Un cop més, cal dir NO A LA GUERRA.


Aquest matí he penjat aquest escrit al meu mur del facebook. Fa una estona, he llegit a La Vanguardia d'ahir una entrevista a Shirin Ebadi, iraniana de 68 anys i primera musulmana a obtenir el Premi Nobel de la Pau, al 2003. Hi diu, textualment:

Tras los terribles atentados del Estado Islámico en París, ¿Cómo cree que debemos enfrentarnos al extremismo? Tras el 11S, Estados Unidos atacó Afganistán y empezó a matar a los talibanes. ¿Ha logrado eso disminuir el número de talibanes?
Desafortunadamente han aumentado. Incluso el Estado Islámico tiene ahí sus orígenes. Así que, ¿Por qué deberíamos repetir una experiencia que ha fallado? Si Estados Unidos hubiera construido 4.000 escuelas en Afganistán después del 11S en el nombre y la memoria de las 4.000 personas que murieron, todo sería muy diferente. Cuando mataron a los talibanes, su familia, sus hijos, tomaron las armas. Por eso pienso que matando al Estado Islámico no vamos a erradicarlo. Porque el Estado Islámico no es sólo un grupo terrorista, es una ideología equivocada. No podemos luchar contra una ideología equivocada con bombas. Sólo podemos combatirla con la ideología correcta. Y la ideología correcta es una mejor interpretación del Islam.

Hay quien podría ver su propuesta como ingenua…
Es el camino correcto, aunque lleve tiempo. Cuando alguien tiene una enfermedad grave, lleva tiempo curarlo. Lo mismo ocurre con la sociedad. Hay que luchar contra los orígenes de ese mal.

He recordat l'escrit que l'Ada Colau havia penjat al seu mur unes hores abans, coincidint plenament amb aquesta idea:



I després, he recordat aquella enganxina d'ICV-EUiA del 2003, quan milions de persones vam sortir al món a dir "No a la guerra", conscients de quin era l'origen i els culpables de tot plegat:


Ep, calla, que potser l'origen de tot plegat ja venia d'abans:

Deia Ronald Reagan: "Aquests cavallers són els equivalents morals dels pares fundadors d'Amèrica". Tot s'hi valia llavors per acabar amb la Unió Soviètica. Fins i tot, crear i alimentar monstres. Com els talibans, com Al Qaeda després (amb diners dels amics de l'Aràbia Saudí), com Estat Islàmic després (amb diners dels mateixos amics de sempre). D'això fa 30 anys. 

I després de tot el que ha passat, a la salvatjada de divendres a França, la resposta és la salvatjada de diumenge a Síria. Com si la mort d'innocents sirians servís per aminorar el dolor de la mort d'innocents parisins... Malauradament, sembla que no hem après res...

Comentaris