divendres, 27 de novembre de 2015

Acords i votacions del ple de novembre de 2015. I un primer resum d'urgència.


Quan el ple va començar, la sala era plena a vessar de ciutadans i ciutadanes convocats per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, la PAH. Presentaven una moció amb propostes per garantir el dret a l'habitatge, el punt número 6 de l'ordre del dia. Es va aprovar amb l'abstenció de Ciutadans i, en finalitzar, vaig voler agrair a la PAH el que, per a mi, és el seu servei més fonamental i impagable: haver sabut convertir un problema que moltes persones vivien de manera individual, solitària i desesperada en una reivindicació política fonamental i en una lluita comunitària que les mateixes persones viuen ara de manera col·lectiva, forta i organitzada. Per a mi, a més dels resultats que la PAH obté diàriament de fre als desnonaments, aquest paper de la PAH s'haurà d'agrair a Sant Feliu, Catalunya i Espanya durant anys i anys.

Abans, el ple havia començat amb la commemoració de quatre esdeveniments que vam voler destacar  vam aprovar per unanimitat: el 20 de novembre, Dia Universal dels Drets dels Infants, el 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència envers les Dones, l'1 de desembre, Dia Mundial contra la Sida i el 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

Després, vam entrar en el debat del punt més important de l'ordre del dia. Durant una hora i mitja (el ple va durar gairebé quatre hores) vam parlar llarg i ample del pressupost de l'ajuntament per a l'any que ve: 36 milions d'euros per al pressupost ordinari i 8 milions d'euros per al pressupost d'inversions. Abans del ple, el regidor d'Hisenda, Josep Maria Rañé, i jo mateix vam donar a tots els sis grups de l'oposició tota la informació sobre el pressupost i, sobretot, totes les facilitats per respondre qualsevol pregunta sobre el seu contingut. A més, vam donar més temps i vam ampliar els formats d'explicació pública del pressupost. Abans del ple, comptava amb el vot contrari de Ciutadans, Partit Popular i Veïns, i amb l'abstenció d'ERC, CDC i Junts per Sant Feliu. No formant part del govern, era molt improbable que votessin a favor del pressupost, però després de les múltiples reunions i facilitats amb aquests tres grups, considerava també molt improbable que votessin en contra. Per a mi, el vot contrari de CDC i ERC va ser una sorpresa, i vull esperar la seva explicació pública a la ciutadania sobre les raons del seu vot per poder acabar d'interpretar-lo.  En conseqüència, el pressupost va tenir 10 vots a favor (ICV-EUiA i PSC), 10 vots en contra (ERC, C's, CDC, Veïns i PP) i una abstenció (Junts), per la qual cosa es va aprovar amb el meu vot de qualitat com a alcalde. En tot cas, per a mi està clar que el ple del pressupost és el més important de l'any, i el vot de cadascú també és el vot més important de l'any. Tothom ha pres l'opció que ha considerat millor, però és evident que aquest vot genera interrogants. Cal saber llegir bé les raons de cada vot, la seva finalitat i l'escenari de relacions i interaccions que genera.

L'altre gran debat del ple van ser les tres mocions que vam debatre sobre la resolució del passat 9 de novembre al Parlament iniciant el procés de desconnexió. La primera la va presentar Rosa Maria Martí, en nom de CDC i ERC. La segona, Manel Martínez en nom d'ICV-EUiA. La tercera, Javier Molina en nom del PSC. Abans, Xavier Alegre havia denunciat el fet mateix del debat (com si al ple no poguéssim parlar lliurement del que decidim lliurement) i va sortir de la sala de plens.

La moció de CDC i ERC tenia dues parts: en la primera, es demanava donar suport a la resolució de desconnexió, i en la segona, es demanava rebutjar la suspensió de la resolució per part del Tribunal Constitucional. Després del debat, en què Manel Martínez va exposar els arguments d'ICV-EUiA en favor del dret a decidir sense cap drecera unilateral i mancada de base social i electoral suficient, el resultat va ser el següent. El ple va acordar no donar suport al procés de desconnexió: 6 vots a favor de la resolució del Parlament (3 d'ERC, 2 de CDC i 1 de Veïns per Sant Feliu) i 13 vots en contra (6 d'ICV-EUiA, 4 del PSC, 1 de Veïns, 1 del PP i 1 de Junts per Sant Feliu). I també vam decidir mostrar el nostre rebuig i desacord a la suspensió del TC: 12 vots a favor (6 d'ICV-EUiA, 3 d'ERC, 2 de CDC i 1 de Veïns per Sant Feliu) i 7 vots en contra (4 del PSC, 1 de Veïns, 1 del PP i 1 de Junts per Sant Feliu).

Un resum d'urgència per a un ple llarg i molt important que, com sempre, comentaré amb qui tingui interès a fer-ho.

dimecres, 25 de novembre de 2015

25-N: si hi ha violència, no és amor. Qui t'estima no et fa plorar, et fa feliç. A l'amor, cap home li pot treure la R.

Imatge d'Ana Parrado, extreta de "Poesía visual contra la violencia de género"
Aquesta imatge em va impressionar, en vaig parlar en aquest escrit, i avui, 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, l'he volgut utilitzar de nou. Insisteixo: si algú es creu que és l'amo d'algú, allà hi ha dominació, però no hi ha amor. Ni si fa vint dies que hi ha relació de parella, ni si fa vint anys: si hi ha violència, si hi ha control, si hi ha humiliació, si hi ha dominació, si hi ha por, no hi ha amor.

Avui, a les 12:00, ens hem concentrat a la plaça de la Vila i la regidora de la Dona, la companya d'ICV Lídia Muñoz,  ha llegit aquest manifest. S'hi parla de la necessitat de denunciar les causes del masclisme, de la legitimitat que -per a alguns homes- tenen els homes sobre les dones ("Cállense cuando esté hablando un hombre"), de la banalització del masclisme, etc.

I vull acabar amb una clara mostra de la petita però magnífica exposició que es pot veure a l'Arxiu sobre la violència envers les dones. Molta gent ja ho sap, però molta altra no: a l'Arxiu, hi tenim totes les cartes que, durant les dècades dels quaranta als setanta, en ple franquisme, moltes dones escrivien al Consultorio de Doña Elena Francis. Vull adjuntar una carta d'una lectora desesperada per la violència amb què el seu marit la tractava a ella i als seus fills, i la resposta, absolutament il·lustrativa de l'Espanya franquista, fosca i repressora, que es va radiar per tota Espanya. Aquí la carta de la ciutadana:
I aquí la resposta d'Elena Francis:
"Ante todo, quiero que recuerde siempre que estamos en esta vida para sufrir, y que cada uno, sea cual fuere, lleva su cruz". Brutal, com tot a l'Espanya de 1959, com tot a l'Espanya de Franco. No hi volem tornar, ni a una sola llar, ni contra una sola dona. Ni una dona menys!


dijous, 19 de novembre de 2015

20-D: en comú, amb més iniciativa, amb una esquerra més unida, podem!



Falta només un mes per a les eleccions generals del 20 de desembre. Només 30 dies per fer fora al PP del Govern de l'Estat: compto els dies perquè passin al llibre de la història en el capítol dels malsons! El 20-D podem fer fora al PP, i podem contribuir a un canvi de govern que posi les polítiques socials al centre del futur govern d'Espanya. Les eleccions del 20-D són importantíssimes i tanquen un any en què hi ha hagut tres eleccions claus: les municipals del 24 de maig, les catalanes del 27 de setembre i les generals del 20 de desembre.

Un any decisiu, un temps farcit de contradiccions i esperances, en què molta gent torna a dir que és imprescindible la unitat de l'esquerra. Entenent l'esquerra amb un sentit ampli: l'opció conscient dels homes i les dones que no es resignen davant la desigualtat social i aspiren a una societat justa per a tothom, assumint que això és impossible en una situació com l'actual, en què els poders econòmics actuen al marge dels representants democràtics de la ciutadania i amb l'objectiu exclusiu de guanyar quants més diners millor. L'esquerra que, matisos apart, se situa en el gran corrent històric de la lluita per la llibertat, la igualtat i la fraternitat... per més que històricament ha tingut fractures continuades i diverses en múltiples organitzacions que han posat molt més l'accent en els matisos que diferencien que en les bases comunes que ens uneixen.

Jo mateix he escrit diverses vegades sobre aquests temes: aquí, sobre la necessària unitat de l'esquerra, i aquí, sobre la necessària existència de les organitzacions polítiques. Ambdues necessitats (la de l'organització i la de la unitat) són percebudes i compartides per molta gent, cada cop més desanimada davant el fet que se'n parla molt més que no se'n fa. Conscients d'això, la X Assemblea Nacional d'ICV (Viladecans, abril de 2013) es va fixar com a prioritat i com a objectiu per al cicle electoral que s'acostava (europees de 2014 i municipals, catalanes i espanyoles de 2015) ajudar a construir una alternativa electoral amb voluntat de ser majoritària, de guanyar: en vam dir "confluència amb les forces polítiques que apostin, com ICV, per la democràcia econòmica i la justícia social". Per anar a les eleccions, però no només per anar a les eleccions: amb voluntat d'una aliança unitària que anés més enllà de les quatre eleccions immediates i que fes possible una majoria social sobre la qual construir una majoria electoral. Més o menys, com la Syriza grega o com el Frente Amplio d'Uruguai, els representats dels quals van ser els més ovacionats aquell abril a Viladecans. La "confluència" ha estat, des de llavors, una paraula sempre present en els discursos i les propostes d'Iniciativa. Fa uns mesos, després de l'èxit de Barcelona en Comú a les municipals de la capital catalana i de "las alcaldías del cambio" des de Càdiz a Madrid, des de València a Santiago, els mateixos Joan Herrera i Dolors Camats van fer aquest article a "El Períódico", que continua essent d'obligada lectura. Crec que queda clar, en conseqüència, que jo sóc decididament favorable a la configuració d'aliances, a la confluència, de diferents forces d'esquerra en base a un programa comú de transformació social, és a dir, de lluita per la igualtat de rets, deures i oportunitats i per la millora de les condicions de vida de la gent treballadora.

A molts municipis catalans, les candidatures "En comú", com a Barcelona, van ser les primeres candidatures de confluència, amb la participació d'ICV en moltes ciutats (com ara la mateixa Barcelona) però també amb altres municipis on vam ser candidatures confrontades (com ara, a Sant Feliu, la candidatura de Junts per Sant Feliu), amb uns resultats globalment molt positius. Després, a les catalanes del 27 de setembre, amb el nom de Catalunya Sí que es pot, vam anar junts ICV-EUiA amb Podem, però sense Barcelona en Comú. El resultat va ser discret, clarament per sota de les expectatives que hi teníem. Va ser la descoberta de Lluís Rabell com a un gran candidat a la presidència de la Generalitat, però van faltar mans importants per a la gran tasca que ens havíem proposat. Ara, a les espanyoles del 20 de desembre, hi tornem a tenir totes les mans: Iniciativa, Esquerra Unida, Podemos, Equo i Barcelona en Comú. Una candidatura que encapçalarà Xavier Domènech i que tancaran l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la nostra coordinadora nacional, Dolors Camats. El nom de la candidatura és En comú, podem.

Units, en comú, estic convençut que podem tenir una gran representació al Congrés dels Diputats: treballarem a fons perquè a Madrid hi puguin anar en Josep Vendrell, el nostre secretari general i candidat número 3, i la Pilar Eslava, regidora del Prat, gran lluitadora pels drets socials, laborals i de les dones, i candidata número 13. La setmana passada, vam començar la preparació del programa electoral, i dilluns passat la candidatura es presentava públicament.

Ara, a treballar de valent per fer un gran resultat el 20-D! Sóc conscient de les limitacions del camí que hem emprès a favor de la confluència (noms diferents a cada elecció, candidats molt bons però poc coneguts, segon pla per als homes i dones d'ICV i d'EUiA,...), però també sóc conscient i estic convençut que és l'únic camí coherent i imprescindible. Restar-ne al marge trairia la nostra pròpia història, però és evident que, amb la vista posada al futur, hi ha un important marge de millora que caldrà concretar.l
Perquè, ara, el que toca és explicar, explicar, explicar que en comú, amb més iniciativa, amb una esquerra més unida, podem recuperar drets socials, podem millorar serveis públics, podem avançar cap a una democràcia més real... perquè és un somni, un canvi, un camí que no s'atura!

dimarts, 17 de novembre de 2015

Un cop més, cal dir NO A LA GUERRA.


Aquest matí he penjat aquest escrit al meu mur del facebook. Fa una estona, he llegit a La Vanguardia d'ahir una entrevista a Shirin Ebadi, iraniana de 68 anys i primera musulmana a obtenir el Premi Nobel de la Pau, al 2003. Hi diu, textualment:

Tras los terribles atentados del Estado Islámico en París, ¿Cómo cree que debemos enfrentarnos al extremismo? Tras el 11S, Estados Unidos atacó Afganistán y empezó a matar a los talibanes. ¿Ha logrado eso disminuir el número de talibanes?
Desafortunadamente han aumentado. Incluso el Estado Islámico tiene ahí sus orígenes. Así que, ¿Por qué deberíamos repetir una experiencia que ha fallado? Si Estados Unidos hubiera construido 4.000 escuelas en Afganistán después del 11S en el nombre y la memoria de las 4.000 personas que murieron, todo sería muy diferente. Cuando mataron a los talibanes, su familia, sus hijos, tomaron las armas. Por eso pienso que matando al Estado Islámico no vamos a erradicarlo. Porque el Estado Islámico no es sólo un grupo terrorista, es una ideología equivocada. No podemos luchar contra una ideología equivocada con bombas. Sólo podemos combatirla con la ideología correcta. Y la ideología correcta es una mejor interpretación del Islam.

Hay quien podría ver su propuesta como ingenua…
Es el camino correcto, aunque lleve tiempo. Cuando alguien tiene una enfermedad grave, lleva tiempo curarlo. Lo mismo ocurre con la sociedad. Hay que luchar contra los orígenes de ese mal.

He recordat l'escrit que l'Ada Colau havia penjat al seu mur unes hores abans, coincidint plenament amb aquesta idea:



I després, he recordat aquella enganxina d'ICV-EUiA del 2003, quan milions de persones vam sortir al món a dir "No a la guerra", conscients de quin era l'origen i els culpables de tot plegat:


Ep, calla, que potser l'origen de tot plegat ja venia d'abans:

Deia Ronald Reagan: "Aquests cavallers són els equivalents morals dels pares fundadors d'Amèrica". Tot s'hi valia llavors per acabar amb la Unió Soviètica. Fins i tot, crear i alimentar monstres. Com els talibans, com Al Qaeda després (amb diners dels amics de l'Aràbia Saudí), com Estat Islàmic després (amb diners dels mateixos amics de sempre). D'això fa 30 anys. 

I després de tot el que ha passat, a la salvatjada de divendres a França, la resposta és la salvatjada de diumenge a Síria. Com si la mort d'innocents sirians servís per aminorar el dolor de la mort d'innocents parisins... Malauradament, sembla que no hem après res...

17/11/15, presentació del llibre "Grans abans d'hora", de l'Agustí Vilar. A les Tovalloles, a les set!


El passat 12 de març, l'Agustí va guanyar el Premi Roc Boronat, convocat per l'ONCE. Tothom que conegui l'Agustí, sap que és sord-cec. L'ONCE concedeix quatre premis: en català i en castellà, i per a persones cegues i persones amb visió o sense. L'Agustí va guanyar per primer cop la categoria en català i per a persones amb visió o sense, és a dir, oberta a tothom. Ho va fer amb el seu llibre "Grans abans d'hora", que és justament el que es presenta avui a la tarda a Sant Feliu.

És un llibre que relata els seus primers anys, i que transcorre, per tant, a Sant Feliu. Em va dir l'Agustí que, com que ens coneixem des que fèiem Primària als Padres, hi surto anomenat un parell de cops. No només tinc ganes de llegir-lo per això, sinó perquè intueixo que serà una descripció brillant del temps en què vam viure la infantesa cantant l'himne de José María Pemán al pati dels Padres i ens vam fer joves després cantant "Al vent" i "La Internacional". Un llibre que tindrà una lectura general que serà molt valorada, però que tindrà una lectura santfeliuenca que ens permetrà llegir-lo segurament amb més intensitat: indrets reconeguts, persones conegudes, vivències directament compartides, etc. A més, no passa cada dia que un santfeliuenc que és Medalla de la Ciutat presenti a Sant Feliu un llibre que transcorre a Sant Feliu i que ha tingut un premi molt més enllà de Sant Feliu!!!

Per totes aquestes raons, no hi podeu faltar!!!

dilluns, 16 de novembre de 2015

Quines obres de millora de l'espai públic proposes per a l'estiu que ve?


Per primer cop a la nostra ciutat, una part important de les obres de millora de l'espai públic, de les nostres places i carrers, dels nostres parcs, es decidiran atenent a les demandes i a les prioritats expressades per les persones que vulguin participar en el procés de decisió que comença aquesta tarda. Un procés que, però, ja s'ha explicat prèviament en els tres actes públics que vaig comentar aquí.

Es tracta d'obres que cada any es duen a terme aprofitant l'estiu (aquí explico les de 2012, aquí les de 2013, aquí les de 2014 i aquí les de 2015), però que fins ara s'han decidit segons les prioritats de l'equip de govern, i tant des d'ICV-EUiA com des del PSC, hem volgut que sigui la ciutadania qui plantegi directament propostes i decideixi col·lectivament prioritats.

Aquesta tarda comença, doncs, un període de tres setmanes (fins al 4 de desembre) de presentació de propostes. Cada persona que hi tingui interès pot presentar fins a tres propostes, dins dels tres grups següents:

  • Supressió de barreres arquitectòniques
  • Millora de voreres i paviments
  • Reparacions i mobiliari urbà
Poso alguns exemples de cadascun d'aquests tres apartats, que ja han proposat diverses persones en les regidories de barri i que també seran sotmeses a deliberació i votació de la ciutadania:

Supressió de barreres arquitectòniques:
  • Rampa d’accés entre C. Joaquin Monmany i part posterior CAP Rambla, units ara per una escala, que obliga a fer una volta important a les persones amb mobilitat reduïda.
  • Prolongació del passeig Onze de Setembre fins al carrer Constitució, just darrera del monument que va fer l'artista santfeliuenc Lluís Sans, ja que per seguir camí en direcció a la Riera de la Salut s'ha de fer també una volta important i innecessària que caldria corregir.
  • Adaptació de la cruïlla dels carrers Joan de Batlle i Clementina Arderiu, que encara no està adaptat a les persones amb mobilitat reduïda,
  • ...
Millora de voreres i paviments:
  • Millora de la cruïlla de Daoiz y Velarde amb Josep Ricart, que s'ha convertit en una entrada important de vehicles a Sant Feliu, en què cal reduir la velocitat i incrementar la seguretat.
  • Reparació de diversos murs en alguns carrers de Can Llobera.
  • Millora de la plaça Alfons Comin mentre no es fa una remodelació més àmplia i definitiva
  • ...
Reparacions i mobiliari urbà:
  • Pintura del pont de fusta sobre el carrer Comerç, al barri de les Grases.
  • Fer un nou camí pavimentat a Can Maginàs entre la nova escala i la plaça on hi ha el vaixell.
  • Posar mobiliari a la zona coneguda com "la pineda" al barri de la Salut
  • ...
Els dies 16, 17 i 18 de novembre totes les persones que vulguin podran fer presencialment les propostes que considerin necessàries per a la millora de l'espai públic de la nostra ciutat. Posteriorment, fins al 4 de desembre, les propostes es podran fer també en persona a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà a la plaça de la Vila, i també es podran fer per internet en aquesta adreça electrònica. 

Passat el 4 de desembre, els tècnics municipals faran una primera anàlisi de les actuacions i les valoraran econòmicament, per tal que la ciutadania en pugui conèixer l'abast i el preu. Totes aquestes valoracions tècniques i econòmiques es presentaran públicament en un acte a la Sala Ibèria el 16 de gener. Posteriorment, s'obrirà un procés de votació que acabarà a finals de gener, i del qual anirem informant més endavant..

Per acabar: sabem que pot haver-hi alguns caps per lligar en tot aquest procés, però ja els anirem resolent a mesura que es presentin. No hem volgut esperar a tenir totes les respostes possibles a totes les preguntes possibles, perquè això endarreriria innecessàriament un procés en què , des del primer pressupost del nou govern de la ciutat, volem que es faci palpable la voluntat de més transparència i més participació.

I una altra cosa: els mecanismes que ara posem en pràctica (procediments i programes informàtics, criteris de seguretat en la identificació i protecció de dades de les persones, etc) ens hauran de servir en el futur per fer nous processos de participació directa i de consulta ciutadana, en diversos àmbits de la nostra ciutat. En definitiva, això que comencem avui... anirà molt més enllà del que comencem avui!



dissabte, 14 de novembre de 2015

14/11/15: Contra el terrorisme i per la democràcia, avui tots som París.

Foto de Marc Rius per al Fet a Sant Feliu.
En nom i representació dels ciutadans i les ciutadanes de Sant Feliu, volem expressar el nostre rebuig als atacs terroristes d’aquesta nit a París i tot el nostre suport a les famílies de les més de cent-vint persones assassinades ahir a la capital de França.

París és avui la capital del dolor del món. Del dolor injust i injustificat del terrorisme. El terror i l’assassinat no es poden disfressar sota la bandera de cap déu, i les persones de bona voluntat de totes o de cap creença s’esgarrifen avui per aquest dolor immens i inútil.

Immens per l’abast de la tragèdia. Inútil, perquè els valors de la França republicana, de l’Europa dels pobles, de la convivència democràtica, es mantindran per sobre de tota intolerància i de tot fonamentalisme. La França de la llibertat, la fraternitat i la igualtat, l’Europa de la llibertat, la fraternitat i la igualtat té, ben cert, problemes importants de funcionament, però té en la democràcia la força necessària per fer-hi front, en la convivència i la igualtat entre tots els seus ciutadans i ciutadanes la base del futur que aspirem a construir.

Expressem, finalment, la nostra solidaritat amb l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, amb totes les autoritats franceses, amb totes les actuacions dels governs català i espanyol, amb tots els ajuntaments que en aquests moments, en tot el món, expressen el seu dolor per ahir. També amb tots els pobles del món que, com Nigèria amb els recents atemptats terroristes de Boko Haram que van causar més de set-cents morts i la nostra solidaritat amb totes les famílies de les persones mortes, i els ajuntaments i governs que democràticament hi lluiten sense defallir.

La solidaritat que s’expressa amb tots aquests pobles i el rebuig que provoca tot aquest dolor són, malgrat les contradiccions amb què les vivim, la base per a la nostra lluita i la nostra confiança en un futur democràtic i en pau.

dijous, 12 de novembre de 2015

12/11/15: avui reobre les portes el Mercat Municipal, la Plaça.









Un mercat obert el 1884 i que es remodela el 2015, un mercat que combina i posa en valor el seu passat i que es projecta amb força cap al seu futur, un mercat creat a finals del segle XIX quan els ajuntaments eren els responsables dels "abastos y aprovisionamientos" i que es concep a primers del segle XXI com una peça fonamental d'un Sant Feliu que estima el comerç i la cultura.

Han estat mesos de negociacions i treball conjunt amb els paradistes, han estat quinze setmanes de mercat tancat, ha estat la inversió de 1,6 milions d'euros del pressupost municipal, tal com vaig explicar fa poc en aquest escrit.

Construir a poc a poc un centre de Sant Feliu amb personalitat pròpia i capaç de generar molta activitat en els camps del comerç i la cultura és una voluntat clara i que s'està concretant en el conjunt d'actuacions que tenen lloc entorn del Mercat i el Palau Falguera. Ara, el Mercat és nou i té tot el futur obert per davant: una bona política de comunicació, una bona relació qualitat-preu i la bona atenció al client de sempre seran fonamentals perquè la inversió que tots els santfeliuencs i santfeliuenques hi hem fet es concreti en un mercat viu, ple i al servei de la ciutat!

dimecres, 11 de novembre de 2015

Gestionar 8,4 milions d'euros per a inversions durant el 2016: d'on surten i a què es destinen?


En aquest escrit, vaig explicar breument les inversions més importants que farem des de l'Ajuntament l'any que ve. Ara completo la relació de totes les inversions i l'origen dels 8,4 milions d'euros que hi destinarem en aquest quadre, que vaig repartir recentment en una reunió informativa amb tots els grups municipals.

He posat un número a l'inici de cada concepte per poder respondre en els comentaris totes les qüestions que em plantegi qui vulgui sobre els temes que li interessin: no són els diners de l'Ajuntament (que només els gestiona!). són els teus diners!

diumenge, 8 de novembre de 2015

Aquest dimarts, 10/11/15, audiència pública sobre el pressupost de 2016 al Palau Falguera.


Després de fer tres trobades d'informació del pressupost (com vam informar aquí), aquest dimarts completarem tota la informació sobre la gestió dels teus diners per a l'any que ve. Serà un nou acte públic al Palau Falguera, en què parlarem de les dues grans xifres del pressupost municipal:
  • el pressupost ordinari, de 38 milions d'euros.
  • el pressupost d'inversions, de 8 milions d'euros.
Gestionarem, per tant, una mica més de 46 milions d'euros.

Una explicació general sobre quins conceptes entren en cadascun d'aquests dos grans apartats, es pot consultar aquí. El detall del pressupost ordinari per a 2016, es pot consultar aquí. Una explicació més detallada sobre l'IBI, que és el principi ingrés de l'ajuntament, es pot consultar també aquí.

Pel que fa a les inversions, avanço tot seguit les obres d'import superior a 200.000€. Les d'import inferior, les explicarem amb més detall dimarts que ve:

  • la inversió més important serà l'ampliació de la biblioteca Montserrat Roig, que començarà ja a primers d'aquest desembre. Estan previstos 2 milions d'euros: 1,5M€ per a les obres i 0,5M€ per a mobiliari i equipament.
  • una altra inversió destacada, amb un finançament de 2/3 parts de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i 1/3 de l'Ajuntament, és un pla de millores dels polígons industrials, que explicaré amb detall en un escrit que estic preparant. Té una previsió de 1,1M€.
  • la tercera inversió que frega el milió d'euros les la remodelació de la plaça Rafael Alberti. Té una previsió de 940.000€ i les obres començaran previsiblement al març.
  • hi ha dues obres més que començaran a la segona meitat del 2016 i s'acabaran a la segona meitat del 2017. Per tant, només consten en part en el pressupost de l'any que ve, i la part més gran serà al pressupost del 17. Em refereixo a la remodelació del Casal de Joves i a la remodelació de la plaça de la Salut. Pel que fa al Casal, hi ha previst un import de 0,5M€ i inici d'obres al setembre-octubre. Pel que fa a la plaça de la Salut, hi ha previst un import de 0,2M€ i inici d'obres al novembre-desembre.
  • completarem la segona fase del Pla director del Centre, que ja ha començat aquest mateix octubre, i ja vaig explicar en aquest escrit. Les obres tenen un import de 450.000€ per al 2016 i s'acabaran cap a l'estiu.
  • completarem el Parc Europa, al Mas Lluí, a banda i banda de l'Escola Martí i Pol. Per una banda, millorarem el parc en l'espai entre l'escola i Sant Just (mirant l'entrada de l'escola, a la dreta), completant la primera actuació d'ompliment de terres i plantat d'arbres que ens hi va fer l'any passat l'ajuntament de Sant Just. De l'altra, crearem una zona de trobada i esbarjo per a adolescents i joves en l'espai avui tancat entre l'escola i els edificis del carrer Frederica Montsenya (mirant l'entrada de l'escola, a l'esquerra), i que explicaré en un escrit que també tinc pendent. Totes dues obres tenen un import de 460.000€ i començaran a l'estiu.
  • 400.000€ d'obres d'estiu que es decidiran per votació ciutadana. És potser la novetat més important del primer pressupost del govern d'esquerres d'ICV-EUiA i PSC. La vaig explicar en aquest escrit i properament convocarem actes al Palau Falguera, les Tovalloles i Mas Lluí per començar el procés de propostes, valoració i decisió.
De tot això i més, parlarem aquest dimarts, a les 19:00, a la sala noble del Palau Falguera. T'hi esperem!

dimarts, 3 de novembre de 2015

Després de 10 anys, PER MOLTS ANYS MÉS, CINEBAIX!!!

La finestra de l'Eudald a Fet a Sant Feliu.
"Princesas" era la pel·lícula amb què es va inaugurar, demà farà exactament deu anys, el Cinebaix. Una sala plena de gent i de molt més que de gent: d'orgull per haver aconseguit el que semblava impossible, obrir una sala de cinema quan tot apuntava a què això era una missió impossible, de passió pel cinema i per la cultura, d'activisme des d'un model cooperatiu justament per al cinema i la cultura, de victòria per una lluita que havia començat, anys enrera, així que el Cinema Guinart va abaixar les persianes.

L'Associació Cinebaix ha estat, és i serà l'ànima d'una gran aventura cultural i ciutadana, de voluntariat i activisme des de la convicció que, com la poesia, el bon cinema també "es un arma cargada de futuro", com deia Gabriel Celaya i cantava Paco Ibáñez. Sant Feliu li deu molt a aquesta colla de voluntaris i voluntàries que atenen des de la guixeta fins al bar, que programen tot allò que ens emociona, ens diverteix o ens fa pensar, que organitzen mostres de cinema d'arreu del món, que fan possible aquest petit gran miracle que dura als vespres i nits de cada dijous a cada dilluns.

Demà dimarts, Cinebaix farà una gran festa i demà passat dimecres, començarà la Mostra de cinema àrab i llatinoamericà, que en edicions passades es feien per separat i enguany coincideixen. No només ells han de commemorar "por todo lo alto" aquest aniversari: tot Sant Feliu els ha d'acompanyar i sentir nostre, enormement nostre, aquest petit gran miracle. Com fa exactament deu anys, demà hem de tornar a rebentar la sala! PER MOOOOLTS ANYS, CINEBAIX!!!!!!!