dijous, 17 de setembre de 2015

Rabell, president!!!


Ja he manifestat públicament i reiteradament el meu suport incondicional a la candidatura de què forma part Iniciativa per Catalunya, al costat d'Esquerra Unida, Podemos, Equo i molta altra gent a títol individual: com tothom sap, votaré i demano el vot per Catalunya Sí que es pot (CSQEP). Remeto als meus escrits "27-S: jo voto SÍ!" i "10 raons per al meu vot el proper 27 de setembre".

En aquest escrit em proposo explicar per què, també, Lluís Rabell és el meu candidat idoni a la presidència de la Generalitat. Vagi per endavant que si voteu CSQEP, serà ell el nostre candidat a la presidència. No farem com el candidat Mas, que ha trobat un altre cap de llista que doni (o posi) la cara per ell.

En Rabell és de la generació (va néixer el 1954) que va protagonitzar més activament la transició. Com tants altres de nosaltres, es va formar políticament en el pensament comunista. Com tants altres de nosaltres, ha estat sempre en primera línia de les lluites de les classes populars en defensa de la millora de les seves condicions de vida. Com tants altres de nosaltres, la vida l'ha forjat amable en les formes i en les relacions, però estricte en les conviccions i en la defensa activa de les seves idees, les nostres: llibertat, igualtat, fraternitat. Em reconec en aquesta simple definició de la seva trajectòria més que en la síntesi de les trajectòries de cap altre candidat a la presidència del meu Govern.

Lluís Rabell ha concretat la seva lluita per una societat més justa en el moviment veïnal, i no ha estat fins ara que s'ha decidit a entrar en la lluita política. En un acte dels que l'he sentit, va explicar el per què. Va ser després de les eleccions del 24 de maig, quan Artur Mas va dir aquella frase tan impròpia d'un president (després de veure les classes populars omplir "la seva" plaça de Sant Jaume i vitorejant l'alcaldessa Ada Colau):

Sentir al president del país una frase tan despectiva contra els seus adversaris polítics i contra un moviment que ha aconseguit defensar com cap altre el dret a l'habitatge, va acabar de decidir al president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) de fer el salt a la política.

Des de la FAVB, Lluís Rabell va tenir un paper molt actiu en dos camps que considero fonamentals per a la Catalunya que vull:
  • la lluita contra l'especulació i la corrupció,  
  • la defensa a ultrança dels serveis públics. 
En el primer dels dos punts, la FAVB (i Lluís Rabell a la seva direcció!) va ser fonamental en el descobriment i les acusacions de casos d'especulació i corrupció tan coneguts com els casos Palau (és a dir, Millet) i de l'hotel del Palau. En aquests casos, la FAVB i el mateix Rabell es van enfrontar directament al que es coneix com "les 400 famílies" que es creuen amb el mandat diví de manar a Catalunya i, sobretot, a Barcelona.  Lluís Rabell ha estat explícitament i durament enfrontat al poder de l'alta burgesia barcelonina i catalana i ho explica amb raó i amb orgull en els seus actes: "no devem res a aquestes 400 famílies". Famílies que, d'altra banda, sempre havien tingut en CiU, en la dreta catalana, el seu fidel i dòcil instrument polític.

En el segon dels dos punts, Lluís Rabell ha estat sempre a la capçalera de les grans manifestacions i lluites en defensa d'allò públic: l'ensenyament públic, la sanitat pública, les prestacions socials, les pensions, els transports públics, la defensa de l'espai públic, l'habitatge públic, etc. El candidat Rabell sap l'enorme importància que tenen els serveis públics per a la qualitat de vida de la classe treballadora, de tots els homes i dones que viuen (o voldrien viure) del seu treball, de tots els homes i dones absolutament oposats i confrontats al món de les 400 famílies i els seus hospitals i escoles privats i sostinguts amb fons públics. El candidat Rabell sap que allò que és públic no es pot tocar, i que és immoral i indecent, arropat en la bandera que sigui, suprimir plantes o quiròfans en hospitals públics per immediatament després crear-los en hospitals concertats.

Per això, Lluís Rabell és la persona que, nascuda i criada al Raval i enfrontat a la Barcelona de la classe alta, entén millor que cap altre candidat el que volem les classes i els barris populars del Baix Llobregat i de tota Catalunya, confrontats a la Catalunya de la classe alta.

Finalment, és un home culte i afable, que mira sempre als ulls i té una paraula per a tothom, que sap a qui representa i per a qui ha de governar. Em fa pensar en la gent de qui més he après i amb qui més a gust treballo. La gent a qui despectivament es referia Mas, la gent a qui orgullosament representa Rabell. Per això Mas mai serà el meu candidat, per això Rabell és indiscutiblement el meu candidat. I també per això et torno a demanar que sigui el teu candidat!