dissabte, 16 de juliol de 2016

"Ô Liberté, que de crimes on commet en ton nom!", Manon Roland, revolucionària francesa abans de ser guillotinada el 1793.


Després de la massacre d'ahir nit a Niça, avui hem fet un altre minut de silenci davant la porta de l'Ajuntament, convocat per la Federació de Municipis de Catalunya.

Com he dit abans de fer el minut de silenci, ja són massa els moments en què ens concentrem per mostrar rebuig al terror i solidaritat amb les persones i els països que en són víctimes. Jo mateix dubto alguna vegada de la utilitat de tants i tants minuts de silenci, però en cap moment dubto del seu sentit. Sé que per més petites concentracions de rebuig que fem, no canviarem la decisió de qui vol matar per aconseguir els seus objectius: per això algú pot dir que és "inútil" que diguem NO al terror, a la mort indiscriminada que provoca. Però sé també que si no ens diem en veu alta que MAI ens resignarem ni ens doblegarem pel terror, si no ens diem en veu alta que estem al costat de les famílies i els pobles que el pateixen, de mica en mica acceptaríem la normalitat de l'intolerable, i deixaríem que la fatalitat primer i la desconfiança després s'instal·lés a les nostres vides, a la nostra ciutat. Per més que se'm faci un nus a la gola cada vegada que dic que hem de fer costat a les societats que en són víctimes i hem de fer front a les causes del terror, mai no deixaré de fer-ho.

Com ahir. Com tantes vegades com calgui. Ahir era la festa nacional francesa, l'inici de la Revolució, quan un 14 de juliol de 1789 el poble va prendre la presó de la Bastilla i va instaurar de l'ideari de la Il·lustració: "Liberté, égalité, fraternité".  Un ideari encara no acomplert ni dos segles després, però que continua sent el motor de les lluites de milions i milions de persones a tot el món que continuem creient en la necessitat i en la vigència d'aquests ideals, d'aquesta utopia.

Per més que, en el seu propi nom, es cometin tantes i tantes salvatjades. I vaig voler recordar una frase molt coneguda: "Oh, Llibertat, quants crimes es comenten en nom teu" i la persona que ho va dir: Manon Roland, una impulsora de la Revolució que, quatre anys després del seu triomf, va ser guillotinada, víctima dels conflictes interns del mateix procés revolucionari.

I com vaig acabar dient, cal evitar a tota costa dos riscos. El primer, ser tolerants amb la violència exercida en nom d'alguna ideologia, religió o qualsevol projecte col·lectiu. Avui res no justifica l'ús de la violència: en nom de cap déu, de cap ideologia, de cap concepció del món, de cap projecte col·lectiu es pot arrabassar la vida de ningú, no hi terrors legítims. El segon, ser intolerants o criminalitzar els ideals, la fe, la ideologia o els projectes col·lectius que són usurpats o prostituïts pels fanàtics que actuen falsament en el seu nom i contra els propis ideals o valors que diuen defensar. No es pot condemnar a tots els musulmans i musulmanes per culpa dels feixistes que maten falsament en nom d'Allah, com no es podria condemnar a tots els cristians i cristianes per la violència exercida també falsament pels feixistes que actuen en nom de Déu. La condemna clara dels terroristes que embruten el nom d'uns ideals ha de ser absolutament i permanentment compatible amb el respecte democràtic a aquests ideals. S'ha de condemnar els crims comesos en nom de la llibertat, s'ha de continuar defensant l'ideal i la utopia de la Llibertat.

Com Madame Roland, assassinada sota el pretext de defensa de la llibertat i apassionada fins a la mort de la Llibertat.