dimarts, 9 de febrer de 2016

Demano a l'AVV Roses una rectificació pública: és inadmissible que digui que s'està timant als titulars de nínxols del cementiri.

Imatge de presentació del web del cementiri.
Per tal d'estar ben informat sobre el que passa a Sant Feliu, sempre miro el que diuen tant els mitjans independents (Fet a Sant Feliu, Diari de Sant Feliu, reculls de premsa, etc.) com els blogs i altres xarxes socials d'entitats, associacions, partits i regidors/es de la nostra ciutat.  No tinc per costum ni deixar-hi comentaris ni replicar-los, però aquest escrit de l'AVV Roses sobre el cementiri de la nostra ciutat no el puc deixar passar sense resposta. Quan algú diu que "es tima" a veïns i veïnes de Sant Feliu en un equipament públic com el cementiri, és una acusació tan greu que no es pot passar per alt. O tenen proves d'un fet delictiu i han d'anar a denunciar-los als jutjats, o han de demanar una rectificació pública per haver utilitzat una expressió molt desafortunada.

Fa poc més d'un any ja vaig parlar del cementiri en aquest escrit, arran d'una notícia que va aparèixer a La Vanguardia. Els temes que llavors plantejava un grup de titulars de nínxols del cementiri es resumien en dos: els drets de propietat i el preu de les concessions. Això era a la tardor de 2014. Des de llavors, gairebé un any i mig de moltes i llargues reunions amb diversos grups de titulars i amb diverses persones a títol individual. Reunions que han donat fruit concrets, com ara la comprensió de les raons legals del canvi de propietat a concessió o la millora del termini de concessions, inicialment situats en 5 i 10 anys, i ampliats posteriorment primer a 20 anys i després a 25, amb revisions de preus que fa que el preu per any resulti més econòmic pels ciutadans. Reunions en què s'han constatat desacords: la concessió a PFB és a quaranta anys (des de febrer de 2011) i l'Ajuntament no té cap necessitat ni cap intenció de rescatar-la, i els preus són els que es deriven d'acords de ple que la concessionària no fa res més que aplicar. Reunions que han acabat centrant el punt que encara genera conflicte: com interpretar la durada del dret de sepultura de les persones estimades

Per abordar aquest tema, faig una mica d'història. El cementiri de Sant Feliu es va traslladar a mitjans del segle XIX de la seva primera i secular ubicació de darrera de la parròquia de Sant Llorenç a la seva ubicació actual. Els primers títols de propietat es van expedir l'any 1872 i hi consta escrit això, justament: "título de propiedad", amb la qual cosa les persones que tenien aquest títol pensaven que en tenien la propietat a perpetuïtat. Legislació posterior (estatal de 1967), va anul·lar el concepte de propietat a perpetuïtat i la va definir com concessions d'un bé de domini públic a 99 anys. Finalment, des de 1988, les concessions d'un bé públic no es poden fer per més de 50 anys. I aquí hi ha la mare dels ous del problema amb algunes de les persones titulars de nínxols del nostre cementiri: fins a quina data és el meu títol de propietat? I més encara, si en el decurs del temps hi ha hagut algun canvi de titular.

La tesi amb què treballa l'Ajuntament de Sant Feliu, que han elaborat els seus serveis jurídics i que ha assumit l'empresa que gestiona el cementiri des de 2011 (Pompas Fúnebres de Badalona) es resumeix en dos criteris generals, que després cal estudiar de manera personal en cada cas:
  1. Els títols de nínxols anteriors a 1988, donen dret a 99 anys de durada del nínxol. Posteriorment a 1988, la durada màxima dels nínxols és de 50 anys.
  2. La durada del drets de sepultura en un nínxol es compta a partir de la data inicial del títol, i no es compta a partir de la data de les diferents transmissions o canvis de nom que hagi pogut tenir.
Aquests dos criteris, que exposats així semblen raonables i clars, són els que discuteixen alguns titulars de nínxols. Un cas concret per exemplificar aquesta discrepància: suposem un títol que és de l'any 1920 i que es va transmetre de pares a fills a 1970, per a l'Ajuntament està clar que dóna dret a sepultar-hi una persona fins a l'any 2019 (quedarien 3 anys), mentre que alguns titulars defensen que dóna dret a sepultura fins a 2069 (quedarien 53 anys). En defensa d'aquesta posició, alguns titulars han deixat de fer els pagaments corresponents (en alguns casos, fins i tot de les quotes de manteniment) i es troben amb els requeriments corresponents per part de l'empresa concessionària, cosa que ha creat un cert malestar entre alguns titulars disconformes, però que s'ajusta plenament a la legalitat i als criteris de gestió de qualsevol empresa.

Evidentment, alguns casos tenen unes circumstàncies molt concretes que fan difícil ser analitzats en un escrit tan general com aquest. A més, els diversos reglaments que ha anat tenint el cementiri des del primer de 1890 generen alguns dubtes, que el darrer reglament aprovat l'any 2012 pretén resoldre de manera definitiva. Personalment, jo entenc que algunes persones titulars de nínxols que no estan conformes amb els dos criteris que he assenyalat amb negreta més amunt, vulguin anar als tribunals en defensa d'allò que legítimament creuen. Però rebutjo frontalment una acusació general de mal funcionament de la concessionària i de "timo" als ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu i és per això, insisteixo, que reclamo a l'AVV Roses que faci una de les dues coses amb què he començat aquest escrit:
  • o que formalitzi una acusació als tribunals contra l'empresa concessionària o contra l'Ajuntament en base a fets objectius i demostrables,
  • o que, en cas contrari, rectifiqui públicament una acusació d'aquesta envergadura.
La ciutadania de Sant Feliu en general, i els socis i sòcies de l'AVV Roses en concret, agraeixen i valoren la tasca de moltes entitats i especialment de les associacions de veïns en defensa dels seus drets, però també es mereixen una gestió clara i transparent, que es basi en fets demostrables i no en estridències que no porten enlloc i que van fins i tot en contra de les causes que pretenen defensar.


4 comentaris:

Isidre Bermúdez ha dit...

No era conscient de que el que m'ha passat a mi li passava a més gent, no se si la paraula es "timar" pero jo em sento enganyat, victima de la mala gestió i de l'escasa informació.

El gestor dels nitxols no se a servei de qui estant, pero el servei degut als ciutadans és pot millorar molt, encara que sigui per evitar la sensació de presa de pel.

M'agradaria contactar amb la gent que esta treballant aquest tema.

Anònim ha dit...

Avui és dimarts dia 8 a Les Grasses. Per TV3 he vist una notícia interessant: a Manresa l' Ajuntament deixa actuar al cementiri municipal a qualsevol empresa de Pompes Funebres. Els preus han baixat, coses de la competència. En definitiva un Ajuntament al costat del poble, han liberalitzat el servei. Ben fet....!

A SF ans el contrari. És molt més car un pis a La Diagonal de Barcelona que no pas a la Carretera Laureà Miró. En canvi és MOLT més car un enterrament al cementiri de SF que no pas a Barcelona o a Sant Just (on també les vivendes son més cares que a SF). Alguna cosa heu fet malament els politics en privatitzar el cementiri. No heu mirat prou per el poble, vareu badar. Perquè és mer car un nínxol a SF que a Barcelona o Sant Just. Algú m' ho sabria dir?

Per altra part demà dia 9, a les 10 del matí, tinc hora amb el senyor Manuel Barrios, doncs he denunciat que al tanatori no em deixaren acompanyar a la senyora Cañameras que anava a demanar un certificat. Aquesta senyora em demanà el meu acompanyament i m' inpediren el pas al despatx del tanatori, amb ella (¿?). Ella i jo demanarem el llibre de reclamacions per fer esment d' aquest fet i ens digueren que NO EN TENIEN. Tot aixó ho vaig denunciar el 25.01.2016 al Ajuntament, registre d' entrada E2016001142.

Trobo irregular que POMPAS FUNEBRES DE BADALONA no deixi acompanyar a una senyora gran i que no tinguin llibre oficial de reclamacions.

Jo trobaria un timo que un pis de 100 metres fos més car a la carretera de SF que no pas a la Diagonal de Barcelona. No he estat jo qui ha utilitzat aquest mot, però trobo "un timo" que un nínxol sia més car a SF que a Bcn o a Sant Just. Vosaltres no?

Jordi Casanovas Saladrigas ha dit...

el comentari n. 2 és meu, d'en Jordi Casanovas, no sé pas perquè ha sortit anònim, aquesta máquina encara en domina.

Jordi Casanovas Saladrigas ha dit...

1967 una llei estatal anula els titols de propietat del cementiri...... (retroactivament també?)

Podria sortir ara una llei nova dient per eixemple que tots els titols de llicenciats emessos a Catalunya ho son només per 20 anys i aplicar aquesta llei RETROACTIVAMENT? Tu i jo ens quedariem sense títol universitari.

El meu eixemple és groller per exagerat, però les lleis mai es poden aplicar RETROACTIVAMENT si perjudiquen a particulars.....

No sé si m' enteneu.Tot plegat una bestiessa i els del Ajuntament vareu errar en no comunicar aquesta llei, quan sortí als veíns i veines de SF. També vareu badar en fer la concessió a PFB. El servei que presten és car.