dijous, 23 de juny de 2016

Bon dia/bona tarda, sóc l'alcalde de Sant Feliu i li demano el vot per a En Comú Podem!


Demà s'acaba una campanya electoral decisiva: la que, a la nit del 26 de juny, pot significar una nova i esperançadora etapa política a Espanya, amb conseqüències evidents també per a Catalunya. Tret d'un parell de dies per obligacions del meu càrrec, he estat demanant el vot a peu de carrer dient bon dia a centenars de persones a l'estació o aquest matí mateix al Trambaix, o bona tarda a les places i passejos amb més moviment de la nostra ciutat. Menys enfilar-me a una escala, el que faci falta!

Efectivament, amb un somriure i un "bon dia/bona tarda, ja em coneix, sóc l'alcalde, i li demano el vot per a En Comú Podem"  he lliurat, sempre amb un bon grup de bons companys i bones companyes d'Iniciativa, d'Esquerra Unida, d'Equo, de Podem i de Procés Constituent, el resum del nostre programa i les paperetes de vot al Congrés i al Senat. Tots a una, com serà d'ara en endavant, com jo sempre he somiat, com jo sempre he volgut. 

Sempre faig igual en totes les campanyes. Des de fa vint-i-cinc anys, ahí es ná.... Així es generen moltes, moltíssimes converses. Moltes, sobre l'estat de la ciutat (una barana aquí, una paperera allà, els horaris dels busos, la neteja d'un carrer,...), altres sobre problemes personals que es poden parlar directament amb l'alcalde (l'habitatge dels meus fills, què faré quan se m'acabi l'atur,,...) i, curiosament, les menys, sobre el mateix procés electoral.

Sobre aquestes eleccions, he tingut diverses converses sobre tres grans temes: l'escepticisme, la corrupció i el referèndum. Amb alguns, molt pocs, sobre economia i sobre les aliances de l'endemà.

L'escepticisme. Amb dos vessants, el que ja desconfia d'entrada: "tots sou iguals, votar no serveix de res", i el que vaticina que d'aquí a poc canviareu: "d'aquí a poc temps sereu iguals que els que ja hi ha ara". Als primers, els dic sempre el mateix: "li accepto que votar pot servir de poc, però li asseguro que no votar, no serveix de res", amb exemples o arguments concrets que vaig plantejant segons la conversa. Als segons, els dic que caldrà ser realista, tenir paciència i donar un vot de confiança, perquè serà impossible que es noti en pocs mesos una política que corregeixi els errors de molts anys. I que demano transigència amb els ritmes i els errors que es puguin cometre, però intrasigència en si "fem el mateix que els que hi ha ara", fem allò que els critiquem: anar contra la classe treballadora, treure profit personal dels càrrecs públics, oblidar a qui representem i per què els representem,...

La corrupció. També amb dos vessants: "vosaltres també, mireu Errejón o Monedero" o bé, "vosaltres no robeu perquè no maneu i no podeu". Als primers, els dic que, al marge de l'enorme diferència de les implicacions amb els casos que afecten als dos partits que s'han anat turnant des de la recuperació de la democràcia, els tribunals ja han arxivat les dues causes. I si em diuen que no s'ho creuen perquè no ho han sentit enlloc, els dic el meu cas personal: desenes de trucades, entrevistes i declaracions quan em van imputar i vaig declarar pels "sobresous" de la FMC i ni una sola nota o trucada quan el cas es va arxivar. Pel que fa als segons, ho tinc encara més fàcil: fa més de trenta anys que manem a Sant Feliu i ni un sol dels regidors o regidores que hi han passat, que han tingut poder, ha tret profit personal del seu càrrec. I si hi insisteixen, els recordo el tema de la loteria de 1995. Llavors, gairebé és inevitable el mateix comentari: "vostè no és un lladre, el que és és tonto"..........

El referèndum. Amb tres perspectives molt diferents. Primer, els que diuen "no el poseu com a condició indispensable per pactar amb el PSOE, perquè encara tornaria a manar el PP". Segon, els que diuen "no aflueixeu ni un borrall, perquè el referèndum és una línia vermella indiscutible". Tercer, els que diuen "no us votaré perquè a la primera de canvi aparcareu el referèndum". Als primers, els dic que el referèndum és l'única manera democràtica de resoldre un conflicte generat pel PP i que és evident que necessita una sortida acordada amb un govern a Madrid que vulgui fer ponts (i no trencar-los!) amb Catalunya, i que per tant s'ha de negociar (pregunta, calendari, etc) però, com defenso davant els segons, sense que sigui una línia vermella. Amb els tercers, els rebato l'argument "no hi ha ningú a l'altre costat de l'Ebre que ens escolti", amb l'evidència dels més de sis milions que Podemos i Izquierda Unida vam tenir el 20 de desembre, i l'argument "l'únic camí és la independència i el full de ruta de Junts pel Sí" recordant que el mateix Alex Salmond exposa la necessitat d'un referèndum pactat, que a la Gran Bretanya va trigar anys a obrir-se pas i finalment aconseguir-se.

I permeteu-me acabar aquest escrit, a poques hores que acabi la campanya electoral, amb dos bons missatges aprofitant les tecnologies que ens ofereix el nostre temps.

En primer lloc, un material "made in Sant Feliu"



En segon lloc, tres grans vídeos que Unidos Podemos ha utilitzat en diversos moments de la campanya, i que em semblen sublims, meravellosos, emotius, motivadors:







Així que ja ho saps: sóc l'alcalde de Sant Feliu i et demano el vot per En Comú Podem!!!