dijous, 9 de juny de 2016

03/06/2016: la meva participació a la jornada "Els reptes de la transparència als governs locals".

Foto de la notícia al web de l'Àrea Metropolitana.

El passat 3 de juny vaig participar en la taula rodona "Els reptes de la transparència aplicada: una tasca compartida", que formava part de la primera activitat de formació de l'Agència de Transparència de l'AMB. Hi vaig participar al costat de les alcaldesses de Sant Boi (Lluïsa Moret, que està parlant en la imatge) i de Montgat (Rosa Funtané, al seu costat), del regidor de Transparència de l'Ajuntament de Barcelona (Jaume Asens, a la dreta de la foto) i del conseller delegat de TMB, Sr. Enric Cañas (a l'esquerra de la foto), en una taula moderada pel Sr. Josep Maria Carrera, director de l'Àrea de Presidència de l'AMB.

Cada ajuntament i empresa municipal havia d'exposar l'element al seu parer més rellevant de la seva opció per la transparència i els reptes més importants als quals fer front en aquest camp, tan important per a la qualitat i la salut democràtica de qualsevol institució. El marc jurídic en què havíem de centrar les nostres intervencions és la llei espanyola de transparència (Ley 19/2013, de 9 de diciembre) i la llei catalana que regula el mateix àmbit (Llei 19/2014, del 29 de desembre). Però la font més important en què vaig basar la meva intervenció és un article escrit pel director de l'Àrea de Serveis Generals i Govern Obert de l'Ajuntament, Sr. Mario Alguacil, amb el títol: "Una administración abierta es el objetivo, pero ¿cuál es el desafío?".

Amb aquests fonaments, adjunto el que va ser el guió de la meva intervenció sobre el qual, posteriorment, vaig anar construint el meu discurs:

Conscients de l'exigència de qualitat de la democràcia i de la pèrdua de confiança en la representació democràtica, els ajuntaments hem volgut fer-hi front i hem estat capdavanters en l'aplicació de dos criteris bàsics d
  • govern amb la ciutadania, a la que simplement representem i en cap cas substituïm,
  • govern amb parets de vidre, perquè a la gestió pública no hi ha d'haver res a amagar.
Amb més o menys fortuna, tots els ajuntaments hem volgut desenvolupar ambdós criteris en els nostres reglaments orgànics municipals (ROM) o reglaments de participació. Crec que hem de reconèixer, però, que els nostres mecanismes previstos per garantir els drets a la informació o a la participació en molts casos s'han encotillat o burocratitzat.

No replantejar-se aquests mecanismes, no assumir les seves limitacions i la necessitat de superar-les equivaldria a retrocedir en qualitat democràtica, en els termes que ha expressat a la seva intervenció el Sr. Josep Maria Vallès. Especialment quan es donen dues circumstàncies coincidents en el temps:
  • l'eclosió d'internet i les tecnologies de la informació i la comunicació absolutament en tots els àmbits, i incidint de manera molt clara en les relacions entre la ciutadania i els governs democràtics que la representen i les institucions en què actuen
  • la generalització de la desconfiança en aquestes mateixes institucions i els partits que històricament les han gestionat, amb un moment culminant de crisi a partir del 15-M i que avui marca i condiciona l'actual cicle electoral en tots els seus nivells de representació.
A l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, en el mandat anterior i prèviament a les aprovacions de la llei espanyola del 13 i de la llei catalana del 14, ens vam proposar aquest replantejament dels mecanismes d'informació i participació.

Amb aquest objectiu, a primers de 2012 vam crear un primer portal de transparència, després d'autoavaluar-nos voluntàriament amb els informes de Transparència Internacional i Infoparticipa. Alhora, vam iniciar un procés de reelaboració del nostre ROM, amb tots els grups polítics que es van presentar a les eleccions anteriors, tant si van obtenir representació com si no. I amb una perspectiva molt clara dels tres àmbits del govern obert: transparència, participació i col·laboració.

Posteriorment, durant el 2014, l'Ajuntament de Sant Feliu és pioner en dues qüestions:
  1. la ràpida transformació del nostre embrionari portal en l'actual portal de transparència i en el portal de dades obertes (open data), amb la plena aplicació dels termes establerts per les lleis de transparència, i en un format acordat i coordinat amb altres ajuntaments, i amb el portal de Transparència de Catalunya.
  2. l'aprovació per voluntat política i no per prescripció de la llei, de l'Ordenança d'Administració Electrònica, Transparència , Accés i Reutilització de Dades, per unanimitat al ple de desembre de 2014.
Pel que fa als portals de transparència i de dades obertes, i tenint en compte el temps de què disposo, us remeto a la seva consulta a www.santfeliu.cat. Em vull centrar en l'ordenança d'administració electrònica i transparència, que crec que és l'element més rellevant i diferenciador que l'Ajuntament de Sant Feliu pot portar a aquesta taula. I ho és perquè amb aquesta ordenança hem volgut evitar una "transparència cosmètica" (deslligada de la gestió, amb una tria sovint subjectiva i segurament retardada de continguts) o una "transparència amb zones pixelades" amb capacitat perquè algú decideixi què s'ensenya i què no i amb quin nivell d'informació. Per tant, els dos reptes als quals volem fer front i hem previst fer possibles amb l'ordenança són els següents:
  • l'automatització de l'actualització de la informació, de manera que la transparència ho sigui des del mateix moment de creació d'un expedient i vagi indissolublement lligada a tots els processos d'implantació i/o millora d'administració electrònica, i es garanteixi que la informació del portal sigui completa i absolutament recent.
  • la comprensibilitat de la informació, ja que no es tracta només d'"ensenyar-ho" tot, sinó sobretot de saber-ho ensenyar. Molta informació sense criteri de rellevància, amb un registre de llenguatge excessivament tècnic o sense criteris clars de presentació en els diversos dispositius pot acabar produint "infoxicació", que és un risc que òbviament volem evitar.
Per avançar en aquests dos grans reptes, l'ordenança ens obliga (com ja volem, s'entén!) a concebre la gestió electrònica d'expedients, de contractació, dels diferents òrgans administratius preveient la seva visió automàtica i immediata en el portal, i ens autoobliguem també a pensar-los i explicar-los des de la perspectiva no del tècnic o jurista que redacta, sinó del ciutadà o la ciutadana que consulta. Han calgut (i caldran) processos importants de formació, tant en sistemes informàtics com en registres de comunicació, però el nostre ajuntament té plenament assumit que els dos reptes a què feia esment més amunt ho són de la globalitat de l'ajuntament (no només "dels d'informàtica" o "dels de comunicació") i que és una prioritat de govern indiscutible i irreversible.

I deixeu-me acabar plantejant dos espais que continuaran sent de debat i confrontació entorn el què és i el què no és transparència.

El primer, de caràcter jurídic, i és la tensió que també hem vist avui anteriorment a la jornada entre la voluntat de transparència i la necessitat de protecció de dades. Recollides ambdues per legislació, els nostres juristes ens plantegen i ens continuaran plantejant zones de conflicte entre ambdues.

El segon, de caràcter polític, i és la tensió entre govern i oposició per la duferent consideració que uns i altres tenen respecte al que ha de formar part dels portals. S'han de publicar els esborranys de treball, les notes preses en una negociació, les diferents anàlisis amb què el govern valora les diferents alternatives d'actuació, etc. abans que s'iniciï qualsevol procés administratiu acordat ja sigui per decret, acord de junta de govern o acord de ple? En tot cas, com deia, un debat més polític que no jurídic o tècnic, però que crec que ha de preservar espais de discreció en tot procés de negociació entre parts amb interessos o expectatives sovint contraposades.

Bé, aquestes han estat les consideracions que els he volgut traslladar en tant que alcalde de Sant Feliu de Llobregat i cara més visible del seu Ajuntament. Moltes gràcies per la seva atenció.

Aquest darrer és un debat, afegeixo, especialment interessant i vigent a la nostra ciutat, i que s'ha palesat en dos moments especialment sorprenents amb ERC: en relació a les negociacions entorn l'aula de P3 i entorn el planejament de la Riera de la Salut. En ambdós casos, ens han reclamat actes de reunions inicials o de presa de contacte, en què encara no preníem acords perquè eren necessàries per a la definició d'estratègies i d'establiment de les posicions de les parts, treballs encara "de portes endins" que són imprescindibles, i en què l'exigència de "llum i taquígrafs" entenc -insisteixo, és la meva opinió- no ha de formar part dels respectius processos de negociació i construcció progressiva d'acords. Ara bé, un cop assolits, parets de vidre: com vaig dir al principi de la meva intervenció, el nostre Ajuntament no prendrà cap acord ni tirarà endavant cap decisió que no es pugui ensenyar fins a l'últim detall.