divendres, 7 d’agost de 2015

4 d'agost de 2015: entrevista a El Punt Avui, amb Andreu Mas.

Edició de El Punt Avui del 4 d'agost de 2015.

UN ALCALDE D'ALÇADA
San José Buenaventura observa la vida des de dalt dels seus 1,94 m, tots carregats d'afabilitat. Sap tractar amb la gent, una habilitat que de ben segur va aprendre a les aules de secundària. Amb 58 anys tot just acabats de fer encara el seu darrer mandat municipal. El faig meditar, ara que plega, quina única cosa s'emportaria a una illa deserta.“Hi ha Wi-Fi?”, pregunta. Vinga, sí. “Doncs m'emporto l'Ipad!”

Al final d'aquest mandat haurà passat 28 anys de la seva vida al consistori, com a regidor i alcalde. Aquest és el seu darrer mandat, que afronta amb un pacte amb el PSC i sense majoria absoluta.

Com afronta el mandat?
Tindrà un contingut local important, però estarà marcat pel que passi a la tardor. Hem d'estar a l'expectativa de quins són els escenaris que hi haurà tant al Parlament com al Congrés, i el que això comportarà per al territori i les dinàmiques que hi generarà. En el nostre cas, les dinàmiques són socials i ambientals. Veurem si el govern català es creu el lloguer social, o impulsa les renovables, o la renda de garantia de ciutadania... Encara hi ha centenars de persones amb atur de llarga durada, que mengen del banc d'aliments, amb fills que depenen de les beques de menjador per tenir un àpat diari garantit. Tot això són els reptes que tenim al davant i els podrem afrontar amb més alegria o menys en funció de qui governi a Madrid, o si a la Generalitat hi ha un govern que no estigui encapçalat per algú que retalla la renda mínima d'inserció, com van fer els primers governs del president Mas. Nosaltres tenim molt clar que volem rescat social i polítiques socials, espai públic de qualitat i verd a tots els barris; un govern obert.

El canvi de soci de govern es produeix estrictament per una qüestió de suma numèrica a l'Ajuntament o té a veure amb les polítiques de Convergència a la Generalitat?
Té a veure amb dues anomalies que hi havia a l'Ajuntament i que en algun moment s'havien d'acabar. Per una banda, tenim una ciutat electoralment d'esquerres, vinculada a la gent que ve del PSUC i no és independentista. De deu eleccions, nou les hem guanyat el PSUC i Iniciativa. Només una de les deu l'han guanyat els socialistes. Als socialistes els ha costat molt entendre que a Sant Feliu són els socis petits. Aquesta dificultat d'entesa entre les esquerres ha beneficiat Convergència i Unió. Hem hagut de fer un esforç per aparcar desavinences personals entre socialistes i nosaltres. Hi ha regidors de Convergència amb els quals m'encantaria continuar fent govern, però sobre les avinences personals no es construeix un projecte polític. El que hem volgut és posar fi a aquestes dues anomalies.

ERC no va voler fer un tripartit, per què?
Per dir-ho d'alguna manera, el PSC no ha anat fent amics. No ha generat confiances.

En el discurs d'investidura parlava de la fragmentació del consistori amb la presència de vuit grups. Ho considera una situació transitòria?
Hi ha una part que ha arribat per quedar-se; hi ha una recomposició de l'espai independentista i ja veurem com acaba la correlació de forces entre Convergència i Esquerra. D'altra banda, a l'espai antiindependentista, Ciutadans se suma al PP. No sabem quines confluències hi haurà entre Iniciativa, Podem i Esquerra Unida amb Procés Constituent al municipi. Hi ha una candidatura veïnal que no sabem si es consolidarà. d'aquí a quatre anys és pura política-ficció, però intueixo que no hi haurà ni quatre grups ni tampoc vuit el pròxim mandat.

Han fet un esforç més que notori per adaptar els preus públics a les necessitats dels veïns. Són un exemple a seguir.
Estem molt orgullosos de la tarificació social, que vol dir preus en funció de la renda. Ja he anat a no sé quants llocs a explicar-ho. Tot és millorable, però el que ha caracteritzat el govern d'Iniciativa i d'Esquerra Unida aquests últims quatre anys ha estat l'obsessió perquè tot pugui estar a l'abast de tothom. Ho hem aplicat bàsicament als serveis per a la infància, a l'escola bressol, i a la gent gran. En el nostre sistema, el pare o mare, quan inscriu el seu fill, ens dóna permís perquè puguem consultar les seves dades fiscals. No han de fer res més i no han d'anar a Serveis Socials a dir que no poden pagar. Els preus de les escoles bressol a Sant Feliu van des dels 32 euros als 195. Ens quedava una franja important de la població que no és prou pobra per anar a Serveis Socials però que té dificultat per pagar-ho tot. D'aquesta manera tothom té al seu abast els serveis de la ciutat. Amb aquest mateix sistema funciona l'Escola Municipal de Música i els serveis d'atenció domiciliària per a la gent gran i persones amb discapacitat.

En el fons és una política de dignificació.
L'ajut, beca o bonificació ve de la idea de dir “mira, això val això, però com que tu no hi arribes jo et faré una caritat”. Això forma part de la manera de fer de l'altra banda de la plaça de la Vila: de l'Església. El que jo vull és que tu tinguis aquest servei i jo li posaré el preu que puguis pagar. Això és equitat.

Com garanteixen que aquesta política serà sostenible en el temps?
Ajustant la nostra despesa. Hi ha alguna cosa que haurem de deixar de fer. Però això ho estem fent contínuament. És prioritzar. En altres casos, com l'Escola de Música, hem abaixat preus però hem doblat el nombre d'alumnes. No hem tingut menys ingressos.

El 27-S ens pot passar de tot, fins i tot es pot inhabilitar el govern de la Generalitat. Si hi ha una ofensiva del govern espanyol al català, quina serà la posició de l'Ajuntament de Sant Feliu?
Estarem al cent per cent al costat del president de la Generalitat que surti de les urnes, sigui qui sigui. Qualsevol animalada que es faci des de fora, requerirà que estiguem tots al cent per cent al costat del president de la Generalitat.