dimecres, 25 de novembre de 2015

25-N: si hi ha violència, no és amor. Qui t'estima no et fa plorar, et fa feliç. A l'amor, cap home li pot treure la R.

Imatge d'Ana Parrado, extreta de "Poesía visual contra la violencia de género"
Aquesta imatge em va impressionar, en vaig parlar en aquest escrit, i avui, 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, l'he volgut utilitzar de nou. Insisteixo: si algú es creu que és l'amo d'algú, allà hi ha dominació, però no hi ha amor. Ni si fa vint dies que hi ha relació de parella, ni si fa vint anys: si hi ha violència, si hi ha control, si hi ha humiliació, si hi ha dominació, si hi ha por, no hi ha amor.

Avui, a les 12:00, ens hem concentrat a la plaça de la Vila i la regidora de la Dona, la companya d'ICV Lídia Muñoz,  ha llegit aquest manifest. S'hi parla de la necessitat de denunciar les causes del masclisme, de la legitimitat que -per a alguns homes- tenen els homes sobre les dones ("Cállense cuando esté hablando un hombre"), de la banalització del masclisme, etc.

I vull acabar amb una clara mostra de la petita però magnífica exposició que es pot veure a l'Arxiu sobre la violència envers les dones. Molta gent ja ho sap, però molta altra no: a l'Arxiu, hi tenim totes les cartes que, durant les dècades dels quaranta als setanta, en ple franquisme, moltes dones escrivien al Consultorio de Doña Elena Francis. Vull adjuntar una carta d'una lectora desesperada per la violència amb què el seu marit la tractava a ella i als seus fills, i la resposta, absolutament il·lustrativa de l'Espanya franquista, fosca i repressora, que es va radiar per tota Espanya. Aquí la carta de la ciutadana:
I aquí la resposta d'Elena Francis:
"Ante todo, quiero que recuerde siempre que estamos en esta vida para sufrir, y que cada uno, sea cual fuere, lleva su cruz". Brutal, com tot a l'Espanya de 1959, com tot a l'Espanya de Franco. No hi volem tornar, ni a una sola llar, ni contra una sola dona. Ni una dona menys!