dilluns, 5 de desembre de 2016

2017: any de reconeixement al moviment veïnal dels anys setanta a Sant Feliu.

Foto de l'Arxiu Local i Comarcal publicada a la revista "La Vinya del Puntaire", a l'any 1979.

A la segona quinzena de gener, començaran les obres de la plaça de la Salut. Ja estan a punt d'acabar les obres de la plaça Rafael Alberti. Ja estan fent-se les reunions prèvies a l'aprovació de la remodelació de la plaça Francesc Macià. Es va complint fil per randa el lema que des d'Iniciativa i Esquerra Unida repetim a cada elecció municipal: "tot a l'abast de tothom i espai públic de qualitat a tots els barris". Però ni la plaça de la Salut, ni la plaça Francesc Macià, ni la plaça Rafael Alberti, ni altres espais de Sant Feliu com la plaça de la Xocolatada, la plaça de Can Maginàs, la plaça de la Solidaritat, o els diversos trams de la Riera de la Salut són espais creats de nou, sinó que són espais que tenen, als seus orígens, l'empremta i la lluita dels veïns i veïnes que, al llarg dels anys setanta, van lluitar contra l'especulació i a favor de serveis i espais públics a l'abast de tothom.

La foto que encapçala aquest escrit és, potser, el millor símbol d'aquella lluita veïnal. És el clot que, a l'any 1976, es va fer a l'actual plaça de la Salut per construir-hi una gasolinera. Un clot al qual, en el primer cap de setmana de la campanya electoral de les primeres eleccions generals democràtiques, les de juny de 1977, els veïns i veïnes van llençar la formigonera i la maquinària de construcció, exigint aturar les obres i guanyar una plaça per a un barri molt nou i molt dens. Era el diumenge 5 de juny de 1977. Quaranta anys després, simplement millorarem una plaça que el barri de la Salut va guanyar amb la seva lluita.

Als anys setanta, i justament entre la mort de Franco (20-N-75) i les primeres eleccions municipals democràtiques (03/04/1979), hi va haver una triple mobilització política i social, que va tenir molta incidència a Sant Feliu: el moviment obrer i sindical, el moviment veïnal i la mobilització cultural, amb l'exponent més clar del Congrés de Cultura Catalana. En tots tres fronts, ens vam formar políticament la major part dels activistes polítics, socials i culturals de la ciutat que avui tenim més de cinquanta-molts anys. En el meu cas concret, al 76 treballava a Matacàs i vaig participar en les vagues del Baix Llobregat, era cap de pioners i caravel·les al Cau i era el representant de l'Agrupament en la comissió organitzadora del Congrés de Cultura Catalana, i vaig col·laborar amb les incipients AAVV de Sant Feliu en els primers cursos gratuïts de català que es feien al segon pis del Centre Parroquial. I com jo, molts altres, moltes altres. Gairebé totes i tots, comunistes del PSUC, però també del PTE, la OIC, alguns socialistes (com jo llavors!) i algunes persones independents, especialment del món de la cultura.

El moviment veïnal va ser especialment intens en una ciutat plena de dèficits urbanístics i de serveis. Va ser un moviment constant, unitari i enormement actiu i eficient. Els seus dirigents i les seves dirigents eren líders nats, reconeguts i reconegudes per tothom, i amb gran capacitat de convocatòria i de convicció. L'enemic era clar i les necessitats eren absolutament primàries: voreres, asfalt, clavegueres, fanals, escoles, ambulatoris, parcs, places, i llibertat, amnistia, estatut d'autonomia, i democràcia. Un moviment veïnal que es va organitzar en unes primeres comissions gestores encara no reconegudes legalment, i després en les primeres associacions de veïns de la nostra ciutat. Un moviment veïnal al qual tenim molt a agrair... i al qual, de manera pública i oficial, mai no hem expressat aquest agraïment tan merescut.

Durant l'any 2017, però, l'Ajuntament vol corregir aquesta mancança: volem retre homenatge institucional als i a les dirigents veïnals de Sant Feliu des de finals dels seixanta/primers dels setanta fins a les primeres eleccions municipals de 1979, en què molts d'aquells líders, d'aquelles dirigents van formar part de les candidatures d'esquerres de la nostra ciutat (PSUC encapçalada per Cesc Baltasar, MCC-OIC encapçalada per Àngel Merino i a la qual vaig donar suport públic i votar, PSC encapçalada per Serafín Fernández i Alternativa Municipal de Vecinos, encapçalada per Pedro Martínez).

Amb aquesta finalitat, ja hem encarregat al Centre d'Estudis Comarcals la realització d'una exposició que recordi aquelles persones i aquells fets, que recordi a tothom que la nostra normalitat i qualitat de vida d'avui, és el resultat d'una intensa i continuada lluita d'ahir, que posi imatge a una ciutat en risc d'esdevenir suburbial i posi nom i rostres als homes i dones que, a tots els barris de la ciutat, van aconseguir evitar-ho. Una exposició que mostri, recordi i homenatgi, com vaig fer en aquest escrit, totes les Joanes i totes les Adelas de Sant Feliu.

Aquesta important exposiciò es presentarà coincidint amb el 40è aniversari dels fets de la gasolinera, al juny de l'any que ve. Però hi haurà coses, més coses, de les quals ja anirem parlant. Però sempre amb el mateix objectiu: el reconeixement d'avui als lluitadors i lluitadores veïnals d'ahir.

Tu hi pots col·laborar!
Fa quaranta anys, fer fotografies no era tan immediat i fàcil com ara. El Centre d'Estudis Comarcals està consultant a fons les col·leccions fotogràfiques i els documents de l'Arxiu Local i Comarcal del Baix Llobregat, però segur que hi ha fotos i documents en mans de persones particulars que són importants per documentar aquells anys. Si tens fotos d'aquells anys o coneixes algú que en tingui, poseu-vos en contacte amb el Centre d'Estudis Comarcals en aquesta adreça electrònica: cecbll@llobregat.info o en les seves oficines al Centre Cívic Mas Lluí, situades a la plaça Dicià. Moltíssimes gràcies, per endavant, a qui pugui ajudar a fer més gran aquesta exposició.