divendres, 26 d’agost de 2016

Més sobre cruïlles, escales, pujades i voreres.

Ben aviat, s'obrirà la segona edició del procés que ha de definir les obres d'estiu de l'any 2017. Com vaig explicar aquí, aquestes són les obres que es van decidir amb el primer procés i que s'estan fent ara mateix o estan a punt de començar (del punt 1 al 18, les altres formen part d'altres projectes). Les dates de les sessions informatives del procés de l'any que ve seran:
  • Dimarts 13 de setembre, 19 h, al Palau Falguera
  • Dijous 15 de setembre, 19 h, al Centre Cívic Les Tovalloles
  • Dimarts 20 de setembre, 19 h, al Centre Cívic Mas Lluí
En aquest full s'explica amb detall el calendari de tot el procés, que té principalment dues dates a tenir en compte:
  • Presentació de propostes: del 13 al 30 de setembre.
  • Votació de les propostes presentades: del 5 al 21 de novembre.
En aquesta segona edició, hi ha dos grans apartats:
  • Millores concretes d'accessibilitat i seguretat.
  • Altres millores a la via pública.
Aquest article que ara estàs llegint es refereix al primer dels dos apartats i és continuació d'aquest en què exposava i detallava els meus criteris en relació a accessibilitat i seguretat. Com deia en aquest article, volem haver suprimit totes les barreres arquitectòniques abans que acabi 2018, però és evident que una visió àmplia del dret a la mobilitat va molt més enllà de la supressió de barreres i s'ha d'aplicar de manera permanent en tota l'acció de govern municipal. Les propostes de la ciutadania i les seves prioritats marcaran el camí d'aquest repte permanent i prioritari del dret a la mobilitat de tothom. Un dret tan bàsic que pot canviar molt la vida de la gent, com explicaré en dos casos concrets al final.

Aquest article serà també una invitació a la conversa sobre les possibles millores que Sant Feliu necessita. Per això, llanço la meva visió de les coses que sempre hem de tenir al cap i algunes imatges de diversos llocs que ho exemplifiquen.

1. Sobre cruïlles:
1.a. Cruïlles amb alguna barrera arquitectònica. Normalment les cruïlles tenen  4 cantonades i 8 punts de creuament. Després de les obres d'aquest estiu, crec que no hi ha cruïlles amb barreres en el seu conjunt, però podria ser que en alguna cruïlla algun dels vuit punts de creuament encara tingui alguna bordó que fa de barrera a cotxets o cadires de rodes: convido aquí a recordar-nos-les!

1.b. Cruïlles amb algun risc de seguretat. Per diverses raons: per obstacles a la visibilitat en el sentit de la circulació, per senyalització escassa o confusa, per una amplitud excessiva, etc. És evident que tenim les dades de sinistralitat de la policia local, però conèixer també la percepció del veïnat. Per exemple, fent aquesta foto de la cruïlla de Daoiz y Velarde amb Sant Jaume i Josep Ricart, vaig veure com dos avis agafats de la mà se sentien insegurs creuant des de Sant Jaume a Josep Ricart per la vorera de dalt, i aturant-se indecisos a la zona pintada de groc:
L'amplada d'algunes cruïlles també genera alguna inseguretat per a gent gran que m'ho ha comentat, tot i que no surten reflectits a les estadístiques de la policia local. Aquest és el cas, per exemple, d'aquesta cruïlla de Comte Vilardaga amb Matilde Bertran, al Mas Lluí:

1.c. Cruïlles que ja tenen pas adaptat, però en mal estat. Amb risc que una persona amb cadira de rodes s'hi quedi encallat. Aquesta foto també és del carrer Josep Ricart:

1.d. Cruïlles sense encaminaments per a persones invidents o amb encaminaments inadequats. De la mateixa manera que crec que estem molt a prop de tenir un Sant Feliu 100% accessible a persones amb mobilitat reduïda que puguin sortir soles i de manera autònoma i segura, és evident que aquest objectiu no el tenim assolit per a les persones invidents i que és inassumible en tres anys. Aquest és un objectiu a assolir gradualment, que és prioritari i s'incorpora en totes les obres noves i que planifiquem conjuntament, de la mateixa manera que el punt 1.c., amb les entitats de persones discapacitades de la nostra ciutat.

2. Sobre escales:
2.a. Escales amb possibilitat de rampa complementària. Crec també que, un cop estiguin acabades les obres del pont verd a Can Maginàs / la Salut a primers de l'any que ve, no quedaran escales amb possibilitat de rampa accessible complementària. Però és possible que hi hagi algun punt a Sant Feliu que requereixi encara alguna intervenció: parlem-ne!

2.b. Escales en mal estat o amb algun risc de seguretat. Subsistiran algunes escales, com les de la foto, que accedeixen al carrer Baix Llobregat des de Josep Ricart, o com les dues escales que creuen la via al pas a nivell i davant del Palau d'Esports. Han de ser, evidentment, objecte d'atenció prioritària.

3. Sobre pujades:
A les persones grans i/o amb mobilitat reduïda, els pendents superiors al 5% (per tenir una referència: el tram de Comte Vilardaga entre el pas a nivell i la font del Cuento té un 6%) els costa, tant de pujada com de baixada. La seva autonomia personal es facilita amb la regularitat de bancs on sigui fàcil asseure's i aixecar-se.

3.a. Pujades sense bancs.  O amb bancs separats per distàncies superiors a 50m, Aquesta pujada, de poc més del 10%, al carrer Carles Buigas entre el carrer de les Roses i Comte Vilardaga requereix que, com a mínim a meitat de carrer i a cadascuna de les dues voreres, hi hagi bancs adequats a la gent gran. Ja hem fet una dotació important de bancs en carrers així, però sempre n'hi pot haver algun que se'ns escapi: s'ha de detectar i resoldre.

3.b. Pujades amb bancs inadequats per a la gent gran.  Els bancs han de tenir com a prioritat la comoditat de la gent gran i facilitar la seva mobilitat. Sé que aquest no sempre ha estat el criteri. Per això anem canviant bancs com el de la primera foto (fins fa poc a Rafael Alberti, que ara està en obres) per bancs com el de la segona: més aviat alts, amb respatller suficient i amb reposabraços per facilitar aixecar-se.

i 4. Sobre voreres:
Per començar, una dada: el casc urbà de Sant Feliu (descomptem polígons) té un total aproximat de... 56km de carrers! Com que la immensa majoria de carrers tenen vorera a banda i banda, ens ve a donar una xifra aproximada de...112.000 metres de vorera!

4.a. Voreres d'amplada inferior a 1 metre. Tenint en compte que una cadira de rodes necessita un pas mínim de 90cm, que és el mínim que marca la normativa de construcció, a Sant Feliu no hauríem de tenir voreres de menys d'1m. Suprimir-les i passar a plataforma única és el que hem fet, per exemple, en totes les obres del Pla director del Centre. Però encara n'hi ha, sobretot al centre històric, al barri de Can Nadal. Para muestra un botón, al carrer del Torrent (o Torras i Bages):


En la meva opinió, i en opinió d'ICV i d'EUiA, carrers així demanen la supressió immediata de l'aparcament i l'ampliació paral·lela de totes dues voreres fins a 1,4m que és la fita que ens hem proposat o la conversió en plataforma única. Això no forma part de les previsions d'aquest mandat perquè, entre d'altres coses, necessita d'un debat previ amb les altres forces polítiques i amb les entitats veïnals sobre la configuració d'aquest espai de la ciutat i un nou pla director que abraci la zona dels carrers Sant Llorenç, Vidal i Ribas, Pi i Margall i Torras i Bages. Evidentment, això no formarà part de les propostes i votacions de les obres d'estiu, però en aquest mandat hem de crear i promoure aquest debat sobre mobilitat de vianants i vehicles, aparcament i configuració d'aquest espai del centre de la ciutat.

4.b. Voreres en què, per escocells o mobiliari urbà, hi ha una amplada de pas inferior a 1m. Com, per exemple, aquesta vorera del carrer Pizarro, al barri de Can Calders:

Té sentit, un carrer així, a ple segle XXI? Sóc conscient de la resistència de molta gent a la supressió de places d'aparcament al carrer, i més als barris fets als anys 60, amb blocs molt alts sense aparcament a l'edifici. Però, mireu bé la foto: té sentit aparcament a banda i banda amb voreres com la que es veu? Jo tinc la resposta molt clara, però cal que sigui una resposta compartida, com a mínim àmpliament, amb els grups del consistori i les entitats veïnals.

4.c. Voreres en mal estat en itineraris escolars o en camins als serveis públics. Criteri amb el qual hem fet diverses millores en el camí a les Mercedàries o les Franceses, per exemple.

4.d. Voreres en mal estat de tota la ciutat, tret dels camins a escoles o serveis públics. És una de les responsabilitats clares del Servei de Manteniment de la Ciutat, i un dels temes habituals de les reunions amb les regidories de barri. Es van programant segons aquestes reunions i atenent prioritàriament les peticions ciutadanes que surten dels processos participatius: 112km de vorera és molta vorera!. Tenim ben present, però, que hi ha tres punts amb un tractament especial (carrers del Pla, Brugaroles i Agustín Domingo) que vaig raonar en aquest escrit a què abans ja m'he referit.

Tota aquesta reflexió de ciutat la plantejarem en el marc d'un nou Pla d'Accessibilitat, que donarà continuïtat al que es va aprovar el 1999 impulsat de manera clara i decidida per una gran regidora de la nostra ciutat, l'Eni Novell. Un pla que inclourà no només l'accessibilitat a la via pública sinó també als edificis, amb prescripcions tant per als equipaments públics com per als habitatges i establiments privats.

Però tornem a la via pública: l'objectiu que ens hem plantejat és que, en aquest mandat, hàgim resolt el 100% de punts de la ciutat compresos en els apartats 1.a, 1.b, 2.a, 2.b i 3.a, i hàgim analitzat els punts 4.a i 4.b i, a ser possible, debatut alternatives i acordat solucions. Les obres que es derivin d'aquests acords i el treball progressiu en els punts 1.c, 1.d, 3.b, 4.c i 4.d. hauran de formar part, lògicament, dels programes electorals i els acords de govern a cadascuna de les properes eleccions municipals.

I acabo amb dues anècdotes o, més ben dit, dues històries personals: una al principi de ser alcalde i l'altra la setmana passada. La primera: quan vam suprimir la rampa de fusta que unia el Palau Falguera amb la plaça Alfons Comín, un dia una iaia em saluda i m'ho agraeix: "vostè m'ha canviat la vida", em va dir. La senyora vivia al passatge Vilafranca, molt a prop del Palau. Però la rampa feia molta pujada i sovint patinava, de manera que tenint el parc al costat no hi podia anar i sortia només lo just de casa seva. Amb el pas a peu pla que hi ha des de les obres d'estiu de 2012, la dona sortia cada dia a passejar... al parc del costat de casa seva. I la segona, la de la setmana passada al Condis del barri. Una senyora em diu que, gràcies a la rampa que farem entre l'ambulatori i Joaquim Monmany, ha desestimat la seva idea inicial de vendre el pis i canviar de casa. La seva mare és molt gran i amb la cadira de rodes havia de fer una volta llarga i costeruda, vivint al costat de l'escola, per portar-la a l'ambulatori o a passejar. Amb la rampa, totes dues més tranquil·les per poder-se quedar a casa, al seu entorn, al seu barri.

Dues petites històries personals que em fan sentir que, al costat de tots els meus companys i companyes, estic fent el que simplement aspirava a fer: governar per al dia a dia de tothom.

Ah! I recorda: 13, 15 i 20 de setembre:
Portada del díptic informatiu.