divendres, 18 de desembre de 2015

Santfeliuenc, santfeliuenca que al 27-S vas votar Ciutadans: pensa-t'ho dues vegades aquest 20 de desembre!!!


Tinc, que jo sàpiga, dos familiars que, per primera vegada, van votar a Ciutadans fa tres mesos. Dues persones que estimo i que, com sempre, havien votat a ICV-EUiA a les municipals, possiblement per la relació familiar. Dues raons també molt clares: a) no volen "el lio" de la independència i b) no volen votar al Partit Popular, tant per la corrupció com perquè són molt culpables del "lio".

Faig aquest article com si parlés amb els meus familiars i pensant en els milers de persones que, al 27 de setembre, van votar per primer cop al partit d'Albert Rivera. Són milers, si tenim en compte els resultats de les tres darreres eleccions generals i al Parlament a Sant Feliu:



A les eleccions generals anteriors (2011), Ciutadans no es va presentar i el PP va tenir prop de 4.800 vots. A les eleccions següents al Parlament (2012),Ciutadans va tenir prop de 2.600 vots i el PP prop de 3.200: en total, 5.800 vots. A les darreres eleccions (27-S), Ciutadans en va tenir prop de 6.400 i el PP prop de 2.300, un total de 8.700 vots. L'increment de vot C's+PP ha estat espectacular en 4 anys: de 4.800 a 8.700, gairebé 4.000 nous electors. Va guanyar, a més, a quatre dels set districtes electorals de Sant Feliu.  Aquests dos meus parents formen part d'aquest salt.

Si fem el mateix càlcul amb el bloc CiU+ERC (més que res per curiositat), veiem que al 2011 sumaven 6.000 vots, al 2012 sumaven 7.000 i al 2015 han tornat a sumar 7.000. Al mateix temps. la CUP ha multiplicat també el seu vot: tampoc no es va presentar al 2011, al 2012 van tenir 600 vots i al 2015 el triple, prop de 1.800.

Completo (ja que hi estic posat) la comparació dels altres dos grans partits. Nosaltres, ICV-EUiA, vam créixer entre 2011 i 2012 (de 2.800 a 3.500 vots, potser per l'efecte de recuperació de l'alcaldia) i, amb Catalunya sí que es pot, vam aguantar bé el context plebiscitari del 27-S, amb gairebé 3.400 vots. El PSC va tenir una davallada molt gran entre 2011 i 2012 (cal tenir en compte que unes eren generals i les altres autonòmiques) de 7.100 a 4.300 vots, estabilitzats al 27-S entorn de 4.500 vots.

Al 27-S, tres blocs gairebé iguals: 8.700 vots PP+C's, 8.800 vots JxS+CUP, i 7.700 vots ICV-EUiA+PSC. Aquesta és, evidentment, una visió estrictament personal i en clau local.

Torno al fil conductor d'aquest escrit: intentar convèncer a les persones que, com els meus parents, no volen "el lio" de la independència i no volen votar PP i van veure en el vot a Ciutadans la representació d'aquests sentiments o conviccions.

Votar a C's per dir "No al lio"?
És evident que hi ha una visió molt diferent sobre el futur de Catalunya dins o fora d'Espanya entre nosaltres i la resta de l'Estat i també entre nosaltres mateixos. Una visió que, crec que de manera errònia, plantegen de manera simplista tant els  que volen salvar a tota costa la unitat d'Espanya a cop de Constitució, com els que dibuixen la independència de Catalunya com un camí de roses a base de revolució de somriures.

Els primers, on incloc PP i C's i no hi considero al mateix nivell el PSOE (incloure'l pot interessar als segons, però es mera barroeria política), veuen la Constitució (ep, que molts ni van votar!) com un text tan immutable i definitiu com l'ordre natural dels planetes. Els segons, on incloc CDC, ERC i CUP veuen la Constitució (ep, que molts d'ells van votar!) com un text anacrònic fruit d'una Espanya cañí, aquesta també immutable i definitiva. Dues visions antagòniques que coincideixen en no portar-nos enlloc. La primera, perquè les aspiracions democràtiques es recullen, no es frenen, en els textos legals. La segona, perquè sense majoria de vots, sense cap suport exterior, i amb una interpretació exterior (i real!) que Espanya i la seva Constitució són democràtiques, no hi ha cap possibilitat de reconeixement jurídic internacional de cap declaració unilateral d'independència.

De manera que "el lio" no es pot negar, per més que pesi a PP i C's, i no es pot resoldre a la brava, per més que pesi a CDC, ERC i CUP. "El lio", en una democràcia com la nostra, s'ha de resoldre democràticament: és a dir, donant la veu a la ciutadania. És a dir, amb un referèndum. Com al seu dia a Canadà, com fa poc a Escòcia. Trigarà més o menys, el farem per un camí o altre, però l'acabarem fent: la idea s'acabarà acceptant a Espanya, i la idea té un ampli suport a Catalunya. Difícil? No més, en tot cas, que una DUI sense majoria de vots, sense suports externs, amb inacabables conflictes interns, sense reconeixement internacional, etc etc etc.

"El lio", per tant, crec que s'acabarà resolent en un referèndum. Abordem-lo com més aviat millor, i amb el màxim rigor possible. Fem-lo possible. Lúnica força política que defensa el referèndum a Catalunya som nosaltres, i a la resta d'Espanya, Podemos de Pablo Iglesias i Unidad Popular, d'Alberto Garzón. Aquests són els vots útils per resoldre, amb més democràcia, el conflicte, "el lio". Ciutadans no és, per tant, una opció vàlida per resoldre "el lio", sinó un factor més, igual que el PP, per tirar més llenya a aquest foc.

Votar Ciutadans per dir "No al PP"?
És evident que, en molts sectors de la població, el PP ha generat un rebuig enorme: per tants i tants casos de corrupció ("Luis, sé fuerte!), per com s'ha bolcat amb el rescat bancari i no el social (brindis eterns i complicitats infinites amb Rato), per tantes lleis autoritàries (llei mordassa, ARSAL, reforma de la justícia, reforma de l'avortament, llei Wert,...), per la seva caspositat (medalles a la Verge, un àngel de la guarda ajudant a aparcar a un ministre,...), pel creixement de l'atur i les desigualtats (reforma laboral, increment de la contractació temporal i precària, emigració del jovent,...), pels atacs a Catalunya i per atiar "el lio", i un llarguíssim etcètera. Entenc, doncs, que milers de persones que no volen el PP i no volen la independència votessin a Ciutadans, entenc que el cinturó roig esdevingués cinturó carbassa el passat 27-S. Però no ho comparteixo, ho valoro de manera preocupant, i explicaré una vegada i una altra per què cal revertir aquest vot a Ciutadans.

És cert que Ciutadans no tenen aquesta mateixa trajectòria, però tenen moltes persones que vénen d'aquesta mateixa trajectòria: sense anar més lluny, candidats destacats de C's com la seva portaveu a Barcelona o com l'actual candidat per Barcelona, Joan Carles Girauta, han estat en diferents ocasions candidats del PP. En el Parlament de Catalunya, Ciutadans ha votat gairebé sempre el mateix que el PP. No són ben bé el mateix, és cert: a Sant Feliu mateix, tenim un candidat al Senat, Xavier Alegre, que és un antic militant del PSC, com alguns dels seus companys. Però les seves polítiques s'assemblen com una gota d'aigua a una altra: mateixes polítiques amb persones diferents, més joves, en aparença més properes i amables. Només en aparença: la frivolitat i insensibilitat amb què Ciutadans està tractant el drama de la violència masclista és una mostra del que ens esperaria amb un govern de Ciutadans....Per tant, que ens diguin coses iguals amb millor cara no amaga el fonamental: ens diuen coses iguals. Per això trobo molt encertat la imatge amb què he encapçalat aquest escrit: ÉS IGUAL. Ciutadans no és, per tant, una opció vàlida per fer fora el PP, per rebutjar les polítiques del PP.

En resum, molta gent em coneixeu i és evident que sabeu que votaré En Comú Podem, que és el vot d'Iniciativa i d'Esquerra Unida, el vot de milers de ciutadans i ciutadanes de Sant Feliu a les eleccions municipals. A qui li pugui interessar la meva opinió, En Comú Podem és també, per aquestes deu raons, la meva proposta. Però a qui no li convenci, a qui no li interessi, li demano que, per les raons que vaig exposar en aquest escrit no voti al PP, i per les raons que acabo d'exposar, tampoc voti Ciutadans.

3 comentaris:

Oriol Bossa ha dit...

DIr que sou la única força que defensa el referendum; és una broma no?

Jordi San José i Buenaventura. ha dit...

Qui més ho portava als seus programes electorals del 27-S i el 20-D?

Oriol Bossa ha dit...

15!! 15 vegades ha demanat ERC un referèndum a les Corts espanyoles. 15 cops ha rebut un NO per resposta. Creiem més fermament que ningú amb la necessitat d'un referèndum. Ara bé, no té cap sentit demanar permís a l'Estat espanyol, ja sabem la resposta, aquí la discrepància.