dissabte, 30 de juliol de 2016

Acords i votacions del ple de juliol de 2016.


Sens dubte, el plat fort del ple de juliol va ser l'acord polític que vam aprovar 16 dels 21 regidors i regidores del consistori per aplicar en forma de rebaixa de l'IBI la recent sentència del Suprem. Però, per a mi, el punt més important va ser l'aprovació del guió del que ha de ser el pla de rescat social al nostre Ajuntament. Aquí podeu llegir un resum complet del ple.

Estic preparant un article explicant la meva visió estrictament personal del llarg conflicte de l'IBI i l'acord que el va tancar al ple de juliol. Serà el tercer sobre l'IBI, després del primer que vaig fer (re)explicant el 9%  i del segon que vaig fer explicant la sentència del Suprem , De moment, des d'ICV i EUiA n'hem fet, com no podria ser d'altra manera, una valoració positiva. Però hi ha coses que es van dir en el ple amb què no hi estic gens d'acord i que avanço:
Aviat, doncs, el tercer i darrer escrit sobre l'IBI en aquest mes de juliol, i espero que també el darrer escrit dels molts en què n'he parlat en els darrers tres anys. 

dimecres, 27 de juliol de 2016

25/07/2016: entrevista a El Punt Avui.

“Les partides per al rescat social estan obertes”

  • San José defensa que el govern amb el PSC, històric rival, posa l'accent en les polítiques socials i en la tarifació segons les necessitats
  • L'Ajuntament treballa per garantir l'accés a l'alimentació, l'educació, l'habitatge i l'atenció domiciliària
  • Les actuacions urbanístiques es fan a petita escala per reformar algunes places i equipaments
Accés directe a l'edició digital d'El Punt Avui.

Vocació de mestre.
Jordi San José és professor de secundària en excedència però no deixa mai de fer pedagogia. Usa com pocs les xarxes socials i el seu blog per explicar la tasca de govern i no acostuma a defugir el debat amb la ciutadania a través d'internet. Es declara feliçment casat, participa de la col·lectivitat dels castellers, furga en la història dels avantpassats i tracta de viure“en cristià i socialista”.

ROSA M. BRAVO - SANT FELIU DE LLOBREGAT
L'ecosocialista Jordi San José fa balanç del primer any del seu segon mandat analitzant la marxa d'un govern compartit amb el PSC.

El pacte de govern ha estat una novetat, vista la lluita que havien mantingut ICV-EUiAi el PSC. Com el valora?
La rivalitat ha estat històrica i sempre havia beneficiat CiU, que va fer acord de govern amb el PSC del 2003 al 2011 i amb nosaltres del 2011 al 2015, per raons bàsicament programàtiques. Això s'havia d'acabar, el PSC havia de reconèixer que hi ha una hegemonia social que opta per ICV-EUiA i per tal de facilitar govern amb prioritat d'esquerres han assumit que havien d'acompanyar-nos.

El pacte ha estat només per donar resposta a aquesta majoria social d'esquerres? Amb CiU us vau entendre bé.
En temes de ciutat el pacte amb CiU va anar com una seda, però els resultats van ser molt diferents als del 2011. CiU va passar de quatre regidors a dos i nosaltres, de set a sis. La suma no sortia, el govern havia de ser de tres incorporant ERC o bé un govern amb el PSC. Això va ser objecte de debat intern però l'electorat va ser molt clar. Vam optar per un acord que reflectís el vot de la ciutadania.

En quines accions s'ha reflectit aquest pacte d'esquerres a l'Ajuntament?
S'ha posat més l'accent en les polítiques socials, els increments dels pressupostos han anat a les partides del rescat social, i hem introduït alguns elements de participació i la decisió de part de les inversions amb projectes participatius.

La qüestió a la qual no renunciava ICV-EUiA i que el 2011 va fer encallar el pacte amb el PSC va ser la tarifació social. Quin efecte hi ha tingut el pacte?
Continua en els mateixos termes en què s'estava aplicant i per a les properes ordenances hem obert una comissió que revisarà tota la tarifació social i el conjunt de les ordenances. Les partides pressupostàries per al rescat social són les úniques que estan obertes.

Com plantegeu aquest rescat social?
Les persones que difícilment tornaran a tenir feina i les famílies en risc de cronificació de la pobresa han de ser la prioritat. L'Ajuntament ha de garantir, i en això estem, el dret a l'habitatge, l'educació i l'alimentació, i també l'atenció domiciliària.

Això com ho feu?
Hem de tenir molts mecanismes de detecció de la persona gran que viu sola i està infraalimentada a través dels ambulatoris, Càritas i Creu Roja. I de la família que pot tenir infants en vulnerabilitat social a través de les escoles. Un cop detectat activem els mecanismes d'actuació. En el cas dels infants assumim les demandes dels centres que la Generalitat no cobreix. La gent gran l'alimentem al menjador social o a casa seva a través de Creu Roja. Comparem les dades d'antiguitat dels serveis d'ocupació amb els serveis socials per establir un ordre de prioritats de les persones receptores dels plans d'ocupació. I pel que fa a l'habitatge, amb la mediació que fem amb bancs.

Com apliqueu l'urbanisme de la quotidianitat que defenseu?
Remodelarem a fons les places Rafael Alberti, de la Salut, Francesc Macià i Lluís Companys , que han quedat obsoletes o amb problemes de barreres arquitectòniques. I rehabilitarem equipaments com el Casal de Joves, la biblioteca Montserrat Roig, el centre cívic Roses i i el parc esportiu de les Grases.

dilluns, 25 de juliol de 2016

Quina és la situació econòmica de l'Ajuntament a 31 de desembre de 2015?

Imatge extreta del blog del consultor Amalio Rey.
En el ple d'aquest mes de juliol, presentarem, debatrem i votarem el compte general de l'any 2015, degudament presentat als vuit grups municipals des de fa dos mesos. Com sempre des que sóc alcalde, en faig un resum: aquí el de finals de 2014, aquí el de finals de 2013, aquí el de finals de 2012 i aquí el de finals de 2011. Una peculiarietat: 2015 va començar amb un govern de coalició amb CiU i amb Manel Carrión com a regidor d'Hisenda, i va acabar amb un govern de coalició amb el PSC i amb Josep Maria Rañé com a regidor responsable dels comptes municipals. Tots dos han estat dos grans col·laboradors, dos grans gestors, i els vull agrair públicament la seva tasca.

Totes les administracions públiques hem de complir les normatives comptables de l'Estat i de la Generalitat, que han de seguir al seu torn els criteris establerts per les directives comptables de la Unió Europea. Els nostres comptes estan supervisats per la interventora municipal i són revisats posteriorment per la Sindicatura de Comptes de Catalunya i, en última instància i si un informe negatiu de la interventora ho determina, pel Tribunal de Cuentas del Estado. Davant de tots aquests organismes, ens hem d'"examinar" d'aquestes set xifres, que resumeixen la salut dels nostres comptes:
  1. El tancament dels comptes de 2015 estrictament: la liquidació.
  2. El tancament dels comptes de 2015 acumulant els dels anys anteriors: el romanent.
  3. La ràtio d'endeutament.
  4. La ràtio d'estalvi net.
  5. El compliment de l'objectiu d'estabilitat pressupostària.
  6. El compliment de la regla de la despesa.
  7. El termini de pagament a proveïdors.
I aquestes són les xifres concretes de l'Ajuntament de Sant Feliu a 31 de desembre passat, i la seva comparació amb allò que estableixen les normes que abans he esmentat.

1. Liquidació del pressupost 2015 :  
Positiva, amb un superàvit pressupostari de 3,8 milions d’euros. Això ve motivat bàsicament per 3 motius: 
  • inclou la previsió d'ingrés de la plusvàlua de la venda de Cemex a Ciments Molins (2 milions d'euros que vénen de l'any passat), que està recorreguda per Cemex i pendent de sentència judicial.
  • increment d'ingressos respecte a les previsions inicials, bàsicament en plusvàlues i els impostos i taxes derivades d’una reactivació de l’activitat econòmica (impost d'obres, llicències urbanístiques i d’activitats), mentre que els padrons d'IBI, vehicles i IAE s'han ajustat a les previsions.
  • reducció de despeses respecte a la previsió inicial, bàsicament per una reducció en les despeses ordinàries de funcionament i en les inversions respecte al que hi havia previst, ja que algunes han passat d'un any a un altre (biblioteca, Rafael Alberti,...)

2, Romanent de tresoreria: 
També positiu  en 1,2 milions d’euros. Aquest resultat positiu s'explica per les raons que acabo de comentar, incorporant les dades de tots els anys anteriors, especialment les reserves per a cobraments dubtosos o les previsions de baixes d'anys remots per impossibilitat de cobrament.

3. Ràtio d’endeutament.
Per definició, és el quocient entre el deute total que una administració té amb les entitats financeres en relació als seus ingressos ordinaris. Per llei, ha d’estar per sota del 75%.
A Sant Feliu les dades són:
Deute total a 31/12/2015: 17,32 M € 
Ingressos ordinaris de l’any 2015: 41,84 M€
Ràtio d’endeutament del nostre ajuntament: 41,40%

4. Ràtio d'estalvi net:
Per definició, és el quocient entre aquests dos conceptes: 1) ingressos ordinaris de l’Ajuntament i 2) despeses ordinàries de l’Ajuntament, afegint l'anualitat de tots els préstecs que l’Ajuntament té contractats i ha de pagar a l'any següent. Per llei, ha de ser superior a l'1%.
A Sant Feliu, les dades són les següents:
Ingressos ordinaris de l’any 2015: 41,84 M€
Despeses ordinàries de l’any 2015: 35,12 M€
Import dels préstecs per pagar a l’any 2016 : 3 M€
Ràtio d’estalvi net del nostre ajuntament: 8,9 %.

5. Objectiu d’estabilitat pressupostària
Per llei,  els ajuntaments hem de de mantenir una posició d’equilibri o de superàvit, tal com els defineix el sistema europeu de comptes. És a dir, els pressupostos s’han d’elaborar i, sobretot, s’han de tancar, amb superàvit.
A Sant Feliu, complim amb una capacitat de finançament de 1,1 milions d’euros.

6. Objectiu regla de la despesa: 
Aquesta norma, també del sistema europeu de comptes, implica no superar els límits fixats per l’Estat de creixement de la despesa respecte a l’exercici anterior: també complim ja que estem 1,1 milions d’euros per sota del límit.

7. Pagament a proveïdors:
Per definició, és el termini de temps que transcorre entre la data de conformitat a una factura i la data de pagament d’aquesta factura. Per llei, ha de ser inferior a 30 dies.
Període mig de pagament 31/12/2015 = 16,78 dies
S'ha de tenir en compte que, des que entra a l'Ajuntament una factura fins que el servei corresponent li dóna conformitat, poden passar entre 20 i 30 dies addicionals, però no compten en el càlcul establert per llei en relació als proveïdors.

Ens mantenim, per tant, en una situació de consolidació de bona gestió econòmica que venim mantenint des de fa uns anys, amb una mica més de marge gràcies a la tímida reactivació econòmica que, tot i que malauradament no ha arribat encara a les famílies, s'ha notat especialment en les llicències d'obres i d'activitats. Un exemple clar en aquest sentit és la recent obertura del Parc Comercial Sant Feliu, just davant de la nova rotonda d'entrada a Sant Feliu venint de Molins. Aquesta consolidació de la bona gestió farà possible també una rebaixa de l'IBI de 2017, que permetrà així aplicar l'acord polític que donarà resposta a  la sentència del Tribunal Suprem sobre el contenciós de l'IBI de 2014.

Resumint i acabant: no es pot llançar cap campana al vol, ja que no sabem si aquesta millora del context econòmic és puntual o serà sostinguda, i per tant continuarem treballant en una perspectiva de control rigorós de la gestió pressupostària- Amb un objectiu sempre clar: garantir l'aplicació del pla de rescat social adreçat a cobrir les necessitats més vitals de la ciutadania més vulnerable de Sant Feliu i garantir el correcte funcionament diari de tots els àmbits de la vida de la nostra ciutat.

diumenge, 24 de juliol de 2016

80 anys del PSUC, també a Sant Feliu.

El 23 de juliol de 1936 es va fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya. La revista Treball, que va aparèixer per primer cop tres dies abans, en feia, lògicament, notícia de primera plana.

(Un incís: no puc deixar d'agrair aquí a tots els companys i companyes d'ICV que han posat a l'abast de tothom i de manera gratuïta absolutament tots els números de Treball i Nous Horitzons; només cal que consulteu aquí a l'Arxiu Treball. Un altre incís: crec que la millor publicació política a la Catalunya d'avui continua sent Treball! Aquí teniu l'enllaç a les publicacions actuals de Treball, dirigida avui per Júlia Brossa i Sergi de Maya.)

Torno als inicis del PSUC, concretament a la nostra ciutat. En els primers mesos del cop d'estat feixista i de la Guerra Incivil que van provocar, la nostra ciutat va estar "governada" pel Comitè de Milícies Antifeixistes (CMAF). Són els mesos entre juliol i setembre, en què es produeixen a Catalunya i també a Sant Feliu crims injustificables, prenent -al meu parer- el nom de la Revolució en va. Fins a finals de setembre, la Generalitat no recupera el control de la situació i es disolen els CMAF. No he trobat documentació escrita sobre el CMAF de Sant Feliu, però sí un llarg estudi sobre el CMAF de Sant Cugat, que entenc que és una referència aproximada del de Sant Feliu. En tot cas, a l'octubre de 1936 es constitueix el nou ajuntament de Sant Feliu, en què hi ha els sis primers regidors comunistes de la història de la nostra ciutat. Agraiexo vivament a Jordi Amigó Barbeta que me n'hagi lliurat els noms, novament recordats en una magnífica conferència que va fer el mateix 18 de juliol recordant l'inici de la Guerra Incivil.

Els noms dels primers regidors del PSUC a l'octubre de 1936 eren:
  • Salvador Torrents,
  • Ubald Fraga,
  • Joan Sangüesa,
  • Josep Marlés Sans.
  • Conrad Màrquez Sicilia,
  • Mateu Giol Grau.
Al llarg de la Guerra Incivil provocada pels feixistes, hi van haver altres regidors i regidores del PSUC a l'ajuntament de la nostra ciutat, entre els quals, les dues primeres dones regidores de la nostra ciutat:
1939 va començar amb regidors i regidores del PSUC al nostre ajuntament, però la derrota de la República era imminent i a finals de gener tots van emprendre el camí de l'exili. En un meritori treball de Jordi Amigó i Josep Maria Gelabert, hi podem trobar molts dels seus noms, al costat d'altres dirigents anarquistes i republicans. Entre ells, les germanes Anna i Laura Fajardo, família llunyana meva, i destacades militants anarquistes a Sant Feliu. Honor i homenatge a tots ells!

El 25 de gener de 1939, les tropes rebels feixistes van entrar a Sant Feliu. L'endemà, es constituïa un primer poder franquista. Pocs mesos després, perdíem la guerra. Començava un període d'inacabable mediocritat i misèria: la postguerra. Els anys de por i de gana en què van créixer i tant va marcar als nostres ciutadans i ciutadanes de més de setanta anys. Un magnífic retrat d'aquell període el trobem en aquest gran article de l'Arxiu: "La irrupció del franquisme al Baix Llobregat".

El racionament (i l'estraperlo...) van durar fins a l'any 1952. Sant Feliu tenia aquell any uns 7.000 habitants. Després de tants anys de misèria i aïllament, Franco llavors es beneficia del període de guerra freda, especialment accentuada després de la mort d'Stalin. El 1953 s'instal·len a Espanya les bases nordamericanes, acompanyades d'una gran ajuda econòmica. Pocs anys després, Franco deixa la política econòmica al que es coneix com els "tecnòcrates", l'exponent més important del qual va ser el català Laureano López Rodó. Comença el "desarrollismo" i "els bons anys del franquisme (?)", que també arriben a Sant Feliu. Al 1961, vam arribar als 10.000 habitants i, només setze anys després, al 1977, vam triplicar població. Entre els anys 60 i 70, creixen els barris de Falguera, la Salut, Can Maginàs, Can Calders i Roses. Indústries avui tancades tenien centenars de treballadors: KD, l'Alumini, Matacàs, Sánson, l'Actibion, la bòvila, etc. 

En aquells anys, una nova generació de militants antifranquistes s'organitza a tot l'Estat. En el camp sindical, es creen les Comissions Obreres. A Catalunya, va ser el 1966. Un dels seus fundadors, va ser el grandíssim company José Cano, veí de Cornellà i treballador de la Matacàs. En el camp veïnal, es creen les associacions de veïns, amb gran força a Sant Feliu, que fins i tot aconsegueixen parar projectes especulatius i guanyar espai públic als barris, com va ser el cas de la plaça de la Salut. En el camp polític, el 1971 es crea l'Assemblea de Catalunya. Al 1973, són detingudes 113 persones a una església a Barcelona: alguns eren de Sant Feliu, tots del PSUC (Alejandro Huerga i Toni Amigó). Jo feia COU al Joanot Martorell i, en aquells anys, vaig començar a treballar amb la Joventut Comunista de Catalunya i el PSUC. Eren presents a totes les lluites per la democràcia i per a la millora de les condicions de vida de la gent: recordo vivament aquesta mobilització a l'inici del curs escolar de 1975. En el camp cultural, el Congrés de Cultura Catalana (1976) a Sant Feliu va estar organitzat per múltiples persones, però clarament liderat pel PSUC. Va ser llavors quan els santfeliuencs i santfeliuenques vam descobrir, encara en la clandestinitat, a persones com Francesc Baltasar, Maria Comellas, Jaume Bosch, Salvador Bertran, Paco Romero, Juan  Sánchez, Napo, Paco Español, Vicenç París i un llarg etcètera. Un patrimoni impagable de gent que llavors anava dels vint als trenta i que, en general, avui entre els seixanta i els setanta continua tenint un important i necessari protagonisme a la vida política de Sant Feliu. A la setmana santa de 1977, el PSUC és legalitzat. Fa tres anys, vam organitzar un acte d'homenatge als membres del primer comité local en la legalitat, on vam poder veure aquesta joia de vídeo:

Encara se'm posa la pell de gallina de veure a companys ja morts, com el Juan Sánchez o el Napo. Clarament hegemònics a Sant Feliu, els homes i les dones del PSUC es presenten a les primeres eleccions municipals de 1979 amb una candidatura enormement representativa de tots els sectors de la nostra ciutat. I van guanyar. I vam guanyar. I així en totes les eleccions municipals des de 1979, excepte en les de 2007.

I aquests són els companys i companyes que, des de 1979, hem  posat cara al PSUC i després a Iniciativa per Catalunya Verds a la nostra ciutat, i hem liderat una enorme transformació de la ciutat protagonitzat sempre col·lectivament, però sempre amb l'horitzó de la igualtat entre les persones i entre els barris, l'horitzó democràtic i revolucionari amb què vam començar a caminar aquell juliol de 1936.

1a legislatura (1979-1983)
  • Francesc Baltasar (l'alcalde)
  • Felip Alcántara
  • Jaume Bosch
  • Francisco Romero Moreno (Falguera)
  • Vicenç París
  • Maria Comellas
  • Juan Sánchez
  • Salvador Bertran
  • Antonio de Oses
  • Ramon Vallès
  • Mercè Fernández

2a legislatura (1983-1987)
  • Francesc Baltasar (l'alcalde)
  • Felip Alcántara
  • Jaume Bosch
  • Maria Comellas
  • Juan Sánchez
  • Salvador Bertran
  • Antonio de Oses
  • Mercè Fernández
  • Santi Junqué, nebot de Neus Pérez Susín, que va ser regidora del PSUC durant la Guerra Incivil, com he explicat abans.
  • Gabriel Hita
  • Joan Romagosa
  • Àngel Merino
  • Joan Pérez
  • Fernando Luna

3a legislatura (1987-1991)
  • Francesc Baltasar (l'alcalde)
  • Felip Alcántara
  • Jaume Bosch
  • Maria Comellas
  • Juan Sánchez
  • Antonio de Oses
  • Alejandro Huerga
  • Toni Amigó
  • Àngel Merino
  • Àngel Alvarado
  • Montserrat Correig
  • Ramon Garcia
  • Jaume Roy
  • Félix Repullo

4a legislatura (1991-1995):
  • Francesc Baltasar (l'alcalde)
  • Jaume Bosch
  • Maria Comellas
  • Juan Sánchez
  • Alejandro Huerga
  • Joan Pérez
  • Angelina Maestre
  • Jordi San José
  • Silvestre Gilaberte
  • Joan Lluís Amigó
  • María Jesús Bono

5a legislatura (1995-1999):
  • Francesc Baltasar (l'alcalde)
  • Jaume Bosch
  • Maria Comellas
  • Juan Sánchez
  • Alejandro Huerga
  • Toni Amigó
  • Angelina Maestre
  • Jordi San José
  • Joan Lluís Amigó
  • María Jesús Bono
  • Francisco Romero Laguna (Can Maginàs)
  • Marta Magrinyà

6a legislatura (1999-2003):
  • Francesc Baltasar (alcalde fins juliol de 2000)
  • Àngel Merino (alcalde des de juliol de 2000)
  • Jaume Bosch
  • Maria Comellas
  • Juan Sánchez
  • Angelina Maestre
  • Jordi San José
  • Esther Hachuel
  • Joaquim Fernández
  • Eni Novell
  • Quique Iriarte
  • Maite Ruf
  • Marta Pérez
  • Agustí Muñoz

7a legislatura (2003-2007):
  • Àngel Merino (cap de l'oposició, tot i haver guanyat les eleccions)
  • Jordi San José
  • Maria Jesús Bono
  • Ferran López
  • Eni Novell
  • Maite Ruf
  • Manel Martínez
  • Lídia Muñoz

8a legislatura (2007-2011), única en què no hem guanyat a Sant Feliu:
  • Àngel Merino (portaveu fins a desembre de 2007)
  • Jordi San José (portaveu des de desembre de 2007)
  • Ferran López
  • Eni Novell
  • Manel Martínez
  • Lídia Muñoz
  • Manel Leiva
  • Jaume Solé
  • Conxita Fernández

9 legislatura (2011-2015):
  • Jordi San José (l'alcalde)
  • Manel Martínez
  • Lídia Muñoz
  • Manel Leiva
  • Maria Cinta Daudé
  • Conxita Fernández
  • Mireia Aldana

10 legislatura (2015-2019):
  • Jordi San José (l'alcalde)
  • Manel Martínez
  • Lídia Muñoz
  • Manel Leiva
  • Maria Cinta Daudé
  • Mireia Aldana
Aquestes són les persones que, després de vuitanta anys de presència a Sant Feliu, han estat les més conegudes al servei d'aquesta ciutat. Però n'hi ha hagut moltes més, centenars més, que han treballat intensament, contínuament, desinteressadament, honestament per construir dia a dia el Sant Feliu que tenim. Del Sant Feliu que tenien al cap i al cor, del projecte polític amb què van dirigir l'ajuntament i van lluitar des de desenes d'entitats i llocs de treball, en parlaré en un altre escrit. A tots ells, a totes elles, milers, milers de gràcies!!!

dimecres, 20 de juliol de 2016

IBI (2/3): explicant el compliment de la sentència del Tribunal Suprem.

Dibuix de l'artista local Nani Baltasar.

Fa uns dies, vaig fer un escrit explicant l'origen del conegut "9%" que va obrir un conflicte important entre PSC i ICV-EUiA durant el mandat anterior. En aquest article, explicaré la sentència que ha tancat definitivament aquell conflicte i la forma amb què hi donarem compliment, a partir d'un informe elaborat pels tres funcionaris de més alta responsabilitat jurídica i econòmica a l'Ajuntament: el Secretari, la Interventora i el Cap dels Serveis Jurídics. Els següents documents oficials es poden consultar tots al Portal de Transparència de l'Ajuntament:
No insisteixo en l'origen del conflicte, explicat a bastament en l'article esmentat. Remeto, això sí, a les principals conclusions de la sentència definitiva (que té 20 pàgines) del Tribunal Suprem:
  • l'aprovació definitiva del tipus de gravamen de l'IBI de 2014 s'hauria d'haver produït abans de l'1 de març de 2014 i es va produir l'11 d'abril.
  • en conseqüència, el tipus de gravamen aprovat l'11 d'abril podria ser vàlid per als anys 2015 i següents, però no per a l'IBI de 2014, ja que no podia tenir caràcter retroactiu.
  • és a dir, el tipus d'IBI aplicat als rebuts de l'IBI de 2014 és nul de ple dret.
Vista aquesta sentència, els dos grups municipals que formem el govern vam decidir, com hem fet públic reiteradament, donar compliment al punt 4.6 de l'acord que vam subscriure el 12 de juny de 2015, que textualment diu: 4.6 Mantenir l’ajust dels impostos, com a màxim, al nivell de l’evolució del cost de la vida. I reiterar l’acatament a allò que disposin els tribunals de justícia, davant d’una sentència ferma sobre el contenciós de l’IBI, en el que ICV-EUiA en l'equip de govern anterior, actuant des del principi de la bona fe, i el PSC hem mantingut posicions diferents.

Arribats a aquest punt, la qüestió era clara: com donar compliment acordat a una sentència, des d'una posició inicial de clar desacord polític? 

La resposta va ser clara: demanar un informe als màxims responsables econòmics i jurídics de l'Ajuntament. Un informe no obligatori inicialment, però que hauria de marcar els criteris de com arribar a un acord per aplicar una sentència, tenint en compte que aquest acord sí que era obligatori que l'informessin tant la Interventora com el Secretari. Hi havia una altra possibilitat: demanar un aclariment de sentència al tribunal que va sentenciar en primera instància (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), però ho vam desestimar, per no allargar més el contenciós i per tal de donar-hi una sortida política a partir de l'informe dels màxims responsables municipals.

L'informe dels tres responsables municipals (17 pàgines), té les conclusions principals següents (pàgines 15, 16 i 17):
  • la nul·litat del tipus d'IBI s'ha d'entendre des del punt de vista del dret administratiu i del dret tributari, que no necessàriament coincideix amb el sentit col·loquial que donem a la paraula "nul·litat".
  • la sentència basa la nul·litat en un error de calendari, però no estableix que, com a conseqüència d'aquest error de calendari, l'Ajuntament hagués cobrat de manera indeguda els rebuts de l'IBI de 2014. No hi ha, per tant, ingressos indeguts
  • l'Ajuntament només pot retornar ingressos indeguts atenent a l'article 19.2 de la Llei d'Hisendes Locals, que textualment diu: "els actes (...) derivats d’acords anul·lats per resolució judicial ferma es mantindran a no ser que ho digui expressament la sentència". I la sentència no ho fa: per tant, la sentència no qüestiona l'efecte econòmic dels tipus aprovats i no obliga a cap devolució.
  • La revisió dels rebuts només obligaria a aquells contribuents que haguessin presentat recurs dins el termini establert per fer-ho, com va fer un particular per a una sola de les seves diverses propietats.
  • Com que no hi ha ingressos indeguts, qualsevol devolució, compensació, deducció o figura similar no està contemplada per la normativa i no es pot fer.
Al marge de l'acord o desacord amb aquestes conclusions per part dels dos grups municipals del govern, el que està clar és que l'informe restringeix molt les possibilitats administratives de donar compliment a la sentència en termes de "devolució", però deixa totalment obertes les portes a què hi hagi una rebaixa dels rebuts de l'IBI per a tothom en termes econòmics equivalents mitjançant una nova rebaixa del tipus de gravamen de l'IBI que s'ha d'aprovar en les properes ordenances fiscals, sempre que no es comprometi l’acompliment del principi d’estabilitat pressupostària

I aquesta és, justament, la proposta que PSC i ICV-EUiA hem presentat a la resta de grups municipals i a altres interlocutors per donar compliment a la sentència del Tribunal Suprem: una rebaixa del tipus d'IBI que es traduirà en una rebaixa dels rebuts de tots els ciutadans que, en tres anys, absorbirà amb escreix l'import equivalent al diferencial del 9% que els dos partits sostenim sobre l'IBI de 2014

No serà una devolució, perquè no hi va haver cap ingrés indegut, ningú va pagar al 2014 un 9% més que al 2013. Serà conseqüència de la bona gestió municipal i d'una incipient recuperació econòmica, que hem pogut constatar amb la reobertura del Parc Comercial Sant Feliu a l'antic Caprabo, per posar un exemple. Però el cert i innegable és que, tal com va prometre el PSC, hi haurà una rebaixa en els rebuts de l'IBI que, en tres anys, absorbirà l'import de la diferència de criteri que vam tenir el 2014. Aquest acord s'ha d'acabar de perfilar numèricament al llarg d'aquesta setmana i portar-lo, per al seu debat i votació, al ple de juliol

Amb aquesta solució, els dos grups municipals complim l'acord de govern, l'Ajuntament dóna compliment a la sentència del Suprem i la ciutadania incrementa i consolida una rebaixa en tots els rebut de l'IBI sense posar en risc la prestació de serveis del nostre Ajuntament. Crec, molt sincerament, que la polèmica d'ahir es tanca definitivament i bé avui. 

dissabte, 16 de juliol de 2016

"Ô Liberté, que de crimes on commet en ton nom!", Manon Roland, revolucionària francesa abans de ser guillotinada el 1793.


Després de la massacre d'ahir nit a Niça, avui hem fet un altre minut de silenci davant la porta de l'Ajuntament, convocat per la Federació de Municipis de Catalunya.

Com he dit abans de fer el minut de silenci, ja són massa els moments en què ens concentrem per mostrar rebuig al terror i solidaritat amb les persones i els països que en són víctimes. Jo mateix dubto alguna vegada de la utilitat de tants i tants minuts de silenci, però en cap moment dubto del seu sentit. Sé que per més petites concentracions de rebuig que fem, no canviarem la decisió de qui vol matar per aconseguir els seus objectius: per això algú pot dir que és "inútil" que diguem NO al terror, a la mort indiscriminada que provoca. Però sé també que si no ens diem en veu alta que MAI ens resignarem ni ens doblegarem pel terror, si no ens diem en veu alta que estem al costat de les famílies i els pobles que el pateixen, de mica en mica acceptaríem la normalitat de l'intolerable, i deixaríem que la fatalitat primer i la desconfiança després s'instal·lés a les nostres vides, a la nostra ciutat. Per més que se'm faci un nus a la gola cada vegada que dic que hem de fer costat a les societats que en són víctimes i hem de fer front a les causes del terror, mai no deixaré de fer-ho.

Com ahir. Com tantes vegades com calgui. Ahir era la festa nacional francesa, l'inici de la Revolució, quan un 14 de juliol de 1789 el poble va prendre la presó de la Bastilla i va instaurar de l'ideari de la Il·lustració: "Liberté, égalité, fraternité".  Un ideari encara no acomplert ni dos segles després, però que continua sent el motor de les lluites de milions i milions de persones a tot el món que continuem creient en la necessitat i en la vigència d'aquests ideals, d'aquesta utopia.

Per més que, en el seu propi nom, es cometin tantes i tantes salvatjades. I vaig voler recordar una frase molt coneguda: "Oh, Llibertat, quants crimes es comenten en nom teu" i la persona que ho va dir: Manon Roland, una impulsora de la Revolució que, quatre anys després del seu triomf, va ser guillotinada, víctima dels conflictes interns del mateix procés revolucionari.

I com vaig acabar dient, cal evitar a tota costa dos riscos. El primer, ser tolerants amb la violència exercida en nom d'alguna ideologia, religió o qualsevol projecte col·lectiu. Avui res no justifica l'ús de la violència: en nom de cap déu, de cap ideologia, de cap concepció del món, de cap projecte col·lectiu es pot arrabassar la vida de ningú, no hi terrors legítims. El segon, ser intolerants o criminalitzar els ideals, la fe, la ideologia o els projectes col·lectius que són usurpats o prostituïts pels fanàtics que actuen falsament en el seu nom i contra els propis ideals o valors que diuen defensar. No es pot condemnar a tots els musulmans i musulmanes per culpa dels feixistes que maten falsament en nom d'Allah, com no es podria condemnar a tots els cristians i cristianes per la violència exercida també falsament pels feixistes que actuen en nom de Déu. La condemna clara dels terroristes que embruten el nom d'uns ideals ha de ser absolutament i permanentment compatible amb el respecte democràtic a aquests ideals. S'ha de condemnar els crims comesos en nom de la llibertat, s'ha de continuar defensant l'ideal i la utopia de la Llibertat.

Com Madame Roland, assassinada sota el pretext de defensa de la llibertat i apassionada fins a la mort de la Llibertat.

dimarts, 12 de juliol de 2016

Obres d'estiu 2016: millores en carrers, escoles públiques i polígons.

Espai públic de qualitat a tots els barris. Carrers, places i equipaments que tothom pugui gaudir i on tothom s'hi pugui moure sense barreres i amb seguretat. Escoles públiques en què l'espai sigui acollidor i tingui tots els serveis. Polígons industrials també amb tots els serveis i que puguin aprofitar millor la seva posició privilegiada en relació a les grans infraestructures de transport de l'àrea metropolitana barcelonina. Aquests són, com cada any, els objectius de les obres que, aprofitant les vacances i el seu menor impacte en els mesos d'estiu, es faran a Sant Feliu a partir de la setmana que ve i fins a finals de setembre.

Per primer cop, és important recordar-ho, les petites grans obres en cruïlles i carrers (marcades en verd en el plànol) han estat proposades i votades en un procés on han participat les persones que així ho han volgut.

En faig un breu resum. Per a més informació de calendari i de condicionants en els entorns de les obres, consulteu lògicament a la pàgina web de l'Ajuntament. Faig servir aquest plànol, que és el mateix que ha sortit al Butlletí i que podeu consultar, en més gran, aquí.

1.
Adaptar la cruïlla entre els carrers Carles Buigas i Comte Vilardaga, amb una rampa accessible. Aquesta cruïlla es troba en el camí escolar al Pau Vila venint des del barri Roses Castellbell.

2.
Reordenar la cantonada del passeig Nadal i el carrer de Dalt, millorant les voreres en els punts més estrets, redistribuint els contenidors i les zones de càrrega i descàrrega, fent un pas més segur quan, com passa sovint, es troben dos autobusos quan van i vénen de l'estació, punt de sortida i arribada de tots els autobusos urbans. Es taparan també tots els escocells del carrer de Dalt, que generen un pas molt estret per a les cadires de rodes i els cotxets.

3.
Adaptar la cruïlla dels carrers Torras i Bages amb Vidal i Ribas, amb la creació d'una plataforma única. Sóc conscient que resol el problema de l'accessibilitat en aquest punt, però no un problema major i que requereix una reflexió a fons sobre la mobilitat i l'aparcament en el centre de la ciutat, com ja apuntava en aquest escrit, en relació a la, per a mi, desitjable peatonalització del carrer de l'Ateneu i la necessària revisió a fons de carrers com Sant Llorenç o Torras i Bages, amb voreres estretes, sense arbrat i molt poc pensades en la mobilitat dels vianants.

4.
Adaptar la cruïlla dels carrers Sant Josep i Rupert Lladó, també amb una rampa accessible i amb una reordenació de voreres i d'ubicació de contenidors.

5.
Adaptar la cruïlla dels carrers Joan de Batlle amb Clementina Arderiu, amb una rampa accessible.

6.
Crear un nou pas de vianants davant l'Escola Gaudí, posant un nou pas zebra i un pas amb rampa accessible a la vorera de davant de l'escola, millorant així el camí escolar cap a aquest centre. Un centre que, com explicaré al punt 20, ja està en aquests moments amb importants obres de millora.

7. 
Millorar la cruïlla entre els carrers Estelí i Clementina Arderiu, davant de l'Arxiu Comarcal. Es crea un pas elevat de vianants, que també reduirà la velocitat en aquest punt i en millorarà la seguretat. Es recupera també l'aparcament en cordó en aquest tram de carrer, tal com havien demanat repetidament els veïns i veïnes a la regidoria de barri.

8.
Aquesta és l'obra que més persones van proposar en el procés participatiu i que més vots hi va tenir. És un punt molt transitat per moltes persones que van i vénen a l'ambulatori de la Rambla, a les escoles Monmany i Pau Vila, al mercat, etc, en què avui només hi ha unes escales, com es pot veure aquí. S'hi farà una rampa que farà que sigui accessible per a tothom, evitant així una volta molt llarga a persones que, per la seva edat o circumstància, tenen la seva mobilitat reduïda.

9.
Ampliació de la vorera del carrer Roses, davant de l'Escola Martí i Pol, creant així una zona més àmplia davant l'entrada principal, especialment necessària en els moments d'entrada i sortida dels infants de l'escola.

10.
També dins un recorregut escolar, molts pares i mares que porten els seus infants a les Franceses ens havien demanat la cobertura dels escocells dels quatre grans plataners que hi ha en la vorera de la mateixa escola i que, a més de deixar un pas estret, hi havia hagut alguna caiguda.

11.
Continuem en millores en els camins escolars, en aquest cas cap a les Mercedàries: reparacions de voreres i escocells al passeig Bertrand.

12.
Encara en l'àmbit de millores en els camins escolars, una obra que també ha estat reiteradament proposada i molt votada: millorar la connexió entre el passeig Onze de Setembre i el carrer Constitució, a la sortida del pont de la Riera de la Salut, a continuació del monument de l'artista local Lluís Sans. És una obra que ja vaig explicar aquí.

13.
Totes les obres que he explicat fins ara tenen prevista la ubicació d'encaminaments per a persones invidents, amb unes voreres de franges horitzontals homologades per orientar la seva mobilitat. Faltava posar un encaminament homologat sota el pont de la Riera, que també es farà aquest estiu.

14.
Una de les actuacions inicialment previstes per a l'any passat i que finalment es va traslladar a aquest és la millora del paviment del passeig Comte Vilardaga, que té nombrosos sots des de la Font del Cuento fins al carrer Carles Buigas. En aquesta millora de l'asfaltat, es farà també una ampliació de les voreres en la cruïlla amb Joaquim Monmany: actualment la distància d'aquest pas és molt gran i ha generat algun problema de seguretat que cal millorar.

15.
Millores en el paviment de la plaça Villeneuve-le-Roi, al barri del Mas Lluí.

16.
Completant l'actuació que he explicat al punt 8, es repararan diversos punts en mal estat a les voreres del carrer Joaquim Monmany.

17.
Diverses reparacions d'asfaltat i voreres en el carrer Mas Lluí, en el camí escolar a les escoles Monmany i Pau Vila.

18.
Diverses reparacions d'asfaltat i voreres en el carrer Frederica Montseny.

Fins aquí, les petites grans millores que han sorgit del procés participatiu de les obres d'estiu de 2016.

Però a l'estiu hi haurà més obres de millora de la ciutat, que han sorgit o bé de la pròpia evolució dels serveis que tenim (19), de les inversions previstes en escoles públiques durant les vacances (20 a 23) o de les primeres obres del pla de millora de polígons industrials, que s'allargaran durant sis mesos, i que també començaran aquest estiu (24 a 26). Tanco aquest repàs amb les obres que estan fent-se i que ja van començar fa mesos (27 a 29) i amb les que està previst que comencin abans que acabi l'any, que no consten en el plànol, ja que no començaran abans d'octubre.

19.
Fa uns mesos vam detectar un problema en el clavegueram de la Rambla Marquesa Castellbell, en el seu tram davant la Villa Victòria, entre Comte Vilardaga i plaça Dot. Un clavegueram insuficient i que té moltes pèrdues que, a la llarga, han generat sots importants i que no es poden resoldre sense resoldre l'origen del problema: la millora del clavegueram en aquest punt. Per tant, caldrà obrir la Rambla en aquest punt, reposar clavegueram i reasfaltar de nou. En aquesta operació, aprofitarem per resoldre un problema de seguretat en la parada de l'Oliveras. En la seva ubicació actual dificulta la visibilitat de conductors i de vianants, com també vaig explicar aquí. Per tant, avançarem la parada de manera que aquesta dificultat desaparegui de manera definitiva.

20.
La millora de l'Escola Gaudí és l'obra més important en un equipament públic d'aquest estiu. Som conscients que és una obra que hauria de correspondre a la Generalitat, però la seva manca d'inversió en les escoles públiques (que lluny queda la clara prioritat en educació dels tripartits de Maragall i Montilla...) comporta un creixent deteriorament en una escola que, des de la seva creació a 1974, requeria una inversió a fons. Tampoc compartim la idea, expressada en un ple per la portaveu de CDC, que no cal invertir en una escola que a la llarga s'ha de tancar... perquè sota cap concepte creiem que s'ha de tancar. L'any passat ja es va començar la millora en serveis, amb la instal·lació d'una caldera de biomassa, amb energia renovable. Però el sistema de radiadors i conduccions estava obsolet i no permet ajustar temperatures a l'orientació de cada aula. Així que, en aquestes obres, es fa tota la calefacció del centre. A més, també tots els tancaments, que encara eren els originals: es fan totes les finestres i totes les persianes també noves. Es completa l'actuació amb la pintura del centre i altres actuacions. Com a conseqüència del moviment de vehicles, aquest estiu el pati del Gaudí no serà un pati obert, però ho tornarà a ser en els anys a venir.

21.
Diverses millores al pati de l'Escola Nadal, proposades pel seu consell escolar.

22.
L'escola Salvador Espriu necessita també una inversió important, especialment en les cobertes de parvulari. Però enguany hem concentrat la inversió principal al Gaudí, i abordarem les millores reclamades sovint també pel consell escolar en cuina i menjadors. En les obres d'estiu del 2017, l'escola Salvador Espriu tindrà el programa de millores que necessita.

23.
Les petites grans millores arriben també a l'escola bressol Tambor, al  barri Falguera. Hi ha diverses millores a la façana, en les instal·lacions de fusteria de l'escola i una nova coberta per a la zona on es deixen els cotxets dels nadons.

24 a 26.
Copio de la pàgina web de l'Ajuntament: "Al juliol s'inicien també les obres de millora dels polígons industrials del Pla-Les Grases, Matacàs-Armenteres i Masor-Multindus. El projecte inclou actuacions de millora de la via pública i en les infraestructures de telecomunicacions i enllumenat, amb l'objectiu d'aconseguir que les zones industrials de la ciutat puguin donar resposta a les necessitats del teixit empresarial actual i permetin captar noves indústries en un futur immediat.

Així, es resoldran problemàtiques específiques de les empreses que hi ha actualment a les zones industrials per millorar qualitativament els espais, la connectivitat i l'eficiència dels negocis. Alhora, es treballaran diferents aspectes en l'àmbit de la mobilitat perquè el teixit empresarial tingui a la seva disposició millors xarxes de connexió directa tant amb el casc urbà de la ciutat com amb infraestructures externes al municipi."

27.
Les obres de la Biblioteca Montserrat Roig van començar a finals de l'any passat i està previst que acabin cap a finals d'enguany. És una remodelació i una ampliació molt important, que vaig explicar en aquest escrit.  En aquestes fotografies al meu mur de facebook, explico l'estat de les obres a data de 14 de juliol.


28.
Al Casal de la Gent Gran estem fent unes millores que fa temps que clamen al cel. Inicialment, tenia previst un petit escenari, però l'activitat intensa de molts avis i sobretot àvies del Casal l'ha deixat realment petit. A més, no tenia vestidors, de manera que els actors i les actrius que tants diumenges hi actuen havien de fer filigranes per canviar-se al primer pis i sortir al carrer per aparèixer a l'escenari. Amb les obres, l'ampliem i hi posem uns vestidors per millorar els espectacles que la gent gran de Sant Feliu hi fa de manera regular.

29.
La remodelació de la plaça  Rafael Alberti va començar al març i està previst que acabi també a finals d'any. Fa dos anys, vaig fer aquest article, quan la plaça estava identificada i condicionada per una gran rampa central que la partia pel mig, i que ja ha desaparegut.

i 30, 31, 32 i 33 (que no estan al mapa....)
Són les obres que començaran al darrer trimestre de l'any i que, per tant, s'iniciaran al 2016 però no a l'estiu. Les més importants són:


Som conscients que aquestes actuacions no cobreixen totes les necessitats existents: la ciutat és dinàmica i la seva necessitat d'actuació i millora és afortunadament incessant. Continuem creient que la ciutadania ha de tenir un paper protagonista principal en la definició de les necessitats de millora i en la seva priorització mitjançant votació popular. Per això, ahir mateix va iniciar el nou procés participatiu que haurà de definir les obres d'estiu de 2017. Per això, et convido a plantejar la teva proposta i a fer-ne difusió. Esperem comptar cada cop amb més ciutadans i ciutadanes que diguin la seva per decidir quines han de ser les petites grans millores de l'estiu de l'any que ve!


Annex: Recordatori d'obres de millora de l'espai públic:
- Obres d'estiu de 2015.
- Obres d'estiu de 2014.
- Obres d'estiu de 2013.
- Obres d'estiu de 2012.

dimarts, 5 de juliol de 2016

IBI (1/3): (re)explicant el 9%.

En aquest mes que tenim per davant, el tema de l'IBI serà central i recurrent, després de la sentència dictada el 28 de juny pel Tribunal Suprem. Tenim l'obligació, per tant, de gestionar bé aquest tema, donant compliment a la darrera sentència del Tribunal Suprem en els termes que ja vaig explicar en aquest article i en els 23 comentaris posteriors que ha generat. Una sentència que, com dic en l'article, ens diu que l'opció de calendari que vam fer no era la correcta, però que en cap cas estableix que generessin ingressos indeguts que caldria retornar.

Però, per la potència que ha anat agafant la idea d'una pretesa "devolució del 9% cobrat de més", vull tornar a explicar, més ben dit, a resumir i reexplicar, tot allò que he anat exposant en desenes d'articles anteriors i que figuren al final d'aquest escrit de fa un any. Això sí, sense cap valoració més enllà de la descripció dels fets, atès que avui compartim govern amb qui va promoure el recurs.

Qualsevol ciutadà o ciutadana ho pot fer amb els mateixos documents que jo (els rebuts de l'IBI de casa seva dels anys 2013 i 2014). i amb la petita explicació que ara donaré. Ho faig a partir d'un quadre, sobre els rebuts de casa meva, i de cinc moments:

El quadre:

Moment 1: rebut de maig de 2013.
En aquest escrit vaig explicar l'evolució dels valors cadastrals des de fa dotze anys. Com tothom sabíem, després de la crisi immobiliària, els valors cadastrals eren excessius. Com vaig explicar també aquí, al febrer de 2013, vam demanar la rebaixa dels valors cadastrals al Ministeri d'Hisenda. Però en el primer rebut de l'any, al maig de 2013, teníem un valor cadastral alt (123m€) i una base liquidable que s'hi acostava progressivament (109m€). Al multiplicar el valor liquidable pel tipus de gravamen (0,522%), em va sortir el rebut de 571,13€ que vaig pagar fa tres anys.

Moment 2: ple d'octubre de 2013.
En el moment del ple d'octubre de 2013, encara no teníem resposta del Ministeri d'Hisenda a la nostra petició de rebaixa dels valors cadastrals. Per tant, quan havíem de decidir les ordenances fiscals de l'any 2014, vam haver de prendre acords sobre els mateixos factors de la multiplicació que acabo d'exposar. El valor cadastral era el mateix (123m€) i el valor liquidable va créixer la part que li corresponia, un 4,5% (114m€). Com que un dels dos factors de la multiplicació va créixer, vam fer que l'altre, que és l'únic que fixa l'Ajuntament, baixés, per tal que el rebut de l'IBI es mantingués constant. D'aquesta manera, vam preveure que el rebut sortiria de multiplicar la base liquidable (114m€) pel tipus que vam aprovar (0,501%). En teoria, el meu rebut de 2014, si el Ministeri no hagués aprovat la rebaixa dels valors cadastrals, hauria estat de 114.336,03€ x 0,501% = 572,82€, un euro i mig més que el que vaig pagar realment al 2013. Però aquest rebut no es va passar per les raons que explico al moment 3.

Moment 3: plens de febrer i d'abril de 2014 i rebut de maig de 2014.
Amb efectes d'1 de gener de 2014, el Ministeri de Foment va aprovar finalment la rebaixa del 15% dels valors cadastrals. A causa d'aquesta rebaixa, el valor cadastral és el liquidable, no cal acostar-s'hi progressivament com havia passat en els anys anteriors. I vam fer la mateixa operació que en el moment 2, però a la inversa: com que un dels factors de la multiplicació va baixar (de 114m€ a 105m€), l'altre el vam fer pujar: de 0,501% a 0,546%, restablint així el criteri que en tot aquell any vam perseguir: no incrementar el rebut de l'IBI a ningú, després de dos anys (2012 i 2013) que sí que hi havia hagut increments. En el meu cas, 104.744 x 0,546% = 571,90€, que és el que realment vaig pagar (0,77€ més que a l'any anterior). Aquest 0,546% es va aprovar inicialment el 27 de febrer i definitivament l'11 d'abril.

Què argumenten els del 9%?
És un fet innegable que, entre l'1 de gener i el ple del 27 de febrer de 2014, van conviure dues circumstàncies: uns valors cadastrals rebaixats i un tipus de gravamen de quan estaven sense rebaixar. Per corregir-ho, en el ple del 27 de febrer de 2014, amb informe favorable de la interventora municipal, ja que es va aprovar abans del dia 1 de març de 2014, es va fixar el tipus de 0,546%,

Però, els qui posen en qüestió aquesta decisió, al·leguen que a l'1 de març estava aprovat inicialment, però no definitivament. No qüestionen la decisió, sinó el calendari. Com a mínim una part dels que defensen la teoria del "cobrament de més" diuen que, si s'hagués aprovat al gener i no al febrer, no hauria tingut sentit posar el recurs.


Per què, doncs, no es va aprovar al gener i es va esperar al febrer? Com vam explicar als portaveus, al 2013 van passar dues coses: la rebaixa dels valors cadastrals i les dures condicions de la llei d’estabilitat pressupostària, més quan entre 2012 i 2013 vam haver de fer un pla de sanejament. Si el canvi de tipus s’hagués fet al gener, l’última liquidació pressupostària aprovada era de l’any 2012 i amb dèficit: no hauríem superat el criteri d’estabilitat i la interventora hauria informat negativament, argumentant que el tipus havia de ser superior  a 0,546% a causa del dèficit de finals de 2012. Per evitar el bloqueig de la intervenció i aprovar els requisits d’estabilitat sense incrementar els rebuts a ningú, havíem de tenir aprovada la liquidació de 2013, que ja era positiva. Aquesta liquidació es va tenir a finals de febrer i per això el tipus de 0,546% es va aprovar inicialment al febrer i no al gener. L'aprovació definitiva va ser al ple de  l'11 d'abril, sempre dins dels terminis establerts per poder girar els rebuts amb què tots contribuïm al finançament de la ciutat. Si haguéssim prioritzat el criteri de respecte escrupolós al calendari... hauríem hagut d'aprovar al gener un tipus d'IBI superior al 0,546%! Continuo estant convençut que vam optar per un calendari favorable als interessos de la ciutadania i garantint el bon funcionament municipal, sense generar cap forat al pressupost.  Recomano la lectura de l'acta del ple de l'11 d'abril per veure amb detall les raons que aquí he intentat resumir. Però aquesta interpretació que calia esperar la liquidació de 2013 per complir amb la llei d'estabilitat pressupostària és la que el Tribunal Suprem ha dit que és incorrecta, ja que no va permetre l'aprovació definitiva del tipus abans de l'1 de març, que considera un criteri immutable. Tot i que, per evitar el dilema en què ens vam trobar entre gener i febrer... el Ministeri d'Hisenda va emetre (el dia 4 de març de 2014!) una circular dient que s'havia de seguir el criteri de prioritat que l'Ajuntament havia seguit però que (com si fos culpa de l'Ajuntament....) no s'havia emès unes setmanes abans.

En síntesi, el que argumenten els del 9% és el final del quadre següent:

Al·legant que el que compta per damunt de tot és que la data d'aprovació definitiva no va ser anterior a l'1 de març sinó l'11 d'abril, agafen el rave per les fulles i defensen, invocant aquestes raons de calendari, que cal prendre els dos factors en el seu valor més baix: el valor cadastral rebaixat (105m€) i el tipus que corresponia quan estava sense rebaixar (0,501%), Com que vam aplicar el 0,546% i defensen que tocava el 0,501%, fan la divisió i concluen que l'Ajuntament ha de tornar un "9% cobrat il·legalment de més". 

En el meu cas concret, defensen que jo hauria hagut de pagar, diuen, 104.744 x 0,501% = 524,77€. És a dir, en el meu cas, un 8,12% menys i que l'Ajuntament m'ha de tornar, diuen, 46,37€. Però realment l'Ajuntament me'ls ha de tornar? Aquest ingrés de 46,37€ és realment un ingrés indegut? I, si comptem la totalitat dels rebuts de la ciutat, són indeguts i s'han de "retornar" 1,3 milions d'euros??? (M'explico: en el pressupost de 2014, hi havia una previsió d'IBI de 14,41milions d'euros. El 9% són 1,297 milions d'euros. A quants serveis municipals afectaria una retallada tan brutal?)

I què ha passat després? Moment 4: rebut de maig de 2015 i eleccions municipals.
Al maig de 2015, passen dues coses: el primer rebut de l'IBI de l'any i les eleccions municipals.

Parlem del rebut de l'IBI: CiU i ICV-EUiA vam decidir, per tal de complir el nostre compromís electoral d'ajustar l'IBI en el mandat al cost de la vida en els quatre anys, rebaixar el rebut de l'IBI en un 2%, fent que el tipus baixés del 0,546% al 0,537%, Com es veu a la fila 4 del quadre següent, jo vaig pagar aproximadament 10€ menys d'IBI l'any 2015 en relació a l'any anterior.

Parlem ara del resultat de les municipals de 2015. Tot i la confrontació i la tensió acumulada als darrers dies de la campanya, vistos els resultats, l'assemblea d'ICV-EUiA, amb un gran sentit de ciutat, de respecte a la voluntat de la ciutadania i d'acabar estratègicament amb les antigues i ja sense sentit lluites entre els dos grans partits d'esquerres de Sant Feliu, decideix fer govern amb qui ens havia portat als jutjats. El temps dirà si va ser o no una decisió encertada. El temps...... o la forma com governem l'aplicació d'aquesta sentència.

Moment 5: ple d'octubre de 2015.
Arribem així al ple d'ordenances fiscals, al mes d'octubre de 2015. El nou govern d'ICV-EUiA i PSC va aprovar les seves primeres ordenances fiscals per a l'any 2016... en el marc d'una segona rebaixa de valors cadastrals. Es va produir, per tant, la situació reflectida a aquest quadre:

Com és lògic, amb una segona rebaixa dels valors, per compensar-la, hi va haver un segon increment del tipus de gravamen. Com és lògic, ningú que pensi en les sostenibilitat dels serveis que presta l'Ajuntament a la ciutadania, va plantejar llavors que cal agafar el valor liquidable més baix (el de 2016) amb el tipus de gravamen més baix (el de 2015)... que és el que va passar, com espero que s'hagi entès, fa dos anys. Amb un sentit lògic de responsabilitat institucional i de govern, aquest cop ningú no ens ha portat als tribunals. Prenent la mateixa decisió que fa dos anys (rebaixa de valors i increment paral·lel de tipus) ningú no ens ha portat ara als tribunals. Ningú.

Per acabar, dues coses més:
  1. Com fa dos anys, rebutjaré qualsevol acusació d'haver cobrat il·legalment un sol euro a ningú. I només acataré per imperatiu legal l'obligació de "devolució d'un 9% cobrat de més" si m'hi obliga la Intervenció municipal.
  2. De la mateixa manera que rebutjo el concepte "devolució" si no m'hi obliga la interventora, sí que sóc partidari d'una rebaixa del tipus d'IBI que permeti, en un termini curt de temps, una absorció equivalent d'aquest diferencial del 9% aprofitant els bons resultats de la gestió municipal, com posarem de manifest amb l'aprovació del compte general de 2015 al proper ple de juliol. Però d'això ja en parlaré en un proper segon article, que publicaré després que tots els portaveus dels grups municipals hagin conegut i valorat l'informe dels màxims responsables jurídics i econòmics de l'Ajuntament.