dimarts, 31 de maig de 2016

Acords i votacions del ple de maig de 2016.



El ple del mes de maig va ser presidit per la primera tinenta d'alcalde, Lídia Muñoz. Era la segona vegada que, en vint-i-cinc anys que fa que sóc regidor, he faltat a un ple. El primer cop va ser al maig de 2006, quan em vaig casar i era de viatge de nuvis, i el segon era també avançant una setmana de vacances per rememorar aquell viatge. La Lídia Muñoz va presidir el seu primer ple com si ho hagués fet tota la vida! Aquí us podeu descarregar el resum del ple que fa el Departament de Comunicació de l'Ajuntament.

Deixeu-me fer només un petit comentari al desenvolupament del ple, justament en el punt potser més destacat: l'adhesió a la campanya Ara Rodalies! que portem conjuntament amb els ajuntaments de Montcada i Reixac i de l'Hospitalet amb l'objectiu d'aconseguir els respectius soterraments i amb dues propostes clares i concretes: ara, abans d'eleccions, que tots els partits que s'hi presenten incloguin en els seus programes la prioritat d'invertir en la xarxa metropolitana de rodalies i a la tardor, quan ja tinguem Govern de l'Estat, perquè en els pressupostos per a l'any 2017 s'hi incloguin inversions en rodalies (incloent soterraments) en els comptes de l'Estat que es debatran al Congrés dels Diputats. Dues reivindicacions unitàries, que han estat assumides per unanimitat tant als ajuntaments de Montcada com al de l'Hospitalet, i que a Sant Feliu va tenir la inexplicable abstenció de Veïns per Sant Feliu. No entenc aquesta abstenció, la trobo injustificada ja que no és una campanya partidista sinó unitària i perquè es planteja objectius que ni són demagògics ni volen fer volar coloms, i esperaré que l'expliquin públicament per poder valorar-la amb fonament.

dimarts, 24 de maig de 2016

A un any del maig passat, el recull dels 10 programes amb què hem imaginat i treballat per Sant Feliu!

Avui, 24 de maig de 2016, fa justament un any de les darreres eleccions municipals. Eren les desenes després de la recuperació de la democràcia, després de la II República. Com en nou de les deu, vam tornar a guanyar els homes i les dones de Sant Feliu que creiem en el projecte polític de la democràcia econòmica i social, dels drets individuals i col·lectius, de la sostenibilitat ambiental, de la igualtat i el respecte entre les persones i els pobles, Som un projecte polític col·lectiu que ha liderat la construcció de la ciutat des de les primeres eleccions municipals, a l'abril de 1979. Deu eleccions que hem encapçalat en Cesc, l'Àngel i jo, amb programes que recullen les veus i les esperances de centenars de militants i de milers i milers de votants. Avui, els vull retre un petit homenatge, amb la concreció dels seus treballs en els deu programes electorals amb què, com dic al títol d'aquest escrit, hem imaginat i hem treballat per Sant Feliu.

Aquí us podeu descarregar el programa electoral de fa un any, de maig del 2015. El que tenia aquesta portada:

El programa de 2011 va tenir dos formats: un de complet penjat a internet, i un resum amb les 30 prioritats, amb aquesta portada:

Aquest va ser el nostre programa de 2007, amb l'Àngel novament com a cap de llista:

El nostre programa de 2003 va ser el primer que encapçalava l'Àngel després de ser alcalde des de 2000:

Aquí us podeu descarregar el programa de 1999, el darrer que va enapçalar en Cesc:

El programa de 1995 us el podeu descarregar també aquí. Van ser les cinquenes eleccions municipals, amb en Cesc al capdavant:

Aquí us podeu descarregar el programa de 1991, el primer del que vaig formar part, a proposta de l'Àngel Merino i amb una llista encapçalada pel Cesc:

Aquí us podeu descarregar el programa de 1987, encapçalat per tercer cop per en Cesc, i amb el pas molt recent del PSUC a Iniciativa:

Les segones eleccions municipals van tenir aquest programa (aquí 1a part i aquí 2a part), amb en Cesc al capdavant, i amb una majoria abrumadora (15 de 21 regidors):

A l'abril de 1979, el PSUC va guanyar les eleccions per primer cop amb aquest programa electoral, amb aquesta portada:

M'enorgulleix formar part d'aquesta trajectòria, d'aquesta llarguíssima trajectòria de servei a Sant Feliu, de treball per Sant Feliu. Una llarguíssima trajectòria també meva, ja que sóc regidor de Sant Feliu des de maig de 1991, ara fa vint-i-cinc anys (25!). Em sembla que cap regidor ha estat tants anys com jo a l'Ajuntament! M'enorgulleixo de tots els companys i companyes que he tingut, i trobo a faltar la conversa, el consell, el suport, d'amics regidors amb qui he compartit moltes hores de treball i que ja no són entre nosaltres, com en Santi Junqué, en Toni Amigó, l'Antonio de Oses o en Juan Sánchez. M'enorgulleix ser també l'hereu d'altres vells comunistes, que van ser regidors i fa temps que no són entre nosaltres, com el Gabriel Hita o el Felip Alcàntara.

Per tot aquest bagatge, per tota aquesta història, per tota aquesta trajectòria, per haver assumit el repte de transformar el Sant Feliu de 1979 en el Sant Feliu de 2016, per haver sabut representar sempre tots els santfelius de Sant Feliu, GRÀCIES!!!!!!

dilluns, 23 de maig de 2016

Sentir com a propis els diversos santfelius de Sant Feliu.



Dissabte 21 de maig, vaig ser a un acte a les festes de Can Maginàs. Després, al sopar del quarantè aniversari de l'Esplai Sant Llorenç. Abans d'anar-hi, vaig passar un moment pel carrer de Baix. La plaça de Can Maginàs i el carrer de Baix (oficialment, de Joan Maragall) em suggereixen dues imatges de dos dels possibles santfelius de Sant Feliu: els carrers centenaris i històrics del centre, els barris que tenen, com a molt, entre quaranta i cinquanta anys a l'entorn del centre històric.

La reflexió sobre l'existència de diversos santfelius a Sant Feliu m'ha vingut al cap després de llegir l'article "Les ciutats invisibles de la Catalunya metropolitana", aparegut dos dies abans, el 19 de maig, a la revista Crític, de la mà del periodista Marc Andreu. Vaig compartir l'article al meu mur de Facebook i hi va haver un debat molt interessant que afecta de ple a la nostra ciutat: podríem considerar Sant Feliu com una d'aquestes ciutats invisibles? Més encara: hi ha a Sant Feliu barris invisibles, o barris menys visibles que altres? i col·lectius de persones? i persones?

Recupero aquí el que vaig dir al meu mur en aquell debat: crec que Sant Feliu té uns nivells de cohesió social i territorial força acceptables, que no s'adiuen globalment amb la idea desplegada a l'article d'invisibilitat d'alguns barris i ciutats. Dues coses hi ajuden. Una, de configuració física: podem anar a peu de Falguera a Mas Lluí o del roserar de la Torreblanca al Dot-Camprubí amb un continu urbà de qualitat urbana equiparable i sense cap altra barrera que la via del tren. A Sant Feliu no hi ha segregació urbana, en el sentit de barris gairebé sencers que concentren tipologies excloents d'habitatges, associats a la renda disponible de famílies: barris molt més rics que una mitjana global, barris molt més pobres que aquesta mitjana. Una altra, d'hegemonia política dels darrers cinquanta anys, etapa en què reivindico la capacitat i la voluntat dels comunistes (i dels socialistes molt més endavant) de fer de Sant Feliu un sol poble i que es tradueix encara avui en uns resultats enormement homogenis d'ICV a tots els barris i en totes (menys una) les eleccions municipals, una homogeneïtat que es va tornar a evidenciar el maig passat. Una voluntat política molt orientada a combatre la segregació urbana, com he explicat abans, o la segregació escolar, amb un esforç molt important en les polítiques educatives de tots els consistoris des de la recuperació de la democràcia.

Però hi ha una cosa que ens mostra que també hi ha diversos santfelius a Sant Feliu: tot i que hi ha molta activitat (i activisme!) cultural, no hi ha el nivell que jo voldria de cohesió i de permeabilitat cultural. Sabeu quin és el percentatge d'infants de Falguera, la Salut o Can Calders a l'Escola Municipal de Música? Us en faríeu creus de tan baix com és... Ja no hi ha gairebé ningú que reclami parlar en castellà en un acte i les queixes perquè el Butlletí sigui en català són irrellevants, però alguns partits només ocasionalment trepitgen la Salut, sento molt poc català en els magnífics concerts del Dia d'Andalusia, molta gent del centre no té ni idea de què es cou i on és la plaça de les Roses i, per posar un altre exemple, quan arriba la Festa de Tardor no hi ha encara la necessària permeabilitat o barreja entre qui la viu a les atraccions del carrer Mataró i qui la viu a la plaça Lluís Companys. Aquesta barreja es dóna molt més, per sort, en el món de l'esport, com es pot constatar al camp de futbol de les Grases.

En els darrers quinze anys, han arribat nous santfeliuencs que s'expressen en llengües que van des del guaraní fins a l'ucranià, des de l'àrab fins al xinès, i ja representen un 11% de santfeliuenques i santfeliuencs nascuts fora d'Espanya. La seva presència en les dinàmiques associatives, culturals o polítiques de la nostra ciutat no arriba, ni de lluny, a aquest discret percentatge. Només nosaltres, un cop més, teníem dues candidates santfeliuenques d'origen estranger a les nostres llistes, que va tornar a ser la llista més plutal i representativa de tots els barris i de totes les edats. Constato una certa invisibilitat de la població d'origen àrab, sudamericà o de l'est europeu a l'espai públic i a la vida local que crec que ens hem de qüestionar, de reconèixer i de corregir.

Personalment, sento tots els santfelius de Sant Feliu com a propis, com a meus. Res m'és aliè i no em sento fora de lloc enlloc. A Iniciativa i Esquerra Unida, i també els companys de Podem, tenim companyes i companys de tots els barris, fem actes públics i electorals des de sempre a tots els barris. Però hi ha partits que no trepitgen ciutat més enllà dels seus feus electorals: a les festes de Can Maginàs, per exemple, hi he anat en diversos moments i només hi he vist regidors nostres, socialistes i de Ciutadans. Per contra, només nosaltres, a més d'ERC i CDC, fem actes regularment al centre de la ciutat. M'estranya, perquè només formant part realment de tots els santfelius de Sant Feliu, perquè només sentint com a pròpies tant les joanes raspall com les adelas barquín es pot aspirar a representar democràticament a la majoria de la ciutadania de Sant Feliu!

He proposat als amics i amigues de Fet a Sant Feliu i de la USLA que fem algun tipus de trobada a Sant Feliu sobre aquest tema apassionant del nostre present i estratègicament clau per al nostre futur. El nostre conciutadà Sergi Picazo, periodista i soci fundador de Crític, ja s'hi ha ofert. Ara passem les eleccions generals, analitzem-ne bé els resultats (també com s'hi reflecteixen els diversos santfelius de Sant Feliu) i després, amb sinceritat, amb profunditat, amb amor infinit per a cada barri, cada carrer i cada persona de la nostra ciutat, perquè ningú se'n senti aliè o s'hi senti invisible... parlem-ne!

dissabte, 14 de maig de 2016

Qui té en el seu rebut de l'IBI un increment del 9% entre els anys 2013 i 2014?

Aquests dies, els ciutadans i les ciutadanes de Sant Feliu que tenim l'IBI fraccionat estem pagant la primera de les quatre fraccions de l'any 2016. Coincidint amb aquests primers rebuts, s'han tornat a presentar instàncies a l'Ajuntament, promogudes per l'AVV Roses, demanant -diuen- "la devolució del 9% cobrat de més" -insisteixo: diuen- en el rebut de 2014. Coincidint, a més, amb la Fira, un senyor em va abordar a la plaça de la Vila "exigint-me" que li tornés el 9% del seu rebut de l'IBI. Li vaig preguntar si ell havia vist en el rebut un increment del 9%. Ell em va jurar i perjurar que sí. Jo li vaig dir que em portés els dos rebuts i, si entre el rebut de 2013 i el de 2014 va tenir un increment del 9%, jo li hauria de donar la raó i actuar en conseqüència; però que si no hi havia un increment d'aquest import entre els dos rebuts, no hi havia res a tornar, que és del que jo estic plenament convençut. I aquí va acabar la conversa.

Després d'aquesta conversa, vaig optar per fer un breu resum de l'evolució de l'IBI en els darrers deu anys, tenint en compte el rebut del meu propi habitatge, situat al bloc que es pot veure a la fotografia.

En aquests darrers anys, l'evolució de l'IBI de casa meva (que se situa lleugerament per sobre de l'IBI mitjà de la nostra ciutat) ha estat el següent:

Aquest quadre resumeix a la perfecció, al meu parer, l'evolució dels valors cadastrals i dels rebuts de l'IBI en els darrers tretze anys, vuit amb govern PSC i CiU (els sis primers, a més a més, amb ERC), quatre amb govern ICV-EUiA i CiU, i el darrer amb govern ICV-EUiA i PSC.

1. Els valors cadastrals (VC).
Tot i que és un valor que fixa el Ministeri d'Hisenda a través del Centre de Gestió Cadastral, els ajuntaments poden prendre decisions a l'alça i a la baixa que l'afecten molt directament, com es pot veure al quadre. Cada valor cadastral és individual, i depèn d'una diversitat de paràmetres que estableix el Centre de Gestió Cadastral per a tota Espanya.

Entre els anys 2004 i 2005, el govern municipal constata que els valors cadastrals són baixos en relació als valors de mercat: estàvem enmig de la bombolla immobiliària. Decideix encarregar una revisió cadastral que entra en vigor a l'any 2006 i que multiplica gairebé per 2,5 el valor cadastral de tots els habitatges de Sant Feliu.

Esclata la crisi i els valors de mercat (que ara tornen a recuperar-se, i començo a dubtar si sabrem aprendre d'errors passats...) baixen. L'any 2014, l'anterior equip de govern els rebaixa un 15% i l'any 2016, l'actual equip de govern els torna a rebaixar un 18%, en uns valors que ja podem considerar ajustats a la realitat actual. Qualsevol ciutadà o ciutadana pot constatar aquesta mateixa evolució als seus rebuts.

2. Els valors liquidables (VL).
És el valor de referència que es fixa per girar els rebuts de l'IBI. Normalment, coincideix amb els valors cadastrals (vegeu els anys 2004, 2005, 2014, 2015 i 2016). Però com que hi va haver una puja dels valors cadastrals tan gran l'any 2006, es va establir un període transitori de deu anys per anar ajustant els valors liquidables als valors cadastrals (com es pot veure entre els anys 2006 i 2013).

3. Els tipus de gravamen (TG).
És un percentatge que s'aplica als valors liquidables i que, per Llei d'Hisendes Locals, ha de fixar anualment cada ajuntament dins les seves ordenances fiscals, dins uns marges que van del 0,4% a l'1,1%. És el mateix percentatge per a tots els habitatges de la ciutat.

4. Els rebuts de l'IBI (VL*TG)
S'estableixen, com es pot veure a la fórmula, multiplicant el valor liquidable individual i particular de cada habitatge pel tipus de gravamen, igual per a tot Sant Feliu.

Per analitzar els rebuts de l'IBI, normalment es consideren dos factors: un intern, comparant percentualment els percentatges d'increment en relació a l'increment del cost de la vida, i un extern, comparant els rebuts d'un municipi amb els rebuts dels municipis similars o de l'entorn. Els dos factors es comparen tenint en compte els valors mitjans de cada municipi (el total que ingressa l'ajuntament per IBI, dividit pel nombre total de propietats que paguen IBI).

El factor extern el podem analitzar, principalment, a través de l'Idescat, que, en resum i per al 2014 diu el següent:


Anem al factor intern: els increments en cadascun dels mandats. Jo faig una comparativa merament personal, però que crec que és similar a la de la majoria d'habitatges de les meves característiques, que és també el tipus d'habitatge majoritari a Sant Feliu.

En el mandat PSC+CiU+ERC (ordenances de 2004 a 2007), vaig passar de pagar 288,12€ al 2003 a 350,96€ al 2007 (increment del rebut del 21,8%, increment de l'IPC a Catalunya de desembre de 2003 a desembre de 2007: 15,9%). En el mandat PSC+CiU (ordenances de 2008 a 2011, les dues primeres amb el vot d'ERC), vaig passar de pagar 350,96€ al 2007 a 512,86€ el 2011 (increment del rebut del 46,1%, increment d'IPC català entre els desembres de 2007 i 2011: 8,6%). En el mandat ICV-EUiA+CiU (ordenandes de 2012 a 2015), vaig passar de pagar 512,86€ el 2011 a 562,48€ el 2015 (increment del rebut del 9,7%, increment de l'IPC català entre es desembres de 2011 i de 2015: 3,4%). No deixa de ser curiós el fet que en els dos primers mandats hi haguessin increments d'IBI entorn del 20% i del 40% sense que es creés cap comissió ciutadana ni es demanés la dimissió de cap regidor d'hisenda ni de cap alcalde, com si es va fer quan, posteriorment, es van frenar aquests increments.

Com no deixa de ser curiós demanar la devolució d'un "9% cobrat de més" entre els rebuts de l'IBI de 2013 i de 2014.  En el meu cas concret, vaig pagar 571,13€ l'any 2013 i 571,90€ l'any 2014, un increment no del 9%............ sinó del 0,13%! Sé que només és el meu cas concret, sé que no és exactament el mateix per a tots els rebuts de l'IBI de 2014, però, com li vaig dir al senyor que em va increpar públicament a la plaça de la Vila, qui tingui entre els seus rebuts de l'IBI de l'any 2013 i de l'any 2014 un increment del 9%, que em demani hora a l'Ajuntament amb els dos rebuts indicats i, si és així, l'Ajuntament actuarà en conseqüència perquè, ni de lluny, era la intenció del govern de la ciutat en les ordenances fiscals de fa dos anys.

dilluns, 9 de maig de 2016

08/05/2016: Sant Feliu reconeix a Cal Carbonell i a Cal Dalmases en el marc de la Fira!

Amb la Montse, sota la mirada de la seva filla Carme, de Cal Dalmases.

Amb el ram, Marta Carbonell. Aguantant el quadre,  la seva cunyada Montserrat García, i la filla de la Montserrat, la Júlia Carbonell.

Foto de tots els guanyadors: Cal Dalmases, Cal Carbonell i Construccions Bernal, guanyadors de la 1a edició del concurs "Art a les Botigues"

Un any més, i des de 2009, en el marc de la nostra Fira Comercial, es lliura un reconeixement públic a dos establiments de la nostra ciutat. Es tracta d'establiments d'una llarga presència entre nosaltres i de servei a la nostra ciutat, proposats cada any pel Consorci de Comerç. Deixeu-me recordar els premiats fins ara, extrets d'aquest enllaç del web municipal:
ar.

2009
  • Forn Torrents, des de 1921
  • Moda Betriu, des de 1942

2010
  • Forn La Puríssima, des de 1890
  • Alimentació Cal Marc, des de 1902

2011
  • Calçats Escala, des de 1951
  • Drogueria Boronat, des de 1958

2012, amb un escrit meu en aquest blog:
  • Estanc Núm. 1, des de 1890
  • Gràfiques i Llibreria d’Ossó, des de 1923

2013, també amb un escrit meu aquí:
  • Òptica Feliu, des de 1930
  • Elèctrica Molins, des de 1930

2014
  • Autoteco, SA, des de 1943
  • Joieria Majó, des de 1949

2015
  • Flors Núria Armengol, des de 1943
  • Rellotgeria i Joieria Sancho, des de 1956.

Enguany, dos establiments s'han incorporat a aquesta llista de comerços amb més de cinquanta anys de presència ininterrompuda a la nostra ciutat: Alimentació Dalmases i la Farmàcia Carbonell.

Cal Dalmases.
Les seves caixes de fruita, com a portal de la plaça de la Vila, han saludat des de 1949 els santfeliuencs i les santfeliuenques que s'hi atansen. 67 anys de presència constant a Sant Feliu, primer, fins a 1968, de la mà del matrimoni format per Pere Dalmases i Leonor Lizana. Després, fins a 2002, de la mà de la seva filla Montserrat (contenta ella de rebre el ram de mans meves, content jo de lliurar-li un ram tan merescut!) i el seu difunt marit, el sempre rialler i servicial Basili. I des de llavors, tot i que la Montserrat sovint hi feineja, la seva filla Carme atén amb la mateixa amabilitat de sempre al públic, ja sigui vell o nou, que sap que hi trobarà bon producte i bon servei.

Cal Carbonell.
La primera farmàcia que va obrir un jove Carles Carbonell (23 anys!) va ser el 1925 a Laureà Miró, 198, on hi tenia també laboratori i magatzem. Tres anys després, es va fer casa i farmàcia a la seva ubicació actual, al carrer Joan Batllori. És a dir, hi són... des de fa 88 anys!!!
Després de Carles Carbonell, va continuar el negoci el seu nebot Ernest Carbonell i, posteriorment, dels fills de l'Ernest, l'Enric i la Marta (amb el ram de flors, a la segona foto d'aquest escrit), fins a 2015. Després d'aquesta data, crec que ningú pot explicar millor la història de la Marta, la seva cunyada Montse i la seva neboda Júlia que aquest meravellós article de l'Arxiu Local i Comarcal: "Històries de l'Arxiu: la farmàcia Carbonell".
Només em queda dir que us recomano vivament que ni aneu i admireu la restauració que n'han fet recentment, i que manté l'esperit d'una farmàcia gairebé nonagenària al servei del Sant Feliu del segle XXI. I no us ho perdeu: en aquest enllaç de l'Arxiu hi trobareu els documents originals de constitució de la farmàcia de 1925!

dijous, 5 de maig de 2016

És al segon diumenge de maig quan som, més que mai, la Ciutat de les Roses!!!


Sant Feliu, roses, comerç, indústria i cultura per a tothom.

Amb les Festes de Primavera, l’Exposició Nacional de Roses i la Fira Comercial i Industrial del Baix Llobregat, arriba un dels moments més importants de l’any a la ciutat, en el que aquesta s’esforça a mostrar el millor que pot oferir. Un moment i un espai per gaudir de l’energia i l’activitat cultural, de l’oferta comercial i econòmica, i de l’element patrimonial més preuat que ens dota d’identitat, la rosa.

Enguany celebrem la 58a edició d’una Exposició Nacional de Roses, que s’ha anat consolidant com l’esdeveniment més gran relacionat amb les roses i el seu món a nivell d’Estat espanyol. Molts anys ja d’una exposició que, a diferència d’altres concursos internacionals, ofereix una àmplia exhibició de les millors varietats de roses, que han estat obtingudes pels roseristes i aficionats. I és que aquesta és la voluntat que es viu dins la ciutat, la de fer les coses en comunitat, amb l’aportació diversa del teixit social i de la ciutadania.

Com cada edició, aquesta gira al voltant d’un motiu central, el món dels infants. A través de contes, poesia, faules o música, podrem navegar per móns de natura i de fantasia, amb la mirada i la sensibilitat dels més petits i les més petites.

Aquest any la rosa s’atreveix a sortir a la plaça de la Vila, on comerços i indústries locals ens mostraran el món de la rosa des d’altres vessants, en una Fira que enguany aposta decididament per maridar la rosa amb l’economia local. També ens deixarà un aparador permanent del nostre comerç al carrer de Laureà Miró, al costat de l’Ajuntament.

Tot plegat esdevé un al·licient immillorable per deixar-se arrossegar per la vitalitat cultural i ciutadana d’un Sant Feliu, amant de la bellesa, i que aquests dies omplirà els carrers i l’espai públic d’infinitat de motius que ens fan sentir l’orgull de ser santfeliuencs i santfeliuenques.

dilluns, 2 de maig de 2016

Polígons de la Riera de la Salut: crec que cal completar la informació parcial d'ERC.

En el ple d'abril, vam debatre el Pla d'Actuació del Mandat (PAM) 2016-2019.  Per fonamentar el seu "no",  el portaveu d'ERC va fer una afirmació que és imprescindible desmentir i puntualitzar: "El govern ha decidit requalificar zona industrial a la Riera de la Salut per fer 400 pisos". Ho ha reiterat a bastament, a més, en un full informatiu del partit. Per la gravetat de l'afirmació, jo mateix vaig replicar a Oriol Bossa en el ple. Aquí, reprodueixo el que hi vaig dir.

Dic que és greu perquè ERC tergiversa una informació, clara i completa, que vam donar a tots els grups en el procés d'explicació del PAM. En les diverses reunions hagudes, hem informat de dues qüestions:
  1. la voluntat de l'equip de govern d'endreçar aquest mateix espai, a les portes de Collserola i en una vall que enllaça els barris de Mas Lluí i les Grases, cosa que comporta valorar totes les alternatives que li poden donar solució
  2. la intenció inicial dels propietaris de l'àmbit senyalat en vermell, de reconsiderar la qualificació del sòl industrial privat indicat en la imatge
Aquesta informació a tots els grups de les intencions inicials tant dels propietaris com de l'equip de govern, ERC la presenta públicament com una decisió gairebé definitiva. No m'agrada aquesta tergiversació, no s'adiu amb el discurs que sempre exhibeix el portaveu d'ERC de govern obert i transparent. Em sorprèn molt que l'Oriol Bossa ho hagi fet. Exposo aquí les informacions que ell ja sabia i que li vaig repetir al ple.

Primer: el govern no pot decidir sobre res que no sigui patrimoni públic, i els polígons implicats són privats i amb la qualificació, vigent i correcta, de sòl industrial, des de principis dels anys setanta.

Segon: els propietaris han arribat a la conclusió que, després de quaranta anys de no poder desenvolupar el polígon i en l'actual cojuntura econòmica i les seves escasses perspectives industrials, s'han plantejat la possibilitat de requalificar sòl industrial (ni un sol pam de verd, ni públic ni privat... ni molt menys d'espai natural!) en residencial. I el que ja van plantejar a primers de 2015, és a dir, a finals del mandat anterior  és l'estudi d'aquesta possibilitat.

Tercer: ni l'anterior govern ni aquest s'han negat a estudiar aquesta possibilitat. No l'hem descartat d'entrada. Volem conèixer i estudiar la seva viabilitat, perquè volem endreçar aquest punt avui molt degradat de la ciutat. A més, hem acompanyat als propietaris a converses amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per ajudar a trobar una bona solució a la cobertura de la Riera de la Salut que ajudi a plantejar una proposta d'edificació assumible tant per la junta de propietaris com per a una bona solució urbanística per a un punt situat a les portes de Collserola, però que no ho és. Crec sincerament que haurem de valorar si la proposta pot comportar la millora d'un sector de la ciutat que podria enllaçar Mas Lluí i les Grases i alhora convertir-se en un bon punt d'entrada a Collserola en un indret que ara no ho és, i que podria esdevenir amb el temps l'accés cívic més important al parc des del Baix Llobregat

Quart: com ERC sap i vam explicar a les reunions, la viabilitat de qualsevol proposta urbanística es debat sempre inicialment al Consell Assessor d'Urbanisme (CAU) , en el qual hi són presents representants dels vuit grups municipals, diversos experts municipals en la matèria i representants de les associacions de veïns. Per debatre-ho al CAU, cal passar de les intencions que s'exploren, als documents que es presenten. Ni tan sols hem arribat a aquesta fase.

Cinquè: fins que el CAU no debati un document inicial de treball per part dels propietaris i amb l'acord inicial de l'ACA, no iniciarem la més mínima tramitació administrativa a l'Ajuntament. Com li vaig dir al portaveu d'ERC, l'Ajuntament no pot retirar res perquè ni ha plantejat res ni té un sol expedient obert amb un sol document.

Sisè: quan arribi aquest document inicial de treball, el debatrem evidentment amb el conjunt dels grups municipals. Serà llavors, només llavors, quan cada grup es posicionarà i podrà fer públiques les seves valoracions, discrepàncies o acords, però sobre documents concrets, no a partir d'una simple declaració inicial d'intencions com ERC va fer en el ple.

I setè: la resolució final sobre aquesta i qualsevol altra modificació de planejament, la plantejarem en una consulta ciutadana, tal com constava al programa electoral d'ICV-EUiA i al mateix PAM que ahir es debatia. Com també saben tots els grups, aviat començarem a treballar en el nou Reglament de Participació Ciutadana que definirà com s'han de fer aquestes consultes, el percentatge mínim de participació per considerar-les vinculants, les garanties d'informació per a totes les opcions sotmeses a consulta, etc. Per tant, abans de l'aprovació definitiva del ple, hi haurà l'oportunitat de conèixer l'opinió de la ciutadania en consulta o referèndum local.

Amb aquesta informació completa sobre la qüestió, espero haver aclarit qualsevol dubte generat per l'afirmació inicial i parcial d'ERC. I espero també, de bon rotllo, que el rigor amb què demanen mesures de govern obert a la ciutat, l'apliquin en les seves propostes en els diferents àmbits de la vida local.