divendres, 11 de setembre de 2015

27-S: jo voto SÍ!

Avui comença la campanya electoral per a les eleccions del 27-S al Parlament de Catalunya. Jo ja he manifestat clarament el sentit del meu vot, la darrera vegada fa també tres setmanes i donant 10 raons per al meu vot a Catalunya Sí que es pot (CSQEP). Com que el 27-S, Catalunya serà governada amb unes prioritats o altres en funció de la participació i del vot final de l'elevat nombre de persones avui encara indecises, vull fer aquest escrit adreçant-me explícitament a les persones que em segueixen i que no han acabat encara de decidir el seu vot.

Jo sóc del convençuts que a les urnes s'hi ha d'anar amb conviccions (el cap), però també amb il·lusió (el cor). Jo sempre he anat a les urnes pensant en "a favor de què i de qui" estic. He anat a les urnes en positiu, i ara et demano el vot a CSQEP en positiu per les següents deu raons:

1. Sí a la Catalunya social.
El primer problema de Catalunya avui és el risc de trencament social a causa d'unes desigualtats socials i de renda que només fan que créixer. Ho constato cada dia com a alcalde: l'atur de llarga durada en moltes famílies catalanes, l'atur juvenil que no remet, la precarietat laboral i la precarietat vital que comporta, el risc de pèrdua de l'habitatge, la quantitat creixent de llars sense ingressos i les seves conseqüències especialment en els infants, etc.
Al nostre país, s'ha mobilitzat molta gent en contra d'aquest risc de trencament: moviments socials com la PAH, les marees i plataformes en defensa de la sanitat i l'escola pública, sindicats, associacions de veïns, i un llarg etcètera. Activistes en defensa dels drets socials de totes les llengües i procedències units en defensa de tot allò pel que ha lluitat la classe treballadora des de sempre: la justícia social,la igualtat de drets, deures i oportunitats. Això configura, per a mi, un moviment de llarg abast i de llarga durada que resumeixo en la idea de "la Catalunya social", clarament diferenciada i enfrontada a "la Catalunya de les 400 famílies" que, a través del seu referent polític (Convergència i Unió) ha governat el nostre país des de 1980 amb l'única excepció dels set anys del tripartit, que jo reivindico rotundament sempre que en tinc ocasió. Per tant, jo dic clarament SÍ a la Catalunya social i et proposo que tu, que segurament estàs més a prop de la Catalunya de les lluites al carrer que de la Catalunya de les 400 famílies, votis també Sí a la Catalunya social, la que vol representar CSQEP.

2. Sí a decidir el futur de Catalunya amb un referèndum clar.
Hi ha candidatures que afirmen que les eleccions del 27-S són un plebiscit sobre la independència. Jo no ho crec. Per diverses raons: en un plebiscit es respon només a una pregunta, i el 27-S votarem sobre diversos programes; un plebiscit ho és quan es configura i és reconegut com a tal  i no quan només una part ho interpreta com a tal; en un plebiscit hi ha un debat previ sobre els requeriments i les implicacions dels pros i els contres de la qüestió sotmesa a referèndum, cosa que no s'ha donat a Catalunya; en un plebiscit hi ha un coneixement previ de com s'interpretaran els resultats, cosa que a Catalunya tampoc no es dóna (majoria de vots? majoria de parlamentaris... amb una llei electoral que fa impossible que tots els vots tinguin el mateix valor?.
És evident que hi ha un conflicte entre els governs espanyol i català. En la meva opinió, provocat pel PP i molt hàbilment aprofitat per CDC, que s'ha refundat en l'independentisme per fugir dels seus afers de corrupció i disputar l'hegemonia social i electoral a ERC, aliena al món de les 400 famílies que CiU representa. És evident també que amb un govern amb majoria absoluta del PP, no hi ha referèndum acordat possible. Però enlloc està escrit que el govern del PP sigui etern (al 24 de maig ja va ser expulsat dels governs de les principals ciutats i de moltes comunitats) i que no sigui possible acordar, més aviat que tard i com a la Gran Bretanya, un referèndum acordat i reconegut com a tal per totes les parts implicades. Que és difícil? Ja ho sé! Però qui ha dit que serà més fàcil un procés de trencament que també s'haurà d'acordar necessàriament? Per tant, jo dic clarament SÍ a una consulta com cal, i no a una declaració unilateral...  que serà impossible tirar endavant sense l'acord o la negociació... que diuen que és impossible. Si tu també ho creus, et proposo que votis també Sí a un referèndum clar, com defensem amb claredat CSQEP.

3. Sí a la prioritat dels serveis públics 
Et vull convèncer per la nostra pròpia proposta, sense "posar-me" amb altres candidatures. Però en aquest punt i en el següent, em serà impossible. I és que hauré de parlar inevitablement de la diferent perspectiva de la dreta i de l'esquerra en dos temes fonamentals: els serveis públics i les polítiques socials.
Convergència i Unió són, en economia, partits liberals de dretes. Com el PP. Creuen fermament en el que ells diuen "la iniciativa social del mercat", que no és més que allò que pugui fer una empresa o una entitat privada, que no ho faci una administració pública. Això no vol dir que no hi hagi d'haver serveis públics, sinó que els serveis públics s'han de limitar a fer allò on no arribi la iniciativa privada. Més clar: primer el privat, després, el públic. Així en sanitat i educació, especialment. A més, ajudem a la "iniciativa social de mercat" per via de concerts o convenis, en detriment dels propis serveis públics dels quals és titular l'administració. O fem conseller d'un govern de tots al responsable del sector... d'uns quants: el conseller de sanitat, Sr. Boi Ruiz, per exemple.
Diuen que volen fer un nou Estat: serà amb diners públics només per a hospitals i escoles públiques, i que qui vulgui hospitals i escoles privades se les pagui, o continuaran tancant plantes d'hospitals públics per finançar hospitals que després concertaran? El president d'abans del 27-S, Artur Mas, prioritza els serveis concertats per davant dels públics. Si continuar sent president després del 27-S, estic segur que també. Per tant, jo dic clarament Sí a la prioritat dels serveis públics davant els privats i els concertats. Si tu també ho creus, et proposo el vot per a CSQEP.

4. Sí a la prioritat del rescat social.
En les eleccions municipals, Iniciativa i Esquerra Unida ens vam presentar amb la prioritat del rescat social. En què consisteix aquesta prioritat? Ho vaig explicar en aquest article i ho recordo ara: garantir a totes les persones els drets a l'alimentació i l'habitatge, a tots els infants i joves el dret a l'educació i treballar prioritàriament i amb perspectiva immediata i a llarg termini per l'ocupació.
Ho volem fer des de l'Ajuntament, però és imprescindible que hi hagi un govern de la Generalitat que tingui aquesta mateixa prioritat. I fins ara, en 28 anys de CiU, no hem tingut aquesta prioritat. Recordo que el primer estiu que era alcalde, al 2011, el govern del president Mas va retallar la Renda mínima d'inserció i va deixar sense a centenars de famílies (una vintena a Sant Feliu) que només tenien aquest ingrés com a última i única opció. Els arguments donats llavors (abús per part d'alguns beneficiaris) eren d'una insensibilitat esfereïdora, més quan es contrasta el rigor inspector amb els pobres i la laxitud inspectora amb els Millets.
Proposo dos exemples d'actuació d'un govern de la Generalitat que prioritzi el rescat social. En primer lloc, la renda garantida de ciutadania. Més de 120.000 signatures van donar suport a una iniciativa legislativa popular per portar la proposta al Parlament i convertir-ho en la primera llei que s'hi debati després del 27-S. La renda garantida de ciutadania no ha estat una prioritat per al president d'abans del 27-S i que alguns volen que ho continuï sent després. En segon lloc, l'habitatge social. Per més que els ajuntaments sancionem als bancs per tal que ens cedeixin pisos buits per al lloguer social, cal que un govern de la Generalitat amb sensibilitat social faci dues coses: una llei per al lloguer forçós d'aquests habitatges, i una actuació continuada i específica amb el SAREB per tal que els pisos buits de què disposa passin també al lloguer social.
Si creus, com jo, que el rescat social és una prioritat en la Catalunya d'avui, digues també que Sí amb el teu vot, vota CSQEP.

5. Sí a l'escola en català
Amb el català no s'hi juga: en un país com el nostre, cada cop amb més ciutadans i ciutadanes que parlen llengües més diverses, el català ha de ser la llengua de relació i, especialment, de l'educació i el conjunt de serveis públics, inclosos els mitjans de comunicació. Cal rebutjar qualsevol qüestionament d'aquest principi, al qual ens té tan habituats el PP. Però també qualsevol falsejament de la realitat sobre aquest principi: en aquest tema, el PSOE no és ni de lluny el mateix que el PP. O és que l'escola catalana no va néixer i créixer amb el vist-i-plau del llavors govern socialista a Madrid? I la independència, justament pel precedent que acabo d'exposar!, no és necessàriament la garantia de la continuïtat de l'escola catalana i en català.
Per la meva trajectòria com a professor de català, com a professor de català per a adults, com a professor de reciclatge de català, com a professor de Primària, com a primer director del Centre de Normalització Lingüística, comprendràs que l'escola catalana i en català, i pública i de qualitat, és una dèria que condiciona clarament el meu vot. Com CSQEP, el meu vot clarament és de Sí per a l'escola en català, i et proposo també que sigui el teu. I tots els serveis públics en la nostra llengua!

6. Sí a la hisenda catalana.
A part de la inutilitat del criteri del "café para todos", un dels elements que més ha fet entrar en crisi el sistema autonòmic dissenyat el 1978 i que està facilitant la recentralització del PP (ai, el PP, sempre fent-ho tot malbé el PP...) és el fet que les autonomies tenen capacitat de decisió sobre les despeses, però no sobre els ingressos. Al contrari dels països en què el federalisme fiscal abasta tant als uns com als altres, el govern de l'Estat es va quedar la clau de la caixa amb l'Estatut de 1979, cosa que no va fer, com és sabut, amb el concert econòmic basc i navarrès. En algun moment hauria de buscar en hemeroteques per què Jordi Pujol no va ser més insistent en aquest tema, però ara això no aporta res de substancial a la meva argumentació de cara al vot dels indecisos el proper 27-S.
La negociació del pacte fiscal que es va fer el 2012 no va ser una negociació orientada a aconseguir un acord, sinó a justificar el trencament per part de CiU, i la convocatòria precipitada de les eleccions de la tardor de fa tres anys. La més simple de les negociacions (i a mi, com a alcalde, me'n toca fer unes quantes!) té diverses fases (aproximacions informals, plantejament formals, acostaments i renúncies successius, processos de consultes i de "donar-se temps" i, finalment, acord... si es vol) i dos requeriments: gestionar bé els temps i tenir clar el marc d'acord. Jo ho resumeixo amb un lema que he copiat de Santa Teresa de Jesús: "éntrate con la suya, para salirte con la tuya". Trencar un procés de negociacions perquè als primers moments et diuen que no, i tornar a BCN amb els teus fans (que no són ni la societat civil ni el poble, són simplement "els teus") rebent-te perquè puguis acusar públicament que no hi ha voluntat de diàleg... és perquè potser no era només a Madrid la falta de voluntat de diàleg.
Jo dic Sí a la plena competència de la Generalitat en la recaptació i la gestió dels ingressos dels catalans i les catalanes, amb els convenis corresponents amb l'Estat per a les despeses comunes i per al fons de solidaritat (sí, de solidaritat). I això es pot fer, com en els països amb federalisme fiscal, sense necessitat de trencar amb l'Estat, sinó canviant-lo. Que ès difícil? També ho sé!!! Però no és també difícil (per dir-ho suaument) plantejar un procés de trencament sense resoldre als ciutadans i ciutadanes els seus dubtes raonables sobre el pagament de pensions, sobre les prestacions de la Seguretat Social, sobre el finançament dels serveis públics catalans, i un llarg etcètera?
Jo dic Sí a la hisenda catalana i al federalisme fiscal. Sense trencaments ni sorpreses: si també ho vols així, et proposo el vot per a CSQEP.

7. Sí a una Catalunya sense corrupció.
Aquest punt, per a mi, és decisiu. Potser també perquè he estat imputat pel cas FMC, finalment arxivat de manera definitiva. Jo estic plenament convençut de dues coses: 1) vull un país net i lliure de corrupció, i 2) aquest país que vull no es pot fer amb corruptes.
Vull ser molt curós en aquest punt. Per a mi, és evident que no hi ha motius per acusar personalment de corrupció al President Mas. Però també és evident que el seu partit està implicat en múltiples casos de corrupció que impliquen des del seu pare fundador fins a les adjudicacions irregulars d'obra pública que han comportat que un jutge del Vendrell (i no la mà fosca de l'Estat) ordenés l'escorcoll de fa uns dies a diverses seus vinculades a CDC. Per més que ho vulguin, la direcció dels convergents no podrà desvincular-se ni del seu passat ni de la seva imatge social de partit tolerant amb la corrupció. Una candidatura que no es desvinculi ni d'aquest passat ni d'aquesta imatge, sinó que -en la meva personal i estricta opinió- li dóna cobertura, no es pot merèixer la meva confiança, el meu vot.
Jo dic Sí a una Catalunya sense corrupció. Si tu també ho vols, et torno a proposar el vot per a CSQEP.

8. Sí a una Catalunya plural i sense etiquetes.
Jo, després de la manifestació del 10 de juliol de 2010, ja no he anat a cap altra manifestació de l'11 de Setembre. Progressivament, ha anat sent la manifestació de la fracció de ciutadans i ciutadanes que legítimament aspiren a la independènciaq, i enguany serà el primer acte electoral de la candidatura que té 3/5 parts de candidats i candidates convergents i que vol fer president per tercer cop a Artur Mas. Amb mi que no hi comptin.
Després d'aquella mani, vaig fer un escrit en què deia una frase que repeteixo i ratifico: "(hem fer una sola Catalunya) amb les noies de Falguera, no malgrat les noies de Falguera". No m'agrada la generalització d'etiquetes impensables abans d'aquell juliol: "unionista"? "dependentista"? "escanyol"? "ecspanyol"?  No m'agrada la Catalunya que ignora la fracció dels seus ciutadans i ciutadanes que no vibren amb el que diu Pilar Rahola o canta Núria Feliu, i disculpeu-me la simplificació. No m'agrada que "la societat civil" siguin només les veus d'Òmnium i l'ANC. No m'agrada que TV3 faci el mateix que feien Canal 9 o Tele Madrid. No m'agrada que abans diguessin despectivament que no parlaven en espanyol, i ara portin a Karmeles als barris obrers parlant respectuosament en castellà.
M'agrada el Sant Feliu i la Catalunya que tenim, amb tots els seus passeigs de Gràcia i tots els seus barris Falguera. I vull un govern que no classifiqui ciutadans per cap mena d'etiqueta, que no inverteixi en barris o comarques segons l'afecció o desafecció que hi tinguin, vull un govern de tothom i per a tothom, amb les prioritats que facin la vida més digna a la part més vulnerable de ciutadans i ciutadanes d'aquest tothom. Jo dic Sí a una Catalunya plural i lliure d'etiquetes. Si tu també vols una Catalunya així, et proposo per vuitè cop que votis a CSQEP.

9. Sí a una Catalunya amb garanties per a la seva llengua, finançament i institucions i sense trencaments ni salts en el buit.
Estic convençut que els problemes s'han d'objectivar i acotar en els seus límits justos. No em valen les pors de cap signe (de l'Ebre en avall: "si us en aneu, anireu al més profund dels inferns", ni de l'Ebre en amunt: "si no ens en anem, ens matxacaran més cada dia"), ni les apel·lacions a paraules grandiloqüents ( de l'Ebre en avall: "la sacrosanta unitat d'Espanya", "el respecte absolut a la Constitució", ni de l'Ebre en amunt: "Catalunya serà lliure o no serà", "els que no estan amb la independència fan costat a la submissió"). Som lliures i dignes des de l'acabament de la dictadura, i si la majoria del poble català creu que se n'ha d'anar, doncs tard o d'hora s'haurà d'acceptar democràticament el resultat d'una consulta clara en els termes que abans he exposat.
Objectivant i acotant els problemes, el PP (i en molta menor mesura, el PSOE) n'ha plantejat tres que exigeixen una solució clara i definitiva: la llengua (vegeu el punt 5), el finançament (vegeu el punt 6) i les institucions. En opinió d'una part dels ciutadans i ciutadanes, ja ho hem provat tot i només ens queda la sortida de la independència. Ho simplifiquen equiparant al PP al PSOE i negligint qualsevol altra opció política a l'Estat, reduint a la insignificància la possibilitat de canvi que IU i sobretot Podemos han fet possible a les municipals i autonòmiques de fa quatre mesos. En la meva opinió, aquesta simplificació és interessada (en això coincideixo amb qui pensa així: la seva millor oportunitat és ara o... vés a saber quan) i no la comparteixo en absolut. Ningú em pot dir que sóc "fan"del PSOE, però és evident que un govern socialista i amb noves actituds (el PSOE tampoc és només Felipe González) segurament sense majoria absoluta i amb necessitats de suport a la seva esquerra, els tres problemes objectius que tenim tindran un escenari més factible de solució. Al meu parer, més factible i menys arriscat que un procés unilateral de trencament. La construcció d'una Espanya federal. Algun dia, per a mi, l'arribada de la República Federal d'Espanya.
Com que ho crec de debò, votaré a qui té més possibilitats de fer factible aquest escenari més factible, valgui la redundància: la candidatura que encapçala Lluís Rabell. I si tu també ho creus, et proposo que votis la papereta de CSQEP.

10. Sí a la confluència progressiva de l'esquerra a Catalunya, Espanya i Europa.
Desena i última raó del meu vot per a CSQEP: la necessitat de construir una aliança molt àmplia d'esquerres que sigui capaç d'impulsar i consolidar les polítiques que he anat esgranant en els nou punts anteriors, d'anar avançant en democràcia econòmica i ecològica i en justícia social.
Aquesta aliança d'esquerres, fins ara circumscrita a Iniciativa i a Esquerra Unida, s'amplia a partir d'aquestes eleccions amb Podemos. CSQEP no és, per tant, un nou partit, un altre partit. És una aliança, una confluència, entre organitzacions a l'esquerra dels socialistes per construir una nova esquerra, que pugui ser hegemònica algun dia a Catalunyya, a Espanya i al lloc on acabarem cedint cada cop més sobirania i acordant les polítiques que més ens afecten: Europa.
Aquesta unió de les esquerres ja ha donat fruit: les alcaldies de les principals ciutats de l'Estat han estat conquerides per aliances d'esquerres, amb diversos noms però amb la mateixa finalitat: governs de la gent comú orientats a les polítiques socials i al bé comú.
CSQEP és un pas important en aquesta direcció de construir una nova majoria social i electoral, tant en aquestes eleccions al Parlament com en les properes al Congrés dels Diputats i les que hi hagi més endavant. Jo seré militant d'ICV i alhora formaré part d'aquest moviment més ampli que és CSQEP, perquè crec que la unitat de l'esquerra no només se n'ha de parlar, sinó que s'ha de fer possible. Per això, perquè també dic Sí a la unitat de l'esquerra, votaré CSQEP i et torno a proposar, ara sí per darrera vegada, que tu també ho facis.


El proper 27 de setembre, digues SÍ a Catalunya Sí que es pot!!!