg. 3).
  • Títol II: de la sobirania de Catalunya i el seu Parlament: defineix a Catalunya com a subjecte polític, al Parlament com al seu representant i a aquesta llei per damunt de qualsevol altre ordenament jurídic. (pàg. 3 i 4)
  • Tìtol III: del referèndum d'autodeterminació; estableix la convocatòria, la pregunta, les possibilitats de vot, les paperetes, etc. (pàg. 4 a 6).
  • Títol IV: de la data i convocatòria del referèndum: fixa l'1 d'octubre, explica la campanya, etc. (pàg. 6 a 8).
  • Títol V: de les garanties del referèndum: exposa el paper dels interventors (tant de partits com d'organitzacions interessades), dels observadors internacionals, etc. (pàg. 8 i 9)
  • Títol VI: de l'Administració electoral: Secció 1: crea la Sindicatura Electoral de Catalunya i les sindicatures electorals de demarcació (pàg. 10 a 14); Secció 2: estableix les seccions i meses electorals (pàg. 14 a 18); Secció 3: l'administració electoral del Govern, que n'estableix les funcions: facilitar el cens, definir el mapa electoral, procedir a l'elecció per sorteig de les meses electorals, seleccionar i formar els representants de l'administració, etc. (pàg, 18 a 20)
Aquest títol sisè situa en la Generalitat moltes tasques que fem els ajuntaments: el sorteig dels components de les meses, la seva formació, la revisió de les dades del cens, les preguntes o queixes sobre el cens, la designació dels representants de l'administració, etc. També organitza el paper de les Sindicatures que substituiran les conegudes com a Juntes Electorals (provincial, de zona (partits judicials), etc) i que compten amb la supervisió i control de l'Administració de Justícia. Tenint en compte que, en unes eleccions o referèndum com els que coneixem des de fa 40 anys, el desplegament d'aquests instruments ja creats requereix gairebé dos mesos (s'ha de comunicar als electors mitjançant tarja el lloc on ha d'anar a votar, s'ha de donar temps suficient als membres de les meses per comunicar-los-ho i per formar-los, etc), a mi personalment em costa de creure que tot es pugui fer, encara que no hi hagués cap recurs per part de ningú, en el mes i mig i cinc dies que van d'avui a l'1 d'octubre.. més quan el ple per al debat d'aquesta llei no està ni tan sols convocat al Parlament. Més encara, cap ajuntament té ni una sola instrucció escrita de com ens afecta la llei, més enllà de l'art. 30.2 de l'esborrany presentat a primers de juliol, que textualment diu: "Els Ajuntaments posaran a disposició de l’administració electoral del Govern de la Generalitat els locals de la seva titularitat que s’utilitzen habitualment com a centres de votació. En cas que no sigui així, l’administració del Govern de la Generalitat podrà habilitar locals alternatius per a garantir l’emissió del vot dels electors de la/les secció/ns electorals que corresponguin."

Fent una lectura que compari l'esborrany de la llei de referèndum amb l'anterior dictamen de la Comissió de Venècia, jo arribo a la conclusió que la llei DEL referèndum no compleix els requisits que el marc internacional situa com a vàlids per a UN referèndum efectiu, és a dir, reconegut internacionalment. I crec, espero que com tothom, que en un escenari on no actuem sols, no compta només el que nosaltres vulguem, sinó com els altres ens perceben, ens interpreten o ens avaluen. Ho explicava fa poc amb claredat un independentista com Vicenç Fisas al diari Ara en l'article "El reconeixement internacional d'un Estat". No n'hi ha prou amb què una part important de Catalunya vulgui ser un Estat, cal que l'ONU ho reconegui: i el camí que estem seguint precisament no ho facilita. Ni acord amb l'Estat Espanyol (i Espanya és una democràcia i un estat de dret reconegut com a tal per tothom, i que fan riure els intents de comparar-nos amb països de baixa qualitat democràtica) ni acord a Catalunya (som molts els que volem un referèndum amb els estàndards democràtics fixats i acceptats per tothom, homologable internacionalment, efectiu, però que no veiem clar "una altra cosa" que no respongui a aquests estàndards)

Personalment, i acabo, valoro la convocatòria de Junts pel Si i la CUP més aviat com un acte seu de precampanya electoral a les eleccions que hi haurà immediatament després de l'1 d'octubre, passi el que passi d'aquí a 50 dies. I no la valoro com el referèndum que ha de permetre, amb el temps, la iinformació, la deliberació, l'equanimitat i les garanties necessàries, donar la veu al poble per resoldre el conflicte polític evident entre els actuals governs de Catalunya i de l'Estat.

Però això és una opinió personal i depassa la intenció d'aquest article de convidar primer a la reflexió i després a la deliberació: fer pensar sobre el què és i el què no és un referèndum efectiu, i ajudar a tenir criteri per identificar l'anunci de convocatòria del proper 1 d'octubre. I després, que cadascú actuï d'aquí a 50 dies lliurement i en conseqüència.


dissabte, 5 d’agost de 2017

04/08/17: visita d'obres a la plaça de la Salut i al "pont verd".

Les obres de la plaça de la Salut estan mostrant ja els grans canvis que experimentarà aquest espai emblemàtic de la nostra ciutat. Uns canvis que vaig explicar aquí quan estàvem en fase de projecte i que ara van agafant forma. En faig un resum en algunes imatges, recordant l'estat inicial, el resultat final i l'estat en què avui els hem vist:

1) Des de la carretera de la Sànson:
Abans de les obres, un racó ple d'escales i amb un mur aïllant del carrer:
Quan estigui acabada la plaça, hi haurà una gran rampa central que portarà al mig de la plaça, desapareixerà el mur de la carretera i es generaran dues zones amb gespa i flors:
A 4 d'agost, ja es va veient la rampa central i les zones que s'ompliran de gespes i, en algun punt, de rosers.

En aquesta foto es veu que ja no hi ha el mur que separava la plaça de la vorera. Això permetrà una vorera molt més àmplia i que la plaça doni directament a la carretera de la Sànson:


2) Venint des de la Riera de la Salut pel carrer Sagrament:
Abans de les obres, una part estreta sota porxo i unes escales per accedir-hi:
Quan estigui acabada la plaça, una rampa portarà al mig de la plaça i separarà dos espais: una àmplia zona de jocs infantils, i el nou porxo que presidirà la plaça:
Per com estava el material d'obra, no vaig poder fer les fotos des del mateix punt d'aquesta imatge, però crec que es veu prou bé. La rampa també està feta, la zona de jocs ja està definida, s'està començant a posar la ceràmica de revestiment i el nou porxo ja té l'estructura:
3) Des del mig de la plaça:
Abans de les obres, la part final estava marcada pel porxo i per les graderies en arc, que ocupaven un espai important i d'alguna manera desaprofitat:

Quan acabin les obres, es generarà un espai  molt més gran i obert, presidit en un extrem pel nou porxo i, per l'altre, pel gran mural que presidirà la plaça en aquesta paret mitjancera que sembla reclamar l'atenció que finalment tindrà:
L'estat actual de les obres permet veure ja les característiques d'aquest espai central de la plaça. Acabo amb un recordatori de calendari: les obres van començar al febrer i una previsió inicial d'un any de durada, però el bon ritme d'execució de les obres i esperem que l'aparició de poques "sorpreses" (fins ara, només dues) permet pensar als arquitectes que segurament la durada serà inferior.
4) El gran mural que commemorarà la lluita veïnal del barri:
Com vaig explicar en aquest escrit, la mobilització dels veïns i de les veïnes de la plaça va evitar que aquí hi hagués un nou bloc de pisos i una gasolinera. Aquella lluita no pot anar caient en l'oblit, com si aquell veïnat no hagués protagonitzat més que una "batalleta" que s'esborra en el temps. Cal que Sant Feliu reconegui i homenatgi aquella lluita i tantes altres que, amb una forta empremta comunista, van plantar cara a l'especulació a costa de la classe obrera i van fer possible la nostra ciutat d'avui. Aquest serà l'espai permanent d'aquest merescut homenatge:
400m2 de superfície per dir "gràcies" i "no us oblidem". El mur ja està a punt: la comunitat de veïns va donar el seu permís a l'Ajuntament i ja s'han fet els treballs previs a l'obra d'art que aviat hi haurà. De moment, estem en ple concurs públic, fins al 15 de setembre: s'hi han presentat artistes de tot el món! Acabarem l'any amb el veredicte del concurs públic i la pintura es farà durant la primera meitat de l'any que ve, segons els compromisos de l'artista guanyador/a.
Aquest mur serà el germà gran d'aquesta petita però enorme placa:


i 5) Què passa amb el pont verd???
La visita d'obres va acabar al "pont verd" que uneix la Salut amb Can Maginàs per sobre les vies. Una obra que té el projecte aprovat des de... febrer de 2016, com explicava aquí, i que primer per retards en les autoritzacions imprescindibles d'ADIF i ara per retard en el subministrament de material, té un ritme molt més lent del previst.
Com es pot veure, ja s'han fet els treballs per poder fer els fonaments de la rampa pel costat de Can Maginàs. El retard en el subministrament de ferro per poder encofrar i formigonar està generant entre malestar i bromes en el veïnat, que ja parla de la Sagrada Família de Sant Feliu. Vull fer una crida a la paciència (les obres ja han començat i no s'aturaran) i  a la comprensió: els arquitectes estan seguint molt de prop les obres amb la intenció de limitar al mínim els moments en què s'hagi de tallar el pas pel pont i assegurar que pugui fer el seu servei, malgrat tot.

Pineda de la Salut.
Em va faltar temps per veure la darrera intervenció al barri durant aquest estiu: arranjar la zona coneguda com "la Pineda de la Salut", que va reivindicar amb una neteja veïnal i una primera festa l'Associació de Veïns i que va sortir votada amb les obres d'estiu d'enguany. En parlare més endavant, quan comenci a ser també una realitat, a l'inici de la propera tardor.

divendres, 4 d’agost de 2017

Homenatge a una generació de valents.

Fa temps que volia escriure en homenatge a la generació que m'ha precedit: la generació de la meva mare, que als 10 anys va anar a treballar a Can Corrons; de la meva sogra, que als 8 anys ja segava pels camps de la Manxa; del meu pare, que als 14 ja treballava a l'Alumini; del meu sogre, aprenent de pastisser des dels 13... Una generació que no va tenir ni infància ni adolescència ni joventut, que va néixer en un país destrossat, ple del fred i la fam de la postguerra. Nascuts aquí o vinguts per centenars de milers des de tota Espanya, units pel mateix esperit de supervivència i per la voluntat de ferro que els seus fills i les seves filles, que nosaltres, mai mai mai passessin pel que ells i elles van haver de passar. Centenars de milers de persones de 70 i molts anys en amunt, centenars de milers d'herois i heroïnes valentes, indestructibles, imprescindibles... injustament anònimes.

La setmana passada va morir el pare d'un amic, Rafa Bellido, que vivia a Cerdanyola. Dilluns, al seu funeral, Rafa Bellido fill va homenatjar a Rafa Bellido pare amb les paraules que segueixen. Les he volgut compartit perquè diuen exactament el que volia dir: admiració i homenatge a una generació de valents.
Rafael Bellido Dueñas. Osuna (Sevilla), 1933 - Cerdanyola, 2017.

Papa, te echaremos tanto de menos. Ahora se acumulan los recuerdos, y cuesta ordenarlos. Pero seguro que todos irán sedimentando en las diversas estanterías del corazón de tus seres queridos. Ordenar los momentos de una Vida nos interpela a organizarlos cronológicamente. 

Primero con aquellas escenas que nos explicabas de tu pueblo natal, Osuna, provincia de Sevilla. Aquella infancia de carestía, donde la sociedad estaba devastada tras la guerra civil. La presencia de la represión no limitaba tu capacidad de seguir adelante y ayudar a tus padres y hermanos.   Recuerdo como nos explicabas la necesidad de acudir al estraperlo para huir del hambre.  Hambre de la que sólo se podía huir si eras más veloz que ella pedaleando con tu bicicleta a lo largo de aquellas carreteras rurales.  Recuerdo como nos decías que en la escuela sólo podías estar hasta los 12 años, y que luego ya te obligaban a entrar en el mundo laboral.  Una sociedad donde no existía la adolescencia, y de inmediato te habías de convertir en una persona mayor.   

Con que ilusión nos explicabas como empezaste a conocer el oficio de albañil, profesión a la que dedicaste tanto esfuerzo durante los años de tu vida laboral. Recuerdo como rememorabas el momento mágico que conociste y te enamoraste de mi madre, y la promesa de reencontraros después de prestar el servicio militar.  Recuerdo como describías el mar la primera vez que lo contemplaste, de camino al cuartel de Tarifa.  En la distancia, creías ver un estrecho de Gibraltar lleno de veleros blancos, cuando luego más cerca percibiste que en realidad era la espuma de las olas que rompían en el mar.  Finalizada la mili, la marcha con tus padres a Sevilla capital, y como más tarde, siguiendo a mi madre, realizaste el viaje más importante, la emigración a Catalunya.  

Vuestros primeros años en las laderas de Montjuic y del Poble Sec, en aquel barrio de autoconstrucción habitado por tantas personas honradas que luchaban por hacer progresar sus familias, y levantar a una comunidad aún convaleciente de la guerra.  El piso de l’Hospitalet, que fue el de mi tierna infancia y como después decidiste con mi madre venir a vivir a Cerdanyola, a residir en una vivienda de una edificio que estabas construyendo.  En toda tu vida te he visto feliz, afrontando con ingenio y perseverancia los momentos complicados, y disfrutando con la familia de los momentos dulces.  Aquí, en Cerdanyola, disfrutaste en plenitud muchos de los sueños que llevabas dentro de tu maleta y que te impulsaron a venir desde Andalucía. 

Creo que debemos tener presente a personas como mi padre, que representan una generación que poco a poco se está apagando, discretamente, sin hacer ruido, como era el caràcter de ellos. Las personas que levantaron un país desde los andamios, desde las zanjas, desde el barniz, desde los tendidos eléctricos o desde la maquinaria de los talleres y fábricas.  Una generación, repleta de profesionales virtuosos de los oficios manuales, autoformados en la exigente Universidad de la Vida, porque antes habían sido todos forzados a marchar de unas escuelas publicas que agotaban el circuito formativo cuando aún eran niños. Fueron las víctimas directas de la terrible onda expansiva que supuso el asesinato de la  República. Muchos de ellos fueron repúblicanos sin ni siquiera saberlo, porque albergaban los sueños de un país libre. Recuerdo cuando a veces yo estudiando de noche para prepararme un examen, escuchaba la puerta de casa, porque mi padre se iba a trabajar a la obra.   Buena parte del bienestar de los que nacimos después proviene de las múltiples puertas que se abrían al amanecer en el sinfín de los barrios, de los padres que marchaban a la intemperie o a trabajar bajo el techo de una fábrica. 

Tuviste la suerte de tener una jubilación tranquila, de poder querer intensamente a mi madre, de ver envejecer a tus padres, crecer tus hermanos e hijos, y la llegada de tus nietos.

El verano pasado estuve en el pueblo de Osuna. Reseguí el itinerario de los lugares que eran especiales para ti. La casa en que viviste de pequeño, el portal donde mi madre y tú os disteis el primer beso, las plazas y los campos donde jugabas en la infancia o la imagen del Cristo Nazareno de la Iglesia de la Victoria por el que sentías devoción. Así te rendía homenaje y respeto.  La vida de una persona está compuesta de geografías, donde tus seres queridos te recordarán siempre.   

Decían los antiguos romanos que en tiempos de guerra, los padres entierran a los hijos. Y en tiempos de paz, son los hijos los que entierran a los padres.  Aunque enterrar a un padre responde a las leyes de la biología, el dolor pertenece a la geología. Es un dolor profundo, que se filtra por las cavidades, por las placas tectónicas del corazón hacia el magma. Debemos agradecer tantas muestras de cariño estos últimos días por parte de tantas personas que lo querían. 

Antes de finalizar, dejadme compartir con vosotros una pequeña reflexión. A los romanos debemos también el origen de la palabra recordar.   Proviene de la unión de dos palabras:  re   cordis. Que quiere decir; volver a pasar por el corazon.  Ellos lo sabían. En realidad, la biblioteca de la memoria no reside en el cerebro, sino en el corazón.  Por eso, aquello que hagas con el corazón, no lo olvidarás nunca.   Mi padre hizo tantas cosas con el corazón, que los que le conocimos y disfrutamos, le tendremos presente siempre.

dimecres, 2 d’agost de 2017

Nocions bàsiques sobre el rendiment de comptes de la gestió econòmica municipal.



A més a més del debat sobre el mercat dels dilluns al carrer Sant Josep, l'altre punt important del debat del ple de juliol va ser el de la situació econòmica de l'Ajuntament a finals de l'any passat. Com que dels números concrets ja en vaig parlar aquí, vull fer aquest escrit per presentar les "nocions bàsiques" sobre: 1) com i quan s'ha de donar compte públicament de la gestió econòmica municipal, 2) quins organismes la supervisen i 3) de què ens supervisen, de què "ens examinen".

1) Com i quan s'ha de donar compte públicament de la gestió econòmica municipal?
Els ajuntaments gestionem diners que són públics en representació de la ciutadania que, mitjançant el vot, els tria per governar. Cal que en fem, per tant, una triple rendició pública de comptes: al ple municipal, a la ciutadania, i als organismes públics de tutela financera.

Al ple municipal ho fem en dos moments a l'any:
  • al març de cada any, el ple ha de ser informat la liquidació de l'any anterior, (exclusivament amb els números de l'any de què es tracti), de la qual el govern municipal ha de donar compte. Se sotmet a debat, però no a votació (per llei).
  • al juny/juliol de cada any, el ple ha de votar el compte general de l'any anterior, que, a diferència de la liquidació (que només analitza un any), incorpora l'evolució dels ingressos i les despeses pendents de cobrament i de pagament dels anys anterior. El compte general sí que se sotmet a votació. 
A la ciutadania ho fem per mitjà del portal de transparència, espai web en què qualsevol persona pot accedir a la informació rellevant de tots els aspectes de la gestió municipal. En concret, en aquest apartat, es poden consultar les dades de la gestió econòmica municipal des del pressupost de 2006. Des de 2012, per decisió política d'ICV-EUiA assumida primer per CiU i després pel PSC, es resumeix la gestió pressupostària en la presentació que encapçala aquest escrit. En aquesta presentació es dóna compte no només "dels números", sinó del nivell de compliment del pla de treball anual, sempre en el marc del Pla d'Actuació del Mandat (PAM), que estableix el programa de govern per als quatre anys que dura el seu mandat:

Als organismes de tutela financera, ho explico en el punt següent.


2) Quins organismes supervisen la gestió econòmica municipal?
Per llei, les autoritats competents en la fiscalització de la gestió econòmica dels ajuntaments:

Al nostre Ajuntament, la Intervenció municipal correspon a una funcionària del màxim nivell de responsabilitat i que ha de ser habilitada pel Govern de l'Estat, tot i que el seu nomenament correspon a cadascun dels governs autonòmics. La interventora supervisa totes i cadascuna de les despeses municipals, com també tots els contractes a què responen. Si la interventora creu que alguna despesa no compleix algun requisit de la legislació o les directives comptables, ha de fer el que es diu "un informe de reparament", que és una objecció a aquella despesa. Un reparament de caràcter "menor" el pot autoritzar directament, essent-ne conscient, l'alcalde o alcaldessa d'un ajuntament o el màxim responsable de qualsevol administració pública. Un reparament de caràcter "major" ha de ser informat a la Sindicatura i al Tribunal, que poden investigar al càrrec públic que hagi autoritzat una despesa informada negativament per la Intervenció corresponent. 

Pel que fa als comptes anuals, la interventora ha d'informar evidentment a la Sindicatura de Comptes. En concret, li ha d'enviar el compte general un cop ha estat debatut i aprovat pel ple municipal, cosa que vam fer a Sant Feliu al darrer ple de juliol

La Sindicatura de Comptes de Catalunya té, per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la competència de ·tutela financera" dels ajuntaments. En conseqüència, ha de supervisar els comptes generals de tots els ajuntaments catalans, a més del conjunt d'institucions públiques del nostre país. Ha d'analitzar especialment els informes de reparament que pugui haver fet la Intervenció de cada ajuntament, i valorar quin tractament n'ha fet l'alcalde/essa. Les conclusions de la Sindicatura sobre els diferents comptes generals són públiques i es poden consultar a Internet. Aquí es poden consultar les dades dels comptes generals de l'Ajuntament de Sant Feliu dels últims vint-i-cinc anys. En tots aquests anys, la Sindicatura de Comptes no ha presentat cap reparament o objecció a la comptabilitat del nostre Ajuntament.

La nostra gestió econòmica està tutelada per la Sindicatura de Comptes, la qual té conveni amb el Tribunal de Cuentas del Estado i simplement en dóna l'assabentat. Els ajuntaments catalans només són avaluats pel Tribunal de Cuentas quan, o bé la Intervenció municipal o bé la Sindicatura de Comptes, detecten irregularitats greus i les formalitzen en el que es coneix com "informe de reparament suspensiu". Des que sóc regidor (1991) només una vegada hem arribat al Tribunal de Cuentas, el qual va desestimar l'objecció que hi va presentar l'interventor que hi havia fa dotze anys.

Com es pot veure, hi ha mecanismes de control que haurien de fer impossible la gestió arbitrària dels diners públics i, molt més encara, la corrupció. Per descomptat, ni l'una ni l'altra ni tan sols han tret la poteta al nostre ajuntament... però ajuntaments del PP a altres comunitats fins i tot van fer classes per evitar aquests controls...


i 3) De què ens supervisen, de què "ens examinen"?
Ens "examinem" de set "assignatures", que són les següents:

Per no repetir-me, enllaço directament a aquest escrit on vaig explicar cadascun d'aquests set conceptes: nocions bàsiques sobre "la salut econòmica" de l'Ajuntament.
Tenim, doncs, un ajuntament amb una economia sanejada, amb una gestió clara i transparent i que compleix fil per randa el PAM que dóna compliment al nostre programa electotal, que sempre resumeixo en el meu lema "tot a l'abast de tothom i espai públic de qualitat a tots els barris", una altra manera de dir la ciutat ben planificada, ben gestionada, bonica, dialogant, viva i equitativa que tinc sempre al cap.


Ah! I un comentari final sobre el debat del ple de juliol:
Clar que hi ha altres concepcions de ciutat i altres models de gestió, només faltaria! Però caldria presentar-los, explicar-los, compartir-los amb la ciutadania, debatre'ls públicament. I contraposar-los a les realitzacions i el balanç del govern en moments com el debat de la liquidació (com deia, al març) o del compte general (al juliol), anant al fons de la qüestió i no mostrant de manera dispersa desacord en algunes de les centenars de partides pressupostàries. En aquest sentit, em va sorprendre l'explicació del vot contrari de quatre dels sis partits de l'oposició... especialment del primer grup, el d'ERC. Dir que l'Ajuntament ha empitjorat la seva gestió en relació a 2015 perquè ha incrementat el seu endeutament o paga més tard als proveïdors, tot intentant fer rellevant aquest fet només pot provocar estranyesa. Perquè: què té de greu haver passat la ràtio d'endeutament del 41,40% de 2015 al 42,42% de 2016... quan el topall legal saben perfectament que és al 75%? què té de greu haver passat d'un període mig de pagament de 16,78 dies al 2015 a 17,51 dies al 2016... quan saben perfectament que el topall legal és de 30 dies? Humilment i sense voler posar-me on no em demanen, crec que el primer partit de l'oposició hauria d'elaborar molt més les seves anàlisis i propostes, pel bé de la nostra ciutat.



dilluns, 31 de juliol de 2017

Mercat dels dilluns: convé parlar-ne per millorar-lo.

1978: mig mercat  dels dilluns al carrer Can Calders (llavors, Ruiz de Alda. foto de l'Arxtiu Comarcal)

1978: l'altre mig, al carrer Sant Josep (Foto de l'Arxiu Comarcal)

En el ple de juliol, es va debatre una moció sobre el mercat dels dilluns ("el mercadillo"), que va llegir un veí del carrer Sant Josep, Sr. David Muñoz. Aquesta moció demana un estudi per reubicar el mercat en un altre punt de Sant Feliu i garanties, entre tant, en matèria de seguretat.

Vaig viure nou anys al final del carrer Sant Josep, davant l'Escola Falguera. He de confessar que la grua se'm va emportar el cotxe tres vegades, i que alguna altra vegada la policia em va trucar abans de les set del matí perquè retirés el cotxe per poder posar les parades. Però també he de dir que, tret de moments puntuals com els que a mi mateix em van passar, ningú em va dir en aquells nou anys que calia treure el mercat del carrer. També, des de les primeres eleccions municipals democràtiques, em sembla recordar que cap partit polític ha fet cap proposta de trasllat: ni tan sols s'han esmentat en gairebé quaranta anys de campanyes electorals per al nostre ajuntament. Tothom és conscient (almenys fins ara) que hi ha uns inconvenients que cal preveure (sobretot d'aparcament i de circulació al barri), però que hi ha uns avantatges per facilitat d'accés, continuïtat de parades, proximitat al Mercat municipal i de dinamització del comerç del barri que compensen. És evident, però, que hi ha marge de millora i que cal analitzar i compartir les millores possibles.

La moció presentada al ple es va rebutjar: 10 vots en contra (nosaltres i el PSC), 2 abstencions (PDeCat) i 7 vots a favor (ERC. C`s, PP, Veïns i Luis S.). Per part del govern, la regidora Maria Cinta Daudé va fer una exposició completa i clara dels motius del nostre vot contrari, i va avançar alhora algunes de les millores amb què ja s'està treballant i que caldrà acordar i formalitzar a la tardor. La moció demana un estudi per reubicar el mercat dels dilluns: acord en una part i desacord en l'altra. Acord en l'estudi: fins al punt que ja s'està fent. Desacord en la reubicació: entenem que és l'adequada. És evident que algun partit pot proposar una ubicació alternativa: disposats a parlar-ne, però insisteixo que ningú (ni tan sols els que van votar a favor) no ho ha fet fins ara. Amb motiu de les eleccions de 2019, algun partit pot presentar alguna proposta concreta, més que sumar-se genèricament a una petició de trasllat: que analitzin altres opcions, les valorin, les comparteixin, etc. Vaja, que facin d'oposició...

La Maria Cinta va fer un recorregut històric pel "mercadillo". Ubicat des de primers del segle XX prop del Mercat Municipal, "la Plaça", al carrer Falguera: fins a la remodelació del Palau Falguera encara hi havia la numeració a les voreres estretes que portaven al Mercat. Amb el creixement de Sant Feliu dels anys seixanta i setanta, es van anar provant altres ubicacions, partint inicialment el mercat dels dilluns en dos. Quan jo era jove, una part al barri de Can Calders i una part al carrer Sant Josep, com es pot veure a les dues fotos que il·lustren aquest article. Més tard, una part a la Rambla i una altra al passeig Sant Joan. Més tard, entre el passeig Sant Joan i el carrer Sant Josep. I des de fa prop de trenta anys, en la seva ubicació actual al carrer Sant Josep.

El mercat de Sant Feliu té una demanda evident a la nostra ciutat i ofereix un servei del que ni podem ni volem prescindir. Hi ha a l'entorn de 120 parades, i va des del carrer Ramon y Cajal (cantonada del Palau Falguera) fins al carrer Josep Teixidor (cantonada de l'Institut Martí Dot): ocupa, per tant, una longitud de carrer de 600 metres, tots en pla i tots amb amplada suficient, per permetre, aproximadament 1,2km de parades (a banda i banda). En l'estudi que estan fent tant des de Promoció Econòmica com des de Mobilitat, s'estan objectivant els problemes concrets als quals cal donar resposta i que va explicar clarament la Maria Cinta:
  • el més important, és la desorientació que provoca el canvi de sentit de circulació els dilluns al matí per la prolongació del carrer Falguera, i que podria comportar algun problema de seguretat a les hores d'entrada i sortida de l'escola i de l'institut.
  • s'han identificat alguns punts amb passos massa estrets per vehicles d'emergència.
  • i, finalment, l'afectació en places d'aparcament.
Estem treballant en una proposta que aborda els temes esmentats, proposta que treballarem amb l'associació dels paradistes, i que presentarem a tots els grups municipals, a l'Associació de Veïns, als comerciants i al veïnat interessat durant la propera tardor. Una proposta que limitarà la longitud del mercat i aprofitarà millor els espais disponibles a l'entorn del carrer Sant Josep, amb una nova ordenació que millorarà l'accessibilitat de les persones que cada dilluns utilitzen "el mercadillo" i millorarà la circulació de vehicles al seu voltant, eliminant els punts de risc de conflicte. Una proposta, com dic al títol, per millorar-lo, però no per traslladar-lo.

A curt termini, per tant, no hi ha previsió de traslladar el mercat dels dilluns. Això no treu que, en l'evolució urbanística futura de la nostra ciutat, sorgeixin altres possibilitats que avui encara no existeixen. En tot cas, qualsevol possible opció futura de trasllat s'haurà de fer comptant amb les característiques d'un servei que cal mantenir i el màxim acord ciutadà sobre possibles nous emplaçaments que, insisteixo, ara com ara no tenim damunt la taula.

diumenge, 23 de juliol de 2017

Obres d'estiu 2017: a un pas de la plena accessibilitat de les nostres places i carrers!

Volem que aquesta imatge quedi enrere entre aquest any i el que ve de tots els carrers i totes les places del nostre nucli urbà: una vorera que és un obstacle insalvable per a una persona en cadira de rodes i difícil per a tothom amb mobilitat reduïda (gent gran, persones amb cotxet, etc). Volem un Sant Feliu 100% accessible entre aquest any i el que ve per a totes les persones amb mobilitat reduïda i dins el nucli urbà. Ens quedaran dos reptes: estendre l'accessibilitat als polígons industrials i, sobretot, assegurar-la progressivament per a les persones invidents.

Fer accessible aquesta vorera, situada al carrer Santa Creu poc abans de la cruïlla amb Joaquim Monmany, és una de les obres que farem aquest estiu a la nostra ciutat. Va sortir, recordem-ho, de la votació popular que les va decidir, i que ja vaig explicar en aquest escrit del mes de març. Els plànols de les diferents actuacions es poden consultar aquí.

Les he recollit en aquest mapa i les resumeixo tot seguit, com faig cada any a l'inici de l'estiu:
Imatge extreta i adaptada del Butlletí Municipal.

1.
Refer completament la cruïlla dels carrers Josep Ricart, Daoiz y Velarde i Sant Jaume. No explicaré novament el que ja vaig explicar aquí amb plànols inclosos. Però crec que, de la mateixa manera que la rampa de l'ambulatori de la Rambla és l'obra emblemàtica triada per votació popular al 2016, aquesta serà l'obra emblemàtica de les obres d'estiu de 2017.

2. 
Pineda de la Salut. El que ara és un descampat que temps enrere va netejar i reivindicar l'Associació de Veïns de la Salut, es convertirà en una zona verda apta per a totes les edats, però pensada especialment per als joves. Connectarà, a més, el barri de la Salut amb el Parc del Cerdanet i completarà la gran pastilla verda i d'equipaments que va del Parc Esportiu de les Grases fins al Roserar Dot-Camprubí.

3.
Millores al Parc Europa. Es renovarà completament l'enllumenat del camí interior, es renovaran els jocs infantils de les diferents edats i es milloraran els accessos. Vull destacar que, adjacents al Parc Europa, enguany hi haurà dues millores molt importants: l'espai jove i de lleure (inaugurat el 21 de juliol) i l'ampliació fins al límit de terme amb Sant Just, que s'inaugurarà a la tardor. Ho explicava l'any passat en aquest escrit. 

4.
Accessibilitat a la cruïlla Santiago Russinyol amb Josep Ricart. Es tracta d'un pas de zebra de molta longitud, amb pas molt estret a les cantonades (especialment a la més propera a la carretera) i amb un contacte molt deficient entre l'asfalt i la rampa. Recentment hem modificat l'aparcament en aquest indret i hi haurà una ampliació molt significativa de les voreres en la cruïlla que modificarem.

5. 
Accessibilitat a la cruïlla del carrer Roses amb el passatge Fargas. Creació de rampes a les voreres. per tal de fer-les totalment accessibles, tant per a cadires de rodes com per a persones invidents.

6.
Accessibilitat a la cruïlla de Rambla Marquesa de Castellbell amb Laureà Miró. Creació de rampa a la vorera per tal de fer-la també totalment accessible.

7.
Accessibilitat a la cruïlla del carrer Santa Creu amb Joaquim Monmany. És la cruïlla de la fotografia amb què he començat aquest escrit. Se suprimeix la barrera arquitectònica de la foto i, alhora, s'escurça el pas zebra que hi ha a l'inici de Joaquim Monmany, ampliant les voreres en aquest punt.

8. 
Millora del gir del carrer Hospitalet cap a Coll i Alentorn. En aquest cas no es tracta tant d'una millora d'accessibilitat, sinó de seguretat: fer el gir més practicable en aquest punt i evitar així la invasió del carril contrari que ha provocat algun ensurt en aquesta cruïlla.

9.
Canvi de l'stop de la cruïlla del carrer Daora amb Frederica Montseny. També és una mesura més aviat de seguretat i d'ordenació lògica de la circulació, especialment pensant en la prioritat de les cruïlles principals i del transport públic. Ara l'stop és al carrer de més mobilitat (Frederica Montseny) i la prioritat de pas és per als cotxes que pugen des del carrer Daora. Farem el canvi per tal que la prioritat de pas es correspongui amb la lògica de la mobilitat i la seguretat en aquest punt.

Amb les obres de 4 a 9, abordem diversos problemes d'accessibilitat i de seguretat en cruïlles. Encara quedarà alguna vorera sense adaptar, com ara la cruïlla de Doctor Brugarolas amb Josep Ricart, però les abordarem en obres com la remodelació de la plaça Francesc Macià. Pot ser que encara se'ns hagi escapat alguna cruïlla per adaptar, però les buscarem amb lupa (consultant especialment amb els consells de gent gran i de persones amb discapacitat) per assegurar, com deia al principi, que tots els nostres carrers i places en casc urbà siguin accessibles abans d'acabar 2018. També hem encarregat a  la Diputació de Barcelona una revisió i actualització per garantir l'assoliment al 100% d'aquest objectiu. D'altra banda, agrairem també qualsevol aportació ciutadana que assenyali algun punt de Sant Feliu en què cal actuar per assegurar aquest objectiu. 

Finalment, en el plànol he volgut recollir també algunes obres que estaran plenament actives aquest estiu i de les quals he considerat oportú recordar-ne i actualitzar-ne la informació:

10.
Obres a l'Escola Salvador Espriu. Com explica la regidora d'Educació, Mireia Aldana, en aquest escrit al web d'Iniciativa, enguany fem importants obres a l'Escola Salvador Espriu, com també les vam fer l'any passat a l'Escola Arquitecte Gaudí. Són obres de millora que, de fet, correspondrien a la Generalitat, però que el govern del país no pressuposta. No és per falta de recursos ni competències, només cal recordar les importants inversions dels governs tripartits d'esquerres a les nostres escoles públiques (Nadal, Pau Vila, Martí i Pol). Les xifres són clares: l'Ajuntament invertirà entre 2015 i 2019 prop d'1,5 milions d'euros en les nostres escoles públiques... mentre que la Generalitat no arribarà a 100.000€. Clarament, qüestió de prioritats.

11. 
Obres al Casal de Joves. El projecte ja el vaig explicar fa un temps en aquest escrit. Les obres acabaran a finals d'any. L'equipament (mobiliari, so, tecnologia, etc) requerirà entorn de tres mesos, de manera que és previsible que el Casal obri les portes entre febrer i març de 2018.

12. 
Accessibilitat al pont verd. El projecte el vaig explicar també aquí... i parlava d'obres acabades cap a finals de l'any passat. Degut a diversos requeriments d'ADIF, les obres no van començar fins l'abril, i encara les hem hagut d'aturar per atendre noves demandes. Ho explicàvem aquí:
Finalment, les obres han reprès i esperem que no hi hagi noves sorpreses i s'acabin a la tardor.

i 13.
Remodelació de la plaça de la Salut. El projecte de les obres es pot refrescar consultant aquesta presentació:

En tot cas, les obres van segons el calendari previst i és previsible que acabin a cavall de finals d'any del 2017 o inicis del 2018. Vull recordar que, tot seguit, hi haurà una novetat important i que farà de la plaça de la Salut un punt obligat de referència tant per l'art urbà com pel reconeixement a la lluita veïnal durant la Transició: un mural que recordi per sempre l'agraïment que devem als lluitadors i les lluitadores que van guanyar la plaça per al barri, l'espai públic per a la ciutat. 

Hi ha hagut i hi haurà diverses petites obres que milloren els nostres equipaments (teulada del Centre Cívic Roses, ascensor al  Cinebaix, etc) i de manteniment a la nostra via pública (reparacions de voreres, manteniment d'enllumenat, etc). Totes tenen la seva evident importància, però he volgut recopilar i recordar les nou obres votades per la ciutadania i les quatre obres més rellevants de les que estan en curs.

I de cara a les obres d'estiu del 2018?
Per tal que tot estigui a punt d'aquí a un any... cal començar a preparar-ho tot d'aquí a uns mesos. Tot i que ja presentarem informació més precisa, el calendari aproximat tornarà a ser el que hem seguit enguany:

  • setembre: presentació de propostes per part de la ciutadania.
  • octubre: treball intern dels Serveis tècnics municipals per valorar i predissenyar les propostes presentades per la ciutadania, per tal de poder sotmetre-les a votació.
  • novembre: votació de les propostes valorades i acceptades
  • gener-febrer: elaboració dels projectes executius i licitació de les obres.
  • maig-juny: adjudicació de les obres a l'empresa guanyadora en concurs públic.
  • juliol: inici de les obres d'estiu de 2018,

Però, com deia, ja n'informarem properament amb més detall. Finalment acabo, per a qui li interessi amb un recordatori de les obres d'estiu des de 2012, les primeres que vam tirar endavant coincidint amb la posada en marxa de les regidories de barri, la principal via de comunicació per enraonar directament i sense cap mena de filtre amb les associacions i la ciutadania dels diversos barris de la nostra ciutat.

Annex: 
Recordatori d'obres de millora de l'espai públic dels anys anteriors, des que sóc alcalde de Sant Feliu:
- Obres d'estiu de 2016, les primeres decidides per votació popular. 
Obres d'estiu de 2015.
Obres d'estiu de 2014.
Obres d'estiu de 2013.
Obres d'estiu de 2012.

dijous, 20 de juliol de 2017

La p con la a: el meu mur de FB no és cap oficina de l'ajuntament.

"Planta cara als teus problemes, no els publiquis al "llibre de les cares" (facebook)"
Oi que sembla que està clar? Doncs he constatat amb diversos casos que sembla que no: queixant-se al mur de l'alcalde, hi ha persones que creuen que ja han fet prou. Per a mi, les queixes al meu mur o les queixes quan estic esperant al semàfor o al pas a nivell no són cap problema... en principi. Escolto, conec situacions que potser no coneixeria, informo dels serveis municipals que corresponen, si cal concertem entrevista, etc. El problema és quan algú es creu desatès, mal atès o ofès perquè no dono resposta al que demanava... pensant (???????) que un missatge de facebook pot passar (como pulpo por animal de compañía) per un tràmit municipal.

Ja fa temps que vaig escriure que no es podia confondre facebook amb la realitat. Ara vull insistir que no es pot confondre el meu mur amb una oficina de l'ajuntament.

I ho dic perquè aquesta setmana he tingut dues enganxades amb dos ciutadans de Sant Feliu derivades d'aquesta confusió: una, en relació a sorolls i l'altra, en relació a una multa. En tots dos casos, els ciutadans em van enviar un missatge de FB i els vaig respondre que jo passava la informació als serveis corresponents, però que ells també havien de fer les instàncies o les gestions corresponents a l'Ajuntament: papers oficials, no correus a un mur personal, per molt que sigui de l'alcalde.

En tots dos casos, els ciutadans m'han acabat manifestant el seu cabreig amb mi... perquè jo no havia fet res...! Ni s'ha resolt el tema dels sorolls com ell volia, ni li han tret la multa com ell volia. Sense anar a una oficina municipal i només queixant-se per facebook.... algú pot pensar que es pot iniciar un procediment administratiu seriós? Algú pot pensar que un mur privat de facebook és una oficina municipal??? Doncs es veu que sí... Em punxen i no em treuen sang....

Deuen ser coses dels nous temps, o de què no he fet cap curs de gestió de xarxes, o no sé de què... Em sembla perfecte l'ús de les xarxes per informar, compartir, debatre, etc. Cap problema, per tant, a qui faci aquest ús en aquest mateix blog, al meu mur, etc., com tampoc cap problema a qui em diu mil petites incidències de la ciutat parlant al carrer. Però, si us plau, que ningú més s'enfadi si li recordo una evidència evident donde las haya: el meu mur de FB no és cap oficina de l'Ajuntament!

dimarts, 18 de juliol de 2017

A deu dies del 8 de juliol: amb els veïns i veïnes, enraonarem sempre.

Avui, 18 de juliol, fa deu dies de la mani que va organitzar "democracia nazional" a Sant Feliu. A deu dies vista, dues reflexions des de la calma. Una sobre els convocants (al feixisme se li planta cara sempre) i una altra sobre els convocats (amb els veïns i veïnes s'hi enraona sempre).
Foto de Marc Rius per a aquesta notícia al Fet a Sant Feliu.

Al feixisme se li planta cara sempre.
Vaig sortir en diferents diaris i en multitud de xarxes socials per haver estat plantat davant els manifestants durant tot el seu "acte". Dret davant del cordó de seguretat dels propis organitzadors, a la distància de seguretat que m'havien indicat els Mossos d'Esquadra i la Policia Local. Però "plantar cara" al feixisme va molt més enllà d'assistir a una manifestació i, com pretenien alguns que van venir de fora i per sort no ho van aconseguir, "liar-la parda". A Sant Feliu plantem cara, dia a dia, al feixisme. I també a la por al feixisme. No cal retrocedir catorze anys enrere, on amb tota la normalitat del món la comunitat musulmana va poder obrir el centre de culte que ara els ha quedat petit. Em vull referir a tots i cadascun dels actes administratius i polítics més recents que han volgut garantir els drets democràtics de reunió, d'expressió i de culte.

Algunes persones ens han dit que per què no convocàvem una consulta sobre el tema de "la mesquita", dient-nos que si som tan demòcrates, per què neguem a la ciutadania el dret a decidir sobre aquesta qüestió. I ens han posat exemples: Molins de Rei, sense anar més lluny. I ens hi hem negat en tot moment, justament per la defensa a ultrança dels drets democràtics! Com hem dit reiteradament, mentre nosaltres governem a Sant Feliu no hi haurà cap retallada de drets de ciutadania, cap negociació a la baixa de qui té més drets i qui en té menys, cap qüestionament als drets humans en funció de l'origen, creença, condició personal o social de cap ciutadà o ciutadana de Sant Feliu. Encara que es recullin milers de signatures, encara que "democracia nazional" embruti desenes de parets. Al feixisme se li planta cara exercint en tot moment i sense fisures els valors de la democràcia.

Altres persones ens han dit també que trobéssim el mecanisme administratiu o tècnic per evitar la concessió de la llicència, almenys en la ubicació del carrer Joaquim Monmany. Per exemple, una suspensió de llicències (també com a Molins) o bé l'estimació d'al·legacions en base a una interpretació interessada de les normatives urbanístiques o d'activitats, etc. Ni tan sols hem considerat la valoració de mecanismes administratius per qüestionar tècnicament l'exercici dels drets inherents a tota persona humana. Tampoc hem tractat amb privilegis a cap persona o col·lectiu: per al trasllat, hem exigit la presentació de la mateixa documentació administrativa, la realització dels diversos tràmits d'enginyeria i urbanístics, etc. que exigim a qualsevol persona, entitat o empresa. Ni hem donat cap tipus de facilitat (ni econòmica ni procedimental) ni hem posat cap tipus de dificultat (ni tècnica ni política). Hem tractat aquest tema des de la perspectiva de la igualtat i el respecte: així també se li planta cara dia a dia al feixisme.

D'altra banda, al feixisme se li planta cara amb unitat política i social. Estic content que, en tot moment, hi ha hagut pràcticament unanimitat al consistori sobre el trasllat del centre de culte. Els 21 regidors i regidores de l'Ajuntament ja van treure un comunicat conjunt fa tres mesos reconeixent els drets democràtics de la comunitat santfeliuenca musulmana. Més recentment, en el ple del 29 de juny, els 21 regidors i regidores van aprovar també el Manifest per la convivència i contra el racisme. A la plaça de la Vila, centenars de persones (menys, això sí, de les que jo esperava...) van donar suport també a aquest manifest, llegit en català, en castellà i en àrab. Vull agrair aquesta unitat política i social, a més dels homes i dones d'ICV, d'EUiA i del PSC, als homes i dones d'ERC, de Ciutadans, del PDeCat, de Veïns per Sant Feliu i del Partit Popular, com també a les altres organitzacions polítiques i socials que la fan possible.

No està malament sortir a unes quantes fotos un dia, però el que més m'enorgulleix és que, a Sant Feliu, al feixisme li planta cara la immensa majoria de la ciutadania i tots els dies de l'any.


Amb els veïns i veïnes s'hi enraona sempre.
També és cert, tot i així, que la llavor de la por que ha sembrat "democracia nazional" i una política informativa a moltes televisions que genera inseguretats a partir del terrorisme que pren fastigosament el nom de Deú en va (sí: Alà vol dir Déu), ha generat dubtes en força persones. Unes poques les diuen, però força més les pensen sense dir-les. Una veïna del carrer em va dir el dia abans de la mani que no hi aniria perquè havia vista a internet que la muntaven "els de l'àguila", però també em va dir espantada: "però tu, Jordi, no mires les notícies???".

Sovint pujo i baixo pel carrer Joaquim Monmany per anar a casa: visc justament al carrer que hi fa cantonada. I parlo també sovint amb moltes persones: que si els horaris, que si l'aparcament, que si el soroll,... temes petits i quotidians que els dubtes fan immerescudament grans. L'exemple de catorze anys de perfecta convivència al barri del Centre, és la millor garantia per avançar una perfecta convivència al barri de Can Calders. Abans de l'aprovació en ple del tràmit per obrir properament el centre de culte, vaig enviar a la presidència de totes les comunitats de Joaquim Monmany i del tram de Santa Creu entre la Rambla i la Riera una invitació a reunir-nos personalment al lloc que consideressin. Un cop aprovada la ubicació del centre de culte fa tres setmanes, he tornat a enviar una carta a tots els/les presidents/es per oferir una nova reunió ara que s'acosta la posada en marxa d'aquest oratori. Simplement per saber allò que em pregunten pel carrer: quins horaris tindrà? quin tipus d'activitats s'hi faran? i quan arribi el Ramadà? i totes les qüestions que calgui. També voldria aprofitar per traslladar calma i seguretat sobre els nostres veïns i veïnes de religió musulmana (la immensa majoria amb més de vint anys a Sant Feliu i amb fills i filles que són tan catalans i catalanes com les meves nétes!) i sobre les garanties que, en relació al seu imam, ens donen totes les instàncies públiques responsables de la seguretat.

El que no hem volgut és fer són grans actes públics. Inicialment els haviem previst i, fins i tot ens vam adreçar a la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat per organitzar-lo, però ens ho va desaconsellar clarament. Per la seva experiència, són actes que, com ja vaig explicar aqui,  aprofiten extremistes com "democracia nazional" per fer d'altaveu del seu discurs racista i xenòfob, i on la gent normal que cerca informació no s'atreveix a demanar la paraula i sol sortir amb més dubtes que abans d'entrar-hi. No farem, per tant, alguna convocatòria gran per explicar a molta gent els temes que s'estan parlant al carrer, però sí que farem multitud de convocatòries a més petita escala per poder parlar més de tu a tu, més directament.

Resumeixo i acabo: aquest ha estat i serà sempre el meu tarannà personal i l'estil de govern d'Iniciativa i d'Esquerra Unida: tolerància zero amb el feixisme que rebutgem, diàleg permanent amb la ciutadania que representem.

dimecres, 12 de juliol de 2017

Per ser el màxim d'útils el 2 d´octubre, ens hem de distanciar al màxim possible de l'1 d'octubre .



Aquesta és la síntesi del que vaig exposar al Consell Nacional d'ICV dimecres passat, 5 de juliol, a l'endemà que, en un teatre...., Junts pel Sí i la CUP anunciessin el text de la llei de referèndum que d'aquí a un mes imposaran al Parlament. Dic "imposaran" i no "presentaran" perquè l'aprovaran sense comptar amb els 2/3 de parlamentaris/àries que el mateix Parlament va establir per elaborar el nostre sistema electoral i sense permetre el debat polític ni les aportacions o esmenes de cap dels grups de l'oposició. Els que els ho disculpen tot pot ser que s'ho empassin, però la resta de mortals no tenim per què combregar amb rodes de molí.

Primera conseqüència de la meva tesi: ser el màxim d'útils el dia 2 d'octubre passa per consolidar Catalunya en Comú, passa per consolidar socialment i electoralment un espai que ha guanyat dues eleccions generals a Catalunya, que ha guanyat alcaldies molt rellevants i que és capaç de presentar un projecte polític propi allunyat del maniqueïsme i l'estratègia de la tensió que tant convé a les dues parts que avui atien el conflicte.

Primera premissa de la meva tesi: només una resposta desproporcionada i agressiva del Govern d'Espanya justificaria que, en defensa de la democràcia (no del projecte partidista de Junts pel Sí i la CUP), sentíssim la convocatòria com a pròpia i participéssim decididament en les mobilitzacions que es convoquin en resposta a una hipotètica agressió a la democràcia a Catalunya.

En tot cas, vaig valorar positivament que sigui el conjunt de la militància de Catalunya en Comú qui decideixi, al mes de setembre i amb tota la informació a la mà de les decisions i actuacions dels governs de la ageneralitat i de l'Estat, el paper que, com a organització, tidrem l'1 d'octubre. Aquest escrit és doncs, simplement, la meva intervenció en un acte de partit, la meva estricta perspectiva individual.

Tal com vaig dir al Consell Nacional (més breument, perquè hi va haver prop de trenta intervencions i havíem d'intentar cenyir-nos a tres minuts), la meva proposta de distanciar-nos al màxim de l'1 d'octubre va molt més enllà de considerar que el text presentat no ofereix les garanties que reclamem (neutralitat real, temps suficient, normativa consensuada, etc), sinó que expressa amb claredat el rebuig a un model de país i una estratègia política que mai han estat els nostres i que hem de continuar denunciant i confrontant, per més que avui (que no demà!) anem contra-corrent.

1. Cal acabar amb la confusió permanent i interessada entre país, partit i govern.
Una confusió instaurada i promoguda per totes les variants del pujolisme, corregida si més no en part i fins ara pel Parlament, i que mostra clarament el seu abús de poder vulnerant el propi Estatut de Catalunya (aprovat en referèndum i no suspès en els apartats que estableixen el règim electoral) per imposar les seves lleis (referèndum, transitorietat, etc) per una ínfima majoria de 68 a 67 en comptes dels acord de  la majoria 90 a 45 prevista per l'Estatut que vam votar i que ara ells volen botar. Només ells parlen en nom del poble (mandat democràtic amb el 48% dels vots?),  qualsevol discrepància política amb ells és considerada un atac a Catalunya, la democràcia o la llibertat (com recorda a 1984...).  Una confusió que arriba al paroxisme en confondre una decisió partidària que interessa i interpel·la a PDeCat, ERC i CUP com l'1 d'octubre amb el referèndum que Catalunya necessita i per al qual treballava el Pacte Nacional. Jo ho tinc claríssim: per sobre de 90 parlamentaris/àries, com estableix l'Estatut, és una decisió de Parlament i implica a tot el país; per sota de 90, com volen establir les lleis de transitorietat i del referèndum, és una decisió dels grups que donen suport al govern i implica a la part del país que s'hi senti vinculada. Un abús inadmissible del Parlament mitjançant la rebaixa unilateral de les majories parlamentàries requerides que, si es fes al Congrés, els qui ara ho promouen el situarien a "Españistan". Ho resumeixo així:



2. Cal superar la concepció maniquea del país de Junts pel Sí i la CUP i la seva conseqüent estratègia de la tensió.
Hem de rebutjar l'estratègia frontista que els interessa i en què ens volen instal·lar: d'un costat, "els bons", Junts pel Sí i la CUP, els únics represetants i intèrprets d'un mandat popular que ens porta necessàriament a la independència, i de l'altre, "els dolents", els que s'hi oposen, els unionistes/ espanyolistes/ traïdors/botiflers del PSC, Ciutadans i PP. I els Comuns, com una nosa enorme, com un gra inoportú al cul. Ens necessiten, però no ens estimen. Encara som aquells a qui Artur Mas ens definia i ens despreciava així, sorpresos i enutjats per la pèrdua de l'alcaldia de Barcelona, clau per al seu projecte polític:

Ni som ni ens hem de sentir presoners de les estratègies de tot o res, o ara o mai, o blanc o negre que no representa ni als partits que confluïm en Catalunya en Comú ni, molt menys, a la classe treballadora a què volem representar, a la societat catalana plural i diversa de què formem part. L'escalada de la tensió no és la nostra estratègia, la Catalunya de bons i dolents no és el país que volem.

3. Nosaltres som absolutament aliens a l'estratègia de supervivència de Convergència.
El procés no és, ni de lluny, la fase actual d'una lluita històrica contra l'opressió, com si fóssim la colònia que alguns insisteixen en fer-nos creure que som. Ni de lluny. El relat del procés, que en teoria comença després de la impresentable sentència del Tribunal Constitucional de juliol de 2010, oblida interessadament que CDC va flirtejar obertament amb el PP després de les eleccions al Parlament de 2010 i les municipals de 2011, després de les quals fins i tot va compartir el govern de la Diputació de Barcelona. Aquells dos anys no van ser precisament ni d'heroica resistència anticolonial ni de rebuig a qui va promoure el recurs al Constitucional. Tot al contrari. Però va arribar l'estiu de 2012.  La capitalització del descontentament de la sentència per part d'ERC i les entitats properes com Òmnium, el rebuig social a les retallades dels governs convergents i l'esclat desbordant dels casos Pujol, l'embargament de les seus, etc. va provocar que Artur Mas canviés radicalment d'estratègia i decidís que havia d'encapçalar i dirigir un triple "relat", amb l'objectiu de desprendre's de la seva pròpia història, de "matar al pare", d'enterrar el llegat de Jordi Pujol: un nou partit que res no tingui a veure amb la corrupció, si fem les retallades és sempre per culpa de Madrid i nosaltres hem estat de sempre més indepes que ningú. I així, amb l'11 de Setembre de 2012 i les posteriors i fallides eleccions al Parlament, quedava inaugurat oficialment el Procés.

Com vaig dir al Consell Nacional, a nosaltres ni ens va ni ens ve l'estratègia de supervivència dels convergents... de la qual l'1 d'octubre torna a ser una peça fonamental. 


4. És absolutament perillós construir el país sota el fals dilema de la legalitat i l legitimitat, amb el lema "desobeïu-ho tot, però a nosaltres, no".
El procés ha aconseguit instal·lar dos missatges que jo considero absolutament rebutjables, amb l'ús partidista dels mitjans de comunicació i la capacitat impressionant de mobilització de l'ANC i Òmnium. D'una banda, l'apropiació indeguda de les paraules importants: dignitat, llibertat, democràcia, etc vinculant-les indefectiblement a la independència com a únic marc on converir-les en realitat... com si no fóssim dignes, lliures, demòcrates, etc en els exactament quaranta anys que fa que votem en eleccions absolutament lliures i netes. De l'altra, l'intent absolutament impresentable aquí i ridícul vist des de fora de rebaixar "Espanya", "la Constitució", "les Corts Generals", etc. als nivells de governs com el turc, la denigració contínua no de l'adversari polític (el PP) sinó d'un estat caspós i irreformable del que és urgent marxar... encara que sigui sense saber cap a on ni en quines condicions.

Aquesta urgència de marxar d'un Estat definit gairebé com a franquista i d'una Constitució permanentment ridiculitzada, justifica una actitud inacceptable de rebuig a tota legalitat que es derivi de les institucions considerades il·legítimes i de les quals és urgent desconnectar. L'apel·lació contínua per justificar-ho a persones com Martin Luther King, Nelson Mandela o Rosa Parks  és absolutament ridícula i és un insult a la intel·ligència establir un mínim paral·lel entre la sitaució dels negres en l'appartheid al segle passat amb la situació a Catalumya al segle XXI.

Però, si mai arribessin a establir la llei que van presentar al Teatre Nacional el 4 de juliol... tots tindrem "el deure" d'aplicar-la!!! Desobeïu tot el que diguin els altres, però obeïu cegament tot el que diguem nosaltres....! Un nou exemple d'estratègia de país de bons i dolents, de "amb mi o contra mi". Nosaltres venim d'una cultura en què, quan una llei és injusta, treballem per aconseguir majories socials i electorals per canviar-les, però el respecte a les institucions democràtiques (respecte que tenim i que exigim) no ens permet  saltar-nos les que ens vingui de gust i obligar al compliment de les que ens convinguin.

Per aquestes raons de fons, més enllà de les formes, el dia 2 d'octubre hem de ser imprescindibles per superar la Catalunya del procés i ajudar a construir la Catalunya integradora, reconeixedora de la seva pluralitat i bolcada a la millora de les condicions de treball i de vida dels treballadors i les treballadores de totes les classes; i per ajudar també a superar la concepció d'una Espanya uniforme i autoritària representada per un PP que va causar aquesta situació i que és absolutament incapaç de resoldre-la.

Nota posterior núm. 1:
Aquesta és la meva exclusiva proposta personal que vaig presentar al Consell Nacional d'ICV del dia 5 de juliol. La posició oficial de Catalunya en Comú es va aprovar tres dies després, tal com explica Xavier Domènech en aquesta entrevista. Aquí podeu accedir al text de la resolució aprovada.

Nota posterior núm. 2:
 El divendres, 14 de juliol, el President Puigdemont tanca una remodelació de govern per eliminar els qui presenten dubtes i envoltar-se de fidels de pedra picada. Cada cop em sembla més versemblant la vinyeta que fa temps va realitzar El Roto: